Ir al contenido

La Valeta

La Valeta
Entidad subnacional



Bandera

Escudo

Prantilla:Mapa de localización
Localización de La Valeta en Malta

Ubicación de La Valeta
Coordenadas 35°53′52″N 14°30′45″E / 35.897777777778, 14.5125
Entidad Ciá y Consejo local de Malta
 • País Prantilla:Geodatos Malta
Superficii  
 • Total 80 ha Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 56 m s. n. m.
Puebración (2011)  
 • Total 6444 hab.
 • Densidá 80,55 hab/km²
Huso horario UTC+01:00 y UTC+02:00
Código postal VLT
Prefijo telefónico 356
Patrono(a) Domingo de Guzmán

La Valeta[1] (en maltés: Il-Belt Valletta; n’ingrés: Valletta) es la capital de Malta, assitiá sobri una península ena parti centru-oriental dela isla de Malta. La ciá propiamenti dicha cunta cuna puebración de 7650 abitantis (2011), escruyendu l’áriia metrupulitana delos alreoris. Tamién es unu delos sessenta i ochu consejinus localis que enhorman el país dendi 1993.

La Valeta tiini eifícius que datan a partil del sigru XVI, costruíus duranti l’épuca delos Cavallerus Ospitalarius. La Valeta se carateriza pol tenel costruicionis barrocas, colos elementus dela arquitetura del Renacimientu, la neoclásica i arquitetura moerna en çonas determinás; ya que la Segunda Guerra Mundial deḥó cicatriçis ena ciá.

Es la capital de Malta dendi que fue trasladá la capital dendi la ciá de Mdina.

Nel 1980, fue oficialmenti reconucía comu Patrimoñu dela Umanidá pola Unescu.[2] I nel 2018, fue, conhuntaenti cola ciá nerlandesa de Leeuwarden, la Capital Uropea dela Coltura.

Epónimu

[adital | adital cóigu]

La ciá lleva el nombri de Jean Parisot de La Valette que defendió l’isla duna imvasión otomana nel añu 1565. El nombri oficial que los Cavallerus de San Huan de Herusalén dierun ala ciá fue Humilissima Civitas Valletta ("Umildíssima Ciá de La Valeta"). Nostanti, cola posteriol eifificación de bastionis i ribellinis, alos qualis se sumarun las bellas costruicionis barrocas delas sus callis, encetó a sel conucía comu Superbissima ("Más orgullosa") entri las casas dominantis n’Uropa. Nel idioma maltés es coloquialmenti conucía comu Il-Belt, que senifica "La Ciá". Nel español se gasta la horma traicional "La Valeta".[1][3][4]

Gobielnu

[adital | adital cóigu]

Alexiei Dingli á síu l’alcaldi de La Valeta dendi l’añu 2008. Fue ilehíu pol el Partíu Nacionalista, una filial del Partíu Populal Uropeu, qu'ostenta la huerça del consehu. Dingli á güeltu a sel riilehíu enas ilecionis monicipalis de marçu de 2013. L’idioma oficial de La Valeta es el maltés. I La Valeta n’idioma maltés se escribi i se dici La Valetta.

L'ejército otomano bombardea las Tres Ciais delos Caballerus dendi la península de Sciberras duranti el Gran Sitiu de Malta de 1565.

La primel pidra angulal desta ciá fue colucá el 28 de marçu de 1566 pol el Gran Maestru dela Ordin, Jean Parisot de la Valette. Los pranis pal sistema heométricu de hortificacionis i dela redi de carreteas retangulal estuvu prebistu pol l’arquitetu italianu i l’inhenieru militál Francesco Laparelli. El diseñu i la realiçación de ca unu delos elementus dela hortaleça huerun tamién en grandi parti grácias al asisienti de Laparelli, Gerolamo Cassar. Con Laparelli ena isla de nuevu en 1568, dantis dela finaliçación dela costrución, el su asisienti Cassar tomó la hestión global del proyeutu. El 18 de marçu de 1571, l’Ordin se assienta oficialmenti cuna cerimonia soleni quandu se traçadó ala nueva ciá (Birgu). La Valette, quien murió el 21 d'abostu de 1568 en Birgu, nu arcancó a vel el final del su proyeutu. Nel su onol, la ciá recebió el su nombri. El su sucesol comu gran maestri, Pierre de Monte, fue el más avançaú ena espansión de La Valeta.

Pranu de La Valeta del sigru XVII.

Orixinalmenti la ciá fue praniá estratéhicamenti nel mari pol los Cavallerus. Nel bordi norti dela ciá estaba el puertu pa aincial ordinis ala Marina Ordin Soberana de Malta. Nuna escavación se topó un Manderaggio, un centru desihnau que debió servil comu material de costrución delas casas de La Valeta. Al empendolal-se esti proyeutu, la obra s’á güeltu en una espéci de barriu baju, que fue abitau pol pressonas sin ogañu en condicionis sanitárias precárias. L’áriia dela pranici Manderaggio enceta a perfilal-se comu una irregulariá nel pran dela redi ortogonal dela ciá, el qual fue ricostruíu ena décaa de 1950 cuna promociín de biviendas. Ata la rendición delos Cavallerus de Malta bahu el su gran maestri Fernando de Hompesch a Bolheim i dendi la llegá de Napoleón La Valeta permaneció intata. Nu fue sinu ata la Segunda Guerra Mundial, quandu fue anchamenti devastá polos ataquilis aéreus alemanis e italianus. Las murallas pudun resistil huerçosamenti las bombas. L’archipiélagu fue defendíu a veçis con namás tres avionis. El rei británicu Horgi VI li dio al puebru de Malta nel 1942 la Cruz de San Horgi pol el su "eroismu estraordinariu".

Demugrafía

[adital | adital cóigu]

La puebración de La Valeta á menguau endilanti al largu delos añus, i ogañu s’á reducíu a una trecel parti delo que tuvu ena su épuca más alta. Esti proceçu se vio açelerau endispués dela Segunda Guerra Mundial col desenvolvimientu delos subúrbius, i el traçalá dela henti p'allí. De hechu, la ciá de La Valeta ya nu es la más grandi del país, puestu qu'es superá pola localidá de Birkirkara. Nostanti, sigui essendu el centru económicu i almenistrativu del país.

Geugrafía

[adital | adital cóigu]
La Valetta entri dambos los sus dos puertus
Vista de La Valeta, en Malta.

La península de La Valeta, ena que están encrustáus los puertus ñaturalis de Marsamxett i el Grand Harbour, enhorman en conhuntu el puertu más emportanti del país. Esti cunta con muellis de descarga i una terminal de cruçerus costruía en Grand Harbour, al largu del antigu muru marítimu.

Unu delos subúrbius de La Valeta, Floriana, fue costruíu ena parti esteriol delos bastionis dela ciá i ena parti interioldelas defensas de Floriana, assitiau nun espáciu entri dambas dos línias de defensa caçeru d'albergal a aquéllus que nu tinían bastanti dineru pa mercal una casa en La Valeta. Otru barriu de caraterísticas similais es Manderaggio, enicialmenti diseñáu pola Ordin pa recebíl marinerus. Nostanti, esti propósitu nu puu sel lleváu a cabu i los vagabundus s’apropiarun dela çona, resultandu en una maraña d’eifícius con escuras callihuelas i sérias deficiencias enas condicionis sanitárias. Manderaggio fue parcialmenti esharranáu ena décaa delos 50 pa costruil una çona residencial.

La Valeta cunta cun clima mediterráneu (Csa ena crassificación climática de Köppen), los veranus son cálidus i secus con temperaturas d’ata alreol de 30 °C, los iviernus son suavis i úmius con temperaturas de 15 °C en promediu. La ciá arecebi alreol de 519 milímetrus de precipitacionis pol añu, el 81% delas qualis se destribuyin d’otubri a marçu. N’iviernu las temperaturas son moerás pola prosimidá dela ciá al mari i comu resultau La Valeta goza d’iviernus suavis.[5]

Parámetrus climáticus medius de La Valeta
Mes Hen Hebr Mar Abr May Huni Huli Abost Seti Otub Novi Dici Añu
Temp. máss. abs. (°C) 23 22 26 30 32 38 42 38 37 32 26 25 42
Temp. máss. méia (°C) 15 15 16 18 22 26 30 30 27 23 19 16 21
Temp. méia (°C) 12 12 13 15 18 22 26 26 24 21 16 13 18
Temp. mín. méia (°C) 9 9 10 12 15 18 21 22 20 17 13 11 15
Temp. mín. abs. (°C) 2 1 2 3 9 13 17 17 13 7 6 1 1
Precipitacionis (mm) 80 50 40 20 10 0 0 0 30 70 90 100 530
Huenti: Weatherbase [6]

Lugaris d’interés

[adital | adital cóigu]
Ciá de La Valeta
Patrimoñu dela Umaniá – UNESCO
Vista duna delas callis dela ciá antígua.
País Prantilla:Geodatos Malta Malta
Tipu Coltural
Critérius i, vi
ID 131
Rehión Uropa i América del Norti
Añu 1980
Archivu:Whc-logo.svg

La ciá antiga de La Valeta, adeclará Patrimoñu dela Umanidá pola Unescu en 1980, es una delas áriias estóricas más densas del mundu: nun áriia de 55 etárias se agrupan 320 monumentus.[7]

Los más notablis son la concatedral de San Huan, dantis Ilesia delos Cavallerus, las hortificacionis costruías pol los cavallerus pa protehel ala ciá delos ataquilis otomanus, el antigu Paláciu del Gran Maestri, qu'ata 2015 albergó al Parlamentu de Malta i el Muséu Nacional de Bellas Artis de Malta. La Valeta fue dañá pol ataquilis aéreus duranti la Segunda Guerra Mundial, que eshuilun la su mahestuosa ópera, costruía ena entrá dela ciá nel sigru XIX.

Eifícius relihiosus

[adital | adital cóigu]

Nel sus namás novecientus metrus pol 630 metrus, Valeta albelga más de veinticincu ilesias, comu si dun testamentu dela traición relihiosa católica de Malta se tratassi. Son las siguientis:

La ilesia de Ñuestra Siñora dela Vitória fue el primel eifíciu costruíu de La Valeta, costruíu pol los cavallerus ospitalarius entri 1573 i 1578. Nel su enteriol s’encuantraba la tumba de Jean Parisot de La Valette ata que se costruyó la concatedral de San Huan. Fue encargá en 1572 pol el gran maestri Jean de la Cassière comu ilesia conbentual delos cavallerus de Malta. La ilesia fue diseñá pol l’arquitetu militál maltés Gerolamo Cassar, arquitetu delos cavallerus de Malta. La ilesia de San Franciscu d'Asís (Prantilla:Lang-mt) fue costruía en 1598, peru en 1681 fue praticamenti ricostruía grácias ala henerosidá del gran maestru Gregorio Carafa. L’ilesia de San Agustinu es contemporánia ala criación dela ciá i los sus cimientus de pidra se pusun en 1571. Fue costruía sigún el pran i las instrucionis de Cassar. La ilesia fue ricostruía en 1765 pol Giuseppe Bonici i elevá a parroquia en 1968.

Un hesuíta maltés, Fra Andrea, abrió un consevatoriu pa zagalas en 1692 grácias alas donacionis delos Cavallerus de Malta i delos maltesis. La Ilesia del Cristu Redentol (Prantilla:Lang-mt), conucía normalmenti comu «Ilesia Sagaramentini pala Adoración Perpétua», es parti d’aquel eifíciu. La ilesia delos Hesuítas (Prantilla:Lang-mt) es una delas más antigas dela ciá. San Iñáciu de Loyola, hundadol dela ordin, avía considerau hundal un colehiu en Malta al prencepiu de 1553. Grácias a una carta fechá el 28 de marçu de 1592, el papa Clementi XIII solicitó l’abiertura dun colehiu hesuíta i la su ilesia.

Escultura que muestra una muhél durmiendu, de Hal Saflieni, d’unus 3000 añus d’antigüedá.

El Muséu Ñacional d'Arquiolohía está assitiau n’unu delos eifícius más emportantis dela capital, el Muséu Ñacional d'Arquiolohía fue enagurau en 1958 i dendi altoncis á trepassau pol múltiplis cámbeus, siendu el úrtimu la restauración i la moerniçación delas salas d'esibición. La única pranta abierta pol el momentu al púbricu contieni un arsenál esposicional d’artefatus del períodu ñeolíticu maltés, estendendu-se dendi los primerus colonus (5200 a. C.) ata el final del períodu delos templos (2500 a. C.). Los artefatus más senificativus son los altaris mehalíticus de Tarxien, ondi se osservan espiralis en bahurreliévi i decoracionis con animalis. Tamién dispierta gran interés la coleción de hurinas umanas del períodu del templu, encruyendu la dama durmienti del Ipogeu de Hal Saflieni, la Veni de Malta delos templos de Hagar Qim i la estatua monumental delos templos de Tarxien. Una vezi acaben los trebajus de rimodelau ogañu, se poirán visital las salas d’esposición dela Eá de bronci, dela coltura fenicia i romana, i el períodu meieval.

isquierda

El Muséu Nacional de Bellas Artis contieni una seleción d’obras d’arti bien escoyía, abondu delas qualis huerun criás pol artisitas que trebajaban en Malta. El muséu contieni la mihol coleción de pinturas de Mattia Preti nun muséu púbricu, un güenu núcleu de trebajus d’Antoine de Favray, amás de trebajus de Guido Reni, Husepi de Ribera, Carla Maratta, várrius boçetus de Melchior Gafa, assín comu una gran coleción d’esculturas d’Antóniu Sciortino. Nel sótanu s’encuentra una evocá coleción de memorabilia relacioná cola estancera en Malta dela Ordin delos Cavallerus de San Huan. La caraterística más notabli d’esti eifíciu es l’escalera escenográfica costruía nel sigru XVIII, unu delos ehempru más hermosus dela enhruéncia rococó en La Valeta.

El Muséu de Guerra de La Valeta se topa localiçau ena hortaleça St. Elmo, puyendu-se topal n’él relíquias dela Primel i la Segunda Guerra Mundial. Los ohetus espuestus nel muséu encruyin el barcu torpeeru italianu capturau duranti l’ataquili contra el Grand Harbour el 26 de huliu de 1941, el estóricu Gloster Gladiator FAITH, el caça que luchó sobri los cielus maltesis enos primerus mesis de 1940, i 10 grandis esibicionis ondi se puein visualizal heneracionis d’uniformis dela marina, del ehércitu i dela huerça ária, refletoris antiaéreus, un arma antiaérea Bofors 40 mm, el Jeep Willy gastau pol el heneral Eisenhower i el presidenti Roosevelt, 4 torpeus, i un Vickers Terni italianu de 75mm capturau en Sicília.

  • La Ópera Rial de La Valeta era una casa dela ópera i sedi dela realiçación d’artis, diseñá pol l’arquitetu ingrés Edward Middleton Barry, fue erihía en 1866. El teatru fue bombardeau duranti la Segunda Guerra Mundial, en 1942. El espáciu se sigui gastandu pa atuacionis presentis ogañu i los pranis pa ricostruil o anoval d’una horma la çona s’encuentra n’un puntu muertu. El Gobielnu de Malta á encargau al arquitetu Renzo Piano costruil una nueva Royal Opera House. Estu es parti dun proyeutu de renobación dela entrá a La Valeta. Los pranis de Pianu sigui essendu el ohetu duna huerte polémica.

Hardinis

[adital | adital cóigu]
Los Jardinis bahus de Barrakka i los sus monumentus.

Los Jardinis altus de Barrakka (Prantilla:Lang-mt) ofreciin una vista panorámica del Gran Puertu. Huerun costruíus en 1661 pal usu priváu delos cavallerus dela langue d’Italia. Nu fue sinu ata 1824 quandu los hardinis s’abrierun al púbricu. Suhrierun gravis dañus duranti la Segunda Guerra Mundial.

Los senderus del hardín cuentan con bustus, estátuas i placas que muestran várias pressonalidáis i acaecimientus senificativus dela estoria maltesa. Tiini especial interés el grupu de bronci del escultol maltés Antóniu Sciortino, llamau Los Gavrochus. La su representaciónde tres zagalis corriendu rehreha las privacionis estremas alas que tinun que hazel frenti los maltesis nel sigru XX. Los Jardinis bahus de Barrakka tamién dominan el malecón i el Gran Puertu (Prantilla:Lang-mt) i ofreciin vistas del Huerti Ricasoli, Paláciu Bighi, Huerti de San Ángelu i las colinas Vittoriosa i Kalkara. Los hardinis albelgan un monumentu costruíu pola familia Hastings eicau a Sir Alexander Ball i otru en alcuerdu del Gran Sitiu de Malta.

Los Jardinis Hastings (Prantilla:Lang-mt) s’encuentra n’altu delos bastionis del lau oesti dela Puerta dela Ciá propórciuan güenas vistas de Sliema, Isla Manoel i del Puertu de Marsamxett. Los hardinis albelgan un monumentu costruíu pola familia Hastings eicau a Francis Rawdon-Hastings, primel marqués de Hastings, gobernaol de Malta.

Frankie Zammit (segundu dela derecha) del Valletta dantis del partíu frenti al FK Dukla Prague nel Huliska Stadium pola Copa Uropea de 1963–64.

El Valletta Football Club es el prencipal crú de húngal dela ciá i á ruchau en 21 ocasionis la Primel Liga de Malta i en 12 la Copa Maltesa entri abondus otrus trofeus. Se trata del tercel crú con más campeonatus de liga del país. Disputa los sus partíus nel MFA Centenary Stadium o nel Estádiu Ñacional Ta' Qali, que nu s’encuentran ena ciá dela Valeta, sinu en Ta' Qali. Tamién tiini la su sedi en La Valeta l’Asociación de Húngal de Malta.

Ena ciá tamién s’encuentran el Ballers Valletta, prencipal equipu de baloncestu, o el Valletta Lions RFC, de rugbi. Destaca tamién el equipu Marsamxett Valletta de remu, que toma parti ena traicional regata anual de Día dela Vitória (8 de setiembri).

Transporti

[adital | adital cóigu]
Puertu de La Valeta

La Valeta cunta col Aeropuertu Enternacional de Malta, asitiau a 8 km dela ciá. Los sistemas de transporti púbricu de Malta, que se efeutúan pol el gastu d’autobusis, ópera rutas ata i dendi La Valeta, colas sus estacionis centralis hundu enas aḥueras dela ciá. El tráficu endrentu dela ciá está restrinhiu, con angunas callis peatonalis. Nel 2006, se desenvolvió un sistema d’aparcamientus col pesqui d’encrimental la desponibilidá d’espácius d’aparcamientu enas aḥueras dela ciá. Se puesei dehal el veículu pressonal n’un aparcamientu próssimu a Floriana i efeutual el restu del treyeutu nuna hurgoneta, que se efeutúa n’apenas unus menus.

Nel 2007 se desenvolvió un esquema d’atuación pa evital la conghestión, el sistema de contról d'accesu de veículus, col pesqui de gorvel a menus los estacionamientus de larga duración i el tráficu mentris se encientivan los ñegócius ena ciá.[8][9] Un sistema utomáticu basau nel ANPR toma hotus delos veículus sigún entran i salin dela çona de pagu i los usuaris pagan en hunción dela su estancera. Várias esencionis i regras de faturación hierçis hazin el sistema el siguienti passu evolutivu de sistemas comu el pograma de Preciu de conghestión de Londri. Deferéncias prencipalis al sistema de Londri encruyin sinón la faturación posteriol (con encientivus o murtas pol pagu en tiempus primerus o huerapraçu), pagus pol adelantau nu específicus de día, ca ora en veç de tarífas diárias, un máximu diáriu (8 oras), libris carreras (gratis si la duración es menol a 30 menus), períodus d'accesus libris definíus pa veículus de repaltu i servicius.[8]</ref>

La Valeta cunta cun servíciu de taxis elétricus qu'óperan dendi 10 puntus dela ciá ata qualquiel deçtinu nel enteriol dela mesma.[10]

La Valeta fue desihná, hunta a Leeuwarden (Paisis Bahus), comu Capital Uropea dela Coltura nel añu 2018.[11][12]

La música hazz en Malta fue entroducía ena çona dela calli Strait, frecuentá pol los marinerus aliaus duranti dambas dos Guerras Mundialis; allí se celebra el Hestival de Hazz de Malta. La calli Strait tamién es conucía comu The Gut. Esta çona está siendu sotmetía a una riheñeración.

Los dambos dos crúbis dela çona son el King's Own Band Club (Prantilla:Lang-mt) i la La Valette National Philarmonic Society (Prantilla:Lang-mt).

Carnavál

[adital | adital cóigu]

La Valeta es el escenáriu del Carnavál Maltés, que se efeutúa en hebreru duranti la Quaresma. El carnavál en Goçu es celebrau en Vitória si bien se efeutúan hestivalis de carnavál en dambas dos islas anualmenti.

Farras i traicionis

[adital | adital cóigu]

Las farras de San Paulu se celebran en La Valeta el 10 de hebreru. Amás las farras de Santu Domingu de Guçmán, San Agustinu i Ñuestra Siñora del Monti Carmelu son celebrás con mucha devoción. Pol úrtimu, n'onol a Santa Rita se realiçá una proceción.

Germanamientus

[adital | adital cóigu]

Vel tamién

[adital | adital cóigu]


Predecesol:
Prantilla:Geodatos DIN Aarhus
Prantilla:Geodatos CHIP Pafos

Capital Uropea dela Coltura
(hunta con Prantilla:Geodatos Paisis Bahus Leeuwarden)

2018
Sucesol:
Prantilla:Geodatos ITA Matera
Prantilla:Geodatos BUL Plovdiv


Referéncias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/La%20Valeta |títulu= La Valeta |fechaacceso=25 de setiembri de 2010 |autol= Real Academia Española |enlaceautol= Real Academia Española |añu= 2005 |obra= Diccionariu panhispánicu de dudas |editorial= Mairil: Santillana
  2. Cita web |títulu=City of Valletta |url=http://whc.unesco.org/es/list/131 |editorial=UNESCO Culture Sector |fechaacceso=8 de marçu de 2015
  3. Cita libro|títulu=Malta imvaía, i assitiá pol el hormidabli podel de Solimán Segundu ... henerosa i obstiná defensa delos cavallerus, animaus i derehíus del valol i sábia conduta de D. Fr. Huan dela Valeta ...|url=https://books.google.com/books?id=ahuLjVDuM84C&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA109&dq=%22la+valeta%22+malta&hl=es%7Ceditorial=Emprenta de Franciscu Xavier Garcia|fecha=1761|fechaacceso=2023-05-07|idioma=es|nombri=Agustinu Andrés i|apellíus=Sobiñas|editol=|páhiña=109
  4. Cita libro|títulu=Estoria heneral del mundu, de sigru XVI. añus del tiempu del siñol Rei don Felipi II. el Pruenti, dendi l’añu de M.D.LIX. ata el de M.D.L.XXIIII, 1|url=https://books.google.com/books/about/Historia_general_del_mundo_de_XVI_a%C3%B1os.html?hl=es&id=wNxXzNMtydsC%7Ceditorial=pol Luis Sanchis|fecha=1601|fechaacceso=2023-05-07|idioma=es|nombri=Antóniu de Herrera i|apellíus=Tordesillas|páhiña=264
  5. Climate Summary from Weatherbase.com (La Valeta, Malta)]
  6. Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weatherall.php3?s=79561&refer=&units=metric |título=Weatherbase: Estóricu del clima de La Valeta.
  7. Cita web |url=http://whc.unesco.org/es/list/131 |títulu=City of Valletta - UNESCO World Heritage Centre |fechaacceso=2009
  8. 8,0 8,1 Cita web |url=http://www.cva.gov.mt |títulu=Controlled Vehicular Access |fechaacceso=15 de diciembri de 2013 |editorial=CVA Technology |idioma=ingrés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120306095431/http://www.cva.gov.mt/ |fechaarchivu=6 de marçu de 2012
  9. Cita web |url=http://www.maltamedia.com/artman2/publish/govt_politics/article_1745.shtml |títulu=Valletta traffic congestion considerably reduced |fecha=6 de mayu de 2007 |publicación=MaltaMedia Ñew |fechaacceso=5 d’abril de 2008 |idioma=ingrés
  10. Cita web |url=http://www.cityofvalletta.org/news_detail.aspx?id=48157 |títulu= Valletta gets its own clean taxi service |fechaacceso=15 de diciembri de 2013 |editorial=Valletta Local Council |añu=2007 |idioma=ingrés
  11. Cita web|url=https://www.larazon.es/cultura/la-ciudad-holandesa-de-leeuwarden-elegida-cap-EN3528341/%7Ctítulu=La ciá olandesa de Leeuwarden, ilehía Capital Uropea dela Coltura 2018|fechaacceso=2023-05-07|fecha=2013-09-06|sitiu güeb=|editorial=La Raçón|idioma=
  12. Cita web|url=https://www.europarl.europa.eu/news/es/headlines/society/20171205STO89523/la-valeta-y-leeuwarden-capitales-europeas-de-la-cultura-2018 |títulu=La Valeta i Leeuwarden, Capitalis Uropeas dela Coltura 2018 | Ñotícias | Parlamentu Uropeu|fechaacceso=2023-05-07|fecha=2018-03-01|sitiu güeb=www.europarl.europa.eu|idioma=

Atihus esternus

[adital | adital cóigu]