Lana Del Rey
Lana Del Rey | ||
---|---|---|
![]() Lana Del Rey en 2024 | ||
Información pressonal | ||
Nombri de nacencia | Elizabeth Woolridge Grant | |
Nacencia |
21 de juñu de 1985 (40 años) Nueva York (Estaus Unius) | |
Residencia | Los Ángeles | |
Nacionalidá | Estadounidense | |
Lengua materna | Ingrés | |
Familia | ||
Cónyugi | Jeremy Dufrene (desde 2024) | |
Educación | ||
Educau en |
| |
Información prehessional/profissional | ||
Oficiu | Cantautor, artista discográfico, cantaol, atol y tocaol | |
Ária | Composición | |
Añus ativu | desde 2005 | |
Seudónimu | Lana Del Rey, May Jailer, Lizzy Grant, Lana Del Ray y Lana Rey Del Mar | |
Génerus | Indie pop, pop barroco, trip hop, Sadcore, dream pop, indie rock, Slowcore, pop psicodélico, Rock y rhythm and blues | |
Estrumentu | Vos | |
Tipu de vos | Mezzosoprano | |
Discográficas |
| |
Sitiu web | lanadelrey.com | |
Hirma |
![]() | |

Lana Del Rey (Nueva York, 21 de juñu del 1985), mentá assina artísticamenti i col nombri veru de Elizabeth Woolridge Grant, es una cantanti, componeora, moelu, atrís, escrevienti, produtora i potetista estauniensi.
Biografía
[adital | adital cóigu]La su nacencia hue'l 21 de juñu del 1985 en Manhattan, ena ciá de Nueva York, es la ija de Robert England Grant Jr., un pediorista pulicitariu de Grey Group i de Patricia Ann Pat, de soltera Hill, una executiva delas cuentas en Grey Group. Tieni dos ermanus, Caroline «Chuck» Grant, qu'es la ermana mas grandi i Charlie Grant, qu'es l'ermanu mas chiqueninu. Hue criá comu católica i es d'ascendencia escocesa i los sus antepassaus eran de Lanarkshire.[1][2][3]
Quandu tenía un añu, la familia se muó pa Lake Placid, Nueva York, aondi'l su pairi trebajó pa una impresa de muebris anantis de convertil-si en un enversol de domiñu impresarial, mentris que la su mairi trebajó comu maestra d'escuela. Pallí hue ala escuela St. Agnes enos sus añus de primaria i esmençó a cantal comu cantora nel coru dela su ilesia. Hue criá nel norti del estau de Nueva York, esmençandu a cantal en casinus dela ciá de Nueva York alos deziochu añus i aluspués enfirmó el su primel contratu discugráfico quandu tenía venti con cincu Points Records. El ventissieti de setiembri del 2024 s'anunció'l su casoriu col guía de visiteu Jeremy Dufrene delas Cayman Islands.[4][5]
Correúra profissional
[adital | adital cóigu]N'aneru del 2010, lançó'l su albu d'estuyu presenteru Lana Del Ray i endispués del frascassu d'aquel proyeutu, el su alantu ena endustria musical hue col déssitu apegaíçu del su cenzillu presenteru Video Games pal 2011, enfirmandu antoncis essi añu con Interscope i Polydor Records. El su segundero albu d'estuyu, Born to Die nel 2012, demostró sel un déssitu entrenacional i el cenzillu del discu, Summertime Sadness, queó dentri los diés primerus del Billboard Hot 100 delos Estaus Uníus, assina comu los cenzillus Blue Jeans, Born to Die i National Anthem i alogu lançó l'elipé Paradise, nombrau al Grammy nel 2012. El añu siguienti compusu pal cini mentris escrevía i protagonizava el su cortumetragi musical Tropico, lançandu assina Young and Beautiful comu'l cenzillu prencipal pala penícula The Great Gatsby nel 2013.[6][7][8]
Nel 2014 lançó el su tercel albu d'estuyu Ultraviolence, que presentó un mayol gastu dela estrumentación vencijá pola quitarra i s'inaguró ena cimota del Billboard 200 delos Estaus Uníus. P'acaberus de deziembri d'essi mesmu añu, aportó ena banda sonora dela penícula Big Eyes, teniendu nombracionis alos Premius Grammy i alos Premius Grobu d'Oru. El su quartu i quintu albu Honeymoon nel 2015 i Lust for Life nel 2017, tuvierun un regolvel al estilu q'avía enos sus lançamientus anterioris, assina'l últimu d'ellus tieni calavoracionis con The Weeknd, ASAP Rocky, Sean Lennon, i Stevie Nicks i hue nombrau pal Premiu Grammy al mejol albu de pop vocal.[9][10]
Tamién calavoró con Ariana Grande i Miley Cyrus en Don't Call Me Angel, pala comedia d'ación Charlie's Angels nel 2019, qu'alcançó la posición trezi enos Billboard Hot 100. El trenta d'abostu del 2019 lançó'l su albu Norman Fucking Rockwell!, qu'acebió una grandi acramación dela crítica i dos nombracionis alos Premius Grammy, encruía ala canción i al albu del añu. Nel 2020, s'inaguró comu potetista col su primel poemariu Violet Bent Backwards over the Grass, comu con un udiulibru col mesmu nombri aondi referi ca unu delos sus poemas i los sus siguientis albunis d'estuyu, Chemtrails over the Country Club i Blue Banisters, huerun nel 2021. Tamién calavoró nel dezenu albu d'estuyu de Taylor Swift, mentau Snow on the Beach, en Midnights pal 2022, qu'alcançó el númiru quatru nel Billboard Hot 100 delos Estaus Uníus, siendu la canción ena ponencia mas alta della ena lista. El su nonu albu d'estuyu Did You Know That There's a Tunnel Under Ocean Boulevard, se lançó endispués pal 2023.[11][12][13]
La su música se distingui pola su calidá cinimatográfica, el su estilu retru i la su esploración del amoriju trágicu, el glamour i la cancamurria, con referencias abondu ala coltura pop d'ugañu i ala epoca dorá delos añus 1950 i 1960 enos Estaus Uníus. La revista Time la distinguió comu una delas cien pessonas mas infrugentis del mundu nel 2012 i la revista estauniensi Rolling Stone, tamién la encruyó ena su lista delos dozientus mejoris cantantis de tolos tiempus pal 2023, mentris que la su edición británica la distinguió comu la mejol componeora estauniensi del siegru XXI n'essi mesmu añu.[14] Dendi'l 2020 á vendíu mas de dezinuevi millonis d'albunis i mas de trezi millonis de cenzillus en tol mundu i á acebíu premius abondu, encruíus dos Premius Brit, dos MTV Europe Music Awards, un Premiu Satellite i nuevi Premius GAFFA, amás de nombracionis a onzi Premius Grammy i un Grobu d'Oru. Variety tamién la onró enas sus Hitmakers Awards pol sel una delas cantutoras mas infrugentis del siegru XXI.[15][16][17]
Discugrafía
[adital | adital cóigu]Albunis
[adital | adital cóigu]- Nel 2006, Sirens (arretirau).
- Nel 2010, Lana Del Ray A.K.A. Lizzy Grant (arretirau).
- Nel 2012, Born to Die.
- Nel 2012, Born to Die - The Paradise Edition (redición de Born to Die).
- Nel 2014, Ultraviolence.
- Nel 2015, Honeymoon.
- Nel 2017, Lust For Life.
- Nel 2019, Norman Fucking Rockwell!.
- Nel 2020, Violet Bent Backwards over the Grass (udiulibru).
- Nel 2021, Chemtrails Over The Country Club.
- Nel 2021, Blue Banisters.
- Nel 2023, Did You Know That There's a Tunnel Under Ocean Boulevard.
- Nel 2025, The Right Person Will Stay.
Elipés
[adital | adital cóigu]- Nel 2005, From the End (sin adital).
- Nel 2005, Young Like Me (sin adital).
- Nel 2007, No Kung Fu (sin adital).
- Nel 2008, Kill Kill (arretirau).
- Nel 2012, Lana Del Rey.
- Nel 2012, Paradise.
- Nel 2013, Trópico.
Giras musicais
[adital | adital cóigu]- Born to Die Tour, nel 2012 i 2013.
- Paradise Tour, nel 2013 i 2014.
- The Endless Summer Tour, nel 2015.
- Festival Tour, nel 2016 i 2017.
- LA to the Moon Tour, nel 2018.
- The Norman Fucking Rockwell Tour, nel 2019 i 2020.
- Did You Know That There's a Tour Around the World, nel 2023 i 2024.
- Lana Del Rey: UK & Ireland Stadium Tour, nel 2025.
Premius i nombracionis
[adital | adital cóigu]Á acebíu premios abondu, comu dos Premius Brit, dos MTV Europe Music Awards, un Premiu Satellite i nuevi GAFFA Awards. Amás á síu nombrá a onzi premius Grammy i a un Grobu d'Oru.[15][16][17]
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Celtic Life International. (22 d'abostu del 2014). «Lana Del Rey, Celtic Life International.». Celtic Life International (en ingrés-US). Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ «Celebs who are Catholic, or used to be.». Newsday. Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ «Rising: Lana Del Rey | Features | Pitchfork.». Pitchfork (en ingrés-US). Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ «5 Points Records Discography.». Discogs (en ingrés). Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ El País (27 de setiembri del 2024). «La cantanti Lana del Rey tieni casoriu col guía de visiteu delas Cayman, Jeremy Dufrene.». El País. Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ «Why Lana Del Rey's First Album Disappeared.». MTV News (en ingrés). Archivado desde el original el 10 de abril de 2014. Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ «LANA DEL REY.». Official Charts (en ingrés). 29 d'otubri del 2011. Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ Harris, Paul (21 d'aneru del 2012). «Lana Del Rey: The strange story of the star who rewrote her past.». the Guardian. Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ Aragón, Heraldo de (15 d'abostu del 2015). «Lana del Rey pubricará nuevu discu pal deziochu de setiembri.». heraldo.es. Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ «Lana Del Rey | Biography, Music & News.». Billboard (en ingrés-US). Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ Spanos, Brittany (31 de jullu del 2019). «Lana Del Rey Announces 'Norman F-cking Rockwell' Release Date, Track List.». Rolling Stone (en ingrés-US). Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ Bloom, Madison (09 de jullu del 2020). «Lana Del Rey Reveals New Poetry Book and Spoken Word Album Release Dates.». Pitchfork (en ingrés-US). Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ «Lana Del Rey’s “eclectic and honest” new album is out this month.». The FADER (en ingrés). 08 de jullu del 2020. Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ «Lana del Rey, el estilu dela nueva musa indie.». www.bekiamoda.com. 21 de hebreru del 2012. Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ 15,0 15,1 Ewens, Hannah (08 de marçu del 2023). «Lana Del Rey: she does it for the girls.». Rolling Stone UK (en ingrés-GB). Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ 16,0 16,1 Stone, Rolling (01 d'aneru del 2023). «The 200 Greatest Singers of All Time.». Rolling Stone (en ingrés-US). Consultado el 28 de mayu del 2025.
- ↑ 17,0 17,1 Staff, TIME (29 de marçu del 2012). «Should Lana Del Rey be on the TIME 100?». Time (en ingrés-US). ISSN 0040-781X. Consultado el 28 de mayu del 2025.
Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]En Commons ai conteníu multimedia sobre Lana Del Rey.
- Sitiu web oficial Lana Del Rey.
- Vidiu musical Lana Del Rey.