Arabi

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Lengua árabi)
Esti artícalu no tien huentis ni referencias
Los conteníus duosus debin sel corretamenti atijaus pa demuestral que no se trata de vestigacionis primarias.
Arabi (?)
 (العربية')
Otras denominacionis:
Palrau en: Mauritania, Sáhara Ocidental, Marruecus, Argelia, Tunis, Libia, Egitu, España (Ceuta), Chad, Sudán, Eritrea, Somalia, Israel, Jordania, Siria, Arabia Saudita, Omán, Yemen, Iraq, Yibuti, Emiratus Arabis Uníus
Territórius:
Palrantis:
  • Nativus:
  • Algotrus:
267.000.000
  • -
Crassificación:
Filiación: Afru-asiática
  Semítica
     Meridional;       
        Arabi
Estatu oficial
Luenga oficial en: Arabia Saudita, Argelia, Baréin, Egitu, Emiratus Arabis Uníus, Iraq, Jordania, Cubai, Líbanu, Libia, Marruecus, Mauritania, Omán, Palestina, Catal, Siria, Sudán, Tunis, Yemen

Co-oficial en: Chad, Comoris, Israel, Sáhara Ocidental, Somalia, Yibuti

Regulau pol:
Coigus la luenga
ISO 639-1 ar
ISO 639-2 ara
SIL ara
Wikipedia
Wikipedia

L'arabi es una lengua semítica meridional palrá originalmenti delos arabis i ogañu en paísis del norti d'África i del sulponienti d'Asia por mé del destendimientu delos arabis alo longu dela Edá Meya. Es la lengua del Corán i es d'usu letúrgicu palos palraoris d'otras lenguas mu destintas. Es lengua oficial en venti estaus i cu-oficial en alo menus seis más; tamién es la lengua oficial dela Liga Arabi i una delas seis lenguas oficialis del'Organización delas Nacionis Unías.

L'origi dela lengua arabi halla-si nel sigru II, enas tribus nómadas de beduinus desparramás pola Pinínsula Arabi. Sin embargu, la tradición oral considera qu'es una lengua que hue tresmetía derechamenti de Dios a Ismael, iju d'Abrán i Agal. Los primerus registrus dela escreviúra arabi son de más patrás del sigru VI.

Ogañu la llamá lengua arabi es una haci de variedais relacionás que los sus habraoris suelin llamal "dialeutus" i qu'unus pocus de filólagus consideran que son, en verdá, lenguas destintas con un origi compartíu. La variedá de más renombrança es l'arabi crássicu (اللغة العربية, al-luḡa al-ʿarabiyya), la quala es gastá delos meyus de comunicación i aprendía enas escuelas de tolos paísis andi l'arabi es lengua oficial. Aluegu, ca país tien el su "dialeutu" particulal, gastau en sitacionis inhormalis de ca día. Muchus dellus puein comprendel-si entri ellus, peru algotrus dialeutus resultan incomprensiblis de tó i los sus habraoris án d'usal l'arabi crássicu pa poel tenel una conversa aparenti.

Muestra testual[Edital | Editá'l códigu]

العربية أكبر لغات المجموعة السامية من حيث عدد المتحدثين، وإحدى أكثر اللغات انتشارا في العالم، يتحدثها أكثر من 422 مليون نسمة،1 ويتوزع متحدثوها في المنطقة المعروفة باسم الوطن العربي، بالإضافة إلى العديد من المناطق الأخرى المجاورة كالأحواز وتركيا وتشاد ومالي والسنغال. وللغة العربية أهمية قصوى لدى أتباع الديانة الإسلامية، فهي لغة مصدري التشريع الأساسيين في الإسلام: القرآن، والأحاديث النبوية المروية عن النبي محمد، ولا تتم الصلاة في الإسلام (وعبادات أخرى) إلا بإتقان بعض من كلمات هذه اللغة. والعربية هي أيضاً لغة طقسية رئيسية لدى عدد من الكنائس المسيحية في العالم العربي، كما كتبت بها الكثير من أهم الأعمال الدينية والفكرية اليهودية في العصور الوسطى. وإثر انتشار الإسلام، وتأسيسه دولا، ارتفعت مكانة اللغة العربية، وأصبحت لغة السياسة والعلم والأدب لقرون طويلة في الأراضي التي حكمها المسلمون، وأثرت العربية، تأثيرا مباشرا أو غير مباشر على كثير من اللغات الأخرى في العالم الإسلامي، كالتركية والفارسية والأردية مثلا.

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]