Libreville
| Libreville | ||
|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||
|
| ||
|
Escudo | ||
|
Ubicación de Libreville | ||
| Coordenadas | 0°23′24″N 9°27′16″E / 0.3901, 9.4544 | |
| Entidad | Ciá | |
| • País | Prantilla:Geodatos Gabón | |
| Superficii | ||
| • Total | 189 km² | |
| Altol | ||
| • Media | 13 m s. n. m. | |
| Puebración (2025) | ||
| • Total | 899000 hab. | |
| • Densidá | 4756,61 hab/km² | |
| Huso horario | UTC+01:00 | |
| Prefijo telefónico | 44-48 y 70-79 | |
| Sitio web oficial | ||
Libreville, cuna puebración estimá de 703940 abitantis nel 2020 (362400 nel 1993), es la Capital de Gabón i dela provincia d'Estuari. Acogi el 40% dela puebración del país, representandu los uropeus 1/6 dela su puebración. Ciá portuaria sobri el ríu Gabón, cerca del golfu de Guinea. Hue hundá nel 1843 comu puntu d'entecambiu. Escravus liberaus d’Estaus Uníus s'assentarun nesta ciá nel 1848 bautizandu el sitiu comu Libreville (Ciá libri nel francés). Hue el puertu prencipal delas colonias francesas del África Equatorial Francesa entri 1934 i 1946.
En Libreville s'assitian la Escuela d’Almenistración i la Escuela de Leis de Gabón. Es sé dela Nuversidá Omar Bongó, la qual cuenta cun un Departamentu d’Español, encargau d'espairigil la luenga española i las colturas ispanoamericana i ispanoafricana.
Estoria
[adital | adital cóigu]
La zona dela ogañu Libreville hue destapá polos uropeus nel 1472, pol navegantis portuguesis.
La horma de cabaña de marineru dela región de Libreville les da el revesinu de nombra-la pola trauzión gabão dessa palra nel portugués. Endispués esti nombri designará a tol país de Gabón ondi s'assitará esta ciá.
Quandu los francesis allegarun ala región, nel 1839, dessistían varius puebrus nativus entri los que estuvun la tribu Mpongwé.
Nel 1842 allegarun missionerus procedentis de Nueva Ingalaterra que s'assitarun ena misión de Baraka, nel qu’ogañu es la ciá de Libreville.
El 5 de hebreru de 1843, el tenienti comandanti francés Édouard Bouët-Willaumez hue nombrau governaol de Senegal ena isla de Gorée, encargau de reprimil la trata d’escravus d’otrus paísis uropeus. Francia golvió a pratical la trata d’escravus por embaju Napoleón Bonaparte... i namás la golvió a abolil definitivamenti por embaju la Segunda Repúbrica francesa a partil del 1848. En nombri dela Francia altoncis embaju la Monarquía de Júliu, mu ligeru assitará controlis que serán las sus dependencias almenistrativas i concruirá nuevus "trataus" de comerciu i proteción colos deferentis réinus-puebru dela costa.
Nel 1910 hue criá l'África Equatorial Francesa (Afrique équatoriale française, AEF) i las compañías francesas huerun premitías d'esplotal el Congu Meyu (ogañu Repúbrica del Congu). Prontu se golvió menesterosu la costrución dun herrocarril qu'engancha-si Brazzaville, l'acaaeru dela navegación fluvial del ríu Congu i el ríu Ubangui, cola costa del océanu Atlánticu. Ya que los rápius hizían impossibli la navegación pol Congu endispués de Brazzaville, i l'acabiju costeru del herrocarril devía premitil la costrución dun puertu d'áuguas hondas, las utoridais descogierun Pointe-Noire en lugal de Libreville comu originalmenti se tenía aviau. La costrución del herrocarril Congu-Ocean escomençó nel 1921, i Libreville fue sobrespassá pola rápiu creceera de Pointe-Noire, munchu más cerca dela costa.
Libreville hue el puertu prencipal del'África Equatorial Francesa entri 1934 i 1946, i hue el focu prencipal dela Batalla de Gabón nel 1940, duranti la Segunda Guerra Mundial.
Libreville creciu lentamenti comu centru de comerciu i centru almenistrativu menol cuna puebración de 32.000 abitantis nel momentu dela endependencia de Gabón, nel 1960. Tuvu la su primel entiá bancaria quandu el Bank of West Africa (BAO) abrió una sucursal nel 1930. Dendi la endependencia, la ciá a crecíu ligeru i ogañu alberga a quasi la metá de toa la puebración gabonesa.
Toponimia
[adital | adital cóigu]
El nombri de "Libreville" fue dau por primel ves por Édouard Bouët-Willaumez, primel ala localidá hundá nel 1849 detrás delos hoturus edefícius oficialis dela Meseta destinaus a sustituil al Huerti Aumale. El puebru hue criaú p'acogel alos escravus libertaus del barcu negreru brasileñu Elizia, encalcau alantri dela costas del réinu de Loangu, mentris que la trata d’escravus, hormalmenti prebía dendi 1848, acontinava nel Gorfu de Guinea. Los escraus liberaus, 27 ombrus de 13 a 24 añus, 23 mugeris de 18 a 22 añus i 2 niñus dun añu, huerun embarcaus en Gorée el 19 de marçu de 1847 nel barcu "L'Adour", allegandu assin al final d'abril a Gabón. Dos d'ellus muerin nuna regüelta. Los francesis los obrigarun a casal-si i a descogel comu alcaldi a un tal Mountier. Huerun assitaus en parejas en las choças del puebru de Libreville el 17 d’otubri de 1849.[1]
Jografía
[adital | adital cóigu]De norti a sul, los prençipalis destritus dela ciá son la zona residençial Batterie IV, Quartier Louis (conociu pola su vida nochera), Mont-Bouët i Nombakélé (puebrosas árias comercialis), Glass (el primel assentaeru uropeu en Gabón), Oloumi (destacá zona endustrial) i Lalala, una zona residençial. El puertu dela ciá i la estación herroviaria del Herrocarril Trans-Gabón ata Franceville está en Owendo, al sul del ária metropolitana. Más enas ahueras s'assitian los destritus d'árias residencialis más empobrecías. P'al noroesti s'alcuentra Guinea Equatorial, etiquetandu ala ciá cumu parti del noroesti de Gabón. En términus de rayas nacionalis que la ciá bordeja, al norti está Camerún, al esti la Repúbrica del Congu i al sulesti la Repúbrica Democrática del Congu. Tamién está próssima alas costas del Atlánticu Sul. Amás, en términus de jeografía hídrica, el ríu Comu pasa pola ciá i esboca nel océanu. El ríu Comu tamién tieni potencial de recursu hidruelétricu pala ciá, que pudríe jenerál emportantis cantidais d’energía. Varius distritus dela ciá vinerían benefícius endependientis que se pudríen invertil ena ciá. En términus d’ociu i vía nochera, Quartier Louis es el barriu más renombrau. Una delas sus prençipalis çonas enclui la costa, i estu enflui enormimenti enas possiblis ativiais disponiblis nel ária. Las çonas comercialis de Libreville se topan enos distritus de Mont-Bouët i Nombakélé, qu’encluin varius centrus comercialis i estaciónis que vendin diversus produtus. En Oloumi se topa la mayol parti dela endústria dela ciá, entegrandu la produción pol separaú de diversus distritus que s'enhocan en otrus aspestus. Finalmenti, Lalala i Batterie IV son setoris residençialis, ondi residi la mayoría dela puebración.
Clima
[adital | adital cóigu]El clima es deferenti al dotras partis de Gabón. Cuna temperatura meya de 25.9 °C. Las lluvias son mu comunis a tol longu del añu, i los mesis más secus son húniu, húliu i abostu.
Huenti: NOAA[2]
Desenvolvimientu
[adital | adital cóigu]
Libreville sirvió de puntu de partía pala coloniçación francesa de Gabón a finalis del sigru XIX, en primel lugál cola segunda oleá marcá pola enstalación del Fuerte Aumale (cuyus restus sirvierun pala la costrución dela Catedral de Sainte Marie) delos missionerus católicus espiritanus dela Congregación del Espíritu Santu del Pairi Jean-Rémi Bessieux. A prencipius del sigru XX, Libreville se golvió ena capital del Congu françés, dantis de perdél esti estatu en favol de Brazzaville nel 1904.
En novembril de 1940, Libreville fue escenariu delos sangrientus enfrontamientus al final dela Batalla de Gabón[3] Libreville i Gabón, embaju aministración colonial, escoyun pol ajuntal-si al campu dela Fráncia libri contra el delos colonus de Vichy. Fue dendi Libreville ondi abondus Freedom Fighters s'encorporarun ala Fuerça L, que más tardi se golvió ena 2.ª División Blindá del huturu mariscal françés Leclerc (Philippe Leclerc de Hauteclocque), i que se fue al Chad, ondi fue nombrau comandanti militál pol el jenerál Charles de Gaulle. La columna cruçó el norti d’África pa liberal a Fráncia embaju ocupación nel 1944.
Nel 1956, Léon M'ba fue esselgíu primel alcaldi de Libreville. Unus añus más tardi se golvió nel primel presidenti dela Repúbrica de Gabón, ata la su muerti en novembril de 1967. S’erijó un mausoléu ena su memória ena ciá, nel buleval Léon M'ba.
Mentris tantu, la endependéncia de Gabón fue proclamá el 17 d’abostu de 1960 ena hutura capital.
Libreville, que siguu siendu una simpri ciá ata la proclamación dela endependéncia, esprimentó un crecimentu senificativu, especialmenti a partil de finalis delos añus 1970, quandu el gobiernu lançó una seri de proyetus emportantis:
costrución i puestu en servíciu del ferrocarril Transgabonés nel 1978;
costrución del polideportivu Presidenti Bongo pa acugel los primerus Juegus Centruafricánus del 30 de júniu al 10 de júliu de 1976, con cerca de 2.000 atletis de deç paísis en ochu disceplinas deportivas: atletismu, baloncestu, bosseu, ceclismu, fúbol, balonmanu, judu i voleibol.
costrución nel 1970 delos primerus edifícius dela Nuversidá de Libreville, los primerus en Gabón.
Nel 1977, Libreville acugió la 34.ª cumbril dela Organiçación dela Unidá Africana (OUA).
La ciá tamién á estau marcá dendi los añus uscurus dela ditadura pol una seri d’assassinatus, assassinatus d’oposituris pulíticus i desapariçionis misteriosas que nunca án síu esclarecías, encluyía la de Germain Mba nel 1971. Fue escenariu de distúrbius nel 1990 (entervención militál francesa, "Operación Requin" (Tiburón)), nel 1994, endispués dela derrota enas primeras eleçionis pressidencialis posmonopartidistas del prencipal oponienti Paul Mba Abessole (naçíu nel 1939), que quedó en segundu lugál, i nel 1998.
Nel 2003, André Dieudonné Berre fue esselgíu alcaldi de Libreville, sucedendu al mencionaú opositor estoricu, Paul Mba Abessole, alcaldi de 1996 a 2003 que s'ajuntó al presidenti Omar Bongo.
El 14 d’abril de 2022, la ciá perdió su condición de capital dela provincia del Estuari en favol dela jóvin localidá d’Akanda criá nel 2013 en particulál a partil de barrius antigus u mesmu delos sugúrbus dela capital.
Demugrafía
[adital | adital cóigu]| Añu | Población[4] |
|---|---|
| 1961 | 32607 |
| 1971 | 88104 |
| 1981 | 244769 |
| 1991 | 382377 |
| 2001 | 507737 |
| 2013 | 703940 |
| 2021 | 834000 |
| 2022 | 857000 |
| 2023 | 870000 |
Gruprus étnicus
[adital | adital cóigu]Libreville es una ciá cossmopolita ondi se codian toas las étnias de Gabón, emigrantis d’África Central i Oçidental (nijeranus i beninesis en particulál), uropeus, libanesis, marroquís i, cada veç más, una puebración asiática prençipalmenti d’orihin chinu.
Los residentis más esfavor vivin en barrius marjinalis conocíus cumu los denominaus matitis[5] u Mapanes (akébé i kinguélé, pol ejempru).
Economía
[adital | adital cóigu]Ena periféria sul de Libreville se topa una emportanti çona portuária dotá d’enfrastruturas endustrialis i mineras, ala que llega el trén Transgabonais (que transporta manganesu dendi Haut-Ogooué destinau ala esportación pol barcu, vel transporti más embaju) i camionis madererus ata la localidá de Owendo.
Libreville es tamién un emportanti centru de comerciu de madera (prençipalmenti ocume) ena subrehión d’África Central.
En Mont-Bouët se topa el mercaú más grandi del país, cun cientus de comerciantis minoristas. Tamién ai dos grandis hipermércaus, unu llamau Mbolo (“gola”, en luenga endígena gabonesa) i el Géant CKDO.
La capital gabonesa reuni finalmenti abondosas ativiais terciarias amás delos servícius centralis del Estau.
Transporti
[adital | adital cóigu]
L'Aerupuertu Enternacional Léon-Mba es el prencipal aerupuertu de Gabón i está assitau a 11 quilómetrus al norti dela ciá.
Alreol dela ciá opera una ré naçional de tassis. Cada distritu tieni un colol pa sus tassis, i los de Libreville son rojus.
La Sociedá Naçional del Transporti (SOGATRA) lançó nuevus tassis qu’operan en un sístema de competéncia dendi 2014.
La Compañía Gabonesa de Transportis opera un servíciu d’autobús en tóus los distritus de Libreville.
Educación
[adital | adital cóigu]
La Nuversidá Omar Bongu fue fundá nel 1970.
Dessistin varias escuelas enternacionalis d’artu nivél en Libreville, pol ejempru:
American International School of Libreville - Currículu estausunidensi
Lycée Blaise Pascal de Libreville - Currículu françés
International School of Gabon Ruban Vert - Currículu IB
Lugaris de cultu
[adital | adital cóigu]
Entri los lugalis de cultu, la mayoría son predominantementi ilesias i temprus cristianus: dela Archidiócesi de Libreville (Ilesia católica), Église de l'Alliance chrétienne et missionnaire du Gabon (Unión Mundial dela Aliança), Assambleas de Dios i la Ilesia Evangélica de Gabón.
La puebración de Gabón es predominantementi cristiana.
Luengas
[adital | adital cóigu]Inque el françés es la luenga oficial de Gabón, las luengas que se palran en Libreville son dantis de tol delos puebrus endígenas de Libreville, a sabel, el idioma omyenè (varianti mpongwè), el sekiani, el fang del estuari (variantis mekè), atsi i okak), benga i akélé. Endispués, las luengas delos destintus puebrus del interiol de Gabón s'assitaun ena capital gabonesa, yipunu, inzebi, teké, kota… I finalmenti el françés.
Libreville es una delas varias ciais africanas ondi el françés se está golviendu verdaeramenti una luenga nativa, con algunas caraterísticas localis.
Gabón tamién se golvió nel 2022 nel tercel país nu mayormenti de palra engrés admetíu ena Commonwealth sin vénculu colonial u estoricu senificativu col Réinu Uníu.[6] Nostanti, el idioma engrés sigui siendu pocu u ná palrau.
Economía
[adital | adital cóigu]La ciá alberga una emportanti endústria naviera, cerveçera i maderera. La ciá esporta materias primas cumu madera, cauchU i cacáu pol mé del puertu, i pol mé del puertu d’águas prundas d’Owendo.
Gabon Airlines tieni su sedi central en Libreville. Dantis delas sus rispetivas disoluçionis, Air Gabon i Gabon Express tenían sus rispetivas sedis nel Aerupuertu Enternacional de Libreville.
El 6.º Batallón d’Infantería de Marina del Ejércitu de Fráncia tieni una basi al norti dela ciá.
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Hubert Deschamps, Quinci añus de Gabón (Los encetus del assitamientu françés, 1839-1853), Revue française d'histoire d'outre-mer, tomu 50, n°180-181, troisième et quatrième trimestres de 1963, pág. 283-345.
- ↑ «Libreville Climate Normals 1961–1990». National Oceanic and Atmospheric Administration. Consultado el 10 de setiembre de 2015.
- ↑ Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, Estaus Uníus, 2013, pág. 154.
- ↑ «Libreville Population 2023». worldpopulationreview.com. Consultado el 27 de febrero de 2023.
- ↑ Hubert Freddy Ndong Mbeng, Les matitis, mes pauvres univers en contre-plaqué, en planche et en tôle, Sépia, Saint-Maur, 1992, ISBN: 2-907888-17-X.
- ↑ RFI, Le Togo et le Gabon rejoignent le Commonwealth lors du sommet de Kigali, 2022-06-25.