Ir al contenido

Lilongüe

Lilongüe
Lilongwe
Capital


Escudo

Prantilla:Mapa de localización
Localización de Lilongüe en Malaui
Prantilla:Mapa de localización
Localización de Lilongüe en África

Ubicación de Lilongüe
Coordenadas 13°58′01″S 33°47′14″E / -13.96692, 33.78725
Entidad Capital
 • País Prantilla:Geodatos Malaui
 • Región Central
 • Distrito Lilongüe
Superficii  
 • Total 727,79 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 1050 m s. n. m.
Puebración (3 de setiembri de 2018)  
 • Total 989,318 hab.
 • Densidá 1359,35 hab/km²
Huso horario UTC+02:00
Sitio web oficial
Bancu Nacional (National Bank)
Parliament Building (Edeficiu del Parlamentu)

Lilongüe[2] (Lilongwe nel inglés) es la capital i mayor ciá de Malaui. La ciá se topa ena Región Central, alas orillas del ríu Lilongüe, cerca dela raya entre Malavi, Moçambiqui i Zámbia. La su puebración estimá para el 2018 sigún el censu nacional es de 989,318 pressonas.[1]

Fue fundá en 1947 cumu centru agrícola. En 1974 fue elegía pa reemplaçal a Çomba cumu capital pol via dela su posición nel centru del país.

La ciá está devidía en dos partis, la "ciá vieja" llena de mercaus, tiendas i demás servicius i la "ciá nueva" ondi se topa la sei del gobiernu, embajás i grandis superficies comercialis. Pol Lilongüe passa la prencipal autopista de norti a sul de Malavi, la M1.

La ciá encetó cumu una pequeña aldea cercana al ríu Lilongüe,[3] i se convirtió nun centru alministrativu colonial británicu a los encetis del sigru XX.[4] Pol via dela su situación ena prencipal ruta de norti a sul del país i nel caminu hazia Rhodesia del Norti (ogañu Zámbia), Lilongüe se convirtió ena segunda ciá del país pol númeru de pressonas.[5]

En 1974, la capital de Malavi fue trasladá dendi Çomba (ogañu la quarta mayor ciá del país) a Lilongüe.[6] Inque Lilongüe es la capital oficial del país i qu’endendi la su desinnación á crecíu ata sel la mayor ciá del país, la mayoría delas actividáis comercialis del país se dan en Blantyre, segunda ciá más puebrá de Malavi. Cumu parti duna política de reestruturación, el parlamentu nacional fue trasladau ala ciá, pol lo que es el centru políticu del país.

Lilongüe cuenta con una Nuversidá agraria. Los sus mayoris encantu turísticos se topan fueraparti dela ciá, al noroesti el parqui nacional de Kasungu, al norti la Reserva Nkhotakota i el lagu Malavi al esti.

La Biblioteca Nacional de Malavi tieni la su sei central en Lilongüe.

La ciá tieni abondus barrios conocíus cumu Áreas. Estas están numierás, cuyos númerus van del unu al cincuenta o más conforme la ciá va creciendu. El centru dela ciá (City Centre) no está numierau. La numieración no indica nengún tipu d'ordin ya que no se han numierau de forma consecutiva. Las Áreas más importantis son:

City Centre es la çona más moderna i desenvolviá de Lilongüe. Nesta çona se topan abondus bancus, cumu el Standard Chartered, National Bank of Malawi, NedBank o el Reserve Bank of Malawi, embajás, otelis, oficinas d'aerolínies, cumu la South African Airlines, Ethiopian Airlines, British Airways o Kenya Airways, i oficinas d'empresas enternacionalis.

Área 2, que compriendi el cascu antigu o Old Town, al norti de A1. Cerca del centru dela ciá, es una frorecienti çona comercial, frecuentá sobritodo polos abitantis localis. Nella se pueden topar tiendas de ropa, comía local, comestivlis d'estilu ocidental, acisorius de becicretas i cochis, materialis pala construción, etc. Nesta çona se topa el prencipal mercau dela ciá, dos importantis mesquitas i una estación de menibús.

Áreas 3 i 9, parti del Old Town, al oesti de A1. Al lau oesti del ríu Lilongüe, son çonas residencialis dela classi alta, con baris pa residentis extranjerus, güenus otelis, tiendas i restaurantis d'estilu ocidental i clínicas privás.

Área 47. Nesta çona se topa el African Bible College i la su económica clínica misionera ena que suelin trabal médicus estaunidensis. Cuenta col pequeño estadiu de Silver Stadium. El centru de Children of the Nations tieni la su sei ena African Bible College.

Las Áreas 6, 12, 11, 43, 10 i 44 tienin una baja densiá de puebración. Las Áreas 15 i 18 cuentan con una densiá media. En particular, el Área 15 cuenta con unus 250 chalés i casas pala classi media.

Las Áreas mencionás arriba son bastanti tranquilas, seguras i modernas, inque la mayoría delos abitantis de Lilongüe vivin en casas de baja calidá, a menú sin eletriciá o agua correnti.

Trasporti

[adital | adital cóigu]

Lilongüe cuenta colos servicius de ferrocarril prestaus pol Malawi Railways i d'autobús pol Shire Bus Lines. Tamién cuenta con autobús i menibús urbanus entre el cascu antigu (Old Town), el centru dela ciá (City Centre), el Aeropuerto Enternacional Kamuzu, i con otras ciais cumu Mzuzu i Blantyre.

Se pueden topar taxis enos otelis i ena calle Presidential Way, al norti dela çona comercial de City Centre Shopping Centre. El tráficu ena mayoría delas callis sueli estal congestionau, i la mayoría delos abitantis prefierin il andandu o en becicreta.

El Aeropuerto Enternacional Kamuzu, assitiau a unus 35 quilómetrus al norti de Lilongüe, en Lumdazi, ufreci vuelus hazia Sudáfrica, Kénia, Dubái i Etiopía.

Parámetrus climatulógicus meius de Lilongüe, Malavi
Mes Eni. Hev. Mar. Abr. May. Jun. Jul. Ago. Set. Out. Nov. Dic. Añu
Máisimas assolutas (°C) 33 32 31 30 30 28 29 31 33 34 34 33 34
Máisimas meias (°C) 24.8 24.9 24.7 24.7 23.2 22.0 21.4 22.6 25.9 27.4 27.3 25.6 24.6
Meias diarias (°C) 21.2 21.1 21.1 20.2 18.3 16.2 16.1 17.3 20.6 22.4 22.9 21.8 19.8
Mínimas meias (°C) 18.2 17.7 17.3 15.8 13.1 10.1 9.9 11.1 13.8 16.8 18.5 18.3 15.1
Mínimas assolutas (°C) 13 12 11 7 3 -1 -3 -1 3 9 12 12 -3
Precipitacionis (mm) 223 187 128 44 12 1 0 0 1 10 63 199 869
Días de precipitacionis (≥ 0.1 mm) 18 16 15 8 4 1 1 1 0 2 8 17 91
Umiá relativa (%) 83 83 82 78 74 69 65 60 52 53 62 78 69
Oras de sol (meia diaria) 4.4 5.1 5.5 7.1 8.5 8.1 7.8 8.5 9.8 9.1 7.8 4.5 7.2
Huenti: Deutscher Wetterdienst[7]

Geografía

[adital | adital cóigu]

Topografía

[adital | adital cóigu]

Lilongüe está ubicaa nuna meseta nel centru de Malavi, hormandu parti del Valli del Rift d’África Oriental, assitiau a una artitú de 1.050 m (3.440 pies) sobri el nivel del mari, a lo largu del ríu Lilongüe.

Demografía

[adital | adital cóigu]

Evolución dela puebración

[adital | adital cóigu]
Huentis:[8][9] La puebración dela ciá de Lilongüe á crecíu de menos de 20.000 pressonas en 1966 a ábate un millón de pressonas en 2018. Esti fue un crecimientu notablementi ligeru i á provocau el desenvolvimiento de barrios marginalis alreol dela ciá.

Sigún el censu de 2018, el 42,28 % dela ciá de Lilongüe era Chewa, que constituía el grupu étnicu más grandi. El grupu étnicu minoritariu más grandi dela ciá era Ngoni cola 17,13 % dela puebración pertinecienti a essu grupu étnicu. Otros grupos étnicus menoris fuerun Lomwe cola 14,48% dela puebración, Yao cola 12,11%, Tumbuka cola 6,46%, Mang'anja cola 1,86%, Sena cola 1,78%, Tonga cola 1,56%, Nyanja cola 0,67%, Nkhonde cola 0,63%, Lambya cola 0,35%, Sukwa con solu 0,04% i los demás grupos étnicus cola 0,64% dela puebración.[10]

Religión

[adital | adital cóigu]

La denominación religiosa más grandi ena ciá de Lilongüe es la Ilésia Presviteriana d'África Central con un 23,15 %. La religión minoritaria más numerosa ena ciá es el catolicismu cola 17,28 %. Otras religionis minoritarias incluyin la adventista del sétimu día, la bautista i la apostólica con un 10,35 % combinau, la pentecostal con un 8,6 %, la anglicana con un 2,31 %, otras denominacionis cristianas con un 21,67 %, el islam con un 11,12 %, la tradicional con un 0,34 %, otras religionis con un 3,38 %, i sin religión cola 1,73 % dela puebración.[10]

Educación

[adital | adital cóigu]
Facultá politénica dela Nuversidá de Malawi en Blantyre

La Nuversidá de Malavi fue fundá en 1964. Ai 38 escuelas primarias privás (Bedir Star Enternacional School, Bishop Mackenzie Enternacional School, etc.) i 66 púvricas con un total de 103.602 alumnos, assina cumu 29 escuelas secundarias con 30.795 alumnos en Lilongüe.[9]

Economía

[adital | adital cóigu]

Prantilla:Vt

Monumentu ala Guerra delos Rifles Africanus del Rei, centru de Lilongüe.

Inque Blantyre es la capital comercial de Malavi, la economía de Lilongüe está dominá pol gobiernu i las estitusiones púvricas. Kanengo, nel norti dela ciá, es la prencipal çona industrial, ondi se desarrollan el processamientu de nutrientis, el almagacenamientu i venta de tavacu, el almagacenamientu de maíz i otras actividáis relacionás cola industria ligera. Las prencipalis actividáis económicas dela ciá son las finanças, la banca, el comerciu minorista, la construción, el trasporti, la alministrasión púvrica, el turismu i la harvricación de tavacu. El 76 % dela puebración de Lilongüe vivi en assentamientos informalis, mentris que la pobriça es del 25 % i el desempleu del 16 %.[11]

La alministrasión púvrica emplea alreol del 27 % de todos los trabajoris hormalis, mentris que el 40 % trabaja nel setor privau i el 2 % trabaja pol cuenta propia.[9]

Estoria dela planificación dela ciá

[adital | adital cóigu]

El primel plan pa Lilongüe se prubicó en 1955, dantis de que en 1965 se tomara la decisión de trasladal la capital de Çomba a Lilongüe. Los pesquis dela medía eran mejoral la eficiéncia del gobiernu concentrandu la alministrasión del gobiernu central nuna ciá i estimulal el desenvolvimiento enas regiones central i setentrional estableciendu un importanti puntu de crecimientu nel centru del país. Se desinnarun consultoris pa avial el Plan Maestru de Lilongüe, que se terminó en 1968. abondus delos prencipius establecíus nel Plan Maestru se tomarun en planis posterioris. El primero dellos fue el Plan General de Çonificación de Lilongüe de 1969. Fue aviau pa ellaboral las recomendacionis generalis del Plan Maestru i modifical aquellos aspetus que el Gobierno consideraba inapropiaus.

El plan general de çonificación de Lilongüe guió el desenvolvimiento inicial dela ciá capital. Se tomó una forma urbana lineal i multicéntrica pa evital los prubremas de congestión que pueden surjir con un solu centru. El pesqui era agrupal áreas residencialis, d'empleu i de servicius alreol de cada centru, pa amenolal la nicesiá de viajhal largas distancias. Avía quatro centrus deste tipu i cada unu era el focu dun setor dela ciá.

(a) Centru Comercial Primariu de Old Town, que compriendi los centrus gemelus establecíus nel Área 2 (Bwalonjobyu) i el Área 3 (Kang'ombe)

(b) Centru dela ciá, que presta serviciu al setor de Capital Hill

(c) Centru comercial primariu Kanengo nel área 25/2 (Bvunguti)

(d) Centru comercial primariu de Lumbadzi, basau nel centru comercial estableciu nel Área 53/2 (Kalimbakatha).

El pesqui era ruchar un desenvolvimiento equilibrau dela vivienda, la industria i el comerciu, entre otras caratelísticas. Otra caratelística clavi dela ciá fue el su entorno de çonasverdis. Dendi el prencepiu avía una esmolición pol crial un entorno de alta calidá con un nivel de vida espaciosu, cumu correspondi a una ciá capital.

A mediaus dela década de 1970 se consideró que abría de habel un plan nuevu i atualiçau que tuviera una visión más ancha del desenvolvimiento dela ciá. El resultau fue el Plan d'Estrutura Urbana de Lilongüe de 1978. Esti incorporó chambus de lindis i nuevos trabajus de planificación en Lumbadzi i el Aeropuerto Enternacional de Kamuzu. El plan fue la prencipal enruencia ena política de planificación.

En 1986 terminó la etapa inicial de desenvolvimiento, la ciá estaba bien establecía i el su crecimientu futuru estaba asegurau. Se había construíu gran parti dela redi de carreteras i dessistín redis de suministru d'agua i eletriciá. El desenvolvimiento urbanu se estaba produciendu enos quatro sectores dela ciá. El setor del cascu antigu estaba ábate rondamenti desenvolvíu; el setor de Capital Hill estaba desenvolvíu alreol dela metá; i los sectores Kanengo i Lumbadzi estaban desenvolvíus alreol nuna quarta parti.

Se estableció el esquema general de çonificación de Lilongüe i mostró los divessos usos del suelu dela nueva capital. Se revisó el esquema i se amplió el área dela ciá propiamenti dicha al encluyir el Área 56 i el Área 57. Endispués se añadió el Área 58 ala jurisdición dela ciá sigún el Censu de Puebración i Vivienda de 2008. El Plan General de Çonificación de 1986 tenía cumu pesqui promovul el desenvolvimiento urbanu regulau i el usu apropiau dela tierra pal trasporti i otros finis. El Plan estuvo en vigol ata el añu 2000, inque no se atualiçó endispués del añu 2000 pol via de limitacionis financieris, téunicas i de recursus umanus.

En respuesta ala solicitud oficial del Goviernu de Malavi (GoM), el Goviernu de Japón (GoJ) decidió realiçar un "Estudiu del Plan Maestru de Desenvolvimiento Urbanu pa Lilongwe", que fue confiau ala Agéncia Japonesa de Cooperación Enternacional (JICA), de conformidá col Alcuerdu de Cooperación Téunica entre el Goviernu de Méjicu i el Goviernu de Jamaiga, sinitau el 15 de noviembri de 2008. El estudiu fue realiçau dambos dos pol un equipu d'estudiu de JICA i la agéncia homóloga de Malavi duranti un períodu de catorzi mesis dendi juniu de 2009 ata setiembri de 2010. El 20 de júliu de 2011, el menistru de Tierras, Vivienda i Desenvolvimiento Urbanu aprobó el enhormi sobri el Estudiu del Plan Maestru de Desenvolvimiento Urbanu pala ciá de Lilongüe.

El Proyetu de Planificación Urbana i Gestión del Desenvolvimiento dela ciá de Lilongüe á estau en processu d'emplementación dendi noviembri de 2012, col apoyu de JICA. Los espertus de JICA ayudariun al Ayuntamientu de Lilongüe colas revisionis del Plan d'Estrutura Urbana. El área de jurisdición dela ciá de Lilongüe, encluyía el Área 58, es de 393 km2 i tieni una puebración de alreol de 989.318 sigún el Censu de Puebración i Vivienda de 2018. Nostanti que el esquema de çonificación dessistenti fue planeau pa desenvolver los quatro sectores de

(1) Setor dela Ciá Vieja,

(2) Setor de Capital Hill,

(3) Setor Kanengo i

(4) Setor Lumbadzi, el área urbana se á íu espandiendu alas çonas sul, suroesti i oesti del cascu antigu dela ciá. Los assentamientos no planeaus ocupaus pol colonus ilegalis se han espandíu en ábate todas las çonas. Algunas çonas tienin prubremas de colonus ilegalis que ocupan tierras desinnás pa desenvolvimiento industrial i usu púvricu. Es nicesariu identifical i asegural con urgéncia una superfícii grandi de terrenu pal desenvolvimiento residencial planeau.[12]

Referéncias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 https://malawi.unfpa.org/en
  2. Real Academia Española. 2005. Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana
  3. Kalinga, Owen J. M. 2012. Historical Dictionary of Malawi. Scarecrow Press
  4. Britannica, Lilongwe, britannica.com, USA, accessed on 30 June 2019
  5. Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 156
  6. Malawi: largest cities and towns and statistics of their population, World Gazetteer. Consultau el 22 d'otubri de 2007.
  7. Klimatafel von Lilongwe (Int. Flugh. Kamuzu) / Malawi. Baseline climate means (1961-1990). Deutscher Wetterdienst
  8. Malawi: Cities, Towns & Urban Localities
  9. 9,0 9,1 9,2 Malawi:lilongwe urban profile
  10. 10,0 10,1 2018 Population and Housing Census Main Report
  11. Malawi Reports: Urban Profiles of Blantyre, Lilongwe, Mzuzu and Zomba
  12. The Urban Structure Plan of Lilongwe City. 2013-06-17. Ministry of Lands, Housing & Urban Development, Republic of Malawi

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]

[https://web.archive.org/web/20071115234429/http://clima.msn.com/local.aspx?wealocations=wc:MIXX0002