Ir al contenido

Literatura en lengua asturiana

Dendi Güiquipeya

La literatura en luenga asturiana es aquella escrevía pol asturianus n'asturianu.

Prencipius i literatura oral

[adital | adital cóigu]

Enque'l primel testu conocíu ía la Nodicia de Kesos (siegru X), i el primel testu legal del que se tieni costancia sía'l Fueru d'Avilés (siegru XII), no es hata varius siegrus más tardi que se tieni noticia dela primel criación en literatura escrevía.

Primel coluna: (Christus) Nodicia de / kesos que / 3 espisit frater / Semeno: In Labore / de fratres In ilo ba- / 6 celare / de cirka Sancte Ius- / te, kesos U; In ilo / 9 alio de apate, / II kesos; en que[e] / puseron ogano, / 12 kesos IIII; In ilo / de Kastrelo, I; / In Ila uinia maIore, / 15 II

Segunda coluna: / que lebaron en fosado, / II, ad ila tore; / 18 que baron a Cegia, / II, quando la talia- / ron Ila mesa; II que / 21 lebaron LeIone; II / ...s...en / u...re... / 24...que.... / ...c... / ...e...u... / 27 ...alio (?) ... / ... / ... / g...Uane Ece; alio ke le- / 30 ba de sopbrino de Gomi / de do...a...; IIII que espi- / seron quando llo rege / 33 uenit ad Rocola; / I qua Salbatore Ibi / uenit. .

La literatura de trasmisión oral, hundi las sus raízis nela Edá Meya i está compuesta mayolmenti de cancionis i romancis entavía oi presentis ena tradición oral d'Asturias i en varius cancionierus comu'l Cancionero musical de la lírica popular asturiana d'Eduardo Martínez Torner. A la recuperación s'án criáu hata programas de televisión, comu Camín de Reyes, de la Televisión Pública Asturiana.

Retratu idealizáu d'Antón de Marirreguera, hechu enel siegru XIX.
Señor don Pedro Solís,
El que tien é nes corades
Un macón de sacaberes
Y un camberu d' allacranes ;
El del Mayuelo con zunes
Si non quier que i lo llame ,
Pieza de Baldeburón ,
Que sal bien , pero ye tarde ;
Alferi mayor d' Uviedo
Q' anque pese á quien pesare ,
Puede metese á conceyu
Sin quitar les sos polaines .
El Caballu
Francisco Bernaldo de Quirós y Benavides

El primel testu literariu es Pleitu ente Uviéu y Mérida poles cenices de Santolaya del clérigu Antón de Marirreguera, que data de 1639 y esponi l'argumentación del su utol en favol dela güelta delas cenizas de Santolaya p'hazia la capital asturiana. Antón de Marirreguera (1600-1662) se convierte assina enel primel escreviol conocíu n'asturianu i lleva la su literatura al Barrocu. Prencipa'l el coltivu de temas cultus: las obras poéticas son ce caráitil religiosu, comu'l ya mentáu Pleitu ente Uviéu y Mérida[1], o güelvin ala tradición greculatina (Dido y Eneas o Píramo y Tisbe)[1].

Amás d'essu, surdi'l tiatru nel que no solu ái denuncia sinu qu'ái una toma concencia cona situación dela luenga. Pol exempru, en l'obra L'Alcalde, de Marirreguera, se ridiculiza un pressonagi que palra castellanu pa presumil dela su posición social.

Destaca, ena su obra una pieza de tiatru que lleva pol títulu Diálogu Políticu i que prenciparía un géneru propiu dela literatura asturiana col nomi, que poni ena boca los pressonagis las ideas i críticas políticas, tamién d'espiración grecurromana, pareciéndosi al tratamientu dialogáu que Platón le dió ala su filosofía.

L'otru utol del Barrocu asturianu es Francisco Bernaldo de Quirós y Benavides (1678-1710), milital nombráu pola Junta General del Prencipáu p'ayual al Rei Felipe V, de quien se conoci'l puema El Caballu, un romanci de 330 vessus qu'adota la horma epistolal.

Destaca, n'esta etapa, l'origin social de crassis superioris de dambus utoris, al contrariu a lu que diva passal endispués. Son las élites las que s'espresan n'asturianu, es dicil, curas, nobris i melitaris.

L'Ilustración asturiana o la Generación Meyu Siegru

[adital | adital cóigu]
Jovellanos hue un defensol dela luenga asturiana, del su estudi i dinificación; hue él quien propusu la creación d'una Academia.

Tras el Barrocu, s'abri un periodu pala literatura asturiana, que concidi cona Ilustración, un periodu de gran espigaera inteletual i literaria con respetu alus siegrus pasáus. Aquí apaeci la figua de Jovellanos, un gran inteletual asturianu, articulaol d'escrevioris asturianus.

Gaspar Melchor de Jovellanos, hue'l prencipal promotol dela literatura asturiana dela su época i un defensol dela creación ela Academia Asturiana de les Bones Lletres, que endispués se haría en 1919 pa restablecersi en 1981 con el nombri d'Academia de la Llingua Asturiana. Entri las aportacionis de Jovellanos ala literatura, destacan las "istrucionis" pala creación d'una normativa común i un dizionariu, una gramática i una ortografía de l'asturianu. Se li atribui un puema anónimu, "Señor Conde Campumanes".

Ye la llingua viva del nuesu pueblu; mamámosla toos, por dicilo asina, cola primer lleche; va pasando tradicionalmente de padres a fíos y continúase de xeneración en xeneración...Con un cartón y un llápiz a mano, en casa, na cai, en paséu, en campu, podemos arriquecer tolos díes esta preciosa ayalga.

Bruno Fernández Cepeda es sotru delos escrevioris dela Xeneración del Mediu sieglu. Era professor de latín i clérigu. D'él se conservan tres puemas: La enfermedá, Felicitación d'unos díes i Bayura d'Asturies.

Josefa Jovellanos, ermana de Gaspar de Jovellanos, es el primel nombri de muhel qu'apaeci ena literatura asturiana. Enos temas delos sus puemas s'atopan elementus que definin la corrienti ilustrá: la crítica alas desigualdás socialis o la denuncia del comportamientu delus nobris. D'ella se conservan los siguientis puemas: Carta, Preparativos pa la proclamación de Carlos IV n'Uviéu, La proclamación de Carlos IV, Fiestes a Xovellanos i Les esequies de Carlos III.

D'Antón Balvidares Argüelles se conservan tres obras: Diálogu Políticu, L'entierru del callóndrigu Reguero i El misteriu de la Trinidá y vida de Xesucristu, enos qu'están presentis varias ideas ilustrás mesturás con una huerti devoción cristiana.

L'origin delos escrevioris sigui siendu delas capas nobris i más poerosas dela sociedá asturiana. Las obras está alexás del pueblu i tienin un tiraeu más leíu.

El siegru XIX

[adital | adital cóigu]

En 1893 se publica n'Ovieu la Coleición de poesías en dialecto asturiano, una antolohía prepará pol Xosé Caveda y Nava que recogi la obras más emportantis delos escrevioris asturianus delos siegrus passaus, assina comu varius puemes propius[2]. L'apaición d'este libru hazi que muchus s'animin a escrevil n'asturianu. Tamién destaca Xuan Xunquera, qu'escrivi la Gramática asturiana (1869)[3]. Puetas comu Domingo Hevia, Benito Canella, Xosé Caveda, Teodoro Cuesta, Xuan María Acebal, Xosé María Flórez y González i Xosé Napoleón Acebal y Nolón i la narradora Enriqueta González Rubín son angunus delos autoris destacaus dela época.

Utoris destacaus

[adital | adital cóigu]

Xosé Caveda y Nava es sin dúa el referenti literariu palas generacionis futuras, pol sus puemas i el su afán recopilaol. Los sus puemas son de temas diversus:

  • estóricus: La Batalla de Cuadonga,
  • de tradición populal: Los enamoraos de l'aldea, La Paliza, La vida de l'Aldea,
  • de caráiti sentimental: El Neñu enfermu,
  • de caráiti escatológicu: La defensa del peu.

Xuan María Acebal hue mu destacau i mericó'l título de "Príncipe de los Poetes" entri los sus contemporánius. La su obra, enque no mu estensa, es la cumbri dela puesía asturiana del siegru XIX. Se puei crassifical temáticamenti:

  • puesía relixosa: A María Inmaculada, Al niñín Jesús, Venite ad me, A María y Refugium peccatorum,
  • puesía de caráiti paisagísticu: Cantar y más cantar, La fonte de Fascura, La vida del aldeanu,
  • otrus: L'ahmor del hogar, A so maxestá la reina Sabel Segunda y Arreglu de cuentes.

Tamién tradució a l'asturianu tres odas d'Oraciu: Beatus ille, Maeccenas atavis i Cum tu, Lydia, Telephi.

Teodoro Cuesta representa la corrienti populal, i es el pueta más conocíu i influyenti. Los sus puemas son de tema satíricu, religiosu i de circustancias.

El Regionalismu asturianu

[adital | adital cóigu]
Las duás falan bien altu en fala dellas,
Recia Vasconia, recia Cataluña,
Ya mientres clamian el vivíu antanu
Cul vivu güey axuntan.
Galicia malencólica suspira,
Ya la sua gaita señaldosa escuita:
Ya cul falaxe de lus sieglus vieyus
Todu lu amargu endúcia.
Asturias ta n’ayén ya tatexandu
Diz cumu ayenas las palabras suas:
Nun quier nada de so reciu nin sele
La pigarzosa Asturias.
La fala astur
Fernán Coronas

Coincidiendu cola espigaera del pensamientu regionalista ena política asturiana, se da a conocel un grupu d'escrevioris que se sentía ereerus de Cuesta y Acebal. Son Pepín de Pría (Nel y Flor, La fonte del cai), Constantino Cabal (L'alborá de los malvises), Marta Balbín, Constantino Cabal o Daniel Albuerne i los dramaurgos Pachín de Melás, Eloy Fernández Caravera o Fabricio.

Esti grupu hazi en 1919 una Real Academia Asturiana d'Artes y Lletres, sin nenguna operatividá.

Tamién destacan Enrique García-Rendueles pola elaboración d'un dizionariu, una nueva gramática i la recopilación d'una antología Los Nuevos Bablistas (1925).

Peru sin dúa Fernán Coronas es l'escreviol más destacáu dela época. Fraili oblatu que viaha pol toa Uropa aprendiendu luengas antigas i modernas al tiempu qu'alcança una considerable coltura. Las dos última décadas dela su vía las dedica a l'estudiu de l'asturianu, recogiendu datus pa un dizionariu general, haziendu otru dela rima, una gramática, etz., i componiendu muchus puemas que oi siguen sin sel publicaus.

El siegru XX

[adital | adital cóigu]

Anti dela guerra cevil

[adital | adital cóigu]

La literatura asturiana, tras l'augi del regionalismu, sigui conos mesmus temas costumbristas i pierdi'l sostribu del públicu, cerrándosi n'ella mesma. Utoris dela época comu Xiquín de Villaviciosa, Matías Conde o Laudelino León no llegan ala categoría delos anterioris.

N'esti periodu la literatura se hazi totalmenti poulal, escrevía pol minerus i agricultoris, palrandu del mundu rural. El géneru más desenroau es el tiatru, con obras que se reeditavan i cúyas representacionis eran bien vistas pol mucha genti.

Endispués dela guerra cevil

[adital | adital cóigu]
Xuan Bello es unu delos escrevioris n'asturianu atualis más emportantis.

La guerra cevil hue una rotura política, social, ecoómica i coltural. La literatura asturiana sigue teniendu temática rural i desconetá cá ves más d'una realidá más industrial i urbana. Pol otra parti, angunus utoris delos añus 60 tentarun superal el costumbrismu i las tradiciones. D'entri eillus destacan:

  • María Josefa Canellada: Pueta i narradora de obra corta peru intensa. Publica en 1980 Montesín, el primel libru huvenil, i, en 1990, la novela corta Malia, Mariantia y yo.
  • Nené Losada Rico, cúya obra bevi dela tradición oral i escrevi Cantares Valdesanos. Tamién publica los puemarius Entre apigarzos, El nome de las cousas i l'antología Fueyas que reverdecen.

Ái una gran produción enel essiliu i la producía n'Asturias tieni qu'esperal hata la democracia, cona dispertación dela concencia asturianista.

El Surdimientu

[adital | adital cóigu]

L'apaición de Conceyu Bable n'Asturias en 1974, el movimientu pro-luenga (pro-oficialidá) qu'al final dela ditaúra i duranti tola transición se vivía n'Asturias i de mu especial manera enel ámbitu universitariu, assina comu'l surgimientu enos añus setenta del Nuevu Canciu Astur da una etapa d'espigaera i roturismu total, qu'iguala en númberu d'utoris alos qu'están escreviendu con tolos qu'escrivierun anteriolmenti. Renovandu temas, tocandu la política, l'amol, l'erotismu ena puesía, i alquiriendu gran emportancia la novela i los cuentos assina comu acreciendu las traducionis, d'esta etapa, que muchus críticus dividen en "primel" i "segundu surdimientu", destacan nombris comu Manuel Asur, Miguel Solís Santos, Xuan Xosé Sánchez Vicente, Antón García, Xuan Bello, Dolfo Camilo Díaz, Ismael González Arias, Ana Vanessa Gutiérrez, Berta Piñán, Xandru Fernández i Xulio Arbesú.

  • 1639: Pleitu ente Uviéu y Mérida pola posesión de les cenices de Santa Olaya, d'Antón de Marirreguera
  • 1839: Colección de poesías en dialecto asturiano, de Xosé Caveda y Nava
  • 1839: Fabes de Siero, de Josefa Jovellanos
  • 1890: El regalu de la aldea, de Rafael Álvarez de la Borbolla López
  • 1895: ¡A L’Habana!, de Pepín de Pría.
  • 1904: Tambor y gaita : poesías en dialecto asturiano, de Marcos del Torniello.
  • 1904: Colasón de Patagorda o En qué falto yo a daquién, de Marcos del Torniello.
  • 1906: La Esfoyeta, de Marcos del Torniello.
  • 1908: Vida del estudiante. Cartes del estoyu, de Félix López del Vallado.
  • 1914: ¡El diañu de los microbios!, de Pepín de Pría.
  • 1925: Orbayos de la quintana : (poesías en dialecto asturiano), de Marcos del Torniello.
  • 1925: Nel y flor, de Pepín de Pría.
  • 1926: De la mio Asturies, de Francisco Balbín de Villaverde ("Xiquín de Villaviciosa")
  • 1977: Cancios y poemes pa un riscar, de Manuel Asur
  • 1978: Camín del cumal fonderu, de Manuel Asur
  • 1979: Vívese d'oyíes: Poemes bilingües, de Manuel Asur
  • 1979: Antón el neñu, de Xuan Xosé Sánchez Vicente
  • 1980: Montesín, de María Josefa Canellada
  • 1982: Nel cuartu mariellu, de Xuan Bello
  • 1982: Congoxa que ye amor, de Manuel Asur
  • 1984: Destruición del poeta, de Manuel Asur
  • 1988: Hai una llinia trazada, de Manuel Asur
  • 1988: Llibru de les cenices, de Xuan Bello
  • 1989: Camientos, coses, curuxes, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 1990: Malia, Mariantia y yo, de María Josefa Canellada
  • 1992: Cantares Valdesanos, de Nené Losada Rico
  • 1993: El secretu la lluvia, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 1994: El llibru vieyu, de Xuan Bello
  • 1996: Los caminos secretos, de Xuan Bello
  • 1996: Pantasmes mundos, laberintos, de Xuan Bello
  • 1997: Entre apigarzos, de Nené Losada Rico
  • 1998: Como facer L’Habana ensin salir d'Asturies, de Xuan Bello
  • 1998: Ríu arriba, de Xuan Bello
  • 1998: La memoria del mundu, de Xuan Bello
  • 1999: La vida perdida, de Xuan Bello[lower-alpha 1]
  • 2001: El nome de las cousas, de Nené Losada Rico
  • 2001: Onde'l ríu besa la mar, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 2002: Hestoria universal de Paniceiros, de Xuan Bello
  • 2002: Abril, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 2003: Meditaciones nel desiertu, de Xuan Bello
  • 2003: El nuberu ye bona xente, de Xuan Bello
  • 2003: Cuentos pa que suañes, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 2003: Ringleres de carbón y salitre, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 2005: Fueyas que reverdecen, de Nené Losada Rico
  • 2005: Les xanes tamién emigraron, de Berta Piñán
  • 2005: Camín davezu, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 2006: La cueva del olvidu, de Xuan Bello
  • 2006: Dos histories d'animales, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 2006: A la gueta setes na seronda, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 2007: Mitoloxía asturiana pa rapacinos y rapacines, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 2008: La Hestoria Tapecida, de Xuan Bello
  • 2010: Olaya n'África, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 2012: Llara quier ser astrónoma, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 2014: Poética de muyeres, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 2016: La mio vida ye una novela turca, de Miguel Rodríguez Monteavaro
  • 2017: El llibru nuevu, de Xuan Bello[4]
  • 2020: Les islles inciertes, de Xuan Bello[5]
  • 2022: Piedra gris con rellumos doraos, de Cristina Helena Trejo Fombella
  • 2023: Víes, de Cristina Helena Trejo Fombella
  1. Antología bilingüi dela su puesía.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 Ramos Corrada, Miguel (2002). Historia de la lliteratura asturiana. España: Academia de la Llingua Asturiana. p. 69. 
  2. Uria, X. F. d. (1999) Poemes de mediaos del sieglu XIX, España: Academia de la Llingua Asturiana.
  3. Lletres Asturianes 68, Academia de la Llingua Asturiana, p. 178.
  4. El poemariu 'El llibru nuevu', de Xuan Bello, ya ta disponible nes llibreríes Prantilla:Webarchive www.asturies.com Consultáu'l 25.04.2017
  5. Xuan Bello publica 'Les islles inciertes', Premio Teodoro Cuesta del año 2018 Prantilla:Webarchive El Comercio Consultáu'l 19.02.2020

Bibliografia

[adital | adital cóigu]
  • Academia de la Llingua Asturiana (2002) Historia de la Lliteratura Asturiana, Oviedo: Academia de la Llingua Asturiana. (Atiju)
  • Busto, X., Ruisánchez, M., & Valle, Á. (1988) Guía bibliográfica pal estudiu de la lliteratura tradicional asturiana, Oviedo: Academia de la Llingua Asturiana.
  • Díaz Castañón, C. (1976) Literatura asturiana en bable, Gijón: Ayalga.
  • Fernández, X. M. (1991) Lliteratura asturiana: Séculos XVIII y XIX, Oviedo: Academia de la Llingua Asturiana.
  • Fernández, X. M. (2006) Lliteratura asturiana: El sieglu XX, Oviedo: Academia de la Llingua Asturiana.
  • Gobiernu del Principáu d'Asturies (2005) Poesía en movimientu. 30 años de poesía asturiana, Uviéu: Conseyería d'Educación, Cultura, Deportes y Xuventú. (Atiju)
  • Mancisidor, L. (1989) La narrativa asturiana del sieglu XX, Gijón: Ayalga.

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]