Lomé
| Lomé | ||
|---|---|---|
| Capital | ||
|
Vista panorámica de Lomé
| ||
|
Escudo | ||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Lomé en Togo | ||
|
Ubicación de Lomé | ||
| Coordenadas | 6°07′48″N 1°12′57″E / 6.13, 1.2158333333333 | |
| Entidad | Capital | |
| • País | Prantilla:Geodatos Togu | |
| • Región | Marítima | |
| • Prefectura | Gran Lomé | |
| Alcalde | Aouissi Lodé | |
| Superficii | ||
| • Total | 90 km² | |
| Altol | ||
| • Media | 10 m s. n. m. | |
| Puebración (2023) | ||
| • Total | 1 754 641 hab. | |
| • Densidá | 19 496,01 hab/km² | |
| Huso horario | UTC + 0 | |
Lomé es la capital i mayol ciá de Togu. Tieni una puebración urbana de 837.437 abitantis[1] mentris que abía 2.188.376 residentis permanenti nel su ária metrupulitana nel çensu de 2022.[2] Assitiá nel golfu de Guinea ena esquina çuru-oesti del país, con toa la su raya ociental a lu largu del bordi más oriental dela Región del Volta de Gana, Lomé es el centru alministrativu i endustrial del país, que encrui una refinería de petróliu. Tamién es el prencipal puertu del país, dendi aondi se esporta café, cacau, cupra i granu de palma d'azéiti.
Los sus límitis urbanus se destiendin ata la raya con Gana, assitiá a unus cientus de metrus al oesti del centru dela ciá, ata la ciá ganesa d'Aflau i el destritu de Ketu Sul, aondi s'alcuentra la ciá, abía 160.756 abitantis nel 2010. L'aglomeración trasrayiça dela qual Lomé es el centru cuenta cunus 2 millonis de abitantis nel 2020.
Topunimia
[adital | adital cóigu]El su nombri deriva de Alo(ti)mé u Alomé, que ena Luenga jeje senifica literalmenti "nelos arvus d'alu" u "drentu delas arvus d'alu", pa designal una floresta d'alus. Alu-ti u alu, de nombri binumial Sorindeia warneckei, es un arbustu dela familia Anacardiaceae cuya maera era particularmenti abondanti en Lomé i nel Çul del país, mú gastá pa hazel chicus palitus, traicionalmenti gastaus cumu palitus de dientis. L'alu ábati dessapareció del ária alreol de Lomé, amençau pola urbanización.[3]
Estoria
[adital | adital cóigu]
Escomienzus
[adital | adital cóigu]La ciá fue hundá polos jeje-evés nel enceti del sigru XVIII cumu un chicu puebrau de caçaoris i pescaoris.[4] Sigún la traición, un caçaol jeje-evé llamau Dzitri fue el primel a s'assental-si n'essa çona aondi abondaban las alus, desenquenandu la llegá d'otrus abitantis i el puebramientu del lugal. La traición jeje-evé reconoci, pol tantu, Dzitri cumu el hundadol del sítíu de Lomé.
Sigru XIX
[adital | adital cóigu]Duranti la mayol parti del sigru XIX se queó cumu una localiá diminuta, sirviendu cumu çona de passu pal comerciu terrestri d'arró, azéiti de palma, fibras i cupra.[5] El su nombri enicial era Alomé.[6]
Al final del sigru XIX, las tasas d'arfándiga británicas sobri produtus emportaus (especialmenti alcól i tabacu) eran mú elevás en toa çona dela Costa del Oru.[7] Los comerceantis marítimus, prencipalmenti jeje-evés i anlo-evés, del ária entri Aflao i Keta, nel esti dela culonia dela Costa del Oru Británica, que procuraban un lugal alternativu pa descalgal mercaderías fueraparti del alcançi delos funcionarius dela arfándiga británica, naturalmenti teníen cumu pesqui el lugal costeru de Lomé, enas prosimidáis.[8] Essa dinámica comercial de burla d'arfándiga i evasión fiscal favoreció la espansión de Lomé, quandu passó a cenvirtil-si nuna parada comercial de navegantis alemanis i británicus en tentativa de negocial con caravanas africanas de jeje-evés i anlo-evés.[9] El litural calmu i pocu abitau de Lomé encetó a sel puebrau ligéru. Quien enicialmenti avió la localiá cumu centru comercial fue el afro-brasileñu Chico Olympio (ermanu d'Octavianu Olympio), representanti dela cumpeñía comercial británica A. and F. Swanzy.[10] Fue Chico encrusu quien alteró el nombri dela localiá pa "Bey Beach" (nombri en anglés).[11]
Los jefis jeje-evés dela localiá logu fuerun buscaus en 1882 pa establecel contratus i albeliais comercialis con impresas británicas i, prencipalmenti, alemanas, amás de pol comerceantis itineantis del enteriol, cumu las caravanas hauçás.[12] Abonda pressona fuerun atraías pol el nuevu polu ecunómicu que Lomé representaba. El ligeru crecimientu dela ciá fue empujau i Lomé ligéru ganó albeliá cumu un lugal aondi se hazían güenus negocius.[13]
Fuerun las amenaças delos británicus presentis ena vezina Costa del Oru que pusun fin ala conpetición que Lomé provocaba pola su culonia, lo que, pol la su vezi, provocó un apelu ala proteción d'Alemaña.[14] La Togolándia fue assina criá cumu una entiá de derechu enternacional drentu del empériu culonial alemán nel 5 de júliu de 1884, pol el Tratau de Togoville, firmau pol el representanti alemán Gustav Nachtigal i pol el Rei delos jeje-evés Mlapa III.[15]
Lomé acontinó a prosperal cumu un centru d'emportación, cenvirtindu-si assina ena prencipal puerta d'entrancia pal norti, cuyu prencipal eje de circuración era altoncis el vali del riu Volta; fue pa açedel-le que la custrución dela primel carretiá del país, atijandu Lomé a Kpalimé, fue emprendía dendi 1892. Fue esti emportanti papel ecunómicu que llevó l'almenistración alemana a trasferil la capital del territóriu pa Lomé, una localiá que ya tenía más de 2.000 abitantis. Assin, Lomé se cenvirtió ena capital dela Togolándia en 1897 (quandu retomó el su nombri original "Lomé").[16]
Sigru XX
[adital | adital cóigu]

Dendi 1904, Lomé se beneició dela custrución d'enfrasestruturas aproprias a un puertu, hechu que la cenvirtió nel únicu puntu d'ancraji de grandis embarcacionis nel Togu, quitandu lumbri ala su rival, Aného, ata altoncis mú más emportanti. Dendi esti desenvolvimientu, fue possibli metel una redi ferruviaria: pa Aného nel 1905, pa Kpalimé nel 1907 i pa Atakpamé nel 1909. Tol "Togu úti" estaba ogañu aviau alreol de Lomé, cuya preponderáncia ena redi urbana togulesa estaba definitivamenti establecía i el crecimientu asegurau. L'enfrasestrutura mentá polos culoniçaoris alemanis cunsistía nuna agéncia delos correus nel 1890, una estación telefónica nel 1894, una catedral nel 1904, un bancu nel 1906 i el servíciu de telégrafu enternacional nel 1913. Peru, essus servícius fuerun premítius namás pala puebración branca, huendu metíu un sistema descremenatóriu ca vezi más rígiu, que, pol úrtimu, echó a huera ata mesmu los comerceantis africanus delas albeliáis más lucrtivas, u seya, el comerciu u el negóciu d'emportación i esportación. Se crió una pulítica de çarcamientu de setoris ecunómicus, beneiciandu la culoniçación uropea, empobreziendu i proletaçandu las puebracionis africanas.[17]
Nel 12 d'abostu de 1914, duranti la Campaña d'África Ociental dela Primel Guerra Mundial, los británicus çarcarun Lomé i grandi parti dela costa sin enfrental denguna resisténcia alemana.[18] La prosperiá ecunómica del proyeutu culoniçaol alemán ata 1914, i pol embaju dela Togolándia Francesa ata 1960, passó a sel garantizau pol una reserva de manu d'obra barata.[19] Agroendústrias de corti i lechi, endústria de hebraicación de turronis i ensacamentu d'algudón, amás del estraivismu del cocu prosperarun grácias ala condición de puertu d'esportación de baju costu.[20]
Los francesis anovun l'enfrasestrutura dehá polos alemanis, i añedun eletriicación nel 1926 i abastimentu d'áugua potábli nel 1940. Ena décaa delos 1920, una pulítica de baha tribución delas albeliáis portuárias premítiu un ligeru crecimientu urbanu. Nostanti, essu senificó tamién una mayol concienciación dela classi trebajaora. Essa nueva burguesía de Lomé passó a cobral delas auturiais culonialis francesas mayol autunumia, lo que motivó la criación del Conseju de Notabris nel 1922 (eleitivu dendi 1925), que dió a Lomé una vía pulítica notablimenti dantisenca ena África francófona.[21] Líderis africanus dela chica burguesía subun en enfréncia, destacadamenti Octavianu Olympio — un afro-brasileñu iju de pairis esclaviçaus nel Brasil, i que fuerun aliberáus —, que consiguió prosperal nel negóciu dela estraición i esportación de cocus.[22] Se hormó el partíu Duawo ("Del Pueblu"), que s'apresentaba cumu representanti delos africanus, i que tenía a Olympio cumu figura más notabri. Amás d'essu, en jeneru de 1923, essa concienciación premítiu que passara la primel grandi huelga del país, la huelga delas mugeris de Lomé, encontra la prisión de dos líderis Duawo, rucheandu l'aliberación delos mesmus.[23] Archivu:Lomé-Monument de l'Indépendance.jpg|miniaturadeimagin|200px|çancá|Monumentu dela Endependéncia en 2010
Lomé llegó a 15.000 abitantis pal 1930. Peru la crisi ecunómica global del enceti dela décaa delos 1930 llevó a una recesión brutali. La crisi i la tentativa delas auturiais culonialis d'emponel empuestus sobri los africanus provocó intensus polvoreus de jeneru de 1933, que representó una grandi rotura pulítica ena estoria del Togu, fomentandu el movimientu nacionalista.[24]
Duranti la Segunda Guerra Mundial, la Togolándia fue vital pal eshueçu de guerra francés, períodu que, encrusu, fue emportanti pa superal el apalamientu ecunómicu vivíu en Lomé duranti la décaa delos 1930.[25] El puertu de Lomé se cenvirtió nun grandi esportaol, prencipalmenti d'algudón.[26]

La puebración dela ciá creció ligéru ena segunda mitá del sigru XX. D'apenas 30.000 abitantis nel 1950, essu númiru subíu pa 80.000 nel 1960, añu dela endependéncia del Togu.[27] Una décaa endispués, nel 1970, la puebración ya llegaba a 200.000. En dos décaas, Lomé se artipló pol seti.[28]
Los güerpis de 1963 i 1967 estropeun bastanti l'enfrasestrutura dela ciá.[29] [30] Otrus episodius que causarun bastanti dañu alas enfrasestruturas de Lomé fuerun la sérii d'atentaus de bumba del 1985 i la tentativa de güerpi d'Estau nel Togu nel 1986.[31]
En hebreru de 1975 l'altoncis Comuniá Ecunómica Uropea firmó en Lomé un pactu ecunómicu con 46 paísis africanus, caribeñus i del Pacíficu, que se hizu conocíu cumu Cenvención de Lomé.[32] Otru eventu marcanti ena estoria dela ciá fue el Acuerdu de Pas de Lomé, firmau nel 7 de júliu de 1999 entri las partis envolvías ena Guerra Civil de Sierra Leona.[33]
En 1990 i 1991 los estudiantis togulesis hiciun manifestacionis i huelgas enas callis de Lomé encontra el regimi melital de Gnassingbé Eyadéma.[34][35][36] Entri 2005 i 2018, Lomé se cenvirtió nel palcu de grandis protestus encontra el gobielnu de Faure Gnassingbé.[37][38]
La ciá fue assina capital dela culonia alemana de Tugulándia nel 1898, encetandu assin el su desenvolvimientu. Duranti la Primel Guerra Mundial fue acupá pol Fráncia i Gran Bretaña, passandu a estal controlá escrusivamenti pol Fráncia a partil de 1922, que la convirtió ena capital del mandatu francés de Togu ata 1960, quandu endispués la endependéncia del país la ciá se cenvirtió ena su capital. Nel 1975 se celebró ena ciá una convención económica i financiera entri la Comuniá Económica Uropea (atual Unión Uropea) i 46 paísis africanus.
Climi
[adital | adital cóigu]Lomé tieni dos estacionis lluviosas, la prencipal enceta n'abril i remata nel júliu, luegu una segunda temporá menus lluviosa enceta a prencepius de setiembri i remata a finalis de noviembri.
El calol es constanti, la temperatura meya mássima ala sombra es 30 °C pola tardi, i la temperatura menima promediu es 23 °C pola mañá. A prencepius d'añu, aveciss]] el harmattan, un vientu secu del Sahara, que puéi lleval el termómetru de Lomé a 19 °C pola mañá.
Lomé tamién está mú enfluenciá pol l'oçéanu. Pol tantu, es costumbri izil que el climi de Lomé es un climi ecutorial templau pol l'oçéanu. El calol es pol tantu establi, sin picus essessivus, i la brisa que vini del mari hazi que seya bastanti agraciabli.
Es enteressanti la baxa precepitación desta latitú, de hechu, Lomé goça dun microclimi que le premiti alcançal una precepitación de 800 mm anual, baxa pala región. A mó de conparáncia, París recibi en promeyu 650 mm anual.
| Mes | Ene | Feb | Mar | Abr | May | Jun | Jul | Ago | Sep | Oct | Nov | Dic | Añu |
| Mediu d'os templos mínimus (°C) | 23 | 25 | 25 | 24 | 23 | 23 | 23 | 23 | 23 | 23 | 23 | 23 | 23,6 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Templu mediu (°C) | 27 | 28 | 28 | 28 | 27 | 26 | 25 | 25 | 26 | 26 | 27 | 27 | 26,7 |
| Templu mássimu mediu (°C) | 31 | 31 | 31 | 31 | 30 | 28 | 27 | 27 | 28 | 30 | 31 | 31 | 29,7 |
| Templu más baxu registráu (°C) | 16 | 17 | 17 | 17 | 20 | 18 | 18 | 18 | 20 | 20 | 15 | 16 | 15 |
| Templu mássimu registráu (°C) | 37 | 39 | 38 | 38 | 40 | 38 | 37 | 31 | 36 | 38 | 37 | 37 | 40 |
| Fuenti : Weatherbase | |||||||||||||
Geografía
[adital | adital cóigu]
Quandu fue criá, la comuna de Lomé estaba cunstriñía entri la laguna al norti, l'oçéanu Atlánticu al çul, el pueblu de Bè al esti i la raya d'Aflau al oesti.
Ogañu á sufríu una estensión vertiginosa i está delimitá pol el Groupement togolais d'assurances (GTA) al norti, l'Oçéanu Atlánticu al çul, la refinería de petróliu al esti i la raya entri Gana i Togu al oesti. Desta aglomeración cubri un ária de 333 km², delos que 30 km² están nel ária dela laguna. El su cunuurbanu es enternacional, ya que á çonas del mesmu en territoriu ganés. Los servicius prestaus pol el munecipiu de Lomé van mú más allá delos límitis del Golfu i del munecipiu acia el norti i esti dela ciá.
Destáncia entri Lomé i el restu delas ciais del país
Lomé/Tsévié: 35 km
Lomé/Aného: 45 km
Lomé/Tabligbo: 90 km
Lomé/Notted: 100 km
Lomé/Kpalimé: 121 km
Lomé/Atakpamé: 167 km
Lomé/Blitta: 273 km
Lomé/Sokodé: 355 km
Lomé/Bafilo: 404 km
Lomé/Bassar: 412 km
Lomé/Kara: 428 km
Lomé/Kandé 503 km
Lomé/Mango: 592 km
Lomé/Dapaong: 662 km
Demugrafía
[adital | adital cóigu]De 1950 a 2017, la puebración aumentó de 33.000 pa 1,7 milhões.[39] Preve-si que la puebración sea de cincu millonis en 2050.[39] Evolución demugráfica de Lomé
| Añu | 1892 | 1896 | 1900 | 1904 | 1907 | 1911 | 1930 | 1938 | 1950 | 1955 | 1960 | 1970 | 1981 | 1990 | 1997 | 2010 | 2020 |
| Población | 1 500 | 2 000 | 3 000 | 4 000 | 6 000 | 8 000 | 14 000 | 18 000 | 33 000 | 43 000 | 85 000 | 186 000 | 375 499 | 480 000 | 623 000 | 1 477 660 | 1 827 878 |
|---|
Idiomas
[adital | adital cóigu]Lomé es una capital cusmupulita aondi se palran abondus idiomas i dialetus. Nostanti, el lenguaji vehiculal es el Idioma gen.Lomé es una capital cosmopolinta ondi se palran abondas luengas i dialeutus, con el gastaeru dela língua mina de forma franca i dela luenga francesa enas relacionis comercialis i aministrativas.
Economía
[adital | adital cóigu]
Assitiá a 200 km d'Acra i 150 km de Cotonú, Lomé tieni un puertu emportanti, encruyendu una çona franca que se abrió nel 1968. Se esporta fosfatus, café, cacau, algudón i azéiti de palma i una gran parti del tránsitu tieni lugal nel nombri de Gana, Malí, Níger i Burkina Fasu. El puertu tamién albelga una refinería d'azéiti i, dendi 1989, un astilleru.[40] La concesión de dos terminalis de cuntenedolis al grupu Bolloré dió lugal ala enspección i custódia pulicial,[41] i l'acusación[42] de Vincent Bolloré en Fráncia[n'abril de 2018. La ciá produci materialis de costrución, encruyendu cementus del grupu alemán HeidelbergCement. Nostanti, la enestabiliá pulítica que encetó nelos añus 90 i acontina ogañu á afetau gravi al setol turísticu del país. Nel 2003, el país recibió 57.539 visitantis, cun aumentu del 1 % en conparación con 2002. El 22 % delos turistras proçedían de Fráncia, el 10 % de Burkina Fasu i el 9 % de Benín.
Educación
[adital | adital cóigu]
La ciá cuenta cuna nuversidá púbrica, la Nuversidá de Lomé, con albeliá en África Oesti i con nuversidáis privás, cumu la Nuversidá de Céncias i Tecnulugías del Togu i un campus dela Nuversidá Católica d'África Oesti. Tamién á enstitutus superioris privaus, cumu la Escuela Africana delos Oficius dela Arquitutura i el Urbanismu, la Escuela Superiol Batista de Teulugía d'África Oesti, la Facultá de Teulugía delas Assambleas de Dius i el Enstitutu Superiol de Filusufía i delas Céncias Umanas Don Boscu. Ena ciá s'alcuentran las siguientis enstitucionis d'educación superiol:
La Nuversidá de Lomé fue anteriolmenti llamá Nuversidá de Benin, está assitiá en Lomé Tokoin, i fue fundá nel añu 1970.[43]
Nuversidá de Céncias i Tecnulugías de Togu
Trasporti
[adital | adital cóigu]
Pal trasporti urbanu, á angunus taxis, inque los más gastaus son los trasportis de pressonas son las motuciçleta, mutus-taxi (Zemidjan).
La ciá que ya nu abía servíciu ferruviariu dendi 1997 á vistu dendi 2014 el regresu delos trenis, cuna una nueva estación: la Blueline Togu, del grupu enternacional francés Bolloré.[44] El tren inaugural,[45] el 26 d'abril de 2014, recorrió ena corta destáncia Lomé-Cacavéli. S'aspera la realiçación dun enlaçi Lomé-Cotonú cumu parti dun proyeutu de bucli ferruviariu Lomé-Cotonú-Niamey-Uagadugú-Abiyán pa 2024.[46]
-
Taxis.
-
Terminal deconteneoris del puertu de Lomé.
-
Pistas del aeropuertu.
-
Vista interiol del aeropuertu.
A cincu quilómetrus de Lomé s'alcuentra l'Aerupuertu de Lomé-Tokoin, aerupuertu enternacional, tamién conocíu cumu Gnassingbé-Eyadema.
Arquitetura
[adital | adital cóigu]


El centru dela ciá data del encetu del sigru XX. Á angunus restus dela arquitutura culonial, cumu el palais des Governors u la Catedral del Sagráu Coraçon de Lomé, d'estilu del renacimientu góticu alemán.
Tamién á abondus edificius moernus, cumu la sedi del Central Bank of West African States (BCEAO), el West African Development Bank (BOAD), el Bancu Togués de Comerciu i Endústria (BTCI), el maníficu edificiu dela Comuniá Económica delos Estaus d'África Ociental (CEDEAO) u edificius utelerus cumu el Utel Peace, el Utel Mercure Sarakawa, el Palm Beach Utel u el famosu utel del 2 de hebreru, un edificiu moernista que cumbina panelis d'urmiguera i vidriu, cuna una artura de 102 metrus con 36 pisus i que es el edificiu más artu de Togu.
Nu mú lejus d'allí está el Grand Marché, cuna una sala de tres pisus. Á pimientus rojus, limis, pescaú secu, peinis, balsas de viaji, remediüs meicinais traicionalis. Nel primel pisu s'alcuentra el reinu delas vendedoras de múrtiplis de taparrabus hechus lucalmenti.
Al oesti dela ciá s'alcuentra una çona residéncial frenti al mari, que tieni largas artérias, marcás pol edificius uficialis cumu el Paláciu de Justícia i varias embajás i consuláus.
Más al norti, juntu al Monumentu ala Endependéncia, s'alcuentra la sedi del Rassemblement du peuple Togolais (RPT), [ssina cumu una emportanti sala de congressus.
Más alas aforas á un mercau n'Akodésséwa, mú más especialiçau quel Grand Marché aondi se puein topal fetichis, batas.
El puertu de Lomé sirvi ala mayol parti delos paísis sin litural del Sahel, especialmenti dendi los polvoreus pulíticus ena Costa de Marfil, i que preván al puertu d'Abiyán de sel una salía económica pa paísis cumu Malí o Burkina Fasu.
Coltura
[adital | adital cóigu]El Muséu enternacional de Togu albelga varias colecionis de juyas, estrumentus musicais, muñecas, cerámica, armas i abondus otrus ojetus que traçan las artis i traicionis del país. Al norti dela laguna s'alcuentra la Place de la Colombe dela paz. En noviembri de 2019 fue enagurau nel Palais de Lomé, antigu Paláciu de Gobernaoris (paláciu de Lomé) renovau cumu centru d'arti i coltura. El parqui del paláciu se trasfurmó nun jardinu botánicu. Allí tieni la su sedi la cumpeñía teatral Kadam-Kadam.
Lugaris de cultu
[adital | adital cóigu]-
Catedral del Sagráu Coraçon, Lomé (Ilesia católica)
-
Église Baptiste le Sauveur de Lomé (Convención batista del Togu)
Entri los lugaris de cultu, s'alcuentran prencipalmenti ilesias i templüs cristianus : Arquidiócesis de Lomé (Ilesia católica), Église Évangélique Presbytérienne du Togo (Comunión Mundial de Ilesias Refurmás), Convention baptiste du Togo (Aliança Mundial Batista), Living Faith Church Worldwide, Redeemed Christian Church of God, Assambleas de Dius.[47] Tamién á meçquitas musulmanas.
Pressonas destacás
[adital | adital cóigu]Dzitri, hundadol dela ciá.[48]
Annie Jiagge (1918-1996), jueça i ativista polos derechus dela mujel.
Marie Madoé Sivomey (1923-2008), Alcaldessa de Lomé dendi 1967 ata 1974
Paul Ahyi (1930-2010), artista visual, diseñadol dela bandera togulesa i del monumentu dela endependéncia
Christiane Akoua Ekué (1954-), escreviora i eitura.
AMI Gad (1958-), togulesa tomacière
Victória Tomegah Dogbé (1959-), pulítica togulesa.
Adjoavi Sika Kaboré (1959-), primel dama de Burkina Fasu dendi 2015.
Kangni Alem, (1966-), escreviol.
Kako Nubukpo (1968-), ecunomista i pulíticu.
Florence Ezeh (1977-), deportista.
Bella Bellow(1945-1973), cantora
Kossi Agassa, (*1978) jugadol de furbol.
Moustapha Salifou, (*1983) jugadol de furbol.
Emmanuel Adebayor, (*1984) jugadol de furbol.
Razak Boukari, jugadol de furbol.
Abbe Ibrahim, jugadol de furbol.
Souleymane Mamam, jugadol de furbol.
Daré Nibombé, jugadol de furbol.
Kodjovi Obilalé, porteru de furbol.
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ Resultados definitivos del RGPH4 al Togo
- ↑ Togu: Regionis, Ciais, Localiais Urbanas i Aglomeración - Estatísticas de Puebración, Mapas, Gráficos, Tiempu i Enformación Güeb
- ↑ autor=Amah Akodéwou; Sêmihinva Akpavi; Marra Dourma; Komlan Batawila; Kossi Béssan Amégnaglo; Wouyo Atakpama; Koffi Akpagana|título=Sorindeia warneckei Engl. (Anacardiaceae), une espèce multi-usagère de la dépression de la Lama au Togo|periódico=Afrique Science|data=11-11-2014 |número=2 |url=https://www.ajol.info/index.php/afsci/article/view/109683}
- ↑ url= https://www.bbc.com/news/world-africa-14107024 |título=Togo Profile: Timeline |publicado=BBC News |data=11-7-2011
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ autor=Britannica Editors|título=Lomé|publicado=Encyclopedia Britannica|acessodata=26-6-2025|url=https://www.britannica.com/place/Lome
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.alyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ url=https://www.redalyc.org/pdf/770/77002306.pdf%7Cautor=Alcione M. Amos|título=Afro-Brasileiros no Togo: A história da Família Olympio, 1882-1945|periódico=Afro-Ásia|número=23|data=1999|página=173-194|editora=Universidade Federal da Bahia
- ↑ Tossoukpe et al. 2025
- ↑ último =Decalo|primeiro =Samuel|título=Coups & Army Rule in Africa: Motivations & Constraints|ano=1990|publicado=Yale University Press|local=New Haven|isbn=978-0-300-04043-2
- ↑ publicado=BBC |título=Togolese president Eyadema dies | url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/4239983.stm |data=6 de fevereiro de 2005
- ↑ url= https://www.bbc.com/news/world-africa-14107024 |título=Togo Profile: Timeline |publicado=BBC News |data=11-7-2011
- ↑ ultimo=Editora|primeiro=Porto|url=https://www.infopedia.pt/artigos/$convencao-de-lome%7Ctitulo=Convenção de Lomé|acessodata=7 de Agosto de 2024|website=Infopédia|arquivourl=https://www.google.com/search?q=https://web.archive.org/web/20240521214700/https://www.infopedia.pt/artigos/$convencao-de-lome%7Carquivodata=21 de Maio de 2024|urlmorta=não
- ↑ URL=http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/388153.stm%7Ctítulo=Sierra Leone peace deal signed |autor=|data=7 de julho de 1999|publicado=BBC News
- ↑ último =Nabourema |primeiro =Farida |url=http://africanarguments.org/2017/08/25/50-years-of-hurt-togo-protesters-vow-to-continue/ |título=50 years of hurt: Togo protesters vow to continue |obra=African Arguments |data=25 de agosto de 2017
- ↑ url=https://2009-2017.state.gov/outofdate/bgn/togo/184458.htm |título=Togo (10/31/11) |publicado=U.S. Department of State |data=31 de octubre de 2011
- ↑ último1 =Komali |primeiro1 =Kossi |último2 =Abdulrauf |url=http://www.icla.up.ac.za/images/country_reports/togo_country_report.pdf#page=7 |título=Introduction to the Constitution of Togo |publicado=Institute for International and Comparative Law in Africa
- ↑ último =Mealer |primeiro =Brian |url=https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A19794-2005Feb12.html |título=Mass Protests Against Togo's President Turn Violent |jornal=The Washington Post |agência=AP |data=13 de fevereiro de 2005
- ↑ título=Togo opposition suspends protests at Ghana request |url=https://www.independent.co.ug/togo-opposition-suspends-protests-at-ghana-request/ |obra=The Independent Uganda |agência=AFP |data=10 de março de 2018
- ↑ 39,0 39,1 Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasTossoukpe et al. 2025 - ↑ cita web|author1=Edmond D’Almeida|title=Reporting: The Lomé Shipyard Against Winds and Tides|url=http://www.jeuneafrique.com/mag/379478/economie/reportage-chantier-naval-de-lome-contre-vents-marees/%7Cfecha=25 diciembre 2016 |sitioweb=Young Africa |fechaacceso = 26 de diciembre de 2016|idioma= inglés
- ↑ cita web|title=Concesiones portuarias a Lomé y Conakry: Bolloré en custodia|url=http://www.lemarin.fr/secteurs-activites/shipping/31271-concessions-portuarias-lome-et-conakry-bollore-en-garde-vue%7Csitioweb=www.lemarin.fr%7Cfechaacceso=2018-04-29%7Cidioma= francés
- ↑ cita publicación|autor1=|title=Vincent Bolloré acusado de «corrupción» en el caso de puertos africanos|revista=La Tribune|date=24 de abril de 2018|url=https://www.latribune.fr/economie/france/vincent-bollore-mis-en-examen-pour-corruption-dans-l-affaire-des-ports-africains-776747.html%7Cfechaacceso=2018-04-29%7Cidioma= francés
- ↑ Prantilla:Cite news
- ↑ cita web|autor1=|title=Vincent Bolloré: ‘La aventura comienza ahora’ |url=http://www.republicoftogo.com/Toutes-les-rubriques/Economie/Vincent-Bollore-L-aventure-commence-maintenant%7Cdate=26 abril 2014 |sitioweb= www.republicoftogo.com|fechaacceso= 26 de diciembre de 2016
- ↑ YouTube|3Po_whTZdiM|El lançamentu del tren Blueline Togu, un reportaji de notíçias de televisión local
- ↑ The Battle of the African Rail
- ↑ J. Gordon Melton, Martin Baumann, ‘‘Religions of the World: A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices’’, ABC-CLIO, USA, 2010, p. 2875-2877
- ↑ cita publicación|idioma=francés|autor1=Yves Marguerat|title= Les deux naissances de Lomé :une analyse critique des sources (Los dos nacimientos de Lomé:une crítica de fuentes) |revista=Presses de l'UB|fecha = Marçu 1997|url=https://web.archive.org/web/20250815193748/https://www.oceandocs.org/bitstream/handle/1834/1192/les;jsessionid=DF54AB288EB864D648848FDA986D0478?sequence=1%7Cpages%3Dpp.59-77%7Cidioma%3D francés