Luenga estónia

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Luenga estonia)
Esti endilgui tien que sel güiquificau, pa adatá-lu alas convencionis d'estilu
Pueis esmençal a editá-lu i a dá-li un hormatu güiquipédicu, gastandu las plantillas correspondientis dependiendu dela su temática.

La lengua estoña (eesti keel) es una luenga finu-ugria palrá por alreol de 1.100.000 pressonas qu'ena su mayol parti vivin en Estoña.

L'estoñu no está emparentáu con denguna delas sus lenguas vezinas, letón o lituanu, las qualis son luengas bálticas, sinu col finés, palráu al otru láu del golfu de Finlandia, i tamién, anque mu lejanamenti, col húngaru. Está tamién estrechaenti emparentáu con luengas veðinas con poquinus palrantis cumu el vepsu u el livoniu. Sin bargu, a pesal de la creyencia d'angunus, los dialetus del estoñu del norti no son lo bastanti autáus al finés comu pa premitil que s'entiendan ellus i ellus.

Caraitirísticas[Edital | Editá'l códigu]

Una delas caraitirísticas destintivas del estoñu, compartía namás con angunas delas luengas vezinas con poquinus palrantis almientás, es que los fonemas que gastan puein contal con tres deferentis gráus de cantiá u destensión: fonemas brevis, largus i supilargus (nel casu d'angunas consonantis, se podría palral de geminás i supigeminás). La deferencia entri los fonemas largus i los supilargus está lo mesmu ena su acentuación comu ena su prolongación. Sin bargu, no se hazi destinción entri fonemas largus i supilargus en estoñu escrevíu. Por exempru, lina quedría izil "mantel", linna (prenunciáu con n geminá) sedría "del puebru" (genitivu de linn) i linna (prenunciáu con n supigeminá) sedría "al puebru" (ilativu de linn). Igualmenti, sada, con vocal brevi, quedría izil "cien" i saada, con vocal larga, sedría "consigui", "acibi" (imperativu), mentris que saada, con vocal supilarga, sedría "consiguil" u "acibil" (enfinitivu).