Ir al contenido

Luenga irlandesa

Dendi Güiquipeya
Irlandés
Gaeilge
Palrau en Prantilla:Geodatos Irlanda (538 283)
Prantilla:Geodatos Reino Unido (95 000)
Prantilla:Geodatos Canadá
 Estaus Unius (18 000)
EUR {{{1}}}
Región Isla d'Irlanda
Palrantis 2 755 283Prantilla:DesplegablePrantilla:Desplegable
Familia

Induropeu
 Çelta
  Çélticu ensulal
   Goidélicu

    Irlandés
Escreviúra alfabetu latinu, ogámico y caligrafía gaélica
Estatus oficial
Oficial en Prantilla:Geodatos Irlanda
EUR {{{1}}}
Prantilla:Geodatos Irlanda del Norte
Códigus / Cóigus
ISO 639-1 ga
ISO 639-2 gle
ISO 639-3 gle
Glottolog iris1253
Idioma_irlandés

L'irlandés u gaélicu irlandés moernu (Prantilla:Lang-ga) es un idioma goidélicu dela rama celta dela familia de luengas enduropeas originariu dela isla d’Irlanda i palrau estoricamenti polos irlandesis. S'estima qu'el númiru de pressonas dela isla que lu palran comu luenga nativa está entri 20 000 i 80 000, predominantementi enas regionis ruralis ocidentalis.[2][3][4] L'irlandés era la luenga prencipal dela isla dantis de qu'el se prouducisi la conquista ingresa d’Irlanda duranti la Eá Meya.

Dendi 1922, cola endependencia dela Repúbrica d’Irlanda (llamau orihinalmenti l'Estau Libri Irlandés), á síu l'idioma oficial juntu al'ingrés. Nel 1998, col Acuerdu de Viernis Santu, fue reconociu oficialmenti comu luenga de minoría n’Irlanda del Norti, pais costituyenti del Réinu Uníu. El 13 de juñu de 2005 s'aprobó i s'incluyó comu idioma de trebaju ena Unión Uropea, lu qu'entró en vigor l'1 de jeneru de 2007.[5] El 22 de jeneru del mesmu añu, el menistru Noel Treacy lu gastó pol primel vezi nuna runión del Conseju de Menistrus dela Unión Uropea.

Ogañu, es idioma oficial en tous los territorius pertenecientis a Irlanda i a Irlanda del Norti, oficialiá que comparti col ingrés; esti es cooficial en tol territoriu.

El Departamentu dela Gaeltacht d'Assuntus Ruralis i Comunitarius d’Irlanda estimó nel 2003 qu'alreol de 1 500 000 pressonas asseguraban tenel conocimientus del idioma.[6] Nel 2007, delos 4,3 millonis d'abitantis dela repúbrica, el 40,8 % era capaz de palralu.[7]

Las comuniais i enas regionis ondi se palra l'irlandés se llaman Gaeltachtaí (Gaeltacht en singulal) i la mayol dellas es Connemara, nel Condau de Galway, que inclui las islas Aran.

Al sel l'irlandés un requerimientu d'estudiu enas escuelas púbricas del pais, abondus lu palran con fluyii comu segundu idioma. Inque l'idioma prencipal dela isla es l'ingrés, dessistin varius pedióricus, revistas i emisoras de radiu n’irlandés, especialmenti enos Gaeltachtaí.[8] Dendi 1996 dessisti un canal de televisión llamau Teilifís na Gaeilge (Televisión del Irlandés) u TG4.

Los tris dialectus irlandesis prencipalis son el del Úlster nel norti, el de Munster nel sul i el de Connacht ena región central i ocidental dela isla.

Una señal bilíngüi nel Aerupuertu de Dublín n’irlandés i ingrés

Origin i crasificación

[adital | adital cóigu]

L'irlandés holma parti del grupu célticu insulal delas luengas celtas. El celta insulal se parti pola su vezi en dos subrramas: el britónicu i el goidélicu, que comprendi l'irlandés.

Nómbris del idioma

[adital | adital cóigu]

Irlandés

[adital | adital cóigu]

N’ An Caighdeán Oifigiúil (l'estándal d'escreviura oficial del irlandés), el nombri dela luenga es Gaeilge (proununciaú [ˈɡeːlʲɟə] n’irlandés).

Dantis dela simplificación de 1948, ésta holma se deletreaba Gaedhilge; orihinalmenti esti era el genitivu de Gaedhealg, holma gastá n’irlandés moernu crássicu.[9] Otras ortugrafías anterioris del mesmu son Gaoidhealg ([ge:ʝəlg]) n’irlandés meyu i Goídelc ([goiðelg]) n’irlandés antigu. L'ortugrafía moerna resulta dela eliminación delas letras 'dh' mudas en "Gaedhilge".

Otras holmas del nombri topás en varius dialectus moernus del irlandés, amás de Gaeilge que pertenecí al sul de Connacht, son Gaedhilic/Gaeilic/Gaeilig ([ˈɡeːlʲɪc]) u Gaedhlag ([ˈɡeːl̪əɡ]) n’irlandés d'Úlster i n’irlandés del norti de Connacht i Gaedhealaing/Gaoluinn/Gaelainn ([ˈɡˠeːl̪ˠɪŋ/ˈɡˠeːl̪ˠɪn1])[10][11] n’irlandés de Munster.

N’ingrés se li sueli llamal generalmenti Irish («irlandés»). El términu Irish Gaelic («gaélicu irlandés») sueli gastal-si a menú quandu los angropalrantis descutin la relación entri las tris luengas goidélicas (irlandés, gaélicu escocés i manés) u quandu la descusión puéi heneral conhusión col ibernu-ingrés, el tipu d'ingrés que se palra n’Irlanda. N’ingrés, el gaélicu escocés en heneral se conoci simplementi comu Gaelic («gaélicu»). Hueraparti d’Irlanda, i tamién entri palrantis nativus de holma abitual, entavía se gasta el términu Gaelic pa referil-si al idioma.[12] Ya no se gasta pa denguna dellas el términu arcaicu Erse (de Erische), orihinalmenti una holma n’escocés dela parabra Irish aplicá n'Escocia (polos abitantis delas tierras bahas escocesas) pa toas las luengas goidélicas, i ena malloría delos contestus atualis se considera peyorativu .[13][14]

Destribución dela luenga irlandesa en 1871

Las primerias pruevas del irlandés escrevíu son las enscricionis Ogam del sigru IV d. C. Ésta etapa del idioma se conoci comu paleoirlandés. Éstas escreviuras fuerun topás a través d’Irlanda i ena costa oesti de Gran Bretaña. El paleoirlandés chambó pal irlandés antigu a lo largu del sigru V. L'irlandés antigu, a partil del sigru VI, gastó l'arfabetu latinu i se topa prencipalmenti en marginalia de manuscritus latinus. Pal sigru X l'irlandés antigu evolucionó nel irlandés meyu, qu'era palrau a través d’Irlanda, Escocia i la isla de Man. Es el luengaji dun gran cuerpu de literatura, incluyendu el famosu Ciclu d’Úlster. A partil del sigru XII, l'irlandés meyu escomençó a volucional pal irlandés moernu n’Irlanda, al gaélico escocés n’Escocia i al manés ena Isla de Man. El irlandés moernu emerhió dendi l'idioma literariu conociu comu irlandés moernu tempranu n’Irlanda i comu gaélicu crássicu n’Escocia; esti fue gastau a través del sigru XVIII. L'irlandés moernu tempranu, que databa del sigru XIII, fue l'idioma literariu tantu n’Irlanda comu ena parti gaelupalranti d'Escocia, i autoris comu Geoffrey Keating dan fe del mesmu.

A partil del sigru XVIII l'idioma fue en declivi, perdiendu terrenu rápiamenti contra l'ingrés, en parti polas restricionis decitás pol gobielnu británicu - un evidenti sabulugán del procesu conociu polos lingüistas comu sustitución lingüística.[15] Nel sigru XIX perdió a una gran cantiá delos sus palrantis debíu a la muerti i a la emigración resultantis dela pobrezia, particulalmenti duranti la gran hambruna (1845-1849).

Al final del sigru XIX, biembrus del movimientu pol el Renacimientu gaélicu hizun esfuerçus pa promovel l'aprendizahi i gastu del irlandés n’Irlanda.

Estatu oficial

[adital | adital cóigu]
Porcentahi de palrantis d’irlandés pol condau ena Repúbrica d’Irlanda.

L'irlandés es reconociu pola Costitución d’Irlanda comu la primel luenga oficial i la luenga nacional dela Repúbrica d’Irlanda (siendu l'ingrés la segunda luenga oficial). Dendi la hundación del Estau Libri Irlandés en 1922, el Gobielnu irlandés requería un grau de competencia en gaélicu pa tous aquéllus que eran nombraus enas posionis dentru del servíciu civil (incluyendu trebahaoris postalis, oficialis del fiscu, espeutoris agrícolas, etc.).[16] Tenel destreza en unu solu delos idiomas oficialis pa entral al servíciu púbricu s'emperró nel 1974, en parti alas acionis d'organiçacionis de protesta comu el Movimientu pola Libertá d'Idioma.

Mentris qu'el requisitu de primel idioma oficial tamién se ehiminó pa abondus trebajus nel servíciu púbricu, l'irlandés permaneci comu assuñatura obligatoria en toas las escuelas dentru dela repúbrica que reciban hondus púbricus. Aquéllus que dessiin enseñal en escuelas primarias del Estau án de apruebal esáminis obligatorius llamáus "Scrúdú Cáilíochta sa Ghaeilge". La necesiá d'apruebal irlandés u ingrés nel Certificau de Salía pa entral ala policía irlandesa s'adoptó en setiembri de 2005; nostanti, los candiatus tién crassis nel idioma duranti los dos añus d'entrenamientu. Tous los documientus oficialis del Gobielnu irlandés vén de pubrical-si n’irlandés i ingrés u solu n’irlandés (d'acuerdu ala Lei d'Idiomas Oficialis de 2003, aplicá pol "an comisinéir teanga", l'ombudsman del idioma).

La Nuversidá Nacional d’Irlanda requieri que tous los estudiantis que dessiin embarcal-si nuna licienciatura del sistema federal dela UNI apruebin la assuñatura d'irlandés nel Certificau de Salía u enos Esáminis GCE/GCSE. Se hazin escepcionis pa estudiantis tenius nacencia hueraparti dela Repúbrica d’Irlanda, pa aquéllus tenius nacencia ena Repúbrica d’Irlanda inque que completarun l'educación primaria nel estrangu i pa estudiantis diahnosticaus con dislexia.[17]

Nel 1938, el hundaol dela Conradh na Gaeilge, Douglas Hyde, fue envestíu comu el primel Presidenti dela Repúbrica d’Irlanda. La grabación del su discursu d'enauguración, Declaration of Office n’irlandés de Roscommon, es ábate la única prueva que sobrevivi d’argún palrandu en esu dialectu.

La Nuversidá Nacional d’Irlanda, Galway requieri nombral a pressonas competientis nel idioma irlandés, mentris que cumplan tous los demáis requisitus dela vacanti ala que serán nombraás. El requisitu se basa ena Lei dela University College Galway, 1929 (Sección 3).[18] S'espera que se revoqui nel su debíu momentu.[19]

Inque la legisgación palramentaria moerna vén de proumulgal-si tantu n’irlandés comu n’ingrés, ena prátia frecuentementi solu está disponibri n’ingrés. Estu es a pesal del artículu 25.4 dela Costitución d’Irlanda que requieri que se proveyi una "traducción oficial" de qualisquiel lei en unu delos dos idiomas oficialis al otru, a menus que se tienga aprobau en dambos dos idiomas.[20]

Irlanda del Norti

[adital | adital cóigu]
Un letreru pal Departamentu de Coltura, Arti i Esparcimientu n’Irlanda del Norti, n’ingrés, irlandés i escocés del Úlster.

Dantis del establecimientu del Estau d’Irlanda del Norti en 1921, l'irlandés estaba reconociu comu una assuñatura escolal i comu "celta" en argunas institucionis de tercel nivel. Entri 1921 i 1972, Irlanda del Norti tuvu ciertu grau d'autunumía nel su gobielnu. Duranti essus añus, el partíu pulíticu que mantenía el poel nel Parlamentu de Stormont, el Partido Unionista del Úlster (UPP) era ostil al idioma. Enas retransmicionis delos meyus de comunicación no se daba cobertulal a los assuntus dela minoría coltural irlandesa i l'irlandés tuvu escluíu dela radiu i la televisión práticamenti duranti los primerus cinquéntus añus del Estau d’Irlanda del Norti.[21] El idioma recibió un ciertu grau de reconocimientu holmal n’Irlanda del Norti del Réinu Uníu bahu el Acuerdu de Viernis Santu de 1998,[22] i endispués, nel 2001, a través dela ratificación del gobielnu con relación al idioma dela Carta Uropea delas Luengas Minoritarias u Rehionalis. El gobielnu británicu promitió legisgal a favol del idioma comu parti del Acuerdu de St. Andrews de 2006.[23]

Unión Uropea

[adital | adital cóigu]

L'irlandés es un idioma oficial dela UE dendi l'1 de jeneru de 2007, empricandu que los urodeputaus con fluyii n’irlandés puén palralu nel Parlamentu Uropeu i enos sus comités, inque nel casu delos úrtimus tién de notifical con anticiaura a un entélpreti simultániu pa assegural que lu que dirán seya enterpretau enos otrus idiomas. Inque es una luenga oficial dela Unión Uropea, i pol el momentu solu la reglamentación de decisionis huntas vén d'estal treduciá al irlandés, debíu a una derogación renuevabri de cincu añus de lu que vén de sel treducíu, pedía pol el Gobielnu irlandés quandu negoció el nuevu estatu oficial del idioma. Qualisquiel espansión nel númiru de documientus que vén de sel treducíus dependrié delos resultaus dela primel revisión delos primerus cincu añus u si las autoriais irlandesas buscan una estensión. El gobielnu irlandés s'á comprometiu a capacital al númiru necesariu de treductoris i entélpretis i n’assumil los costus necessarius.[24]

Dantis de qu'el irlandés se volviéssi un idioma oficial tenía el estatu d'idioma de tratau, i solu los documientus del más artu ordin dela UE estaban disponibris n’irlandés.

Gaeltacht

[adital | adital cóigu]
Árias gaeltacht oficialis sigún el gobiernu de la República d'Irlanda (Gaeltachtaí en plural)

.

Inque los palrantis con fluezia del irlandés, cuyus númerus Donncha Ó hÉallaithe estimó en veinti o trenta mil,[25] sonin una minuría de los palrantis totalis del idioma, representan una concetrazión más arta de palrantis qu'otras árias del país y solu en angunas partis del Gaeltacht (en especial las que tieni mayol huerza en el idioma), esti continúa siendu la léngua vernácula de la puebración general.

Ain regionis Gaeltacht en:

Condado de Galway (Contae na Gaillimhe), incluyendu Connemara (Conamara), las Islas Aran (Oileáin Árann), Carraroe (An Cheathrú Rua) y Spiddal (An Spidéal)

en la costa oesti del Condado de Donegal (Contae Dhún na nGall); en la parti conaçúa cumu Tyrconnell (Tír Chonaill)

la península de Dingle (Corca Dhuibhne) en el Condado de Kerry (Contae Chiarraí).

Esistin angunas más chicas en:

Inglés Irlandés
Mayo Contae Mhaigh Eo
Meath Contae na Mí
Waterford Contae Phort Láirge
Cork Contae Chorcaí
Çona Gaeltacht 2011 2016 2022 Cambeu 2011–2022
Núm. %
Condau de Cork 982 872 847 Prantilla:Decrease 135 Prantilla:Decrease 13.7%
Condau de Donegal 7,047 5,929 5,753 Prantilla:Decrease 1,294 Prantilla:Decrease 18.3%
Ciá de Galway 636 646 646 Prantilla:Increase 10 Prantilla:Increase 1.5%
Condau de Galway 10,085 9,445 9,373 Prantilla:Decrease 712 Prantilla:Decrease 7.0%
Condau de Kerry 2,501 2,049 2,131 Prantilla:Decrease 370 Prantilla:Decrease 14.7%
Condau de Mayo 1,172 895 727 Prantilla:Decrease 445 Prantilla:Decrease 37.9%
Condau de Meath 314 283 276 Prantilla:Decrease 38 Prantilla:Decrease 12.1%
Condau de Waterford 438 467 508 Prantilla:Increase 70 Prantilla:Increase 15.9%
Tóas las Çonas Gaeltacht 23,175 20,586 20,261 Prantilla:Decrease 2,914 Prantilla:Decrease 12.5%
Prantilla:Center

Pa resumil el alcançi de la su supervivencia:[26] el irlandés remanci cumu léngua vernácula en las siguientis árias: sul de Connemara, endisde un untu ocidental de Spiddal, cubriendu Inverin, Carraroe, Rosmuck y las islas; las islas Aran; noresti de Donegal en el ária alreol de Gweedore, incluyendu Rannafast, Gortahork, los puebrus alredior y la isla Tory; en el puebru de Rathcarne, Condau de Meath.

Gweedore (Gaoth Dobhair), Condau de Donegal, es el distritu Gaeltacht más grandi d'Irlanda.

Las árias Gaeltacht más huertis numérica y socialmenti sonin las de Connemara Sul, el oesti de la península de Dingle y el noresti de Donegal, ondi la mayol parti de los residentis usan el irlandés cumu primel léngua. A estas zonas normalmenti se las conaçi cumu la Fíor-Ghaeltacht ("la verdadera Gaeltacht") y tieni en conjuntu una puebración de pocu menus de 20 000.

Señal de tráficu n'irlandés pala precaución pol el cruçi de niñus.

Dezenas de cientus de zagaletus irlandesis acudin anualmenti a las escuelas de veranu d'irlandés. Los estuyantis vivi con familiajis en un Gaeltacht, asistin a clasis, participan en deportis, van a céilithe y están olbigaus a palral irlandés. En esas atividais se promuevin tola crasi d'aspectus de la cultura y traizión irlandesas.

Sigún la enformación del Departamentu Irlandés d'Asuntus Comunitarius, Ruralis y de Gaeltacht, solu un cuartu de los hogaris en zonas oficialmenti Gaeltacht palran con fluezía el irlandés. El autol del análisis detallau de la encuesta, Donncha Ó hÉallaithe, del Estítutu Galway-Mayo de Tecnología, escrebió la política lingüística del Gobiernu irlandés cumu "un cumpletum y assulutu dessastri".

Dialeutus

[adital | adital cóigu]
El porzentahi de pressonas afirmandu palral l'irlandés diáriamenti huera del sistema educativu en 2011
Mapa d'Irlanda amuestrandu la repartición delos palrantis d'irlandés en 2011.
Proporción de pressonas izindu sabel palral irlandés, d'acuerdu colos censos dela repúbrica d'Irlanda i d'Irlanda del Norti de 2011
Mapa d'Irlanda amuestrandu las rehionis, malloritáriamenti al Oesti, tenendu una malloría de palrantis d'irlandés.
Rehionis ondi l'irlandés está más concetrau (Gaeltachtaí).

Dessisti una seri de dialeutus destintus del irlandés. En términus heneralis, los tris prencipalis coincidín colas províncias de Munster (Cúige Mumhan), Connacht (Cúige Chonnacht) i Úlster (Cúige Uladh). Los rustrus d'argunus dialectus de Leinster los eslavó la Comissión de Folclori Irlandés, entri otrus cuelpus dantis de la su estinción. N’Terranova, nel esti de Canadá, se palra un dialectu menol del irlandés, mu parecíu al de Munster palrau delos sigrus XVI i sigru XVII (vel: irlandés de Terranova).

El irlandés de Munster se palra prencipalmenti enos Gaeltachtaí de Kerry (Contae Chiarraí), Ring (An Rinn) çerca de Dungarvan (Dún Garbháin) nel Condau de Waterford (Contae Phort Láirge) i Muskerry, (Múscraí) i la isla Cape Clear (Oileán Chléire) ena parti ocidental del Condau de Cork (Contae Chorcaí). La subdevisión más emportanti en Munster es entri el irlandés Decies (Na Déise) (palrau en Waterford) i el restu del irlandés de Munster.

Angunas caraiterísticas típicas del irlandés de Munster son:

El gastu de terminacionis pa amostral la pressona en verbus en paralelu cun un sistema de suhetu pronominal; puestu que, "debo" es caithfead, assina comu caithfidh mé, mentris qu'otrus dialectus prefirin caithfidh mé ( senifica "yu"). "Yu fue i tú fue" es Bhíos agus bhís u Bhí mé i bhí tú en Munster, inque lu más común en otrus dialectus es el segundu. Es d'especial atencón que éstas son tendéncias huertis i las holmas pressonalis Bhíos, etc., son gastás nel oesti i el norti, particulalmenti quandu las parabras están ena úrtima cráusula.

El gastu de holmas de verbus endependientis/dependientis que no están incluías nel estándal. Pol sabulugán, "veo" en Munster es chím, que es una holma endependienti - el irlandés del norti tamién gasta una holma similal tchím, mentris qu'"no veo" es ní fheicim, feicim siendu una holma dependienti qu'es gastá endispués de partículas talis comu ("no"). Chím es reempraçau pol feicim nel estándal. De manera similal la holma tradicional reservá en Munster bheirim/ni thugaim (doi/no doi) es tugaim/ní thugaim nel estándal; gheibhim/ní bhfaighim (consigu/no consigu) es faighim/ní bhfaighim.

Dantis de -nn, -m, -rr, -rd, -ll, en parabras monosílabas i ena sílaba tónica de parabras polisílabas ondi la sílaba es siguía pol una consonanti, angunas vocalis brevis s'alargan mentris qu'otras se gorvin en **diptongus, pol lu que ceann [kʲaun] "cabeça", cam [kɑum] "torcíu", gearr [gʲa:r] "curtu", ord [o:rd] "maçu", gall [gɑul] "estrangero, no-Gael", iontas [u:ntəs] "una maraviya", **compánach [kəum'pɑ:nəx] "compañeru", etc.

Se gasta de manera abitual una costrución copulal qu'embruca ea ("esu"). Puestu que, "Soi una pressona irlandesa" puéi sel Éireannach mé i Éireannach is ea mé en Munster; dessisti una lihgera deferéncia en senificáu, nostanti, la primel opcíon puéi sel una decraración dun hechu, mentris qu'la segunda li da énhasi ala parabra Éireannach.

Las parabras masculinas i femeninas son suhetu de lenición endispués d'insan (sa/san) ("nel/ena"), den ("del/dela") i don ("pal/pala"): sa tsiopa, "ena tienda", compará col estándal sa siopa (el estándal solu presenta lenición en sustantivus femeninus nel dativu en estus casus).

Eclipsis **dela f endispués de sa: sa bhfeirm, "ena granha", en vezi de san fheirm.

Eclipsis dela t i la d endispués de preposicionis i artículus singularis con toas las preposicionis ecetu endispués d'insan, den i don: ar an dtigh ("ena casa"), ag an ndoras ("ena puerta").

El acientu está pol lo heneral ena segunda sílaba dunha parabra quandu la primel sílaba contieni una vocal brevi i la segunda sílaba contieni una vocal larga, diptongu, u es -(e)ach, pol sabulugán bioRÁN, en contrasti col BIOrán en Connacht i Úlster.

Connacht

[adital | adital cóigu]

El dialectu más huerti del irlandés de Connacht se topa en Connemara i las islas Aran. El dialectu palrau ena chica rehión ena raya entri Galway (Gaillimh) i Mayo (Maigh Eo) es más çercanu al Gaeltacht de Connacht. El dialectu del norti de Mayo d’Erris (Iorras) i la isla Achill (Acaill) es, en gramática i morfolohía, essencialmenti un dialectu de Connacht, inque tién angunas semegancias col irlandés d’Úlster debíu a una enmigración a gran escala dela henti desposseía endispués dela Colonización del Úlster.

Dessistin angunas caraiterísticas del irlandés de Connemara hueraparti del estándal oficial, notablamenti la preferencia de sustantivus verbalis termináus en -achan, pol sabulugán lagachan en lugal de lagú, "debilitanti". La prounciación exonormativa dela çona de Cois Fharraige, con vocalis alargás i terminacionis huertimenti reducidas, li da un soníu destintu. Las caraiterísticas destintivas del dialectu de Connacht i Úlster encluin la prounciación delas bg i mh çerrás comu [w], en lugal de [vˠ] en Munster. Pol sabulugán, sliabh ("montaña") se prouncia [ʃlʲiəw] en Connacht i Úlster, en conparación a [ʃlʲiəβ] nel sul. Amás, los palrantis de Connacht i Úlster tiendin a encluil el **pronomabri "musotrus" en vezi de gastal la holma compuesta estándal gastá en Munster; pol **sabulugán bhí muid se gasta pa "musotrus huemus" en lugal de bhíomar.

Comu nel irlandés de Munster, dantis de -nn, -m, -rr, -rd, -ll, en parabras monosílabas i ena sílaba tónica de parabras polisílabas ondi la sílaba es siguía pol una **consonanti, angunas vocalis brevis son alargás mentris qu'otras son diptongás, pol lu que ceann [kʲaun] "cabeça", cam [kɑum] "torcíu", gearr [gʲa:r] "curtu", ord [o:rd] "maçu", gall [gɑul] "estrangero, no-Gael", iontas [u:ntəs] "una maraviya", etc.

El irlandés de Meath d'ogañu (en Leinster) es un casu especial. Perteneçi prencipalmenti al dialectu de Connemara. La comuniá gaelupalranti en Meath es pola mayol parti un grupu de palrantis de Connemara que se mudarun allí duranti la década de 1930, endispués dela campaña pol rehorma dela tierra liderá pol Máirtín Ó Cadhain - quien endispués se gorvió en unu delos prencipalis escrevioris moernistas del luengahi.

El primel presidenti irlandés Douglas Hyde fue unu delos úrtimus palrantis del dialectu irlandés de Roscommon.

Linguísticamenti, el dialectu más emportanti del Úlster ogañu es el de Rosses (na Rossa), que á síu gastau eshaustivamenti ena literatura pol autoris comu los hermanus Séamus Ó Grianna i Seosamh Mac Grianna, localmenti conocius comu Jimí Fheilimí i Joe Fheilimí. Esti dialectu es essencialmenti el mesmu qu'el de Gweedore (Gaoth Dobhair = Ensená/Entrá d'Áugua Currienti), i es gastau pol cantantis nativus comu Enya (Eithne) i Moya Brennan (Máire Brennan) i los sus hermanus en Clannad (Clann as Dobhar = Familia del Dobhar - una secion de Gweedore), Na Casaidigh i Mairéad Ní Mhaonaigh d'otra banda local, Altan.

El irlandés del Úlster suena mu deferenti, comparti abondas caraiterísticas col gaélico escocés i tién abondas parabras con caraiterísticas i maticis enos senificáus. Nostanti, dendi la desapariçión delos dialectus irlandesis en lu qu'era Irlanda del Norti, es probabrienti una escaheración vel el Irlandés del Úlster comu una holma entermediaria entri el gaélicu escocés i los dialectus del sul i el oesti del irlandés. Pol sabulugán, el gaélicu escocés del norti tién abondas caraiterísticas en común col irlandés de Munster i no col del Úlster.

Un rasgu notabri del irlandés d’Úlster i del gaélicu escocés es el gastu d’una partícula negativa cha(n) en lugal del delos dialectus de Munster i Connacht. El irlandés del sul del Úlster retiñi de manera más prounciá, mentris que cha(n) á desplazau a ena malloría delos dialectus del norti (pol sabulugán, Rosguill i la isla Tory), inque en essas çonas níl ("no es") entavía es más común que chan fhuil u cha bhfuil.[27][28]

An Caighdeán Oifigiúil

[adital | adital cóigu]

An Caighdeán Oifigiúil ("el estándal oficial"), a vezis acortau a An Caighdeán, es la lengua estándar deprendía ena mayoría delas escuelas d’Irlanda, inque con huertis enfrúencias de dialectus localis]].

El su desenvolvimiento tuvu dos pesquis. Unu fue simprifical l'ortugrafía irlandesa qu'abría reteníu la su ortugrafía crássica, gorviendu abondas letras mudas, i dil-li ala holma escrevía un estándal que huéra un "dialectu libri". Inque abondus aspectus del Caighdeán son essencialmenti las del irlandés de Connacht, estu era simprimenti polque es el dialectu central que holma un "puenti" entri el norti i el sul. En realidá, los palrantis prouncian las parabras comu nel su própiu dialectu, polque l'ortugrafía simprimenti reflíha la prounciación del irlandés crássicu. Pol sabulugán, ceann ("cabeça") nel irlandés moernu tempranu era prounciau (cenˠː). L'ortugrafía fue reteniá, inque la parabra se prouncia de maneras diversas [caun] nel sul, [cɑːn] en Connacht i [cænː] nel norti. Beag ("chicu") era [bʲɛɡ] nel irlandés moernu tempranu, i es aora [bʲɛɡ] nel irlandés de Waterford, [bʲɔɡ] nel irlandés de Cork-Kerry, varía entri [bʲɔɡ] i [bʲæɡ] nel oesti, i es [bʲœɡ] nel norti.

La simprificación, nostanti, n’argunus casus probabrienti fue demasiau largu al simprifical el estándal cogiendu en cuenta solu al oesti. Pol sabulugán, el irlandés moernu tempranu leabaidh, [lʲebʷɨʝ], ("cama") se prouncia [lʲabʷə] assina comu [lʲabʷɨɟ] nel irlandés de Waterford, [lʲabʷɨɟ] nel irlandés de Cork-Kerry, [lʲæbʷə] nel irlandés de Connacht, [lʲæːbʷə] nel irlandés de Cois Fharraige i [lʲæbʷi] nel norti. Los palrantis nativus dendi el norti ata el sul consieran que leabaidh vén de sel la representacion nel Caighdeán i no el atual leaba.

Pol otru lau, el Caighdeán no llegó lu suficientementi largu en abondus casus. Pol sabulugán, á manteniu l'ortugrafía del irlandés crássicu d’ar ("en, pa, etc.") i ag ("a, pol, de, etc."). La primel es prounciá [ɛɾʲ] a través del mundu de palra goidélica (i es escrevía er en manés, i air en gaélicu escocés), i vén de escrevil-si ya seya eir, oir u air n’irlandés. La segunda se prouncia [ɪɟ] nel sul i [ɛɟ] nel norti i oesti. De nuevu, el manés i el gaélicu escocés reflíhan esta prounciación abondu más craramenti que l'irlandés lu hazi, en manés ec i en escocés aig.

En abondus casus, nostanti, el Caighdeán solu puéi referil-si ala luenga crássica, en que ca dialetu es deferenti, comu li passa colas holmas pressonalis d’ag ("a, pol, de, etc.").

Munster : agùm, agùt, igè, icì, agùing/aguìng (oesti de Cork/Kerry agùin/aguìn), agùibh/aguìbh, acù

Connacht : am (agam), ad (agad), aige [egɨ], aici [ekɨ], ainn, aguí, acab

Úlster : aigheam, aighead, aige [egɨ], aicí [eki], aighinn, aighif, acú

Caighdeán : agam, agat, aige, aici, againn, agaibh, acu

Otru propósitu fue el crial un estándal gramaticalmenti "simprificau" que lu hiziera un luengahi más fácii d'aprendel pa la malloría dela puebración escolal angropalranti. En parti estu es polque el Caighdeán no es universalmenti respetau pol los palrantis nativus, en que hazi el idioma simprificau un ideal, en vezi del ideal que los palrantis nativus tradicionalmenti tenían delos sus dialectus (u del dialectu crássicu que conocían). Pol supuestu, esti no era el pesqui orihinal delos sus desenvolvedoris, quienis preferían vel la "versión escolal" del Caighdeán comu un meyu de hantil-li alos aprendizis d'una segunda luenga la trea d'aprendel el irlandés de manera cumpreta. El sistema de verbus del Caighdeán es el prencipal sabulugán, cola redución de holmas verbalis iregularis i holmas pressonalis del verbu - ecetu en las primerias pressonas. Nostanti, una vezi que la **parabra "estándal" se escomençó a **gastal, las holmas representás comu "estándal" cahcun poel pol sí mesmas, i puestu que el fin úrtimu á síu gorvíu en abondus círculus.

En general, el Caighdeán lu gastan palrantis no nativus, i comu abondus delos palrantis más enfrueyentis son dela capital (i son mu a menú pulíticus), se li llama a **vezis "irlandés de Dublín". Comu s'enseña enas escuelas gaelupalrantis (ondi el irlandés es el prencipal u a vezis el únicu meyu d'estrución), a **vezis tamién se li llama "Irlandés de Gaelscoil". Es la **basi del "irlandés de Belfast", qu'es el Caighdeán huertimenti enfrueyenciau pol el irlandés del Úlster.

Comparacionis

[adital | adital cóigu]

La deferéncia entri dialectus es considerabri i á llevau a dificultais recurrentis pa definil un irlandés estándal. Un güen sabulugán es el salúu "¿Cómu estás?". Assina comu esti salúu varial de rehión en rehión, i entri clasis socialis, entri palrantis del ingrés, varial tamién entri palrantis irlandesis:

Úlster: Cad é mar atá tú? ("¿Qué es esu cómu tú estás?" Nota: caidé u goidé i a vezis son escrevítuas alternativas de cad é)

Connacht: Cén chaoi a bhfuil tú? ("¿Qué móu [es el] qué estás?")

Munster: Conas taoi? u Conas tánn tú? ("¿Cómu estás?" - conas? era orihinalmenti cia nós "¿qué móu?")

"Estándal": Conas atá tú? ("¿Cómu estás?")

En décadas reciéntis, el contatu entri palrantis de deferéntis dialectus s'á gorvíu más frecuenti i las deferéncias entri los dialectus sonin menus notabris.

Estrutura Linguística

[adital | adital cóigu]

Las caraiterísticas irlandesas más desconoçúas palos angropalrantis del idioma son la ortugrafía, las mutacionis de consonanti inical, el ordun verbu suhetu ohetu i el gastu de dos holmas deferentis del verbu to be (“sel/estal”). Nostanti, denguna d'ellas es esclusiva del irlandés, polque toas passan en otras luengas çeltas, assina comu en luengas no çeltas: la mutación de consonantis inicalis provocás morfosintáticamenti se topa nel idioma fula; el ordun VSO tamién se topa en malgachi, árabi crássicu i ebreu bíblicu. El euskera, el catalán, el portugués, el gallegu, el astuliyonés, el español i el **italianu distinguin entri "sel" i "estal".

Sintaxis

[adital | adital cóigu]

El ordun de las parabras n'irlandés es VSO (verbu-suhetu-ohetu) pol lu que, pol sabulugán, "Él me golpió" es Bhuail (golpal en passáu), (él), (me).

Un aspectu de la sintaxis irlandesa desconoçúu palos palrantis de otras luengas es el gastu de la cópula (conaçúa n'irlandés comu an chopail). Se gasta pa descrevil la identiá u caraiterística permanenti d'una pressona u cosa (pol sabulugán, "quién" u "qué"), en **contrasti a aspectus temporalis comu "cómu", "ondi" i "pol qué". Se pareci ala deferéncia entri los verbus sel i estal en español i portugués (vel cópula romançi), inque no es dessatamenti lo mesmu.

Angunus sabuluganis son:

  • Is fear é. (lit.) "Él es un hombri" (Es un hombri en español. É um homem en portugués)
  • Is fuar é. "Es una pressona (de coraçón) fríu". (Es fríu en español. É frio en portugués)
  • Tá sé/Tomás fuar. "Él/Tomás es fríu" (= sienti fríu). (Tieni fríu en español - en esti casu el español gasta "tenel", Está com frio en portugués)
  • Tá sé/Tomás ina chodladh. "Él/Tomás está dormíu" (Está durmiendu en español, Está a dormir en portugués)
  • Is maith é. "Él es güenu" (una güena pressona) (Es güenu en español, É bom en portugués)
  • Tá sé go maith. "Él está bien" (Está bien en español, Está bem en portugués)

Morfología

[adital | adital cóigu]

Otra caraiterística dela gramática irlandesa compartía con otras luengas çeltas es el gastu de pronombris preposicionalis forainmneacha réamhfhoclacha, que son essencialmenti preposicionis conhuguás. Pol sabulugán, la parabra pa "a" es ag, que en primel pressona se gorvi agam ("a mí"). Quandu se gasta col verbu ("sel"), ag endica possesión; es el equivalenti del verbu "tenel".

Tá leabhar agam. "Tengu un libru". (Literalmenti, "ai un libru a mí".)

Tá leabhar agat. "Tienis un libru".

Tá leabhar aige. "Él tién un libru".

Tá leabhar aici. "Eya tién un libru".

Tá leabhar againn. "Musotrus tenemus un libru".

Tá leabhar agaibh. "Vosotrus teneis un libru".

Tá leabhar acu. "Ellus tienin un libru".

Ortografía y pronunciación

[adital | adital cóigu]
"Gaelach" en caligrafía gaélica.

El alfabetu del irlandés moernu es parecíu al del ingrés, inque sin las letras j, k, q, v, w, x, y, z. Anque assina, éstas a vezis se gastan en parabras anglicaniçúas sin un senificáu únicu n'irlandés. Pol **sabulugán, "jíp" ("jeep").

Angunas parabras cogin una letra u angunas letras que no se gastan tradicionalmenti i la reempraçan col soníu fonéticu más çercanu, pol sabulugán 'phone'>'Fón'. El luengahi escrevíu paici desalentadol pa aquellus que no están familiariçáus con él, inque una vezi que se entiendi es bastanti sencillu. El acientu agúu u sínead fada (´) alarga el soníu de la vocal i n'argunus casus tamién cambea la su caliá. Pol sabulugán, n'irlandés de Munster (Kerry), a es /a/ u /ɑ/ i á es /ɑː/ comu en "law, inque n'irlandés del Úlster (Donegal), á tiendi a sel /æː/.

En los añus de la Segunda Gerra Mundial, Séamus Daltún, a cargu del Rannóg an Aistriúcháin (el Departamentu Oficial de Traduzionis del gobiernu de la Repúbrica d'Irlanda), espulló las sus própias guías sobri cómu estandaliçal la ortugrafía i gramática irlandesas. El su estándal de factu fue endi-endispués aprubau pol el Estau i fue llamau Estándal Oficial u Caighdeán Oifigiúil. Simprificó i estandaliçó la ortugrafía. Abondas parabras tenían letras mudas que se gorvun a quital i las combinacionis de vocalis s'arrimarun más al luengahi palrau. Quandu dessistían varias versionis en deferéntis dialectus pa una mesma parabra, se escogió una u varias d'ellas.

Sabuluganis:

Gaedhealg/Gaedhilg(e)/Gaedhealaing/Gaeilic/Gaelainn/Gaoidhealg/GaolainnGaeilge, "Idioma irlandés". Gaoluinn u Gaolainn entavía se gasta en librus escrevíus pol autoris en dialectu de Munster, u comu un nomabri burrón pal mesmu.

Lughbhaidh, "Louth"

biadhbia, "comía"

La ortugrafía estándal no siempri reflíha la prounciación de ca dialectu. Pol sabulugán, n'irlandés estándal, bia tién el genitivu bia, inque n'irlandés de Munster el genitivu se prouncia /bʲiːɟ/.[29] Pol esta razón, l'ortugrafía biadh entavía se gasta n'argunus dialectus, en particulal aquellus que amuestran una **deferéncia auditiva senificativa i perceptible entri biadh (casu nominativu - "de comía") i bídh (casu genitivu - "dela comía"). En Munster, la úrtima ortugrafía prouci la prounciación /bʲiːɟ/ polque las terminacionis -idh i -igh se gorvin -ig. Otru sabulugán es la parabra crua ("duru") que se prouncia /kruəɟ/[30] en Munster, d'acuerdu ala ortugrafía pre-Caighdeán, cruaidh. En Munster, ao se prouncia /eː/ i aoi, /iː/,[31] nostanti la nueva ortugrafía del genitivu de saoghal ("vía" u "mundu"): saoghail, se gorvun saoil i saol, prouciendu iregularidais en la concordança entri la ortugrafía i la prounciación ya qu' las parabras son prounciás /sˠeːlʲ/ i /sˠeːl̪ˠ/ respetivamenti.[32]

El irlandés moernu solu tién un signu diacríticu, el acientu agúu (á é í ó ú), conociu n'irlandés comu la síneadh fada ("marca larga", plural sinte fada). En ingrés, es conoçúa frecuentementi comu la fada quandu el adhetivu es gastau comu sustantivu. El untu diacríticu superiol, llamau un ponc séimhithe u sí buailte (usualmenti acortau a buailte, eriva del punctum delens gastau en manuscritus medievalis qu'endicaban supression, similal a achical parabras ineseás ena escrevítura d’ogañu. Dendi esu, á síu gastau p'endical la lenición de s (/s/ a /h/) i f (de /f/ a çeru) n'Irlandés Antigu.

La lenición de c, p i t era endicá poniendu una letra h endispués dela consonanti afestá; la lenición de otrus soníus no se marcaba. Endi-endispués, dambus meyus passun a sel endicaoris de lenición de tou soníu ecetu l i n i se gastaban dos sistemas rivalis: la lenición puía marcal-si cun un buailte u cun una h pospuésta. Eventualmenti, el gastu del buailte predominó en los testus con letras gaélicas, mentris que la h predominó en testus con grafía romana.

Ogañu la caligrafía çelta i el buailte son gastaus rarus eccetu quandu el estilu "tradicional" es requeríu, pol sabulugán el lema del escúu de la University College Dublin u el símbolu de las Huerças de Defensa Irlandesas, la ensignia nel sombreru de las Huerças de Defensa Irlandesas, Óglaiġ na h-Éireann. Letras col buailte están disponibris en Unicode i nel hugu de caraiteris Latin-8.[33]

Muacionis

[adital | adital cóigu]

N'irlandés ai dos clasis de muación consonántica:

La lenición (n'irlandés, séimhiú) descrevi el cambeu en las frisitivas. Endicau en la antigua ortugrafía cun un buailte' sobri la consonanti afestá, aora se hazi simprimenti añiyendu una -h:

    • caith! ("¡lança!") - chaith mé ("lançú"); sabulugán de lenición comu marcadol del passáu qu'es causau pol el gastu del auxilial "hazel", inque usualmenti s'omiti.
    • margadh ("mercaú", "oferta") — Tadhg an mhargaidh ("el hombri ena calli" (literalmenti "Tadhg del mercaú"); aquí vemus una lenición que marca el casu genitivu dun sustantivu masculinu.
    • Seán ("Seán, Huan") - a Sheáin ("¡Oh Huan!"). La lenición es parti del llamau casu vocativu; de hechu la causa la a u el marcadol vocativu anteriol.

La eclipsis (n'irlandés, urú) cubri la sonoriçación de las partículas no sonoras, assina comu la nasaliçación de las sonoras.

    • athair ("pairi") — ár nAthair ("nuestru Pairi")
    • tús ("iniciu") - ar dtús ("al iniciu")
    • Gaillimh ("Galway") — i nGaillimh ("en Galway")

Estatus atual

[adital | adital cóigu]

El irlandés ena educación

[adital | adital cóigu]
Cartel d'una galescoil en Newry (Irlanda del Norti).

Ena atualiá, es assinaúra olbigatória ena Repúbrica d'Irlanda i lu á síu dendi la endependéncia. Inque abondus estuyantis apréndin bien el irlandés a través del proyeutu educativu de la Repúbrica i desenvolvin tamién un salúabri respetu pol él, pa abondus otrus es difici u los sus professoris se lu enseñan mal. La atitú delos estuyantis pal irlandés oscila entri la apatía i la hostiliá.

La sintaxis, la morfolohía i el vocablu del idioma defrin más del ingrés que d'abondas otras luengas uropehas, pol lu que l'aprendizahi supon un retu pa abondus. El gobiernu irlandés s'á esforsau pol correhil la situación gorviendu a diseñal el curículu d’educación primária p'enfocal-lu al irlandés palrau. Nostanti, en Secundária, el irlandés s'enseña entavía dela manera acaémica própiu de preincipius de sigru: los estuyantis débin escrevil largas redacionis, artículus de debatis i estórias n'irlandés pal esamin del títulu de secundária.

Recientementi, s'á debatiu la abolición de la olbigatoriá del irlandés, con lu que la malloría delos irlandesis no está d'acuerdu. En 2005, Enda Kenny, lídel del Fine Gael (altoncis prencipal partíu dela oposición n'Irlanda) i atual Taoiseach, solicitó que huéra assinaúra optativa en los dos úrtimus añus de secundária, lu que suçeó a crísticas dendi abondus sectoris, inque ai quien lu apuyó. Kenny, a pesal de sel palranti fluiu d'irlandés, dihu que creía que hazel olbigatoriu el idioma l'abía hechu más mal que bien.

Un desenvolvimientu relativamenti recienti es la proliferación delos gaelscoileanna (escuelas con irlandés comu idioma veiculal). En setiembri de 2005 abía 158 gaelscoileanna n'educación primária i 36 en secundária ena Repúbrica d'Irlanda i n'Irlanda del Norti en conjuntu (escluyendu los gaeltacht, cuyas escuelas no se consieran gaelscoileanna), lu que senificaba unus 31.000 estuyantis. Estu á representau un encrementu dendi un total de menus de 20 a preincipius delos añus setenta, i ai planeás 15 más nel presenti. Cola abertura del Gaelscoil Liatroma nel condau de Leitrim en 2005, aora ai al menus una gaelscoil en ca unu delos 32 condaus estóricus d'Irlanda.

Meyus de comunicación

[adital | adital cóigu]

Tantu n'Irlanda del Norti comu ena Repúbrica d'Irlanda dessistin los sigüentis meyus de comunicación cuyus conteníus estánin entégramenti creáus en luenga irlandesa.

Televisión:

    • TG4 (anteriolmenti llamá Teilifís na Gaeilge) es una televisión heneralista qu'emiti las 24 oras n'irlandés pa toa la isla.

Rádiu:

    • Raidió Fáilte es una rádiu musical cuja programación tamién está entégra en luenga irlandesa i tamién emiti pa toa la isla.

Prensa escrevía:

    • es el primel i únicu diáriu pubricau entégramenti n'irlandés pa toa la isla i tién la su sei en Belfast.
  • RTÉ, Raidió Teilifís Éireann (en español, «Rádiu Televisión d'Irlanda»), más conoçúa pol las sus siglas RTÉ, es la cooporación de radiodifusión púbrica dela Repúbrica d'Irlanda.

Meyus de comunicación

[adital | adital cóigu]

Tantu n'Irlanda del Norti comu ena Repúbrica d'Irlanda dessistin los sigüentis meyus de comunicación cuyus conteníus estánin entégramenti creáus en luenga irlandesa.

Televisión:

    • TG4 (anteriolmenti llamá Teilifís na Gaeilge) es una televisión heneralista qu'emiti las 24 oras n'irlandés pa toa la isla.

Rádiu:

    • Raidió Fáilte es una rádiu musical cuja programación tamién está entégra en luenga irlandesa i tamién emiti pa toa la isla.

Prensa escrevía:

    • es el primel i únicu diáriu pubricau entégramenti n'irlandés pa toa la isla i tién la su sei en Belfast.
  • RTÉ, Raidió Teilifís Éireann (en español, «Rádiu Televisión d'Irlanda»), más conoçúa pol las sus siglas RTÉ, es la cooporación de radiodifusión púbrica dela Repúbrica d'Irlanda.

Estrutura Linguística

[adital | adital cóigu]

Las caraiterísticas más estrañas dela luenga son la ortugrafía, la mutación de consonantis inicalis i el ordun verbu-suhetu-ohetu (VSO). Nostanti, assina comu nel castellanu, dessistin los verbus sel i estal, que n'ingrés son solu el verbu to be. Esu no es esclusivu del irlandés, polque lo mesmu se topa en otras luengas çeltas i no çelticas: morfosintáticamenti, la mutación de consonantis inicalis se topa nel idioma fula (idioma d'África ocidental) i el ordun de parabras VSO en árabi crássicu i ebreu bíblicu.

Sintaxis

[adital | adital cóigu]

El ordun de las parabras sigui el patrón VSO; pol sabulugán: "Él me golpió" sería Bhuail (golpal) (él) (me, a mí). Un aspectu del irlandés que no es familial a palrantis d'otrus idiomas es el gastu dela cópula (n'irlandés: chopail). La cópula se gasta pa descrevil qué u quién es arguién, en oposiçión a cómu u ondi. Se gasta pa izil qu'un nomabri es otru nomabri más qu'un adhetivu, algu parecíu a los verbus sel i estal del estremeñu.

Pronombris personalis

[adital | adital cóigu]

/mʲe:/: yo

/t̪ˠu:/: tú

/ɕe:/: él/esu (aproximau pol el "sh" ingrés)

/ɕi:/: eya

muid/sinn /ɕɪnʲ/: musotrus

sibh /ɕɪvʲ/: vosotrus

siad /ɕiəd̪ˠ/: ellus/eyas

Sustantivus

[adital | adital cóigu]

(m) /ɫ̪a:/: día

bean (f) /bʲan̪ˠ/: mulhel

grian (f) /gɾʲiən̪ˠ/: sol

tír (f) /tʲiːɾʲ/: país, tierra

fear (m) /fʲaɾˠ/: hombri

Éireannach (m) /'e:ɾʲan̪ˠəx/: irlandés (hentilíciu)

oíche (f) /ˈiːhə/: nochi

cathair (f) /'kahəɾʲ/: ciuá

naoi (m) /n̪ˠiː/: nuevi

Dia dhuit /dʲiə ɣɪtʲ/: Hola, literalmenti "Dios contigu"

Conas atá tú? /'kɔn̪ˠəsˠ ətˠ̪a: tˠ̪u:/: ¿Cómu estás?

Táim go maith /tˠ̪a:mʲ gɔ mˠa/: Estoy bien

Go raibh maith agat /gɔ ɾˠɛvʲ 'mahəgutˠ̪/: Grácias (lit. Que tengas el bien u qu'esté bien en ti)

Slán leat/ slán agat /sˠɫ̪a:n̪ˠ lʲatˠ̪/ u sˠɫ̪a:n̪ˠ əgatˠ̪/ Adiós: el primel lu izi quien se quea, el segundu quien se va (lit. Salúus contigu/en ti)

Gabh mo leithscéal /Gavˠ mˠɔ lʲɛ'ɕce:ɫ̪/: Discupi (lit. Açeta la mi escusa u "meya-estória")

Muestra Testual

[adital | adital cóigu]

San Huan I 1 -8 (El siguiente es el texto original en irlandés, y debajo, su traducción en extremeño. Nota: El texto corresponde a la apertura del Evangelio según San Juan, con versos 1-8)

Bhí an Briathar ann i dtús báire agus bhí an Briathar in éineacht le Dia, agus ba Dhia an Briathar.

Bhí sé ann i dtús báire in éineacht le Dia.

Rinneadh an uile ní tríd agus gan é ní dhearnadh aon ní da ndearnadh.

Is ann a bhí an bheatha agus ba é solas na ndaoine an bheatha.

Agus tá an solas ag taitneamh sa dorchadas, ach níor ghabh an dorchadas é.

Bhí fear a tháinig ina theachtaire o Dhia, agus Eoin a ba ainm dó.

Tháinig sé ag déanamh fianaise chun fianaise a thabhairt i dtaobh an tsolais chun go gcreidfeadh cách tríd.

Níorbh é féin an solas ach tháinig ag tabhairt fianaise i dtaobh an tsolais.

Nel prencipiu era el Verbu, i el Verbu era con Dius, i el Verbu era Dius.

Ésti era nel prencipiu con Dius.

Toas las cosas pol él huerun hechas, i sin él ná d'aquellu qu'á síu hechu, hue hechu.

Nel estaba la vía, i la vía era la lús delos hombris.

La lús en las tiniebras resprandeçi, i las tiniebras no prevaleçun contra eya.

Hubu un hombri inviau de Dius, el cual se llamaba Huan.

Ésti vinu pol testimoñu, pa dal testimoñu dela lús, pa que tous criezin pol él.

No era él la lús, sinu pa que diessi testimoñu dela lús.

En la Gaeltacht i en los condaus de Kerry (SO), Galway (O) i Donegal (NO), se izin i s'escuchan abondus refranis i proverbius popularis n'irlandés.

Níor bhris focal maith fiacail riamh. (Literalmenti: Una güena parabra nunca gorverá a quiebral los dientis de naidi)

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Ethnologue, Gaelic, Irish: a language of Ireland
  2. Endangered languages in Europe: report
  3. Linguistic Minorities in Multilingual Settings: Implications for Language Policies
  4. Irish Writing in the Twentieth Century
  5. Unión Europea (DOCE número 156 de 18/6/2005)
  6. Paper on Culture and Community at the Life Culture Conference in Wales
  7. One million (occasional) Irish speakers
  8. Ireland speaks up loudly for Gaelic
  9. Foclóir Gaedhilge agus Béarla
  10. An Ghaeilge, Podręcznik Języka Irlandzkiego
  11. Teach Yourself Irish
  12. Ireland speaks up loudly for Gaelic, New York Times, 29.3.05
  13. A Source Book for Irish English
  14. Modern Scottish Poetry
  15. The great silence
  16. The Celtic Languages
  17. NUI Entry Requirements - Ollscoil na hÉireann - National University of Ireland
  18. University College Galway Act, 1929
  19. Minister Hanafin publishes University College Galway (Amendment) Bill 2005
  20. Constitution of Ireland
  21. Changing History - Peace Building in Northern Ireland
  22. Belfast Agreement - Full text - Section 6 (Equality) - "Economic, Social and Cultural issues"
  23. Irish language future is raised
  24. Irish becomes the 21st official language of the EU
  25. Siggins, Lorna (6 de enero de 2003). «Only 25 % of Gaeltachnt households fluent in Irish - survey». The Irish Times. p. 5. 
  26. Ver: Hindley, 'The Death of the Irish Language'
  27. A Phonetic Study of the Irish of Tory Island, County Donegal
  28. Grammar of Ros Goill Irish, County Donegal
  29. Doyle, Aidan; Gussmann, Edmund (2005). An Ghaeilge, Podręcznik Języka Irlandzkiego. p. 412. ISBN 8373632751. 
  30. Doyle, Aidan; Gussmann, Edmund (2005). An Ghaeilge, Podręcznik Języka Irlandzkiego. p. 417. ISBN 8373632751. 
  31. Dillon, Myles; Ó Cróinín, Donncha (1961). Teach Yourself Irish. p. 6. ISBN 0340278412. 
  32. Doyle, Aidan; Gussmann, Edmund (2005). An Ghaeilge, Podręcznik Języka Irlandzkiego. p. 432. ISBN 8373632751. 
  33. Unicode 5.0, Prantilla:PDFlink. Retrieved on 13 October 2007.