Luenga maltesa
| Maltés | ||
|---|---|---|
| Malti | ||
| Palrau en |
Prantilla:Geodatos Malta | |
| Familia | Maltés | |
| Escreviúra | alfabeto maltés (alfabetu latinu y Maltese Braille) | |
| Estatus oficial | ||
| Oficial en |
Prantilla:Geodatos Malta Prantilla:Geodatos Uñión Uropea Uñión Uropea | |
| Reglau por | Conseju Nacional dela Luenga Maltesa | |
| Códigus / Cóigus | ||
| ISO 639-1 | mt | |
| ISO 639-2 | mlt | |
| ISO 639-3 | mlt | |
|
| ||
El idioma maltés (ena luenga maltesa: il-Malti, u tamién l-ilsien Malti, «la luenga maltesa») es unu delos dos idiomas oficialis de Malta, untu al ingrés, i es considerá comu la luenga nacional de Malta,[1] amás de sel una delas luengas oficialis dela Uñión Uropea.
Es una luenga semítica derivá del árabi, prencipalmenti del árabi magrebí, que á recibíu una **fuerça** enfluencia latina en ábate del 60 % del su vocabulariu (prencipalmenti del italianu i del sicilianu).[2][3] Esta luenga á conocíu una evolucion peculiar i tien güena cantidá de préstamus d’otras luengas, pol qui a menu se dici qui es una mesturá,[4][5] semítica u criolla.[6][7] Argúnus lingüistas dicin qu’el maltés es inclasificabli.[5][8][6]
Procei del árabi coloquial sicilianu, dialetu del árabi magrebí ogañu desparecíu. El su aislamentu del mundu árabi, por motivus políticus i religiosus, hizu qu’se desenvolviera comu luenga deferenciá, adotandu abondu préstamus del griegu, del italianu, del sicilianu, del catalán, del español i del ingrés. Duranti argún tiempu se manejó la hipotIsI d’un orIgin feniciu, inque esta teorIa se basaba más en consideracionis políticAs qu’en lingüísticas[9] i ogañu s’encuentra desacreditá.
Es la única luenga semítica qu’se escribi oficialmenti con caractEris latinus. El maltés se convIrtió en luenga oficial de Malta en 1936, untu col ingrés. Antañu, ata 1530, la luenga oficial abía síu el sicilianu i, endispués, el italianu.
Aspectus estóricus, socialis i colturalis
[adital | adital cóigu]Dístribuición geográfica
[adital | adital cóigu]El domiñu geográficu del maltés se restrinji ala Repúbrica de Malta, inque dessistin argunas comunidais d’emigrantis maltesis qui palran el idioma en Itália, Túnez, Réinu Uníu, Estaus Uníus, Canadá, Grécia, Colómbia, Austrália, Argentina, Veneçuela, Méjicu, España, Brasil, Fráncia, Bélgica i Nueva Zelanda, entri otrus.[10][11]
Estatu oficial
[adital | adital cóigu]El maltés es la luenga delos más de 416.055 abitantis (datus estimaus de 2014) delas tres islas (Malta, Gozo i Cominu) qui conforman la Repúbrica de Malta, asitüá a 97 kilómetrus dela costa sul de Sicilia. Costituyi la luenga nacional del país[1] i una delas sus luengas oficialis, untu col ingrés. Es tamién la luenga delas familias qui emigrarun (más de 200 000) a paísis comu Austrália, (qu’disponi de periódicUs, revistas i emisionis de rrádiu total u parcialmenti en maltés), el Réinu Uníu, Estaus Uníus (Nueva York, Detroit, Califórnia) u Canadá. Nu ái datus disponiblis ábatI del conocimientu dela luenga pol parti dela segunda u trecera generacion d’essus emigrantis. Sigún Ethnologue el maltés es palrau pol alreol de 522 000 pressonas[12] en tolos paísis.
El maltés se gasta nel Parlamentu, enos tribunalis de justícia i enas ilesias, amás de sel el médiu d’instrución enas escuelAs estatalis de primária i secundária. Argunas escuelAs privás, nostanti, prefierin l’usu del ingrés, al igual qu’a la mayoria delos departamentus dela Nuversidá de Malta.
El ingrés es la segunda luenga delas clasis meyas i artas (enchina llega a sel la primera luenga en argunus casus), i el su númeru de palraoris es abondu emportanti drentu del setol delos trabajaoris dedicaus ala albellá turística. El ingrés nu es tan conocíu entri los trabajaoris menus calificauss residentis en çonas ruralis, qui solu palran maltés.
El italianu, qui fue la luenga oficial de Malta duranti abondu sigrus i ata 1934, tamién s’encuentra bastanti estendíu entri las clasis más elevás, sobri tó enas familias de professionalis, amás de sel la trecera luenga enseñá, estensamenti, enas escuelAs. Esta sItuacion, untu cola popularidá delos programas dela televisión italiana, accesibli ala audiéncia maltesa dendi ái más d’una generacion, á elevau la posicion del italianu endispués d’abel sufríu una considerabli merma a rráiz dela Segunda Guerra Mundial.
Dialetus
[adital | adital cóigu]A pesal dela reducía estensión geográfica de Malta (316 kilómetrus cuadraus), llama l’atención la variedá dialectal dessistenti, más acusá ena fonología. Se destinguin dos grupus prencipalis de dialetus: el primer grupu compreendi los dialetus prestigiosus delas clasis cultas, localizauss fundamentalmenti ena capital del país, La Valeta, i enas superpuebrás çonas residencialis de clasI meya de Sliema i los sus alreolEs. Una delas sus prencipalis caraterísticAs es la constanti alternáncia entri el maltés i el ingrés.
El segundu grupu, localizau fundamentalmenti enos pueblus (ena su mayoría dedicaus ala agricultura) i enos destritus endustrialis en torneu a Porto Grande, se carateriza por presental diferéncias nel sistEma vocálicu; la conservacion, en unu u dos casus, de consonantis individualis típicas delos dialetus «centralis» árabis (qui el restu delos dialetus maltesis nu conservan) i la preséncia d’un mayor númeru de palabrAs d’orIgin árabi.
El dialetu de Gozo defieri ligeramenti del dela isla prencipal.
Estoria
[adital | adital cóigu]El país á síu siempri una estratégica isla-fortaleça entri las orillas oriental i ocidental del Mediterráneu. La luenga maltesa procei del árabi, con préstamus turcus pa términus navalIs, inque á evolucionau ata convirtil-si en una nueva luenga, i es la luenga oficial ena isla de Malta. El su sistEma d’escritura nu es ogañu árabi sinu, dendi el Prantilla:Sigru, romanu, inque ata l’espursión delos judíus en 1492 el maltés s’escribió ocasionalmenti en caractEris hebreus. Debíu al su aislamentu, dendi el Prantilla:Sigru está libri de toa diglosia.
Fueraparti de Malta i Gozo, tan solu unu u dos nombris de lugal pueDin, de modu cautelUsu, adscribil-si a los perIodus qui preceIn ala conquista árabI del añu 870. Esti echu demuestra qui las islas estaban abitás u qu’albergaban un númeru reducíu de puebración duranti gran parti dela dominación árabI (aproximadamenti dendi el 870 ata 1090). Entri la su captura pol gobernaoris normanduS de Sicilia i la llegá delos caballerus de San Juan de Jerusalén (1090‑1530), las islas pertenecierun a sicilianus i españolEs. Duranti la segunda metá d’esta etapa, el sicilianu era una luenga abondu estendía entri las capas más elevás dela Ilesia i del laicáu, i probabli tamién entri comercIantis cualificauss i artesanus. El vocabulariu del ogañu maltés está repletU de sicilianismus; de hechU, la mayor parti del léxicu relacionau con albeliais dela pesca i dela costrución es d’orIgin sicilianu.
El testu en maltés más antiguu, titulau Cantilena, es una cantilena (una canción sencillA i repetitiva) de 20 versUS. Compuestu alreol de 1460 i 1485 pol Petro de Caxaro (1400‑1485). Dessistin tamién otrus testus de alreol dela segunda metá del Prantilla:Sigru, inque tendrían qu’PASAL más de cien añus pa qu’la escritura en maltés fuera una albellá sistemática.
Fue Mikiel Anton Vassalli (1764‑1829) el entelEctual qui sostribó qu’el maltés era una parti emportanti dela coltura maltesa i qui debíE sel la luenga nacional, pol qui es considerau comu el «padri dela luenga maltesa» polos sus aportis tantu al estudiu lingüísticu del maltés comu pola su lúcha pola deGnificacion dela luenga.[13] Nel Prantilla:Sigru, escriBioris localis i administraoris estrañus, talis comu J. Hookhain Frere, empulsarun l’usu literariu del maltés.
A prencipius del Prantilla:Sigru encetó a madural i a fijal-si un modelU estándal obra dela Għaqda tal-Kittieba tal-Malti (‘aliança delos escriBioris en maltés’), cuja gramática i ortografía fue generalmenti aceptá. Surgierun autoris reconocíus pola su calidá comu Dun Karm Psaila (1871‑1961), considerau el poeta nacional de Malta. Tras endependIzal-si del Réinu Uníu (qui mantuvo a Malta comu colonia entri 1800 i 1964), el ritmu, amplitú i calidá delas publicacionis en maltés á aumentau considerablimenti. Ogañu, s’editan diárius, semanárius i otras publicacionis en maltés (amás de tres diárius i tres periódicUs dominicalis en ingrés).
Las muestras léxicas más antiguas pervivin en nombris de lugal i apodus hallauss en documentus notarialis i d’otru tipU (escritus en sicilianu i latín) qui datan de finalis del Prantilla:Sigru. Pa más endícius sobri la descrición del lenguajI medievál tardíu, tenemus qui recurril al estudiu delos documentus judeoárabIs contemporáneus d’orIgin maltés; con tol, sedríe precipitau equiparal el lenguajI presenti en estus testus col maltés. La llegá delos caballerus en 1530 fue prontu seguía dela toscanIzacion de Sicilia i, a partil d’esta fecha, un italianu de basI toscana supantó al sicilianu comu luenga de coltura i dela administracion enas islas. El italianu desempeñó esti papel duranti tol perIodu delos caballerus dela Ordin de Malta (1530‑1798) i duranti gran parti delos añus de colonIzacion británica (1800‑1964), inque el ingrés encetó a desplaçal-lu paulatInamenti nel Prantilla:Sigru dela administracion.
Descrición lingüística
[adital | adital cóigu]Fonología
[adital | adital cóigu]Vocalis
[adital | adital cóigu]La luenga maltesa tienI 6 vocalis, largas i cortas, ondi la vocal larga es ie [iː] i las cortas son a [a/ɐ], e [ɛ/ɛː], i [i], o [ɔ/ɔː] i u [ʊ/ʊː].
Los diptongus son aj [ɐɪ], aw [aw], ej [ɛɪ], ew [ɛw], iw [ɪw], oj [ɔj] i ow [ɔw].
Consonantis
[adital | adital cóigu]| Bilabial | Labiodental | Dental | Alveolar | Palatal | Velar | Faríngea | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ||||||
| Plosiva | p b | t d | k ɡ | ʔ | ||||
| Africá | t͡s d͡z | t͡ʃ d͡ʒ | ħ | |||||
| Fricativa | f v | s z | ʃ ʒ | |||||
| Vibranti | r | |||||||
| Aprosimanti | l | j | w |
Gramática
[adital | adital cóigu]El géneru es masculinu u femeninu en virtú del géneru natural; pa otrus nombris es la terminación la qui determina; a grandis rasgus los nombris i adjetivUs qui terminan en consonanti son masculinus. Terminacionis típicas femeninas son -a, -ti, -i (siendu las dos últimas terminacionis caraterísticas delos préstamus italianus).
Dessistin tres númerus: singular, plural i dual, reservándu-si esti últimu palas partis corporalIs qui son partis i ciertas medidas de tiempu; por ejemplu: idejn ('las manUs'), sentejn ('dos añus'). El plural se forma de dos manerAs: meyanti l’adicción de partículas finalIs, comu -n, -at, -ijiet, -iet, comu Malti ('maltés'), Maltin ('maltesis'), omm ('mairi'), ommijiet ('mairis'); u meyanti rotura (plural fratu), comu ktieb ('libru'), kotba ('librus'), bint ('ija'), bniet ('ijas').
La numeracion es la mesma qu’en árabi. L’ordin dela frasi es sujetu verbu objetu: L-omm taqra l-ktieb ('la mairi lee el libru').
Adjetivus i sustantivus
[adital | adital cóigu]Los adjetivus se sitúan tras los nombris, llevandu artículu dambos dos si el adjetivu es d’orIgin semíticu inque solu el primeru si es d’orIgin romanCi: Il-kelb il-kbir ('el perru grandi'), inque kelb kbir ('un perru grandi', 'perru grandi'),
Los sustantivus pueDin estal tantu en singular comu en plural u en dual. Los pluralis se forman meyanti l’adicción de sufijus comu “-iet/” u “-ijie” quandu son regularIs. Los irregularis se forman meyanti el cámbiu delas vocalis enternas (plural fratu): raġel, irġiel ('ombri, ombris'). Los sustantivus procedentis delas luengas románicAs se pluraliçan generalmenti de dos manerAs: meyanti l’adicción de “-i” u “-jiet”. Por ejemplu: lingwa, lingwi ('idioma, idiomas'). Los d’orIgin ingrés forman el plural añadiendu u "-s" u "-jiet", comu: friġġ, friġis, dela palabra ingresa fridge. Arguna palabrAs pueDin formal el su plural de varias maneras distintas.
Los adjetivus debin concordal en géneru i númeru colos sustantivus
| Masculinu singular | Femeninu singular | Plural pa dambos dos génerus | Significau |
|---|---|---|---|
| Aħmar | Ħamra | Ħomor | roju |
| Żgħir | Żgħira | Żgħar | pequeñu |
| Ferħan | Ferħana | Ferħanin | felís |
| Interessanti | Interessanti | Interessanti | entelEssanti |
Artículu Definíu
[adital | adital cóigu]El artículu definíu en maltés es il-, sin emportal géneru u númeru. Precedíu u seguíu por vocal, esti artículu pasa a sel l-.
- l-omm (la mairi)
- il-missier (el pairi)
El artículu definíu en maltés pueDi en argunus casus adotal la forma dela consonanti qui lo sigui («consonantis lunaris»):
- Ċ: iċ-ċikkulata (el chocolati)
- D: id-dar (la casa)
- N: in-nar (el fuegu)
- R: ir-razzett (la granja)
- S: is-serrieq (la sierra)
- T: it-tifel (el niñu)
- X: ix-xemx (el Sol)
- Ż: iż-żarbun (el çapatu)
- Z: iz-zalzett (la salchicha)
El maltés careci d’artículu Endefiníu.
Verbus
[adital | adital cóigu]Los verbus son conjugaus con prefijus, infijus i sufijus. Dessistin dos tiempus: presenti i perfetu. El sistEma verbal maltés encorpora verbus d’orIgin romanCi i les añadi sufijus i prefijus maltesis.
Sistema d’escreviura
[adital | adital cóigu]L'alfabEtu gastau es un modelU modificau del romanu, fijau ena décá de 1920 i adotau oficialmenti en 1934. Esti modelU emplea diacríticus, dígrafus i letras redundantis del alfabEtu romanu pa denotal soníus qui, convencionalmenti, esti nu repressentaba.
Esti alfabEtu (ena luenga maltesa l-alfabett Malti, el alfabEtu maltés) está conformau pol 30 caractEris:
de dessas, tres (3) son letras consonantis con signu diacríticu: Ċ, Ġ, Ż, i dos (2) son dígrafus: GĦ, IE.
Vocabulariu
[adital | adital cóigu]Ái un enormi númeru de préstamus romanCis sicilianus al maltés.
Testu d’ejemplu
[adital | adital cóigu]Artículu 1 dela Declaración Universal delos Derechus Umanus:
Il-bnedmin kollha jitwieldu ħielsa u ugwali fid-dinjità u d-drittijiet. Huma mogħnija bir-raġuni u bil-kuxjenza u għandhom iġibu ruħhom ma' xulxin bi spirtu ta' aħwa.
«Tolos seris umanus nacIn libris i igualis en dignidá i derechus i, dotáuss
- ↑ 1,0 1,1 El artículu 5 dela Constitución de Malta declara que "la luenga nacional de Malta es la luenga maltesa" (L-ilsien Nazzjonali ta’ Malta huwa l-ilsien Maltien)
- ↑ http://www.aboutmalta.com/grazio/study2.html Evolución dela Luenga de Malta.
- ↑ en
- ↑ Prantilla:Wayback
- ↑ 5,0 5,1 Stolz, T. (2003). "Not quiTEl the right mixture: Chamorro and Malti as candidates for the status of mixed language", in Y. Matras/P. Bakker (eds.), The mixed languages debate. Theoretical and empirical advances. Berlín: Mouton de Gruyter, pp. 271-315. p. 273
- ↑ 6,0 6,1 Mori, Laura. The shaping of Maltese along the centuries: linguistic evidences from a diachronic-typological analysis. http://www.fb10.uni-bremen.de/maltese/abstracts.aspx Conference "Maltese Linguistics / Lingwistika Maltija"; Nuversidá Bremen; 18th-20th October 2007 retrieved Jul 2008
- ↑ http://books.google.com/books?id=0J2VOzNYtKQC&pg=PA84&lpg=PA84&dq=Maltese+is+creole&source=web&ots=DUeGGtXand&sig=ik1fCj7vMRVbhE9cZ4DWLyx2ZgI&hl=en&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result Un encetu a la Sociolingüística
- ↑ Meakins, Felicity. 2004. http://linguistlist.org/pubs/reviews/get-review.cfm?SubID=38198 Review of "The Mixed Language Debate: Theoretical and Empirical Advances". Prantilla:Wayback Linguist List.
- ↑ Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
- ↑ https://datosmacro.expansion.com/demografia/migracion/emigracion/malta Emigración
- ↑ https://datosmacro.expansion.com/demografia/migracion/inmigracion/malta Inmigración
- ↑ Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
- ↑ Borg, Albert (2011). «Maltese as a national language». En Weninger, Stefan (editor): The semitic languages. An enternacional handbook (págs. 1037‑1038). Berlín: De Gruyter Mouton.