Lengua portuguesa

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Luenga portuguesa)
Portugués (?)
 (Português)
Otras denominacionis:
Palrau en: Angola, Brasil, Cabu Verdi, Timol Oriental, Guinea Bissau, Lussemburgu, Macau (China), Mozambiqui, Namibia, Paraguai, Portugal, Santu Tomé i Préncipi i algotrus paisis.
Territórius:
Palrantis:
  • Nativus:
  • Algotrus:
230 millonis
  • 210 millonis
  • -
Crassificación: 6
Filiación: Induropea

  Luenga itálica
   Luengas romancis
    Itálica-Ociental
     Italica-Ociental-Ociental
      Galu-Ibérica
       Íberu-Romanci
        Ibérica-Ociental
         Galaico-purtugués
          Purtugués

Estatu oficial
Luenga oficial en: Angola, Brasil, Cabu Verdi, Timol Oriental, Guinea Bissau, Macau (China), Mozambiqui, Portugal, Santu Tomé i Préncipi i la Unión Uropea
Regulau pol: Estitutu Entrenacional de la Luenga Purtuguesa
Coigus la luenga
ISO 639-1 pt
ISO 639-2 por
SIL por
Wikipedia
Wikipedia

Portugés (o luenga portuguesa) es una lengua romanci ahorrá endi lo qu'es ogañu Galícia i norti de Portugal endi el Latín palrau polos celtas arreol 2000 añus há. En ahormandu un empériu colonial i comercial qu'iba endi Brasil enas Américas, hata Goa en La Índia i Macau en China, s'esperrió pol tol mundu enos sigrus XV i XVI. En esa época apaiçun albondas palras criollas endi el purtugués, en África, Ásia i el Caribi.

Ogañu, es una e las luengas mas emportantis, el sestu, hormi el númiru e palrantis nativus (arreol 200 millonis). Es la luenga col númiru mas grandi en América el Sul (183 millonis, arreol 51% de la puebración del continenti), i una gran luenga franca en África itó. Es luenga oficial de nuevi paisis, en huendu coficial junta'l español i el francés en Guinea Ecuatorial, col Chinu ena rehión especial alministrativa e Macau i col Tetun en Timol Oriental.

Miguel de Cervantes llamó una vezi al portugués, "la luenga dulci"[1], mentris qu'el escrebiol brasileñu Olavo Bilac la descrebió poéticaenti cumu a última flor do Lácio, inculta e bela: "l'úrtima frol del Láciu, encurta i pulia".

Estória[Edital | Editá'l códigu]

Deque llegun a la Península Ibérica nel 216 e.C., los romanus trahun segu el latín, endi el cual ahorran tolas luengas romancis. Esta luenga hue esperriá polos soldaus romanus, colonus i vendeoris, que hormun ciais romanas arreol los asiahamientus de las cevilizacionis depatrás.

Puesia
medieval portuguesa
Das que vejo
nom desejo
outra senhor se vós nom,
e desejo
tam sobejo,
mataria um leon,
senhor do meu coraçom:
fim roseta,
bela sobre toda fror,
fim roseta,
nom me meta
em tal coita voss'amor!
João de Lobeira
(c. 1270–1330)

Entri el 409 i el 711, mentris qu'el Empériu Romanu se barrumbaba en Uropa Oriental, la Península Ibérica hue conquistá polos puebrus hermánicus. Los envasoris, prencipalmenti suevus i visigous, aina adotun la curtura romana i los dialetus del latín vurgal de la Península. Endispués l'envasión de los morus nel 711, la luenga árabi se gorvió ena palra alministrativa enas rehionis consquistás, peru la huerça de la puebración acontinó palrandu una horma e romance conocia cumu muçárabi. L'enfruéncia ehelcia polos árabis enos dialetus romancis palraus enos réinus cristianus del norti hue chiquenina, afetandu prencipalmenti al lésicu.

Los rehistrus mas templanus que mos án llegau duna luenga purtuguesa deferenciá son documentus alministrativus del sigru IX, mesturaus entavia con frasis latinas. Ogañu esti inti es llamau Protu-Purtugués (entri el sigru IX i el XII). Nel primel períu del antigu purtugués (galaicu-purtugués) (endi el sigru XII hata el XIV), se gorvió a poquinu a poquinu en luenga e úsiu heneral. Pol angún tiempu, hue la luenga prefiria pala puesia lírica ena Hispánia Cristiana, endigual qu'el Ocitanu hue la luenga de los trobaoris. Purtugal hue acetá cumu réinu endependienti pol Réinu e Lion en 1143, con Alfonso Henriques cumu rei. En 1290, el rei Dinis hundó la primel univelsiá purtuguesa en [[Lisboa|Lisboa] (los Estudos Gerais, aluspués se movun pa Coimbra) i se deciyó qu'el purtugués, en esi inti hucheau simprienti "luenga vurgal", eberie sel conociu cumu luenga purtuguesa i sel gastá oficialmenti.

Nel segunderu inti el antigu purtugués, endi el sigru XIV hata el XVI, colas hallauras purtuguesas, la luenga hue esperriá pa albondas rehionis d'Ásia, África i las Américas (ogañu, la huerça de los palrantis purtuguesis vivin en Brasil). Nel sigru XVI se gorvió luenga franca en Ásia i África, gastá nu pola alministración colonial i pa mercal namás, sinu tamién palos comunicaerus entri los localis i uropeus de tolas nacionaliais. Esti esperrieru tuvu la ayua de las convoas mesturás entri purtuguesis i los lugareñus, i polos hironis de los misionerus católicus, que ayún pala hormación duna luenga criolla hucheá Kritang en albondas partis d'Ásia (pola parabrina cristão, "cristianu"). La luenga ancontinó huendu populal en partis d'Ásia hata el sigru XIX. Angunas comuniais de la Índia, Sri Lanka, Malásia i Indonésia án conselvau la su palra encrusu endispués la su endependéncia de Purtugal.

El acaberu el inti el antigu concii cola espubricación del Cancioneiro Geral de Garcia de Resende, en 1516. Los intis mas templanus del purtugués moelnu, c'abada endi el sigru XVI hata ogañu, se caraiterizan pol un umentu nel númiru e parabras emprestás del latín crásicu i griegu crásicu endi la Renacéncia, que hizun mas ricu el lésicu.

Caraiterísticas[Edital | Editá'l códigu]

Unu los chascus del purtugués es qu'enhielta las vocalis acentuás del latín vurgal, las cualas se gorvun ditongus nalgotras luengas; Fr. pierre, Es. piedra, Port. pedra, Est piera, endi el Lat. petra; u Es. fuego, It. fuoco, Port. fogo, Est. hueu endi el Lat. focum. Algotra caraiterística el purtugués templanu hue la perda e la l i n, siguia angunas vezis pola uñión de las vocalis d'arreol u pola entroución duna vocal epéntica nel meyu d'ellas: Lat. salire, tenere, catena, Esp. salir, tener, cadena, Est. salil, tenel, caena, Port. sair, ter, cadeia.

Deque la consonanti ahuyia era la n, amenú nasaliza la vocal antiriol: Lat. manum, rana, bonum, Port. mão, rãa, bõo (ogañu mão, , bom). Esti chascu hue el orihin de la huerça de los ditongus nasalis que son las típicas en purtugués. Prencipalmenti, los acaberus latinus -anem, -anum i-onem se gorvun -ão ena huerça de los chascus, Lat. canem, germanum, rationem col Port. moelnu cão, irmão, razão, i los sus pruralis -anes, -anos, -ones audechan gorvelsi en -ães, -ãos, -ões, pol sabulugal: cães, irmãos, razões.

Parabreru[Edital | Editá'l códigu]

La huerça el lésicu purtugués está ahorrau endi el latín. A pesal estu, pol mé la envasión de los morus de la Península Ibérica ena Eá Meya i la prehéncia purtuguesa ena Eá de las Hallauras, á adotau parabras de tol mundu. Namás c'una mihina parabras puein alcuentralsi de los puebraoris preromanus de Purtugal, encruyendu los fenícius, cartahinesis, lusitanus i celtas. Pol sabulugal: abóbora "calabaça" i bezerro "bezerru", endi la palra celtíbera; cerveja "cervécia", endi las palras célticas; saco "sacu", endi el feníciu; i cachorro "cachorru", del vascu.

Nel sigru V, la Península Ibérica hue envadia polos suevus, visigós i alanus, tribus helmánicas qu'iban siu hundeaus de Uropa Central polos unus. Pus adotun la cevilización i luenga romanas, estus puebrus namás qu'ehun una mihina parabras al lésicu, la huerça d'ellas al tentu la runcha, cumu espora "espuela", estaca "estaca", i guerra "guerra", endi la palra gótica *spaúra, *stakka, i *wirro, al respetivi.

Entri los sigrus IX i XV el purtugués recadó arreol 1000 parabras endi el árabi. Se puein despintal pol artículu enicial árabi a(l)- i encruyi albondas parabras comunis cumu aldeia "aldea", aldaya, alface "lechuga", alkhass, armazém "macén" i azeite "azeiti". Endi el árabi ahorra tamién la rala parabra oxalá "aohalá". La moea de Moçambiqui ahorra endi mi?qal, una uñiá de pesu árabi. La mesma parabra Moçambiqui vieni el nombri árabi el sultán Muça Alebique (Musa Alibiki). El nombri e la ciá purtuguesa e Fátima, ondi izin que la vilhin s'apaicia, ahorra endi el nombri e una las ihas del profeta Maoma.

Endi el sigru XV los esproraerus marítimus purtuguesis prevocun la entroución de numirosas parabras de luengas asiáticas. Pol sabulugal, catana "espá" del haponés katana; corja "escória" del malayu kórchchu; i chá "té" del chinu. De América el Sul ahorra batata "patata", del tainu; ananás i abacaxi, del Tupi-Guaraní naná i ibá cati, al respetivi, dos espécis de piña, i tucano "tucán".

Endi el sigru XVI hata el XIX, el papel de Purtugal cumu entremeyáriu nel comélciu d'esclavus nel Aláticu, col asiahamientu e albondas colónias en Angola, Moçambiqui i Brasil, le hizu consiguil várias parabras orihin africanas i ameríndias, nombris pala huerça d'animalis i prantas alcontrás en aquellas tierras. Mentris que esus télminus son mu gastaus enas colónias, albondas se gorvun normalis nel purtugués uropeu itó. Endi la palra kimbunda, pol sabulugal, vinun kifumate ? cafuné "carantoña", kusula ? caçula "nuevinu", marimbondo "ovispa tropical" i kubungula ? bungular "valsal cumu un magu".

Amenalmenti, heredó un huerti enfruhu e parabras endi algotras luengas uropeas. Pol sabulugal, melena "melena", fiambre "fiambri" i castelhano endi el español; paletó "chaqueta", batom "barra e lábius", endi el francés. crochet, paletot, bâton, filet; macarrão "pasta"", piloto "pilotu", carroça i barraca endi el italianu; i bife "fileti", futebol, revólver, estoque, folclore, endi el inglés beef, football, revolver, stock, folklore.

Destribución heugráfica[Edital | Editá'l códigu]

Paisis i rehionis ondi el purtugués es palrau u tini estau oficial.

Ogañu, el portugués es la luenga oficial en Angola, Brasil, Cabu Verdi, Guinea-Bissau, Portugal, Santu Tomé i Préncipi i Mozambiqui.[2] Es tamién una e las luengas oficialis en Guinea Ecuatorial (con el español i el francés), Macau (col Chinu) i Timol Oriental, (col Tetun). Es luenga nativa en Purtugal (100%), Brasil (99%), Angola (60%) i San Tomé i Préncipi (50%) i es palrá pol abonda henti en Moçambiqui (40%), inque namás el 6.5% son palrantis nativus. Nu ain datus al tentu Cabu Verdi, peru la huerça la puebración es bilingüi i el restu palra una palra criolla.

Las comuniais chiqueninas que huerun colónias d'ultramal de Purtugal, talis cumu Goa, Daman i Diu, Macau i Timol Oriental. Tamién es palrau pol grandis comuniais d'inmigrantis, inqui nu es oficial, en Andorra, Lusemburgu, Jersey (con arreol 10.000 palrantis), Paraguai, Namíbia, Venezuela i enos Estaus Uñius, especialmenti enos estaus de California, Connecticut, Florida, Massachusetts, New Jersey, New York i Rhode Island. Ai tamién puebracionis de palrantis de purtugués en Canadá (prencipalmenti apeñuhá en i arreol Torontu), Bermuda i las Antillas Olandesas.

Es luenga oficial de angunas organizacionis entrenacionalis. La Comuniá de Paisis de luenga Purtuguesa (CPLP) estriba enos ochu paisis endependientis que tinin al purtugués cumu luenga oficial. Es tamién luenga oficial de la Uñión Uropea,[3] Mercosul, La Organización d'Estaus Americanus, la Organización d'Estaus Íberu-Americanus, la Uñión de Nacionis Suamericanas i la Uñión Africana. La luenga purtuguesa está a ganal nombreria en África, Ásia i Ámerica el Sul cumu segundera luenga d'estuyu.

Estação da Luz, casa el Museu de la Luenga Purtuguesa, en São Paulo, Brasil.

El purtugués i español son las luengas de mas liheru crecimientu e las palras d'Uropa i, hormi la UNESCO, el purtugués es la luenga col mayol potencial del envelnecel cumu palra entrenacional en Sudamérica i Sudáfrica. Los paisis lusófonus d'Africa tendrán una puebración conhunta e 83 millonis pa 2050. Endi 1991, deque Brasil s'uñió al mercau ecunómicu e Mercosul con algotras nacionis de Sudamérica, talis cumu Arhentina, Uruguai i Paraguai, á umentau el enterés de entuyal purtugués ena zona. L'emportáncia de Brasil demográficaenti palrandu hazi segura la contináncia de la huerça el purtugués nel continenti. Inqui al esmienzu el sigru XXI, endispués que Macau huera degüerta a China en 1999, el úsiu del purtugués desminuyó en Ásia, ogañu es una palra de huturu pol mé el umentu el númiru e palrantis en Timol del Esti enos cincu úrtimus añus, peru tamién pol umentu e los trataus diplomáticus i ecunómicus de China colos paisis lusuparlantis.

En Húliu de 2007, el Presienti Teodoro Obiang Nguema s'arrochó a hazel del purtugués la trecera luenga oficial de Guinea Ecuatorial, pa cumpril las condicionis nesezárias pa sel membru e la Comuniá de Paisis de luenga Purtuguesa. Estu supusu pa Guinea la posibiliá d'aceel a pogramas acaémicus i pofresionalis d'entrechámbiu i hazel más fácil la cerculación de ciaanus polos sus lindis.

En Marçu e 1994 hue hundau el Bosqui e Purtugal ena ciá brasileña e Curitiva. El parqui acohi el Morumentu a la Luenga Purtuguesa, que honra a los inmigrantis purtuguesis i a los paisis que adotun la luenga purtuguesa. Al esmiençu huerun sieti las nacionis arreprehentás con colunas, peru pola endependéncia de Timol Oriental, hue mestel algotra coluna pa esa nación en 2007.

En Marçu e 2006, el Museu de la Luenga Purtuguesa, un museu interativu al tentu el purtugués, hue hundau en São Paulo, Brasil, la ciá col mayol númiru e parlantis de purtugués nel mundu.

Dialetus[Edital | Editá'l códigu]

El purtugués es una luenga pruricéntrica con dos grandis grupus de dialetus, los de Brasil i los d'Uropa. Pol razonis estóricas, los dialetus d'África i Ásia son heneralmenti mas celcanus a los portuguesis que a los brasileñus, inque en angunus aspetus de la su fonulohia, especialmenti la prenunciación de las vocalis no acentuás, paicin mas al purtugués americanu c'al uropeu. Nu án siu estuyaus en prehundiá cumu los brasileñus i uropeus.

Dialetus del purtugués en Brasil

Brasil

  1. Caipira — Estaus de São Paulo (zonas ruralis; la ciá de São Paulo i las áreas del esti el estau tinin el su própiu dialetu, paulista); sul de Minas Gerais, norti e Paraná, Goiá i Mato Grosso do Sul.
  2. Cearense — Ceará.
  3. Baiano — Bahia.
  4. Fluminense — Varianti palrá enos estaus de Rio de Janeiro i Espírito Santo (descruyendu la ciá de Rio de Janeiro i las sus áreas metrupolitanas apellás, las cualas tinin el su própiu dialetu, hucheau carioca).
  5. Gaúcho — Rio Grande do Sul. (Ain albondus acentus destintus en Rio Grande do Sul, prencipalmenti pol huerti enfruhu e los inmigrantis uropeus de develsus oríhenis.)
  6. Mineiro — Minas Gerais (nel Triângulo Mineiro, sul i suresti e Minas Gerais).
  7. Nordestino — estaus del noresti e Brasil (Pernambuco i Rio Grande do Norte tinin una horma particulal de palral).
  8. Nortista — Estaus de Bacina el Amazonas.
  9. Paulistano — Variantis palrás arreol la ciá de São Paulo i las áreas del esti del estau de São Paulo.
  10. Sertanejo — Estaus de Goiás i Mato Grosso.
  11. Sulista — Variantis palrás enas áreas entri las rehionis del norti e Rio Grande do Sul i las rehionis del sul del estau de São Paulo.
Dialetus del purtugués en Purtugal

Purtugal

  1. Açoriano — Açores.
  2. Alentejano — Alentejo.
  3. Algarvio — Algarve (ai un particulal dialetu nuna pequeña parti el oesti el Algarve).
  4. Alto-Minhoto — Norti e Braga.
  5. Baixo-Beirão; Alto-Alentejano — Centru e Purtugal.
  6. Beirão — Centru e Purtugal.
  7. Estremenho — Rehionis de Coimbra i Lisboa (el dialetu e Lisboa tini angunus rahus destintus al de Coimbra).
  8. Madeirense — Madeira.
  9. Nortenho — Rehionis de Braga i Porto.
  10. Transmontano — Trás-os-Montes.

Algotrus paisis:

  • España — Palrau entavia ena comarca d'Olivença (Badahó), coñociu cumu português oliventino (purtugués oliventinu)
  • Cabu VerdiPortuguês cabo-verdiano (purtugués cabu-verdianu)
  • Daman i Diu, Índia — Damaense.
  • Timol OrientalTimorense.
  • Goa, India — Goês.
  • Guinea-BissauGuineense.
  • Macau, China — Macaense.
  • MoçambiquiMoçambicano.
  • San Tomé i PréncipiSantomense.
  • UruguaiDialetus purtuguesis del Uruguai.

Las deferéncias entri dialetus son prencipalmenti al tentu el acenti i el parabreru, peru entri los dialetus brasileñus i el restu, especialmenti enas hormas mas coloquialis, ain angunas deferéncias gramaticalis itó. Las palras criollas palrás en angunas partis d'África, Ásia i América son luengas endependientis que nu s'ebin atorrullal col purtugués mesmu.

Fonulohia[Edital | Editá'l códigu]

Ain 9 vocalis oralis i 19 consonantis, inque angunas varieais dialetalis tinin menus fonemas (el purtugués brasileñu tini 8 sonis vocálicus namás). Tamién ain 5 vocalis nasalis, 10 ditongus oralis i 5 nasalis.

Vocalis[Edital | Editá'l códigu]

Esquema vocálicu el purtugués de Lisboa

A las sieti vocalis del latín vurgal, el purtugués uropeu á añiiu dos vocalis cuasi centralis mas, una las cualas audecha a sel açonchá ena prenunciación lihera, endigual que la e caduc del francés. Las vocalis semiafechás Prantilla:IPA i las semiabiertas Prantilla:IPA son cuatru fonemas destintus i se gastan en deferentis hormas d'apofonia. Cumu el catalán, el purtugués gasta l'artura vocálica pa deferencial sílabas tónicas d'átunas.

Consonantis[Edital | Editá'l códigu]

Fonemas consonánticus del purtugués
Bilabial Labiu-
dental
Dental Alviolal Pos-
alviolal
Palatal Velal Uvulal
Oclusivas Prantilla:IPA Prantilla:IPA Prantilla:IPA Prantilla:IPA Prantilla:IPA Prantilla:IPA
Nasalis Prantilla:IPA Prantilla:IPA Prantilla:IPA
Fricativas Prantilla:IPA Prantilla:IPA Prantilla:IPA Prantilla:IPA Prantilla:IPA Prantilla:IPA Prantilla:IPA
Lateralis Prantilla:IPA Prantilla:IPA
Vibrantis Prantilla:IPA

El listau de consonantis del purtugués es mu conselvaol. Las africás meyevalis Prantilla:IPA, Prantilla:IPA,Prantilla:IPA, Prantilla:IPA se mesturun colas fricativas Prantilla:IPA, Prantilla:IPA, Prantilla:IPA, Prantilla:IPA, al respetivi, i endi esi inti, nu ubun dengún cámbeu senificativu mas enos fonemas consonánticus. Peru, en cámbeu, angunas variantis dialetalis i alófonas án apaiciu. Velaquilas:

  • Ena huerça e Brasil, las sibilantis alviolaris Prantilla:IPA i Prantilla:IPA acaecin en destribución complementária ena amenización de la sílaba, asigún si la consonantis que sigui es sorda u sonora, cumu en Inglés. Peru ena huerça e Purtugal i partis de Brasil, las sibilantis son posalviolaris nel acaberu e la sílaba, Prantilla:IPA enantis consonantis sordas, i Prantilla:IPA enantis consonantis sonorass. (En Ladino, Prantilla:IPA es amenú chambá pol Prantilla:IPA nel acaberu las sílabas, itó.)

Gramática[Edital | Editá'l códigu]

Un chascu enteresanti e la gramática el purtugués es el verb. Morfulóhicaenti, el purtugués es la luenga romanci que más á conservau la conhugación del latín vurgal. Tamién tini angunas inovacionis que nu s'alcuentra en denguna algotra luenga romanci (acetu nel gallegu i la Fala):

  • El pretéritu pretéritu prefetu tini un sentiu iterativu únicu enas luengas romancis. Denota una ación u una retolá d'acionis qu'esmiençan nel pasau i s'aspera que se ripita nel huturu. Pol sabulugal, la frasi Tenho tentado falar com ela sedrie traucia cumu "É estau intentandu palral con ella", peru nu "É intentau palral con ella". Pol otra parti, la correta traución de la pregunta "Éis ascuchau las úrtimas notícias?" nu es *Tem ouvido a última notícia?, sinu Ouviu a última notícia?, pus nu desisiti ripitición emprícita.
  • El huturu e suhuntivu, que se crió enas luengas romances ibéricas, ogañu no gastá en español, se gasta en purtugués entavia. Apaici en frasis que denotan una condición qu'ebi cumprilsi nel huturu, paque la frasi prencipal acaeça. Algotras luengas emprean el prehenti pal mesmu chascu. Veloquí:
Se for eleito presidente, mudarei a lei.
If I am elected president, I will change the law. (Si yo huera elehiu presienti, chambarie la lei.)
Quando fores mais velho, vais entender.
When you are older, you will understand. (Deque seyas mayol, comprenderás.)

Sistema d'escrebiura[Edital | Editá'l códigu]

Varieais escrebias
Purtugual/África/Ásia Brasil traución
anónimo anônimo anónimu
facto fato hechu
ideia idéia idea
direcção direção derición
óptimo ótimo ótimu
frequente freqüente frecuenti
voo vôo vuelu

El purtugués s'escrebi pol mé el alfabetu latinu, gastandu cincu sinus diacréticus pa denotal acentuación, abrieru e las vocalis, contración, nasalización i algotrus cámbeus de sonis (acentu agú, acentu gravi, acentu cercunfrehu, tildi i cedilla). El purtugués de Brasil tamién gasta diéresi.

Brasileñu frenti al purtugués uropeu[Edital | Editá'l códigu]

Ain angunas deferéncias menoris entri las ortugrafias de Brasil i el purtugués del restu de paisis lusófonus. Una e las más típicas es el úsiu d'acentus agús nel purtugués uropeu, africanu i asiáticu en albondas parabras cumu sinónimo, ondi l'ortugrafia brasileña gasta un acentu cercunfrehu, sinônimo. Algotra deferéncia emportanti acaeci ena perda la c u p enantis c, ç, u t, ondi el purtugués uropeu las mantini; pol sabulugal: el brasileñu fato col uropeu facto, "hechu", u el brasileñu objeto col uropeu objecto, "ohetu". Angunas destas deferéncias escrebias, afetan a la prenunciación de las parabras, peru algotras son meraenti gráficas.

Muestra testual[Edital | Editá'l códigu]

"O Império Português ou Império Colonial Português foi o primeiro e o mais duradouro dos impérios coloniais (1415-2002) da Era dos Descobrimentos. Com o culminar da Reconquista moura da Península Ibérica, Portugal ocupou-se da sua expansão territorial, explorando terra desconhecida e estabelecendo rotas comerciais a uma escala global, obtendo um dos maiores, senão o maior e mais influente império da altura."

Huentis[Edital | Editá'l códigu]

  1. «Archive copy». Archivado desde el original el 27 de mayo de 2014. Consultado el 10 de junio de 2009. 
  2. CPLP Páhina Oficial
  3. http://europa.eu/abc/european_countries/languages/index_en.htm EUROPA website] Luengas ena UE