Lengua valenciana
| Otras denominacionis: | |
| Palrau en: | España |
| Territórius: | Comuniá Valenciana |
Palrantis:
|
2,4 millonis
|
| Crassificación: | |
| Filiación: | Induropea Luenga itálica |
| Estatu oficial | |
| Luenga oficial en: | España |
| Regulau pol: | Real Academia dela Lengua Valenciana |
| Coigus la luenga | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | |
| SIL | [1] |
Vai a la [[::|Güiquipeya en lengua valenciana]].
| |
El valencianu (valencià), es un grupu de varieáis románicas palrás traicionalmenti en la mayol parti del Reinu Valéncia, del que toma el nombri, que s'encrúi endrentu el valencianu ociental. Horma un continu en las varieáis palrás al norti i contrasta colas varieais románicas palrás al sudoesti.
Estoria
[adital | adital cóigu]La Renaixença valenciana
[adital | adital cóigu]Ena Comunidá Valenciana la Renaixença discurri a pocu a pocu, peru mesmamenti tien mucha emportancia endrentu dela sociedá valenciana. Poemus dizil que tien nacencia cona espubricación dela poema Lo somni de Vicente Salvà. A partil d'essi hechu esmençará a crecel l'enterés pola literatura crássica valenciana i pola lengua valenciana del momentu, huendu espubricau nel añu 1839 un dizionariu valencianu-castillanu. Pala metá'l siegru XIX angunus escrivientis (Wenceslao Querol, Teodor Llorente, Constantí Llombart) espiençan a echal literatura en valencianu, dandu nacencia ala final al periódicu Lo Rat Penat ("el murciégalu") en 1874. En 1878 se hunda un bandu coltural valencianeru qu'agarra tamién el nombri'l periódicu i que celebrará concussus literarius (los Jochs Florals), chalras, atividais... i sostribará económicamenti la criación literaria en valencianu. No estanti, n'esta associación no avía tranquileza denguna, pos endrentu della convivían dos tiraerus afrentaus que reñían de continu: por un lau, el bandu conservanti, hormau por aristócratas i burguesis que tenían el valencianu comu una lengua liquiamenti folclórica i afiavan l'españoleu; por otru lau, el bandu progressista, cuyus biembrus eran palrantis naturalis de valencianu, umildis, pogressista i tenían la voluntá de mual la sitación dela lengua valenciana i de revindical el valencianismu. Estus últimus acibierun nel siegru XIX las alabancias dunus pocus de valencianerus, huendu'l más sonau Joan Fuster. La rotura reonda delos dos bandus i la hundación d'algotras associacionis supón la nacencia del valencianismu políticu.
