Luneburgu
| Luneburgu | ||
|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||
|
| ||
|
Escudo | ||
|
Ubicación de Luneburgu | ||
| Coordenadas | 53°15′09″N 10°24′52″E / 53.2525, 10.414444444444 | |
| Entidad | Ciudad de la Liga Hanseática, Ciudad universitaria, Centro regional mayor, Kreisstadt, Large independent city of Lower Saxony, Municipio urbano de Alemania y Einheitsgemeinde | |
| • País | Prantilla:Geodatos Alemaña | |
| Superficii | ||
| • Total | 755 km² | |
| Altol | ||
| • Media | 17 m s. n. m. | |
| Puebración (31 de diziembri de 2023) | ||
| • Total | 77511 hab. | |
| • Densidá | 1099,45 hab/km² | |
| Huso horario | UTC+01:00 y UTC+02:00 | |
| Código postal | 21335, 21337 y 21339 | |
| Prefijo telefónico | 04131 | |
| Número oficial de comunidad | 03355022 | |
| Sitio web oficial | ||
Luneburgu ([ˈhanzəʃtat ˈlyːnəbʊɐ̯k] en alemán: Hansestadt Lüneburg) es una ciá assitiá nel estau de Baxa Saxónia, Alemaña. Es la capital del destrittu omónimu. La primel mención que se tieni della data de 956.
En tiempus de Johann Sebastian Bach fue un pequeñu centru musical. La escuela de San Miguel, antíguu monesteriu benedictinu, albergó una Academia de Caballerus mientris qu'enas prencipalis ilesias (San Miguel, San Nicolás i San Juan) tocavan organistas dela talla de Georg Böhm (1661-1733).
Heografía
[adital | adital cóigu]Luneburgu s’alcuentra ena cuenca baxa del ríu Ilmenau, 30 km dantis de aportal ala su confluéncia col ríu Elba. Al sul dela ciá s’estiendin los 7400 km² del brezal de Luneburgu, el qual se desarrolló mecias ala esplotación forestal que sufrió la rehión comu consecuéncia dela madera que las minas d’estracción de sal qu'abía ena ciá, requerían pa obtenel el mentau produtu, assina comu pol sobrepastoreu i los incendius. La custanti estracción deos depósitus de sal sobi la que la ciá dessisti tamién á dau lugal a, enas vezis de mera gradual, otras de manera espetacular, hundimientu de várias çonas dela ciá. Nel estremu oesti dela ciá s’alcuentra la conociá comu Kalkberg, una pequeña colina i cantera de yesu, ondi dessistió un castillu que fue l'orihin de Luneburgu.
Estoria
[adital | adital cóigu]
Duranti la Edá Media, Luneburgu gozó de grandi riqueza mecias al comerciu dela sal. Pol tolos sus alreolis dessistían abondas fábricas de sal que s’esportaba a las ciais circundantis. Siguiendu la Vieja Ruta dela Sal era transportá vía Lauenburgu ata Lübeck, ondi s’embarcaba pa sel distribuía pol tolas costas del mari Bálticu. Luneburgu i la su sal fuerun una delas prencipalis huentis de podel i riqueza dela Liga Hanseática. A raís dela importância dela sal ena riqueza dela Hansa nel sigru XV, la ciá participó (a partil de 1430) ena guerra entri la Liga Hanseática i la Unión de Kalmar, incluía la toma de Flensburgu.
La ciá fue erigía en ducau en 1235, endispués fue anexioná a Hanóver en 1692.
Duranti la ocupación napoleónica, i de 1807 a 1810, la ciá hue anexioná al reinu de Westfália, dantis de sel incorporá a Fráncia ata 1814, data del su retornu al reinu de Hanóver tras el hundimientu del Primeru Impériu francés.
Endispués dun largu períodu de prosperiá, la sua importância encetó a declinal a partil de 1600. Las salinas se cerrarun en 1980. La ciá volvió a recuperal una nueva notorieá mecias a la fundación dela su Nuversidá en 1989.
El paisagi únicu i impresionanti delas Hurdis de Luneburgu (Lüneburger Heide) se debi al escalonamientu deas arenas producíu pol retrocesu del glaciar vistularianu d’acabalsi el últimu períodu glaciar. La deforestation dela rehión circundanti a causia dela producción dela sal, completó l’acción natural, que acabó empobreciendu el paisagi natural.
Ena Segunda Guerra Mundiál, se destruyó el 2,4% dela ciá. El 4 de mayu de 1945 se firmó la Convención de Luneburgu, pol meyu dela qual las tropas alemanas estacionás en Westfália, Dinamarca i los Paísis Baxus quedaban a las órdenis del mariscal de campu Montgomery, lo que preludia la capitulación del 8 de mayu de 1945.
Infraestruturas
[adital | adital cóigu]- Hospitalis: 2 Stätisches Krankenhaus Lüneburg, Lüneburg Landeskrankenhaus
- Teatrus: Teatru Lüneburg
- Cinis: 2 Cinestar, Scala Kino
- Hotelis: 8
- Museus: 8
- Transporti: Lüneburg forma parti dela compañía de transporti Hamburger Verkehrsverbund. Hai 11 líneas de autobusis ena çona urbana de Luneburgu. La ciá tié una estación de tren prencipal i una más pequeña assitiá en Bardowick. Dendi Luneburgu hai mu hácili accesu en tren a Hamburgu, Hannover, Lubeca, Lauenburgu, Uelzen i Winsen.
Barrius
[adital | adital cóigu]La ciá se devidi enos siguientis barrius:
|
|
|
Eucación
[adital | adital cóigu]La ciá es sedi dela Nuversidá Leuphana de Lüneburg (antíguamenti conociá comu la Universität Lüneburg). Hai 14 escuelas secundárias ena ciá: 5 Gymnasien, 4 Realschulen i 5 Hauptschulen. Cuenta con 6 escuelas de hormación professional, 3 escuelas especialis, 3 escuelas privás i 12 escuelas prencipais.
Ciá monumental
[adital | adital cóigu]

Luneburgu es una deas poquas ciais del norti d’Alemánia el cencu estoricu que quedó indemni d’acabál la Segunda Guerra Mundiál, pol lo que el su cencu estoricu nu sufrió la destrución que sí acaeció en otras ciais. Nostanti, l’abandonu delos edifícius ata la décaa de 1960 conllevó la dessaparición d’algúnas propias notabris. Amás duranti las décaas de 1950 i 1960 alguus delos edifícius destartalás huerun demoleíus pa construil en ellus almacenis, siguiendu l’arquitetura industrial dela época, comu consequéncia d’essas demolicionis i construcionis endispués, tamién se produció la dessaparición d’algúnas callis de Luneburgu. Dendi encetus delos anus 1970 la ciá está siendu primorosamenti restauá. Ellu á llevau a destapamentus de antíguas pinturas ata ocultas en techus, cerámicas mebievalis i tabernas estóricas, pozus, etc., lo que á supuestu una ayuda notable nel conocimientu i entendimientu dela vida en Luneburgu duranti la Edá Media.
Drentu del conhuntu monumental sobresalin las igrejas de San Esteban, San Juan, San Miguel i San Nicolás. Toas ellas construías duranti los siglus XIV i XV en fábrica de ladrillu, comu ye habitual nel norti del país. Son igrejas ena su mayoría de cultu luteranu, inque la Ilesia de San Esteban es la más antígua con cultu ecuménicu —hunciona comu Ilesia tantu pa protestantis comu pa católicus—.
Igualmenti interessantis son l’antíguu arsenal, la farmácia de 1598, la Bäckerstrasse i l’ayuntamientu colos sus caraterísticus soportalis. Alanti d’esti s’assitia una estatua de bronci dela diosa dela Luna con arcu i flecha. El orihinal que data de 1530 hue robau enos anus 70 i ogañu puei observalsi una réplica hizá en 1972. Es mu notable, ata el grau d’aberssi convertíu nel ex libris dela ciá, la çona del antíguu puertu nel ríu Ilmenau, con una grúa mebieval que sigui en huncionamientu. Mu cercanu a la ciá s’alcuentra el monesteriu de Lünen, un antíguu monesteriu benedictinu, que data de 1172.
Deportis
[adital | adital cóigu]El fútbol es el deporti más popular en Luneburgu, del mesmu mó que lo es en toa Alemánia; el hockey sobi yelu i baloncestu tamién son mu popularis.
Fútbol: FC Hansa Lüneburg (ex Lüneburger SK), MTV Lüneburg i Eintracht Lüneburg
Baloncestu: MTV Treubund Lüneburg
Hockey sobi yelu: Adendorfer CE
Balonmanu: HSG Lüneburg
Voleibol: SVG Lüneburg
Béisbol: Woodlarks Lüneburg
Fútbol Americanu: Lüneburg Jayhawks
Curiosiáis
[adital | adital cóigu]Luneburgu tié la segunda proporción de baris por metru cuadrau i por residenti en Uropa endispués de Madrid, España i la mayol de baris por habitanti en Alemánia.
Los edifícius nel cencu de Lüneburg han sobrevivíu dendi el siglu XVI, evitandu la destrución, inclusu duranti la Segunda Guerra Mundiál. El destrittu cencu se mantieni nun güenu estau de conservación i ofreci un conhuntu homogéneu d’edifícius antíguus qu’atrayi abondu turismu a la ciá.
El destrittu más puebráu (8000 habitantis) es Kaltenmoor, que se carateriza por un altu porcentahi d’inmigrantis.
La ciá tié grandi fama i es l’escenariu, de mera legal, de Grafittis.
El 23 de mayu de 1945, el nazi criminal de guerra Heinrich Himmler, se suicidó en Luneburgu, d’acabál sel capturau pol ejércitu británicu, inhiiriendu una cápsula de cianuru dantis de que el su enterrogatóriu encetara. El su cuerpu está aterrá nun voscu cercanu nun lugal sin marcal.
Galería
[adital | adital cóigu]-
Am Sande
-
Antígua grúa nel puertu mebieval de Luneburgu
-
Ayuntamientu de Luneburgu
-
Puertu mayol
Ciais hermanás
[adital | adital cóigu]Luneburgu está ermaná conas siguientis ciais:
| * Prantilla:Geodatos GBR Scunthorpe (dendi 1960)
Prantilla:Geodatos JPN Naruto (Tokushima) (dendi 1974) Prantilla:Geodatos FRA Clamart (dendi 1975) Prantilla:Geodatos FIN Iisalmi (dendi 1978) Prantilla:Geodatos ITA Ivrea (dendi 1988) Prantilla:Geodatos DEN Viborg (dendi 1992) Prantilla:Geodatos EST Tartu (dendi 1993) |