Ir al contenido

María Egual

Dendi Güiquipeya
María Egual
Información pressonal
Nacencia 6 de heneru de 1655 Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 23 d'abril de 1735 Ver y modificar los datos en Wikidata (80 años)
Residencia Valéncia Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Española
Información prehessional/profissional
Oficiu Escrevienti y poeta Ver y modificar los datos en Wikidata
Género Dramaturgia Ver y modificar los datos en Wikidata

María Egual i Miguel (Castellón, heneru d'1655 - Valéncia, 23 d'abril de 1735), ija de Hosé Egual Borrás i de Basilia Miguel. Pueta i dramaturga española. En 1676 se casó col Crisóstomu Peris, marqués de Castellfort, i se fue a vivil a Valéncia.[1]

Ella mesma inaguró i mantuvo nel su propiu palaciu una tertúlia literária qu'acabó convirtiéndo-si nel salón literáriu más emportanti dela ciá. Enas sus reunionis s'arepressentaban pieças teatráis, assin se tié conecimentu dela repressentación dela comédia d'Agustín de Salazar i Torres, Tamién se ama nel abismu, estrenaá en 1670 pa festeal el cumpleañus del Rei Carlos II, pala qual escrevió una loa.[2]

Vicente Ximenu l'encruyó nel su libru escrivioris del Réinu de Valéncia dessicriviéndola assina:

"Era dama discretíssima, de craru i despejau entendimentu i adornaá d'amena i fecunda erudición. La su conversación era oía con aplausu delas pressonas más destinguiás i de güenu gustu desta ciá"

Donó nel su testamentu 1000 libras pa l'ospital de Castellón, la su ciá natal.[3] Dantis de moril quemó la mayol parti dela su obra.[4][5]

El su estilu está enmersu enas corrientis literárias del barrocu tardíu. Ala su muerti queun 3 volúmenis manuscritus qu'en 1749 posseía el su nietu. N'ellus se topaban dos comédias, Los prodigius de Tesália i Trunfus d'amol nel airi que pertenecían al géneru cortessanu mitológicu. Delos tres volúmenis sólu se conselva unu ena Biblioteca Nacional, el númeru 22034. El manuscritu arrecoji la su novela El esclavu dela su dama, varias pieças puéticas i quatru obras dramáticas brevis: dos colóquius, una loa i un baili, el Baili delos trajis, escrita en versu polimétricu.

El Colóquiu entri Nisi i Laura encabeça el su manuscritu. Nel dos doncellas dela mesma edá i estatu social desenolvin una conversación ena que Laura poni al correnti a Nisi, qu'á estau huera de Valéncia duranti una temporá, dela moa i delas sus relacionis familiáris i amorosas. Nel ironiçan sobri la probremática que simbolicéa la moa enas sus vidas i cómu se les emponi matrimonius que no se quielin. No tié un caraiti didáuticu si no el desiu de partil l'esperiencia d'unas vivéncias femeninas. Nel su colóquiu entri Lisardu i Don Huan, estus palran de cómu l'amol se á entroducíu enas sus vidas. Tampocu tié un caraiti didáuticu si no vivencial. Tamién se conselva una Relación de mugel qu'aquieri horma de diálogu nel que desenñolva el tema dela mugel esquiva a travis del diálogu entri Cupiu i una mugel que no quieri sometel-si al su puel. Paraci que es l'argumentu dela comédia Los prodigius de Tesália.

El esclavu dela su dama es un [[Novela bizantina|relatu brevi biçantinu nel que los sus protagonistras, Lisardu i Laura, ebin resorvel un sinfín d'adelversiáis inque remata felismenti en bóa. Huntu ala novela de Clara Jara de Soto El instruíu nel corti o las abenturas del estremeñu conforma la produción novelística brevi escrita pol mugeris nel sigru XVIII.[6]

Las sus puessías están devidías en dos tipus: unas de caraiti frívolu i otras de caraiti más sériu. Las primeras son de tema amorosu i de circustáncias i las segundas de tema moral i religiosu.

Bibiugrafía

[adital | adital cóigu]

María Egual, Puessías dela marquesa doña María Egual i Miguel, marquesa de Castellfort. Manuscritu.

1997 Pasqual Mas i Haver Vellón, La literatura barroca en Castellón. María Egual. Obra Compléta. Sociedá Castellunensi de Coltura.

Huéntis

[adital | adital cóigu]
  1. Anna María Egual y Miguel | Real Academia de la Historia
  2. Dramaturgas del Siglo de Oro : guía básica
  3. Escritoras castellonenses
  4. La ruptura del silencio: mujeres dramaturgas en el sigru XVII.
  5. La obra perdía i topaá duna marquesa
  6. La mujer y las letras en la España del siglo XVIII.