Ir al contenido

María José Ragué Arias

Dendi Güiquipeya
Maria José Ragué Arias
Información pressonal
Nacencia 1941 Ver y modificar los datos en Wikidata
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 18 de juñu de 2019 Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Española
Familia
Cónyugi Luis Racionero Ver y modificar los datos en Wikidata
Información prehessional/profissional
Oficiu Crítico de teatro, escrevienti, dramaturgo, pedagogo y trauziol Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Literatura, drama, pedagogía y traducción Ver y modificar los datos en Wikidata
Empreaol
  • El Mundo
  • Universidad de Barcelona Ver y modificar los datos en Wikidata

María José Ragué Arias (Barcelona, 26 de jullu del 1941-18 de juñu del 2019) hue una vestigaora, crítica coltural, especialista ena contracoltura catalana delos añus setenta, ensayista, utora teatral, pediorista i professora nuversitaria. Mu ativa ena movición femenista delos añus setenta, hue una delas hundaoras del Partíu Femenista d'España i alantá ena entrodución de vistalis femenistas nel estuyu i la crítica delos teatrus hispánicu i catalán.

Biografía

[adital | adital cóigu]

Hormación i joventú

[adital | adital cóigu]

Estuyó peritagi mercantil, pos no púu hazel el bachillel por mé duna gravi malotía, la poliu. Nel 1965 se licenció enas Cencias Económicas i nel 1977 enas Cencias dela Inhormación. Endispués se dotoró ena Filología Hispánica ena Nuversidá de Barcelona. Tamién estuyó nel Estitutu del Teatru, embaxu la infrugencia d'Alberto Miralles, enos estuyus de pianu i de francés, col títulu de professora de francés pa folasterus, que le brindó una estancia becá en París por un mes.[1][2][3]

Amprió los sus estuyus ena Nuversidá de Berkeley entri'l 1968 i el 1970. El su passu por California, conseñó hondamenti'l su pensaeru, infrugencia que trayería de güelta pa España i se vedría refrexá ena su obra. Pallí llegó endispués d'estuyal Economía i aconyugal-si col su primel ombri, Luis Racionero Grau, pa cumpril conos convenius d'aquel entocis. La collera se farrugó de motua acordança ena su estancia enos Estaus Uníus. peru acordarun de tenel un iju dellus, Alexis, que tuvu la nacencia en Barcelona nel 1971. La su etapa estauniensi concidió cona segundera ola femenista nortialmericana, cona movición hippie i con un pedíoru mu ativu del teatru endependienti. El contatu con angunas delas prencipais movicionis alternativas dela epoca costituyó una esperencia dezisiva, pola que esmenzó a fragual-si comu femenista i comu crítica teatral, con artícalus abondu, mandaus a La Vanguardia i a revistas comu Yorick y Destino. Amás aprovechó la su estancia pa hazel entrevistas a varias pessonalidais dela epoca. Al golvel pala Barcelona del tardifranquismu, esta esperencia l'assitió al frenti delos sus contemporanius.[2][4]

Atividá ensayista, femenista i criativa

[adital | adital cóigu]

Ala su güelta pubricó California trip nel 1971, que se convirtió nuna biblia dela contracoltura i que la mesma utora la calificó comu la su obra mas emportanti. Tamién escrevió La liberación de la mujer nel 1973 i l'antología d'artícalus dela movición femenista Hablan las women's lib nel 1972. Estuyó Letratura Española i aluspués cussó estuyus de Pediorismu. A esmiençus delos añus setenta escomençó a trebajal ena Editorial Salvat pala coleción Grandes Temas, aondi esmençava ca tratau con una entrevista a una pessonalidá alvertía. Por esti trebaju tuvu de viajal a Estaus Uníus pa entrevistal a pessonalidais comu Noam Chomksy, Herbert Marcuse, Paul Samuelson i Marshall McLuhan. Tamién entrevistó a Claude Lévi-Strauss en París. Nesti ambienti conoció ala su collera definitiva, Jesús Moll, col que s'aconyugó nel añu 1990.[5]

La su atividá variá, abarcó tamién un intesu ativismu femenista qu'encorporava los aprendizagis de Berkeley. Assina, hue una delas primel mugeris en crial un Bandu d'Utoconcencia Femenista, ena liña delos consciousness-raising groups estauniensis. Amás, hue cohundaora i biembru del Coletivu Femenista de Barcelona, simienti del Partíu Femenista d'España, presidíu por Lidia Falcón, dendi l'esmiençu dela su atividá nel 1975 hata'l 1983. Los añus ochenta huerun tamién l'esmiençu duna viciosa avenencia dentri dos delos sus grandis interesis, el femenismu i el teatru. Escomençó a trebajal sobri las avenencias entri mugeris, teatru i femenismu a esmiençus destus añus, quandu'l Club Mugel de Barcelona le piió dal una chalra sobri teatru i mugeris. Nesti ambienti dissali'l su ativismu pa ayual alas mugeris de teatru, col vencijón, junta Neus Aguado, del Premiu Lisístrata ala mejol portación femenista del Festival Internacional del Teatro de Sitges, la calavoración con l'Associación Teatru-Mugel, cría por Maria Luisa Oliveda, i nel marcu d'esta acabera, el vencijón nel premiu Cassandra al mejol escritu teatral d'utoría femenina de l'Estau Español. Tamién s'án d'entendel n'esta liña las obras teatrais Clitemnestra nel 1986, Crits de gavines nel 1990 i I Nora obrí la porta, escrevía con Isabel Clara-Simó i Armonía Rodríguez nel 1990. Nel añu 1982 participa comu dramaturga i ayuanti de dereción en l'espetaculu Dones i Catalunya, que derigi Ricard Salvat.[2][6][7]

Trayetoria académica

[adital | adital cóigu]

Nel 1986 se dotoró ena Nuversidá de Barcelona, con una tesi derigía por Ricard Salvat sobri los mitus femeninus griegus nel teatru español del siegru XX, qu'endispués generó varias pubricacionis, comu Los personajes femeninos de la tragedia griega en el teatro catalán del siglo XX nel 1989, Los personajes y temas de la tragedia griega en el teatro gallego contemporáneo nel 1991 i Lo que fue Troya: los mitos griegos en el teatro español actual nel 1992. Hue la primel dotora en Teoría i Estoria del Teatru dela Nuversidá de Barcelona.[8][9]

Las sus vestigacionis le premitierun proval, pol exempru, el pocu reútu qu'acupa l'utoría femenina nel miajón del teatru catalán, con mu poquinus nombris de mugeris comu Maria Novell, Carmen Resino o Lourdes Ortiz. Esta primel liña d'interés le premitió hazel una revista del canon, possimenti masculinu i arrematal que la albeliá d'inovación d'estas obras dendi'l vistal del géneru es limitá: "el gastu del mitu non emprica un gastu delos pessonagis femeninus que soponga una alteración del moelu femeninu ni una proposición de valoris alternus al ordin patriarcal". Tuvu una entrá tardía ena carrera envestigaora, que junta las esperencias dela juventú, poían esprical el su vistal críticu alantau i desconformi, que puei sel no uviera desenroau d'avel seguíu la vía nuversitaria corrienti. Nel 1990, ganó la praça d'Estoria delas Artis Ecénicas ena Nuversidá de Barcelona, aondi exerció comu professora hata la su jubileación, en paralelu ala su atividá comu ensayista i comu crítica teatral. Calaboró en revistas de teatru comu Yorick, Primer Acto, ADE, Hamlet, Ensayo de teatro i Artez, i se hizu'l cargu dela crítica teatral de Destino, Diario 16, El Independiente i El Mundo.[6][10][11]

California trip i las pubricacionis californianas

[adital | adital cóigu]

Enque la su crítica teatral que se conoci es possimenti delos añus caberus del siegru XX, ai de procural una delas sus huentis enos añus de Berkeley i tamién nuna ligera estancia que hizu pa Nueva York n'aquella epoca, aondi rastreó alo cerca el teatru alternativu. El su testimoñu encevicau llegó a l'Estau español ena horma d'artícalus que pubricava en La Vanguardia, Destino i Yorick. Dentri otrus escritus dela epoca dissali el inhormi Teatro Radical USA, escrevíu por íntegru por ella i que se pubricó nel 1969 ena revista Yorick, aditá por Gonzalo Pérez de Olaguer, que costituyi un decumentu alantau, que retratava alos grandis bandus endependientis dela epoca, comu The Living Theatre, The Open Theatre, Performance Group o Teatro Campesino i qu'asseñalava los tiraerus mas lanterus, comu los estilus de vida comunitarius, las trashormacionis ena avenencia col púbricu, la vocación social del nuevu teatru i los luchis de caraiti políticu, comu'l contrarracismu. Ala su güelta, las sus primel pubricacionis, comu las dedicás al femenismu, arrecogierun l'esperencia alquiría enos Estaus Uníus. Dentri toas dissali California trip, ala que Pepe Ribas l'assinó comu "la biblia dela contracoltura española, enque no esté ná reconocíu", pa Pepe Ribas, lo estava:

Porque espricava ralidamenti tolo que hormó parti dela contracoltura, comu'l femenismu, la nuversidá, la policía, el rock, Woodstock, los beats, el cataclismu mental i moral que soposu la bomba nucleal, las panteras negras, Ferlinghetti, Ginsberg i mas, tou dun móu mu trasluzíu i diretu. Era un libru mu poquinu ideológicu i mu pláticu; mu ampriu i mu concretu ala ves, enllenu de hechus i ación.[6][10]

Mugeris i Cataluña

[adital | adital cóigu]

Tuvu un papel protagonista nuna delas delanteras ecénicas femenistas mas senificás del siegru XX catalán, comu l'espetáculu coletivu Dones i Catalunya, inagurau pola compaña Adrià Gual pal 1982 nel Festival de Teatro de Olite, en Navarra, aondi enfirmó comu dramaturga i tamién comu diretora ajunta. L'origi del espetáculu es el mandau de Nikos Armaos a Ricard Salvat paque participa-si nel Festival de Teatro de Atenas, endedicau ena su segundera adición a “L'espressión de las mugeris”. Salvat decedió de sel conformi col mandau, endispués d'avel assestíu ala inaguración dela penícula La plaza del Diamant i d'osserval cómu un púbricu mayolmenti femeninu i de edá vejeti, acebía la penícula con una emoción cómprici:

"M'acaté de que Mercè Rodoreda avía hechu algu mu enteligenti, sociulógicamenti dezisivu [...] recuperava a toas aquellas mugeris pala estoria, pala muestra estoria, pala estoria de Cataluña".

Ricard Salvat avisó a Lidia Falcón, Marisa Híjar, Marta Pessarrodona, Maria José Ragué Arias, Carme Riera i a Isabel-Clara Simó p'arrecogel varias espressionis de mugeris al reol dela estoria catalana. Estas utoras escrevierun cincu ligeras pieças assitiás en varius momentus dela estoria catalana rezienti i tratandu esperencias de varias mugeris, unas riquinas i otras trebajaoras. Ella escrevió junta Marisa Híjar la quinta parti dela obra, hormá por dos parabreus protagonizaus al respetivi por Carlota, qu'es una leyía desapartá i mairi de dos ijus, i por Inés, migranti del sul d'España que trebaja pa Carlota comu cudiaora i mugel dela limpieza. El su escritu se titula Carlota: la soledad i refrexa las cruxías duna protagonista qu'está obrigá a combinal el sel mairi con varius trebajus de riquinus, peru precarius, mentris repecha alos ombris que s'aprovechan della i a un descasamientu remirau ena su contra, por mé delos prejuízius ala contra dela libertá sessual.[10]

Obra criativa

[adital | adital cóigu]

Pubricó tola su obra criativa, possimenti dramática, dendi los añus 1980 i hata acaberus delos añus 1990. En tó, es una obra que previlegia los protagonismus delas mugeris, angunas vezis rescreviendu mitus crássicus o grandis pessonagis dela retahíla teatral i otras rastreandu las esperencias que caraitirizan la vida delas mugeris d'ugañu. Munchas vezis, se declara l'ocurrencia d'aprical las convicionis femenistas qu'afian en l'ambienti teóricu. Assina, sigún Beth Escudé, dentri las dramaturgas dela mesma generación, ella es la que cautiva de horma mas crara, un teatru legau ala esperencia delas mugeris i el denunciu delas apressionis. Ala esceción d'angunas leturas dramatizás, la su obra teatral no llegó a sel entrepetá enos templetis i la huerça dellas non está adita, assina es possibli consejal angunus escritus della nel archivu del Estitutu del Teatru.[10]

Pubricacionis

[adital | adital cóigu]

Dentri las sus pubricacionis están:

  • California Trip nel 1971.
  • Hablan las Women's Lib nel 1972.
  • La liberación de la mujer nel 1973.
  • Los movimientos pop nel 1974.
  • Proceso en la familia española nel 1979.
  • Los personajes femeninos de la tragedia griega en el teatro catalán del siglo XX nel 1989.
  • Lo que fue Troya: los mitos griegos en el teatro español actual nel 1992.
  • Mujer y teatro: aquí y ahora nel 1994.
  • El teatro de fin de milenio en España: de 1975 a hoy nel 1996.
  • ¿Nuevas dramaturgias? Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares nel 2000.

Tamién es la utora delas obras teatrais:

  • I tornarà a florir la mimosa, recopilaeru de referimientus nel 1983.
  • Clitemnestra nel 1986.
  • Crits de gavines nel 1990.
  • I Nora obrí la porta, con Isabel Clara-Simó i Armonía Rodríguez nel 1990.

A esta produción tan variá ai qu'añidil el canteu de Annie Wobbler, de Arnold Wesker, cona que ganó una recompensa del Premi Nacional Josep Maria de Sagarra de Traducció nel 1988.[5]

Endispués dela su muerti nel 2019, s'apucharun varius atus d'omenagi polos ambientis académicu i teatral. El mesmu añu 2019, s'estituyó un nuevu premiu especial endrentu delos Premius dela Crítica delas Artis Ecénicas, qu'aprepara el bandu Recomana: el Premio Maria José Ragué. Esti premiu, en liña col dupli compromissu ecénicu i femenista dela utora, precura de dissalil el trebaju delas mugeris que bregan pa hazel hilaera i/o apalancal la trayetoria ena criación delas artis ecénicas dendi los proponimientus femenistas.[12] Dendi la su criación s'á atorgau alas siguientis pessonas i bandus:

  • El Proyeutu VACA nel 2019, bandu de mugeris del teatru.
  • NUS Coperativa nel 2020, bandu de teatru social con vistal femenista.
  • La compañía Q-Ars Teatre nel 2021, hundá polas atricis Mercè Anglès i Anna Güell.
  • El Proyeutu Artísticu Comunidariu del Antic Teatre nel 2022, qu'encabeça Marta Galán i derigíu possimenti alas mugeris mayoris del barriu.
  • La mugel del teatru i ativista coltural Araceli Bruch nel 2023.
  • Ada Vilaró, comu la diretora del festival Escena Poblenou nel 2024.

Del ventitrés al venticincu de setiembri del 2020, la Nuversidá de La Laguna apreparó el I Congressu de Vestigación Teatral La criación femenina nel siegru XXI, omenagi a María José Ragué Arias, derigíu pol professol Carlos Brito Díaz, que se celebró virtualmenti por mé del restritu pola pandemia. Dos añus endispués, l'onzi de mayu del 2022, la Nuversidá de Barcelona apreparó una encontrança pa omenageal varius vistalis leyíus dela utora i la su figura pessonal.[13][14]

Guipal tamién

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. «Biografia Maria Josep Ragué. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.». www.escriptors.cat (en catalán). Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Pessona - Ragué Arias, Maria José (1941-2019).». PARES. Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  3. «Una dona de teatre - Maria Josep Raguè Arias - The MEMORO Project.». Memoro - La banca della Memoria. Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  4. «California Trip y els grans reportatges - Maria Josep Raguè Arias - The MEMORO Project.». Memoro - La banca della Memoria. Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  5. 5,0 5,1 «Biografia Maria Josep Ragué | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.». www.escriptors.cat (en catalán). Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Blanco, Leticia (27 de juñu del 2019). «La Ragué, una imprescindible.». ELMUNDO. Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  7. Falcón, Lidia (27 de juñu del 2019). «In memoriam: María José Ragué.». www.publico.es. Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  8. «My Inst and CI. Everything Teatre. Espanya Història.». cercabib.ub.edu (en inglés). Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  9. «Lo que hue Troya : los mitus griegus nel teatru español d'ugañu.». 1993. Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Nicolau Jiménez, Adriana (2021). Universitat de Barcelona, ed. «María José Ragué Arias, alantá nel estuyu del teatru d'ugañu hispánicu i catalán con vistal de géneru.». Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  11. «María José Ragué, una honda mirá crítica.. Noticias del teatru | CDAEM · Teatru Español.». www.teatro.es. Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  12. «Premi Maria José Ragué – Premis de la crítica | recomana.cat.» (en catalán). Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  13. «I Congressu de Vestigación teatral “La criación femenina nel siegru XXI. Omenagi a María José Ragué Arias”.». ULL - Agenda. Consultado el 28 d'otubri del 2025. 
  14. «Inici - Departament d’Història de l’Art - UB.». Departament d’Història de l’Art (en catalán). Consultado el 28 d'otubri del 2025. 

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]