María de Maeztu
| María de Maeztu | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Información pressonal | ||
| Nombri de nacencia | María de Maeztu y Whitney | |
| Nacencia |
18 de jullu de 1881 Vitoria (España) | |
| Muerti |
7 de heneru de 1948 (66 años) Mar del Plata (Argentina) | |
| Nacionalidá | Española | |
| Familia | ||
| Pairis |
Manuel de Maeztu Rodríguez Juana Whitney | |
| Educación | ||
| Educau en |
| |
| Información prehessional/profissional | ||
| Oficiu | Pedagogo, políticu, humanista y feminista | |
| Ária | Pedagogía | |
| Cargus acupaus |
| |
| Empreaol |
| |
| Hirma |
| |
María de Maeztu Whitney (Vitoria, 18 de jullu del 1881-Mar dela Prata, 7 d'aneru del 1948) hue una pedagoga, espanista, umanista i conferencianti española. La su lavol educativa i coltural apuchó la participación delas mugeris ena educación superiol, assina comu ena vida social i política dela primel metá del siegru XX.
Biografía
[adital | adital cóigu]La su nacencia hue'l deziochu de jullu del 1881 en Vitoria, nuna familia acomoá, mu provinciana i liberal. La su mairi era Juana Whitney Doné, qu'era duna familia escocesa i católica, ija dun consu dela Gran Bretaña, qu'anduvu primeru pa Niça i alogu pa París. El su pairi era Manuel de Maeztu Rodríguez, hazendau cubanu, de nacencia en Cienfuegos i cona familia en Navarra, qu'era iju de l'últimu intendenti general de Cuba quandu entavía era española i que viajó dendi Logroñu pa Cuba aondi tuvu una güena ponencia social pola su atividá impresarial. Los sus pairis, que no se conyugarun ena su vida, se conocierun en París quandu la su mairi tenía dezisseis añus. Nel 1873 viajarun pa España, pal puebru navarru de Marañón, pa conocel la tierra delos sus antepassaus, peru la tercel guerra calrista hizu que se quearan en Vitoria, aondi vivía un ermanu del pairi i anduvierun tantu tiempu pallí, que tuvierun la nacencia'l su primel iju nesta tierra, polo que les apegó pa sempri a esta ciá. La collera tuvu cincu ijus: Ramiro nel 1874, Ángela nel 1877, Miguel nel 1880, María i Gustavo nel 1887. Tous huerun registraus comu ijus naturais.[1][2]

La su familia tuvu una güena postura económica, hata qu'el su pairi se hue a Cuba pol frascassu delos sus negocius açucaerus i amás cona su muerti en Santa Clara nel 1898 i alos poblemas pola su erencia, dexarun ala familia nuna sitación mu precaria, polo que se huerun dela su luxosa casa de Vitoria i se muarun pa Bilbau, qu'era una ciá mas puebrá i endustrial. Aluspués, la su mairi esmenzó a dal crassis particularis d'ingrés polas casas en Bilbau pa poel crial alos sus cincu ijus i dispués entangó l'Academia Anglu-Francesa, Colegiu de Señoritas, ena calli Ledesma, ena que s'aprendían idiomas i coltura general i alas sus crassis divan ijas d'estudiosus i políticus pogressistas. Endispués tuvu mas escuelas en Bilbau i s'esmençarun a llamal Academia Maeztu.[3] Esta Academia le dió a ella un primel contatu col enseñaeru quandu entavía no tenía edá pa esposital.[4] La infrugencia dela su mairi i la del su ermanu Ramiro, hue mu emportanti pala su correúra profissional. Assina, la su pronta encorporación al mundu del enseñaeru i los sus nuevus metous hizierun qu'encançara reconocencia ena educación.[1][5]
Anantis de cumpril los catorzi añus, se matriculó comu aluna libri ena Escuela Normal Superiol de Maestras de Vitoria, aondi tuvu escelentis calificacionis i una nota final de sobrissalienti. Assina, pedió un premissu especial pa acedel ala esposición de maestrus nacionais en Valladolís, pos no avía cumpriu entavía los ventiun añus, pa poel exercel en propiedá el su trebaju. Aprovó la esposición nel 1902 i conseguió una praça de maestra nuna escuela púbrica de Santandel. Poquinu dispués, se muó a una praça de maestra en Bilbau, pal mesmu tiempu poel ayual ala su mairi ena su Academia.[6] Hizu'l grau de bachillel en setiembri del 1907, cona calificación de sobrissalienti i un premiu estrordinariu ena Seción de Letras. Pa poel exercel comu educaora, essi mesmu añu se matriculó ena Facultá de Filosofía i Letras dela Nuversidá de Salamanca comu aluna no oficial, enque namás cussó pallí los dos primel añus, mentris trebajava en Bilbau. Hue una delas primel mugeris españolas en acedel a estuyus superioris, anantis dela aprovación dela Real Ordin del ochu de marçu del 1910, qu'assentó l'igualdá entri ombris i mugeris ena educación.[1][7]
Dentri otubri del 1909 i juñu del 1912, cussó comu aluna oficial los estuyus dela Seción de Letras dela rezien criá Escuela de Estuyus Superioris del Magisteriu. En Salamanca conoció al retol Miguel de Unamuno col que se amistó i acebió crassis particularis.[8] En marçu del 1912 hizu las pláticas del tercel cussu comu agregá nel Museu Pedagógicu Nacional, derigíu por Manuel B. Cossío i ena Escuela de Magisteriu encabeçó sempri la su promovición i tuvu comu professol a José Ortega y Gasset. Acabijó l'especialidá de Filosofía ena Nuversidá Central pal 1915, con un premiu estrordinariu. Hue una delas primel mugeris en dil ala Nuversidá de Salamanca i en amprial la su hormación académica, lo que le premitió estuyal en estitucionis d'Uropa o Estaus Uníus.[9] Assina, participó ena criación dela Juventú Nuversitaria Feminina o JUF, col ojetivu de fomental l'acessu delas mugeris alos estuyus superioris i apreparal-las paque seyan emportantis ena vida púbrica. Considerá comu la primel pedagoga española, hizu contribucionis emportantis pal desenrou dela pedagogía social n'España, enque la su figura hue mu poquinu reconocía nel su tiempu. El su pensaeru i obra estan ena Edá de Prata dela coltura española i ena denominá Generación del 1914.[10][11]

L'afusilamientu del su ermanu Ramiro el ventinuevi d'otubri del 1936 hue mu duru pa ella, assina que se hue pal dessiliu, dendi Biarritz pa dil a Nueva York a acaberus de marçu del 1937, p'apossessional la su Cátrea de Letratura Española en el Barnard College dela Nuversidá de Columbia, criá liquiamenti pa ella por Federico de Onís.[12] A acaberus de mayu del 1937, acebió l'envitación p'assestil a un congressu d'Estoria en Buenos Aires, aondi dió un pedioru de conferencias, acetandu'l proponimientu dela entangaora del ventu, qu'era la su amega Victoria Ocampo, que deseava de calavoral con ella dendi hazía munchu tiempu. Mentris que acebía malas enteracionis dela sitación n'España i dela su familia, ella cosechava déssitus conas sus conferencias en Buenos Aires. Anduvu p'Argentina enos mesis de jullu i abostu, pa golvel en setiembri pal Barnard College, peru endispués del proponimientu del presienti dela Repúbrica Argentina de hundal una Residencia n'aquel país, decedió queal-si en Buenos Aires i enque s'assentó ena capital argentina, ala finiquita el proyeutu dela Residencia promitíu no puu hazel-si por no avel prossupuestu. En Buenos Aires desenroó una grandi atividá profissional, dandu conferencias, cussus i escreviendu artícalus i librus, polo que poía mandal pedióricamenti ayua aconómica ala su mairi.[13][14]
A acaberus del 1944 golvió pa Estella p'arrejuntal-si cona su mairi i la su familia i hue pa Mairil pa reglal la su sitación almenistrativa i assina hue declará purá i sin sanción, confirmandu-si los sus derechus. En mayu del 1945, hue anombrá de horma provisional, profissora numiraria de Pedagogía ena Escuela Normal de Magisteriu Primariu d'Ávila, peru no puu recuperal el su puestu de diretora dela Residencia, pos pal régimi franquista el su passau era duosu, en pesal dela su volución idealógica i de sel l'ermana de Ramiro de Maeztu. Aluspués i cona pena de dexal ala su mairi, qu'estava mayol i malota, regolvió p'Almérica Latina nel Serviçu Coltural dela Embaxá d'España en Chili, un cargu onoríficu que tamién resplandeció comu Agregá de Coltura ena Embaxá de Buenos Aires i assina puu ruqueal la su condición de enhuncionariu n'ativu sina nesseciá de golvel pa España. Golvió varias vezis pa España, comu nel 1945 pola muerti dela su mairi, praneandu golvel definitivamenti polo que enas navidais del 1946 alquirió i amobló un pisu en Mairil. El ventinuevi d'aneru del 1947 prenunció un discussu pola inaguración dela Cátrea Ramiro de Maeztu ena Nuversidá de Mairil i alogu'l nuevi de hebreru espenó'l su ermanu Gustavo n'Estella, del que donó tolos sus bienis qu'él tenía nel su estudiu pal Ayuntamientu d'Estella. En hebreru del 1947 golvió pa Buenos Aires pa siguil cona su lavol docenti.[15][16]

El sieti d'aneru del 1948, Maeztu espenó de prontu nel Mar dela Prata, por mé duna ambolia i hue ampriamenti arrecogíu pola presa española i pola presa argentina. Las esquelas pubricás enos diarius Ya i ABC tenían un vessu ala Seción Preparatoria de l'Estitutu-Escuela, qu'antoncis andava prebía n'España. Ena esquela pubricá ena Hoja del Lunes, tamién se le mentava comu la hundaora dela Residencia de Señoritas. El su cadavi se muó ala Embaxá d'España en Buenos Aires, d'aondi hue pa Barcelona i el ochu de hebreru del 1948, los sus restus llegarun a Vitoria i arreliau cona bandera nacional, se muarun col Ferrocarril Vasco-Navarro pa Estella. Alogu i endispués dun soleni entierru, acebió sepoltura nel panteón familial, assitiau ena capilla monicipal del cimenteriu d'Estella. El diés d'aneru, el menistru de Assuntus Esterioris, Alberto Martín-Artajo, assestió al intierru apreparau pola familia ena ilesia dela Conceción de Mairil i el dezisseis d'aneru, los sus dicípulus de Mairil le endedicarun un ventu religiosu ena ilesia de San Fermín delos Navarrus. Endispués pal ventiunu d'aneru, s'ofició un intierru ena capilla del Colegiu Mayol Santa Teresa de Jesús, estitución qu'avía restituíu ala Residencia de Señoritas.[17]
Correúra profissional
[adital | adital cóigu]
En novembri del 1902 esmençó a trebajal ena escuela de Las Cortis en Bilbau, ya que naidi avía solicitau essa vaganti pos estava assitiá nel barriu de San Franciscu, un sitiu desechau i mu probi dela ciá, enque ella l'acetó i mu prontu pusu ala escuela moerna i le dió serviçus essenciais. Enseñó poniendu ena plática los prencipius pedagógicus dela Estitución Libri d'Enseñaeru, col aprendizagi ativu i sin memorial, el contatu col meyu i l'imprantación de crassis al airi libri, l'acercaeru a l'ambienti familial de l'alunau i mual las medías corretivas i diciplinarias por sotras de convivencia mas fressiblis. Tolos mesis dava una parti del su sueldu pa mercal troçus de tela pa trapeal brusas, mandilis i amás pa pastillas de xabón que regalava alos sus alunus, pos los sus pairis izían que pola probeza no poían asseal-si. Nel 1903, quandu era ya diretora dela escuela de Las Cortis, pedió una próloga duna pensión pa hazel estuyus pal estrangeru.[3][18]
| Es veru el relati antigu de que la letra con sangri entra, peru no tié que sel cona del zagalinu o zagalina, sinu cona del maestru. | — María de Maeztu Whitney. |
La Direción delas escuelas de Berástegui, que estavan junta la casa della, le brindó una praça, peru no l'acetó pa no desseparal-si delos sus alunus delos barrius probis de Bilbau. Allegarun a querel-la i respetal-la tantu, qu'izían qu'enas oras de crassi, las casas de cantoneras d'al reol paravan la su atividá pa no incomodal-la ena su lavol ena escuela. Endispués d'estal en Londris pal 1909 i comu apricación plática delos sus aprendizagis sobri la pedagogía enos parvulitus del Reinu Uníu, presentó dos estancias a l'Ayuntamientu de Bilbau, una pa hazel un bañu ena su escuela conos pranus del proyeutu i la segundera, pa hazel un jardín nel patiu dela escuela i mercal prantas palas crassis.[19]


Nel 1909 le dierun una pensión p'analizal duranti'l 1910 los poblemas atualis dela educación estudiaus enas orentacionis d'angunus delos prencipais paísis uropeus. Assina vesitó escuelas de varius graus i caraitirísticas, prencipalmenti primarias i tamién angunas femininas, ena Ingalaterra, Francia, Italia, comu en Turín i Milán, Alemaña, Suecia i Noruega. Amás assestió en Amberis al III Congressu Entrenacional de Educación Familial. En otubri del 1912, con una nueva pensión, viajó p'Alemaña pa hazel estuyus de Pedagogía i visital varias escuelas. Tamién estuvu dos semestris ena Nuversidá de Marburgu, aondi estuyó Propedéutica filosófica con Paul Natorp, Estoria dela filosofía antiga con Nicolai Hartmann i Sicología con Erich Haenisch. En Alemaña compretó el su preparu filosóficu i pedagógicu i le premitió d'entral en contatu con unu delos sestemas educativus mas desenroaus d'antoncis, tantu enos primel graus de l'enseñaeru comu ena Nuversidá.[20][21]

Endispués de regolvel d'Alemaña en novembri del 1913, s'encorporó ala Seción novena del Centru d'Estuyus Estóricus, derigía por Ortega i Gasset i endedicá ala filosofía, aondi anduvu hata l'enterrución delas sus atividais nel branu del 1916. Dentri'l 1913 i el 1915 hue professora nel Estitutu Entrenacional, aondi desenroó la su lavol nun ambienti educativu d'infrugencia estauniensi i calavoró derechamenti con Susan Huntington Vernon. Esta estitución gastava una metoulogía didática ennovaora basá ena convivencia, la atolerancia i l'integración delas cencias i las artis. El trenta i unu de jullu del 1912 hue anombrá professora numiraria ena Seción de Letras dela Escuela Normal Superiol de Maestras de Cai i nel cussu 1914-1915 exerció comu professora numiraria interina ena Escuela Normal de Maestras de Cai, dissaliendu comu conferencianti i tamién hue envitá a varius forus. Ena primavera del 1919 vesitó The Smith College, nuversidá privá feminina assitiá en Northampton en Massachusetts i acebió un títulu onorariu, Honorary degree of law, LL.D”, ena cerimoña de grauación celebrá el dezissieti de juñu del 1919. Estas certificacionis académicas enos Estaus Uníus le premitierun tenel calavoracionis con varias nuversidais nortialmericanas. Nel 1920, junta Elisa Soriano Fischer, Concepción Alexandre, Clara Campoamor i angunas mas, hundó la Juventú Nuversitaria Feminina o JUF, una associación entregeneracional de mugeris con reconocía nombrería.[10][22]
Residencia de Señoritas
[adital | adital cóigu]
El déssitu dela Residencia d'Estudiantis nel 1910, hizu que prontu s'ampriara p'almitil alas mugeris nuversitarias, por essu, la JAE hizu embaxu'l su mandu un grupu femininu i le dió la su dereción a María de Maeztu. En otubri del 1915, endispués de mual la Residencia d'Estudiantis a sotra séi, la JAE hundó la nueva Residencia Entrenacional de Señoritas i le acupó a ella la su dereción, estalación i apreparación de l'edeficiu dela calli Fortuny de Mairil, siendu pubricau el su anombramientu oficial comu diretora ena Gaceta de Mairil el onzi de hebreru del 1916 i que acupó hata'l 1936.[23] Dispués de dos añus, la séi se queó chiquenina polo qu'ella tuvu un tratu con una estitución vezina, qu'era el Estitutu Entrenacional de Mairil, derigíu por Susan Huntington, p'acupal i dal crassis nel su edeficiu dela mesma calli, esmenzandu assin una estricá calavoración dentri dambas, amejorandu estas estitucionis col gastu compartíu d'abitanças i recussus, assina comu l'entrecambiu d'alunas i professoras de dambus laus de l'Alánticu.[24] Por mé d'estu hizu varius viagis pa Estaus Uníus i logró hazel el primel pograma d'estuyus pa l'estrangeru de mugeris españolas. Assina nel 1923 se enfirmó una acordança de calavoración d'entrecambiu d'alunas, letoraus nel estrangeru, becas d'envestigación i entrecambiu de material centíficu i biblográficu.[9][25]

En veintiun añus i hata l'esmiençu dela guerra civil, la Residencia passó de sel un edeficiu chiqueninu pa trenta estudiantis, a sel varius edeficius pa quasi trezientas alunas. La Residencia almitía a mugeris con mas de dezisieti añus qu'estuyaran en Mairil o aprepararan el su engressu en nuversidais, ena Escuela Superiol de Magisteriu, ena Escuela Normal, ena Escuela Hogal o ampriaran la su hormación centífica de horma privá, amás tamién s'almitían alunas estrangeras i esternas. Se les brindava, manduca, abitanças, conferencias, desconciertus, velás puéticas, entrepetacionis teatrais i hormación, comu las crassis engredías de Pedagogía i Filosofía, dás por ella mesma. La Residencia enquacava los sus preçus, dava becas i facilidais alas alunas con menus recussus, paque las familias delas provincias puyeran mandal alas sus ijas a estuyal i assina pa poel pagal el su gastaeru, las residentis poían hazel varius trebajus ena casa, ena bibloteca o en tareas almenistrativas. Ella logró de hormal a un grandi númiru de mugeris, sostribandu la su participación social, económica, inteletual i política, nel Mairil delos añus venti i ena Segundera Repúbrica, siendu espolichis ativus dela muança política nel primel terciu del siegru XX n'España.[26][27]
Nel 1928 se celebró en Mairil el XII Congressu Entrenacional de Mugeris Nuversitarias i numirosas mandiletis se quearun ena Residencia. Nel 1931 Marie Curie se queó tamién ena Residencia ena su queá en Mairil. En jullu del 1936 andava de vagacionis ahuera de Mairil, comu quasi toas las residentis, polo que regolvió nel inti al prouzil-si el golpi d'Estau, enque alogu pa setiembri del 1936 dexó la dereción dela Residencia, ena que se hazierun dos emportantis associacionis femininas, nun lau l'Associación de Mugeris Nuversitarias, que hormó parti dela Federación Entrenacional de Mugeris Nuversitarias i del sotru el Lyceum Club.[28][29]
Traduzionis
[adital | adital cóigu]
El su domiñu de varias idiomas le premitió desenroal una lavol comu tradutora d'obras i dentri ellas sonin:
- Religión i umanidá, la religión endrentu delos lindis dela umanidá, aportación ala hundación dela pedagogía social, nel 1914, trauzíu del original en alemán del 1894.
- Pedagogía social, de Paul Natorp, nel 1899, trauzíu col títulu de Cussu de pedagogía nel 1915.
- L'Estoria dela pedagogía nel 1905, de l'ingrés Paul Monroe, el tomu I trauzíu nel 1918 i el tomu II trauzíu nel 1924.[30][31]
Pubricacionis
[adital | adital cóigu]- La Pedagogía en Londri i las escuelas de parvulitus. En Analis dela Junta pala Ampriación d'Estuyus i Envestigacionis Centíficas nel 1909.[32]
- El trebaju dela mugel, nuevus vistalis. Conferencia prenunciá el ochu d'abril del 1933.
- El poblema dela ética. L'enseñaeru dela moral, Pubricá nel 1938, pa estudial el poblema dela ética i pa dal angunas normas pal enseñaeru dela moral enas escuelas.
- Estoria dela coltura uropea. Pubricá nel 1941 pola Bibloteca dela Esfinge, especializá enos librus pala mugel, embaxu la dereción de Gregorio Martínez Sierra, qu'era comu se hazía mental María Lejárraga. Es una recopilación dun cussu d'estoria que escrevió quandu esmençó la Segundera Guerra Mundial i ella decedió queal-si n'Argentina.
- Antología-siegru XX. Prosistas españolis. Acordanças i comentacionis. Pubricá nel 1943 pola Coleción Austral de Espasa-Calpe. Es la su obra mas mentá i una descoja didática mayolmenti derigía pal professorau del bachillel.[7]
Premius i reconocencias
[adital | adital cóigu]- Hue anombrá dotora honoris causa en varias nuversidais de tol mundu, dentri ellus en The Smith College nel 1919. Tamién hue reconocía comu professora onoraria ena Nuversidá de Méxicu i comu professora estrordinaria ena Nuversidá de Columbia.[33]
- Una corrupela d'antigas estudiantis que se queavan ena Residencia de Señoritas i qu'estavan en Mairil, ressolvió de hazel un premiu ena su memoria i que se entriegara tolos añus ala aluna dela seción de Pedagogía que tuviera las mejoris calificacionis al acabijal los sus estuyus, huendu valoreá por un dessami. Nel 1950 se hormalizó, por una ressolución menisterial, comu una Hundación particulal benéfica-hormativa mentá comu Premiu María de Maeztu, hundaora dela Residencia de Señoritas.[34]
- Nel 1988 se costituyó nel País Vascu el Fórum Feminista María de Maeztu, en onol ala su figura i dendi'l 1996 el Aria d'Igualdá de l'Ayuntamientu d'Estella i l'Assambrea de Mugeris d'Estella-Lizarra apreparan el Certami Letrariu Premiu María de Maeztu.[35]
- Nel 2007 anombrarun Crassi María de Maeztu a sieti navíus de salvamientu dela Sociedá de Salvamientu i Segurança Marítima en Portugaleti.[36]
- La Nuversidá de Salamanca assentó nel 2008 el Premiu María de Maeztu ala virtú Centífica.[37][38]
- Nel 2016 el Goviernu d'España assentó la destinción Unidá de Virtú María de Maeztu, pa reconocel a unidais púbricas d'envestigación, en qualisquiel aria centífica, que provin apasmu i encabeceru centíficu entrenacionalmenti i que calavorin ativamenti col su ambienti impresarial i social.[39][40]
- Ena serii dela teli La otra mirada nel 2018, María de Maeztu era la protagonista del capítalu sieti, nel que su pessonagi revindicava el desenrou endividual delas pessonas, l'educación, los derechus delas mugeris i afiava el divorciu o el descasamientu.[41][42]
- El ventiochu de hebreru del 2023, Correos hondeó un sellu delas cartas dun ebru, pala comemoración del setenta i cincu aniversariu dela su muerti.[43]
- Tamién nel 2023, la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre acuñó una monea nel su onol, que hue presentá el ochu de marçu ena Residencia de Señoritas.[44][45]
- En munchas ciais españolas ain callis que tien el su nombri, comu n'Albaceti, Avilés, Baracaldu, Elchi, Estella, Estepona, Galapagal, Graná, Mairil, Málaga, Puertullanu, Valencia o Çaragoça.[46]
- Tamién tié'l su nombri l'Espaciu d'Igualdá del mairileñu destritu dela Latina.[47]
Referencias
[adital | adital cóigu]- 1 2 3 Alfonso Carlos Saiz Valdivielso. (Juñu del 2008). «Los añus bilbainus de María de Maeztu.». Archivado desde el original el 9 de enero de 2026. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Fondu Bernardo Estornés Lasa. «Whitney, Juana - Auñamendi Eusko Entziklopedia.». aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- 1 2 cedidas, Un reportagi de R. Usúa Afotugrafía. (21 de hebreru del 2016). «María de Maeztu, la pedagoga que derribó muros.». Diario de Noticias de Navarra. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Ángel Serafín Porto Ucha dela Nuversidá de Santiagu de Compostela i Raquel Vázquez Ramil dela Escuela de Magisteriu CEU-Nuversidá de Vigu. «Mugeris de letras: alantás nel arti, l'ensayismu i l'educación.». www.carm.es. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Barreiro, Cristina (16 de novembri del 2023). «Quién huerun los Maeztu?». El Debate. Hundau nel 1910. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Pessona - Maeztu Whitney, María de (1882-1948).». PARES. Archivado desde el original el 15 de enero de 2026. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- 1 2 García de Tuñón Aza, José María (Mayu del 2011). «Trebaju i vida de María de Maeztu, El Catoblepas 111:9.». www.nodulo.org. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Maeztu, María de». BND: Archivo del Escritor. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- 1 2 «Residencia d'Estudiantis.». residenciadeestudiantes.com. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- 1 2 Luz Sanfeliu Gimeno. «Educación superiol feminina i nuevas conhormacionis dentitarias: Juventú Nuversitaria Feminina, 1919-1930.». Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «CVC. Rinconete. Letratura. Inteletuais dela Edá de Prata (12). María de Maeztu Whitney.». cvc.cervantes.es. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «María de Maeztu i Ernestina de Champourcin: del dessiliu ala su muerti - Euskonews.». www.euskonews.eus (en euskera). Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Ángeles Castro Montero (2023). «María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis: primel viagi, mediacionis colturais i la costrución de redis académicas.». UCA. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Castro Montero, Ángeles (15 d'otubri del 2023). «María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis nel su primel viagi.». Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «L'embaxá espiritual duna grandi figura feminina española. María de Maeztu». Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España. La Esfera, Mairil. 08 de mayu del 1926. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Archivu dela Estitución Coltural Española de Güenus Airis i l'Associación Patriótica Española.». Edad de Plata. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Esquela de Maria de Maetzu Whitney.». Oja del Lunis. Archivado desde el original el 3 de marzo de 2026. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «L'Educación, Mairil nel 1903.». Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España. 30 d'otubri del 1909. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Federico de Onís. (29 d'abril del 1909). «María de Maeztu nel Nuevu Mundu.». www.filosofia.org. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Imp. José Rojas Núñez., ed. (18 de mayu del 1909). «La escuela ena Ingalaterra i la su infrugencia ena vida.». Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «María de Maetzu i Whitney.». Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España. El Universo, Mairil. 20 de setiembri del 1909. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Jimena Menéndez Pidal i el Colegiu Estuyu.». Bibloteca d'Educación. Fondu Biblográficu. 08 de marçu del 2023. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Nombraeru de Doña María de Maeztu Whitney comu diretora dela Corrupela de Señoritas dela Residencia d'Estudiantis.». Gaceta de Madrid. 28 de hebreru del 1916. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Residencia de Señoritas.». FOM. Hundación Ortega Marañón. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Vázquez Ramil, Raquel (2015). «La Residencia de Señoritas de Mairil ena Segundera Repúbrica, dentri l'alta coltura i el brillíu social.». Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Gamero Merino, Carmela (1985). «Prossimación ala lavol pedagógica de María de Maetzu.». JSTOR. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Prada, Ruth (15 d'otubri del 2018). «La casa delas jóvinis que divan a mual el mundu.». Jot Down. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Mugeris ena vanguardia. La Residencia de Señoritas pol su centenariu, 1915-1936.». www.residencia.csic.es. WB Machine. 13 de deziembri del 2024. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «El Lyceum». Lyceum Club Femenino. 01 de jullu del 2019. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Estoria dela pedagogía. Tomu 1.». Universitat de Lleida. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Estoria dela pedagogía. Tomu 2.». Universitat de Lleida. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «La Pedagogía en Londri i las Escuelas de Parvulitus.». 23 d'aneru del 1909. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Antonina Rodrigo. «La pedagoga. María de Maeztu.». Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Goviernu dela Nación. BOE. (30 d'abostu del 1950). «Hundación del Premiu María de Maeztu, hundaora dela Residencia de Señoritas, estituía ena Facultá de Filosofía i Letras dela Nuversidá de Mairil.». Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Eusko Jaurlaritza. (24 de marçu del 2015). «Entrevista: Fórum feminista María de Maeztu.». www.euskadi.eus. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Goviernu d'España. (07 de novembri del 2008). «La Menistra de Formientu amairina'l Remolcaol de Salvamientu María de Maeztu en Portugaleti.». Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Premiu María de Maetzu dela Nuversidá de Salamanca, ala Escelencia Centífica.». Nuversidá de Salamanca. Aprovau ena Sessión del Conseju de Goviernu del trenta d'abril del 2008 i morificau ena Sessión del ventisieti d'abril del 2018. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Los Premius María de Maeztu reconocin ala Escelencia Centífica ena USAL.». www.dicyt.com. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Puesía pa omenagial a María de Maeztu.». Revista Calle Mayor - Publicidad y comunicación. 31 de marçu del 2011. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Agencia Estatal de Investigación. «Sostribu i Assegurança de Centrus d'Escelencia Severo Ochoa i a Unidais d'Escelencia María de Maeztu.». Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ RTVE play Arradiu i teli (06 de juñu del 2018). «La sotra mirá - María de Maeztu allega a l'Academia.». Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Forteza Martínez, Aurora i Conde, Manuel Antonio dela Nuversidá de Güelva (2021). «L'educación i las mugeris enas seriis educativas.». Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Efeméridis. Setenta i cincu añus del espenamientu de María de Maeztu Whitney.». www.correos.es. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ dgomez (08 de marçu del 2023). «Omenagi ala figura de María de Maeztu nel Día Entrenacional dela Mugel.». FOM. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «María de Maetzu, 2023. Ochu Realis. Día Entrenacional dela Mugel. La Tienda de la FNMT-RCM.». tienda.fnmt.es. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ «Andurreru, mapas i pranus.». www.callejero.net. Consultado el 22 de marçu del 2026.
- ↑ Ayuntamientu de Mairil. «Espaçu d'Igualdá María de Maeztu. Latina - Ayuntamientu de Mairil.». www.madrid.es. Consultado el 22 de marçu del 2026.
Biblografía
[adital | adital cóigu]- Benítez Palma, Enrique nel 2021. La llegá dela mugel ala Carrera de San Jerónimo: un balance de las intervenciones de las integrantes de la Asamblea Nacional de Primo de Rivera, 1927-1930.
- Cassani, Alessia nel 2020. María de Maeztu: La costrucción duna nueva España. Coltura Latinualmericana. Revista d'estuyus entrecolturais 31 (1).
- González-Geraldo, José Luis nel 2019. Aportacionis de María de Maeztu ala entroduzión dela Pedagogía Social n'España. Revista Complutensi d'Educación 30 (1): 293-306.
- Ribagorda, Álvaro nel 2018. Los origis de l'Estitutu-Escuela: las Currupelas de Zagalinus dela Residencia de Estudiantis. En Martínez Alfaro, Encarnación; López-Ocón Cabrera, Leoncio; Ossenbach Sauter, Gabriela nel 2018, edicionis. Cencia i ennovación enas crassis: centenariu de l'Estitutu-Escuela, 1918-1939. Conseju Superiol d'Envestigacionis Centíficas dela Nuversidá Nacional d'Educación a Distancia: 47-70.
- Lastagaray Rosales, María Josefa nel 2015. María de Maeztu Whitney: una vida dentri la pedagogía i el feminismu. Mairil: La ergástula ediciones.
- Melián, Elvira M. nel 2015. Ena frontera: señas d'entidá dela lavol pedagógica ispanu-almericanista en María de Maeztu, 1924-1936. Estoria dela Educación 34 (0): 287-303.
- Porto Ucha, Ángel Serafín; Vázquez Ramil, Raquel nel 2015. María de Maeztu. Una antología de textos. Mairil: Dykinson.
- Vázquez Ramil, Raquel nel 2012. Mugeris i educación ena España d'ugañu. L'Estitución Libri d'Enseñaeru i la Residencia de Señoritas de Mairil. Mairil: Akal.
- Walliser Martín, Marta nel 2007. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de María de Maeztu. Cientu venticincu añus dela nacencia de Picasso en Málaga: Actas del XLI Congressu Entrenacional dela Associación Uropea de Professoris d'Español, Nuversidá de Málaga, del ventitrés al ventinuevi de jullu del 2006 (Associación Uropea de Professoris d'Español (AEPE)): 415-427.
- Zapata Garrido, Arantxa nel 2007. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de María de Maeztu. Publicaciones Didácticas (79): 34-52.
- Fructuoso Ruiz de Erenchun, María Cristina nel 1998. María de Maeztu Whitney. Una Vitoriana Ilustre. Vitoria-Gasteiz: Real Sociedá Vascongá d'Amegus del País.
- Tellechea Idígoras, J. Ignacio nel 1990. Cartas de tres Maeztu a Miguel de Unamuno. Dentri la caterva i la soledá: omenagi al professol Saturnino Álvarez Turienzo.
- Pérez-Villanueva Tovar, Isabel nel 1989. María de Maeztu: una mugel nel conformismu educativu español. Mairii: Nuversidá Nacional d'Educación a Distancia.
Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]
En Commons ai conteníu multimedia sobre María de Maeztu.- Ficha de María de Maeztu Archivu dela JAE.
- María de Maetzu Whitney, mugeris pa un siegru Vidiu de RTVE.