Ir al contenido

Maramureș

Dendi Güiquipeya
Maramureș
Marmatie
Ilesia de maera n’Oncești.
Alministración
País Romanía
Ucrania
Territorius d’ogañu Județ de Maramureș
Oblast de Transcarpathie
Capital prencipal Sighetu Marmației
Geografía
Coordenadas 47° 57′ 00″ norti, 23° 39′ 00″ esti
Altura Mássimu: 2 303 m (Pietrosul Rodnei)
Localización
La provincia del Maramureș (amarilla).

La provincia de Maramureș es una provincia istórica d'Uropa, enos pranus geográficu, istóricu i coltural. Ella correspondi ala provincia de Maramureș al norti dela Rumanía i al Ponienti d'Ucrania (Levanti del oblast d'Ucraínia transcarpática). S'assitia enos Cárpatos Orientalis i ena cuenca superiol del riu Tisza.

Topónimu

[adital | adital cóigu]

L'apellación antigua n'español es Marmacia atá al Voivodatu de Marmacia, ducau eslavu-rumanu ena Edá Meia. Los nombris enas otras luengas son los siguientis: en rusu Мармарош (Marmarosh), en alimal Maramuresch o Marmarosch, en latín Marmatia i en yidish מאַרמאַראָש.

Geografía

[adital | adital cóigu]

Maramureș hazi parti dela provincia istórica dela Transilvania. Nel pranu almenistrativu, la provincia de Maramureș hazi parti dela Província de Maramureș (capital: Baia Mare) en Rumanía i dela Província de Transcarpatia (capital: Oujhorod) en Ucrania inque los lindis destas dos entidais no corresponden rondamenti colos lindis geográficus dela provincia de Maramureș. La fesonomía topográfica de Maramureș es la de sel una luenga i ancha valli cercá de sierras dondi la parti d'arriba se sitya en Rumanía (al levanti) i la de bahu en Ucrania (al ponienti). El territoriu de Maramureș está hormau pola depresión de Maramureș nel corsu superiol del riu Tisza (afluenti del Danubiu) i polos rebaldis delas sierras qu'u la cercan: las sierras d'Oaș, Gutâi, Țibleș i Rodna (la parti norti delos Cárpatos orientalis enterioris) al ponienti i al sul, asín como polas sierras de Maramureș al levanti i al sul. En Ucrania, el norponienti de Maramureș correspondi ala parti sudlevanti dela província de Transcarpatia (raions de Khoust, Rakhiv i Tiatchiv). La depresión de Maramureș d'un anchor de máissimu 80 km nel su puntu más anchu fue escavá pol riu Tisza i los sus afluentis los rius Iza i Vișeu que toman la su nacencia enas sierras de Rodna en Rumanía. El Tisza s'abri un estrechu passu nel escubiertu cerca dela puebración de Khoust en Ucrania damblandu al ponienti ena Pranura de Panonia. Los deferentis maciços de sierras que cercan Maramureș son los siguientis: al norti en Ucrania:

    • los Gorgany que llegan a 1.836 metros d'altitú nel monti Syvoulia;
    • los Svydovets que llegan al monti Blysnyzi a 1.883 m.

al nordlevanti:

    • en Ucrania, la Tchornohora que llega al monti Hoverla a 2.061 m;
    • en Rumanía i en Ucrania, las sierras de Maramureș (Munții Maramureșului) que llegan al monti Farcău a 1.957 m.

al levanti en Rumanía, las sierras de Rodna (Munții Rodnei) que llegan al monti Pietrosul Rodnei a 2.303 m; al sul en Rumanía, de ponienti a levanti:

    • las sierras d'Oaș (Munții Oaș) que llegan al monti Piatra Vâscului a 917 m;
    • las sierras de Gutâi (Munții Gutâiului) que llegan al monti Gutâi Mare a 1.443 m;
    • las sierras de Lăpuș (Munții Lăpușului) que llegan a 1.322 m;
    • las sierras de Țibleș (Munții Țibleșului) que llegan al monti Bran a 1.840 m.

La provincia de Maramureș tien dos centrus urbanus emportantis: Sighetu Marmației en Rumanía; Khoust en Ucrania.

Maramureș encetó a puebralsi ena Edá del Bronci prencipalmenti ena valli dela Tizsa. Los assentaerus umanus eran polo heneral fortificaus. Pa dantis del 1000 a. C., las tribus dacias acupaban la provincia de Maramureș dondi tenían fortalezas en Oncești, Slatina, Sighet i Celinești. Quandu la conquista polos romanus nel 106 d. C., las sus tropas nunca pudieron passal las cadenas de sierras que protehían las aldeas de Maramureș. La conquista romana tuvu como resultau la romanización del territoriu dela Rumanía i duna parti delos Cárpatos Orientalis. Las grandis envassionis que siguierun ala caída del imperiu romanu no truxun la desapaición delas luengas romancis nacias del latín. Ena segunda metá del sigru V d. C., los eslavus, aprovechandu la salía delos gotus pal ponienti, s'asientan enos rebaldis levanti i norti delos Cárpatos Orientalis, acupandu las tierras albandonás polos hermanus. Es dendi esta época que los antepassaus delos rutenus acupan de vez en quandu el territoriu de lo que sedríe abondus endispués la Rutenia Subcarpática. El puebramientu umanu de Maramureș á estau nostanti bien flacu ata meyá dela Edá Meia.

Mapa antiguu del Condau de Máramaros.

La cristianización s'hizu bastanti tardíu i es de vez cola fecha de fundación delas ilesias ortodoxas de Bulgaria (865), de Russia (988) o de Hungría (1001). Maramureș queda estonci atau al Patriarcau de Constantinopla i ala eparquía de Severin que sedríe sustituía nel sigru XIV pola prehuntación en patriarcaus ortodoxus. Dendi el sigru XIII, el Reinu de Hungría imponi de poquinu en poquinu la su autoridá ena provincia. El Voivodatu de Marmacia, ducau eslavu-rumanu, que fue criau nel sigru XIII desapaici assina nel sigru XIV. Maramureș se güervi el Condau de Máramaros dendi 1470. En 1541, Maramureș cai en manos delos otomanus inque manteni una cierta autonomía drentu dela Prencipau de Transilvania. En 1596, una parti dela Ilesia Ortodoxa delas províncias rutenas sella la su unión cola Ilesia Católica Romana pola Unión de Brest, pol nombri dela ciá de Brest en Bielorrússia. Assin es como naci la Ilesia Greco-Católica Ucraíniana. Sigún lo alcordau col Papa, la nueva Ilesia (llamá endispués «uniata») se someti al Papa, sigui lo prencipal delos dogmas católicus, peru guarda cosas propias como la liturhia bizantina eslava (i no latina), el mantiñimientu dela ordenación d'ombres casaus pal sacerdociu (sigún los usos ortodoxus) i una organización propia. Ala halda del sigru XVII, Maramureș passa pal mandu del Imperiu Austríacu. En 1699, le es dau oficialmenti pol Tratau de Karlowitz fechau entri l'Imperiu Austríacu i l'Imperiu Otomanu. Maramureș sufri nostanti envassionis tártaras ata el prencepiu del sigru XVIII. La reconstrucción d'ilesias de madera siguió ala retir d'estos. Nel Imperiu Austríacu (endispués austru-úngaru), Maramureș hazi parti del Condau de Máramaros ata el final dela Primera Guerra Mundial. En 1920, Maramureș deha l'atadura austru-úngara i es partiu pol sel d'etnias deferentis sigún los trataus de Saint-Germain-en-Laye i de Tratau de Trianon. El sudlevanti (puebrau ena su mayoría por rumanus) se hanta ala Rumanía i el norponienti (puebrau ena su mayoría por rutenus) se hanta ala Checoslovaquia. En 1938, nel Primel Arbitrahi de Viena, la parti checa de Maramureș (Rutenia Subcarpática ogañu en Ucrania) es anessá por Hungría. En 1940, nel Segundu Arbitrahi de Viena, el Maramureș rumanu es tamién anessau por Hungría. Al acabu dela Segunda Guerra Mundial, Hungría pierdi el Maramureș. La su puebración tamién se muó: las abondas comuniáis hudías asquenazíes fueron amortás. En 1945, Checoslovaquia se ve obligá a dal la Rutenia Subcarpática ala URSS pol Tratau soviéticu-checoslovacu del 29 de huniu de 1945 qu'u la hanta ala Repúbrica Socialista Soviética d'Ucraínia. Dendi 1991, esta provincia hazi parti dela Ucrania endependienti. Endispués dela Segunda Guerra Mundial, la Rumanía á recuperau la su parti de Maramureș. Atravancau pola lonti i los Cárpatos, el Maramureș rumanu fue preservau dela colectivización delas tierras mandá pol réhimi comunista rumanu i dela moernización delos años 90 que siguió ala caída del comunismu.

Especialiá etnográfica

[adital | adital cóigu]

Lehus delos grandis caminus dela cevilización i mal aviau de trasportis, la provincia de Maramureș es teníu por una delas últimas provincias que guardan una coltura campesina uropea. Dan fe d'ello las aldeas i las ilesias antiguas de madera, los portalis de dentrada tallaus en maera, la música populal, l'artesanía, los usos, los mitus, los trahis tradicionalis de coloris i las fiestas de foclori.

Ciminteriu alegri de Săpânța.

La maera á siu dendi siempri uno delos prencipalis recursus dela provincia. Dendi 1999, ochu ilesias de madera están apuntás nel Patrimoniu dela Umaniá dela UNESCO inque dessistin muchas otras dela mesma facura. El Ciminteriu alegri de Săpânța es tamién una delas grandis curiosidais dela provincia polas sus tumbas adornás con estelas funerarias de maera pintás de coloris brivus, representandu una escena dela vida, un afán o las causas dela muerti dela pressona aterraá, acompañaus dun poema, a vezis murniu, otras con gracia, dedicau ala memoria del muertu. L'esplotiju delos recursus forestalis á traíu amás la construción en 1925 d'una liña de ferrocarril de vía estrecha llamá Mocăniță, dela que la más conocía se sitúa nel valle encajonau del Vaser en Rumanía. Esta liña s'esprota señaladamenti con acis turísticus. Sigún el censu de 2002, el Maramureș meridional (en territòriu rumanu) es de gran mayoría rumanupalranti (82 %) con minorías úngaras i ucranianas i, más de pasu, jitana i alemana. En 2002, más de tres quartus dela puebración del județ de Maramureș en Rumanía era de confesión ortodoxa. Nel Maramureș setentrional (en territòriu ucranianu), la Rutenia sucarpatina está pueblá d'ucranianus en mayoría, tamién llamaus rusinus (rutenus, de luenga rusina) i hutsulus, i de minorías úngara, eslovaca, polaca, rumana i jitana. Los rutenus palran una luenga eslava mu cercana al ucranianu i gastan l'alfabetu cirílicu. Los rutenus son por un regulal de confesión grecocatòlica de ritu uniatu, al contràriu que los ucranianus que son generalmenti de religión ortodoxa.

Proteción del meyu ambienti

[adital | adital cóigu]

L'Parqui Natural delos Montis Maramureș fue criau pa protegel la biodiversidá i pa preserval la fauna i la frora endémica assina como los ámbitus naturalis. La vegetación i la fauna están atás al pisu alpinu considerau. Enas artas artitúis, se punun topar rebecus, marmotas, águilas, gallus lira i enos bosquis de coníferas: el lobu gris, el lince boreal, el visón uropeu, el uropaju, l'osu pardu, el ciervu, etc. Enos cursos d'augua de montaña delas riveras Tisza, Vişeu, Ruscova i Vaser, amás delas truchas, se topa la especi de salmón, «lostriţa».

Festivais i eventus

[adital | adital cóigu]

Las prencipalis fiestas folclòricas de Maramureș son: Hora de la Prislop: fiesta dela música folclòrica en abostu; Tânjaua: celebración del trabaju labrador en abril-mayu; Sanzienele: fiesta de San Juan en juñu; Festival Maramuzical: en juliu; Fiesta dela Assunción: el 15 d'abostu en Moisei; Fiesta del enviernu: el 27 de diziembri.

Galería

[adital | adital cóigu]

Referéncias

[adital | adital cóigu]