Ir al contenido

Marlene Dietrich

Dendi Güiquipeya
Marlene Dietrich
Información pressonal
Nombri de nacencia Marie Magdalene Dietrich Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia 27 de diziembri de 1901 Ver y modificar los datos en Wikidata
Rote Insel (Schöneberg, Imperio alemán) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 6 de mayu de 1992 Ver y modificar los datos en Wikidata (90 años)
VIII Distrito de París (París, Fráncia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerti Insuficiencia renal Ver y modificar los datos en Wikidata
Sepoltura III. Städtischer Friedhof Stubenrauchstraße Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Alemana (1901-1918, 1918-1933, 1933-1939) y estadounidense (desde 1939)
Lengua materna Alemán Ver y modificar los datos en Wikidata
Caraitirísticas físicas
Altol 1,68 m Ver y modificar los datos en Wikidata
Familia
Pairis Louis Erich Otto Dietrich Ver y modificar los datos en Wikidata
Wilhelmina Elisabeth Joséphine Felsing Ver y modificar los datos en Wikidata
Cónyugi Rudolf Sieber (1923-1976) Ver y modificar los datos en Wikidata
Collera
  • Erich Maria Remarque
  • Jean Gabin
  • Mercedes de Acosta
  • Yul Brynner
  • John F. Kennedy
  • Wilhelm Michel Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educau en
  • Escuela de Goethe
  • Academia de Arte Dramático Ernst Busch
  • Escuela Superior de Música Franz Liszt Weimar (desde 1918) Ver y modificar los datos en Wikidata
Información prehessional/profissional
Oficiu Atol de cini, cantaol, autobiógrafo, animador, violinista, atol de teatru, atol, atol de televisión y militante de la resistencia Ver y modificar los datos en Wikidata
Añus ativu 1919-1984
Empreaol Office of Strategic Services Ver y modificar los datos en Wikidata
Seudónimu Marlene Dietrich Ver y modificar los datos en Wikidata
Estrumentus Violín, sierra musical y vos Ver y modificar los datos en Wikidata
Tipu de vos Contralto Ver y modificar los datos en Wikidata
Discográfica Liberty Records Ver y modificar los datos en Wikidata
Rama melital United Service Organizations Ver y modificar los datos en Wikidata
Conflitus II Guerra Mundial Ver y modificar los datos en Wikidata
Sitiu web marlene.com y www.marlene.com Ver y modificar los datos en Wikidata
Hirma

Marie Magdalene „Marlene” Dietrich (pronunciau: [maɐˈleːnə ˈdiːtrɪh]; Prantilla:Datus biográficus) fue una actriç i cantaora alemana.

Es la primera actriç alemana qu'á llegau a sel célebri en Hollywood. Al lo largu dela su carrera, Dietrich s'á reinventau costantementi, empeçandu a sel cantaora de cabaret, mocica de coru i actriç en pinículas alemanas nel Berlin delos añus 20, estrella de Hollywood al lo largu delos añus 30, i ala fin, una entérpreti enternacional, convirtiendu-si nuna delos ídulus del sigru XX. Dietrich fue bissexual.[1] En 1939 Dietrich si convirtió en ciudadana delos Estaus Uníus.[2]

Dietrich fue conocía pola su contribución umanitaria duranti la Segunda Guerra Mundial. Pol su trebaju en levantal la moral delos soldaus delas primeras línias, Dietrich recibiú abondus onoris de Francia, Israel, Bélgica i Estaus Uníus. En 1999, l'Institutu Americanu de Cini la lista nel lugal novenu nel top delas mejoris actricis del Hollywood del períodu clásicu.[3]

Enfancia

[adital | adital cóigu]

Marie Magdalene Dietrich tuvu nacencia el 27 de diziembri de 1901 en Schöneberg, ogañu un barriu de Berlin. La su mairi, Wilhelmina Elisabeth Josephine, venía duna familia rica que tenía firmas de fabricación de relojus i joyas. El su pairi, Louis Erich Otto Dietrich, era tenienti de policía. Dietrich tenía una ermana, Elisabeth, un añu mayol qu'ella. El su pairi espenó en 1907. Endispués dela su muerti, Wilhelmina es cortejá i si casa en 1914 col amigu de Louis, Eduard von Losch. Esti espena nostanti en 1916, debíu alas herías sufrías ena Primera Guerra Mundial. La familia de Dietrich la mentava "Lena" i "Lene". Quandu tenía 11 añus, Dietrich combinó los sus dos nombris de pila pa formal el nuevu nombri, "Marlene". Acudió ala escuela Auguste-Victoria Girl's School dendi 1907 ata 1917 i si graduó endispués ena Victoria-Luise-Shule en 1918. Estudió violinu i s'enteressó pol teatru i la poesía ena su adolescencia. Una hería ena muñeca marra los sus sueñus de convertil-si en violinista profissional. Con tó, en 1922 tieni la su primera chamba comu violinista nuna orquesta que tocava de fondu en pinículas mudas nel cinematógrafu de Berlin. Fue despedía endispués de quatru semanas. Tamién en 1922, es contrataa comu corista i enjeta a recibil papelis en obras de teatru. Ella hazi una audición pa entral ena academia de teatru del empresariu i diretol Max Reinhardt, inque nu es acetá.

Encetu dela carrera

[adital | adital cóigu]

Dietrich hazi el su debut ena pinícula "The Little Napoleon" (1923). Conoci al su ombri, Rudolf Sieber,[4] nel set de rodaji dela pinícula "Tragedy of Love" en 1923. Dambos dos si casan el 17 de mayu de 1923. La única ija de Marlene, Maria Elisabeth Sieber, tieni nacencia el 13 de diziembri de 1924. Enos añus 20, acontina atuandu nel escenariu i en pinículas en Berlin i Viena. Otieni diversus papelis, ena "Caxa de Pandora" de Frank Wedekind, La doma dela bravía i El sueñu duna nochi de veranu de William Shakespeare. Atrai l'atención del púbricu en musicalis comu "Es liegt in der Luft" i "Zwei Krawatten". Pa finalis delos añus 20, Dietrich atúa en pinículas comu "Café Elektric" (1927), "I Kiss Your Hand, Madame" (1928) i "The Ship of Lost Souls" (1929).[5]

Cartel con Marlene Dietrich pa la promoción dela pinícula L'Ángel Azul (1930)

En 1930, Dietrich si lança al runchiu col papel de Lola Lola en L'Ángel Azul, una cantaora de cabaret que l'aturulla la vía ordinaria a un professol antigu, haziendu qu'esti s'enamori d'ella. La pinícula fue dirigía por Josef von Sternberg, quien s'atribuyó más tardi la destapaura de Dietrich. Pol runchiu enternacional dela pinícula, con l'ayúa i el sostribu de Josef von Sternberg, Dietrich si muda alos Estaus Uníus, firmandu un contratu con Paramount Pictures, studiu qu'avía distribuíu la su pinícula. Paramount s'esforça en presental a Dietrich al púbricu comu la vessión alemana dela actriç sueca dela Metro-Goldwyn-Mayer, Greta Garbo. Dietrich atúa en seis pinículas dirigías por Von Sternberg pa Paramount entri 1930 i 1935. Esti trebeja con Dietrich pa crial el tipu de pressonagis d'ella, la misteriosa i cativaora mujer fatal. Von Sternberg anima a Dietrich a perdel pesu i la sermonea a menú sobri cómu devía atual. Dietrich toma en consideración las sus críticas i consejus. En "Marocco" (1930), Dietrich representa otra ves a una cantaora de cabaret. Una escena memorabli dela pinícula es una ena que Dietrich, vestía con traji d'ombri, besa a una mujer ena boca, dambas dos cosas considerás escandalosas pa l'época. Pola su atuación, Dietrich otieni la su única nominación alos Premius Óscar, ala mejol actriç. Pierdi a favol de Marie Dressler.

Marocco es seguía pola pinícula Desonrá (1931), un runchiu importanti pa Dietrich qu'enterpreta a una espía del tipu de Mata Hari. Shanghai Express (1932), descrita polos críticus comu "Grand Hotel sobri rueas", fue la más esitosa colaboración entri Von Sternberg i Dietrich, siendu tamién la pinícula con más entrás en box-office dessi añu. Dambos dos colaboran tamién pala pinícula romántica "Blonde Venus" (1932). Dietrich atuó endispués en "Song of Songs" (1933). Las últimas colaboracionis Dietrich-Van Sternberg, "The Scarlett Empress" (1934) i "The Devil is a Woman" (1935), fuerun las pinículas con menus entrás de toas las sus pinículas. Marlene destacará más tardi que si consideró la más güena ena pinícula "The Devil is a Woman". La primera pinícula de Dietrich endispués de acabal la su colaboración con Van Sternberg fue "Desire" (1936), una comedia romántica de runchiu. En 1936, apareci ena su primera pinícula en colol, "Garden of Allah", producía por David O. Selznick, i recibi una paga de 200,000 dólaris. Pala pinícula "Knight without Armour" (1937), recibi 450,000 dólaris, convirtiendu-si nuna delas actricis de cini meol pagás dela época. Con tó, la su populariá mengua i es crasificá comu "venenu de taquilla" igual qu'artistas comu Fred Astaire, Katharine Hepburn, Mae West i Joan Crawford.[6] La pinícula "Angel" (1937) trai pocas entrás. La pinícula Destry, ena que atúa junta James Stewart, le da vía otra ves ala carrera de Dietrich, inque recibi menus paga pol papel. Las sus siguientis pinículas son similaris, Sieti Pecaus i "The Spoilers" (1942), dambas dos junta John Wayne.

Duranti la su vía colaboró cola cantaora francesa Édith Piaf.

Segunda Guerra Mundial

[adital | adital cóigu]

Dietrich era conocía polas sus opinionis políticas i pola su libertá d'espressión. A finalis delos añus 30, Dietrich, el diretol Billy Wilder i angunus otrus crian una fundación pa ayual a judíus i dissidentis a salil d'Alemaña. En 1937, toa la su paga pola pinícula "Knight Without Armour" ($450,000) fue doná p'ayual alos refugiaus. En 1939, si convierti en ciudadana americana i renuncia ala su ciudadanía alemana. En 1941, los Estaus Uníus entran ena Segunda Guerra Mundial i Dietrich si convierti nuna delas primeras pressonas púbricas qu'ayúa a vendel bonus de guerra. Viajó polos Estaus Uníus entri jeneru de 1942 i setiembri de 1943 (atuandu delantri de 250,000 tropas al lo largu dela Costa del Pacíficu), i s'enforma de qu'á vendíu más bonus de guerra que nenguna otra estrella.[7] Duranti dos giras pala USO (United Service Organizations) entri 1944 i 1945, Dietrich cantó palas tropas aliás en Italia, Algeria, Reinu Uníu, Francia i los Paísis Baxus. Los sus conciertus consistían en cancionis delas sus pinículas, tocal la sierra musical i juegus d'adevinal el pensaeru. En 1944, la Morale Operations Branch dela Office of Strategic Services (OSS) enjetó el proyeutu Musak, que consistía ena difusión de materialis musicalis de propagandă pa desmoralizal alos soldaus enemigus.[8] Dietrich, dandu-si cuenta de que las sus cancionis sedrían gastás pola OSS, grava varias cancionis, entri ellas Lili Marlene, que sedrían del gustu de dambas dos partis.

Marlene Dietrich cantandu pa soldaus dela primera línia, 1944

Al acabijal la guerra en Uropa, Dietrich si reúnii con la su ermana Elisabeth i col su ombri i el su iju. Estus avían abitau en Belsen enos añus de guerra, teniendu un cini vesitau por oficialis nazis i oficialis que controlavan el Campu de concentración de Bergen-Belsen. La mairi de Dietrich queó en Berlin duranti la guerra. El ombri de Dietrich si mudó a una granja nel San Fernando Valley, California. Dietrich garantiza pola su ermana i el su cuñau pa protegel-lus dela persecución dau a colavoraoris colos nazis.[9] Añus más tardi, Dietrich rompi relación cola su ermana i el su sobrinu, desereándulus del tó. En noviembri de 1947, Dietrich recibi la Medalla Presidencial dela Libertá. Dietrich dirá más tardi qu'essi fue el su mayol logru. Tamién le fue otrogá la Legión d'Onol pol Goviernu Francés polas sus contribucionis duranti la guerra.[10]

Carrera posteriol

[adital | adital cóigu]

Inque nu arcançó el nivel de fama delos añus 30, Dietrich acontinó apareciendu en pinículas, colaborandu con diretoris comu Mitchell Leisen en "Golden Earring" (1947), Billy Wilder en "A Foreign Affair" i Alfred Hitchcock en "Pánicu nel escenariu". Entri las sus aparicionis delos anii '50 s'encuentran las pinículas "Rancho Notorious", "Witness for the Prosecution" (1957) i El siellu del mal de Orson Welles. Apareció tamién en La güelta al mundu en 80 días, pinícula que rucha el Premiu Oscar ala mejol pinícula. El su últimu papel importanti fue ena pinícula El juiciu de Núremberg (1961).

Dendi los añus 50 ata meyaus delos añus 70, Dietrich trebejó comu cantaora de cabaret, atuandu en escenarius de tol mundu. Gastava a menú vestíus ajustaus, con pedrería i pielis. En 1960, Dietrich güelvi a Alemaña pa dat un conciertu, peru es recibía con ostiliá polos alemanis. Estus consideravan qu'l'actriç avía traicionau al su país. Duranti el conciertu en Berlin, protestantis gritarun "Marlene veti pa casa!". La gira fue un runchiu artísticu, peru un fracasu dendi el puntu de vista comercial. Dietrich si sintió aballá emocionalmenti anti l'ostiliá recibía ena su propia tierra i fue convencía de nu gorvel jamás. L'artista da conciertus tamién en Israel, ondi es bien recibía. Duranti los sus conciertus canta tamién angunas cancionis en alemán, aterrandu el tabú de qu'era proivíu palral alemán en Israel.

Enos últimus añus dela su carrera gastava maquillaji en hucia, pelucas i tratamientus estéticus[11] pa mantenel la su imagin encantadora. En 1975, endispués de cael del escenariu en Sydney i golpeal-si la cadera, la su carrera de cabaret acabiha.[12]

El su ombri, Rudolf Sieber, espena de cancru en juñu de 1976.

Espernamentu

[adital | adital cóigu]
Tumba de Dietrich en Berlin

Dietrich espena d'insuficiencia renal el 6 de mayu de 1992, ala edá de 90 añus. El su responsu derigíu pola Ilesia Católica Romana se celebró ena Ilesia dela Madeleine en París el 14 de mayu de 1992.[13] Al serviciu funebri asistierun más de 1500 pressonas ena ilesia, entri ellas embajaoris d'Alemaña, Rusia, Reinu Uníu i Estaus Uníus - otrus milis de dolientis asperavanahuera dela ilesia. El su ataú fue cubiertu cola bandera de Francia i adornau con floris regalás pol presidenti francés François Mitterrand. Tres medallas, entri ellas la Legión d'Onol, huerun espuestas ena basi del catafalcu, al estilu milital, pa cerimonial el papel que Dietrich tuvu comu actriç i defensora dela lucha contra el nazismu. Essi mesmu añu, una fotografía de Dietrich representó el cartel oficial del Festival de Cannes.[14]

Nel su testamentu Dietrich espressó el su deseu de sel aterrá en Berlin, junta la su familia.[15] El 24 d'otubri de 1993, la mayol parti delos bienis de Dietrich fuerun vendíus ala Stiftung Deutsche Kinemathek, ondi si convierti nel centru dela esposición Filmmuseum Berlin. La coleción incluía: más de 3000 pieças de vestuariu; 15,000 fotografías hechas por Horst P. Horst, Edward Steichen, George Hurrell i otrus; 300,000 páhinas de documentus, encluyendu correspondencia con Nancy Reagan, Ronald Reagan, Ernest Hemingway, Karl Lagerfeld, Jean Gabin i Orson Welles, assina comu otrus ojetus.

Marlene Dietrich en Pánicu nel escenariu (1950)

Filmografía

[adital | adital cóigu]

Discografía

[adital | adital cóigu]

Álbumis d'estudiu

  • Overseas - 1951
  • Die neue Marlene - 1965
  • Marlene singt Berlin, Berlin - 1965

Álbumis en vivu

  • Live at the Café de Paris - 1954
  • Dietrich in Rio - 1959
  • Wiedersehen mit Marlene - 1960
  • Dietrich in London - 1965

TRADUCCIÓN

Entri las aparicionis notablis s'alcuentran:

  • Lux Radio Theater: The Legionnaire and the Lady comu compañeru de Clark Gable (1 d'abostu de 1936)
  • Lux Radio Theater: Desire comu compañeru de Herbert Marshall (22 de juliu de 1937)
  • Lux Radio Theater: song of Songs comu compañeru de Douglas Fairbanks, Jr (20 de diziembri de 1937)
  • The Chase and Sanborn Program con Edgar Bergen i Don Ameche (2 de juñu de 1938)
  • Lux Radio Theater: Manpower comu compañeru d'Edward G Robinson i George Raft (15 de marçu de 1942)
  • The Gulf Screen Guild Theater: Pittsburgh comu compañeru de John Wayne (12 d'abril de 1943)
  • Theatre Guild on the Air: Grand Hotel comu compañeru de Ray Milland (24 de marçu de 1948)
  • Studio One: Arabesque (29 de juñu de 1948)
  • Theatre Guild on the Air: The Letter comu compañeru de Walter Pidgeon (3 d'otubri de 1948)
  • Teatru de Radiu Ford: Madame Bovary comu compañeru de Claude Rains (8 d'otubri de 1948)
  • Screen Director's Playhouse: A Foreign Affair comu compañeru de Rosalind Russell i John Lund (5 de marçu de 1949)
  • MGM Theatre of the Air: Anna Karenina (9 de diziembri de 1949)
  • MGM Theatre of the Air: Camille (6 de juñu de 1950)
  • Lux Radio Theater: No Highway in the Sky comu compañeru de James Stewart (21 d'abril de 1952)
  • Screen Director's Playhouse: A Foreign Affair comu compañeru de Lucille Ball i John Lund (1 de marçu de 1951)
  • The Big Show con Tallulah Bankhead (2 d'otubri de 1951)
  • The Child, con Godfrey Kenton, obra de teatru pa radiu de Shirley Jenkins, produtol Richard Imison pala BBC, 18 d'abostu de 1965

El llamamientu de Dietrich pa salval los estudius Babelsburg fue retransmitíu pola radiu dela BBC

Escritus

[adital | adital cóigu]

Prantilla:Cita libru

Prantilla:Cita libru

Prantilla:Cita libru

Galería

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. cite web |url=http://www.pinknews.co.uk/news/articles/2005-4512.html |title=Bisexual side of Dietrich show |first=Amy |last=Bourke |date=29 May 2007 |work=Pink News
  2. Dietrich applied for US citizenship in 1937 ("Marlene Dietrich to be US Citizen". Painesville Telegraph, 6 March 1937.); it was granted in 1939 (see "Citizen Soon". The Telegraph Herald, 10 March 1939. and "Seize Luggage of Marlene Dietrich". Lawrence Journal World, 14 June 1939).
  3. cite news |title=AFI's 50 Greatest American Screen Legends |url=http://www.afi.com/100years/stars.aspx |work=American Film Institute |accessdate=30 August 2014
  4. Citat carte|nume=Cassvan|prenume=Lazăr|an=1981|titlu=Unora le place filmul|pagină=272|editură=Editura Eminescu|locul-publicării=București
  5. cite web|title=Ship of Lost Men (Das Schiff der verlorenen Menschen)|url=https://www.amazon.com/Ship-Lost-Schiff-verlorenen-Menschen/dp/B008L1GDK6%7Cpublisher=Amazon%7Caccessdate=17 May 2013
  6. cite web|url=http://www.classicmoviefavorites.com/how-joan-crawford-survived-box-office-poison-twice/%7Ctitle=How Joan Crawford Survived Box Office Poison twice!|date=29 July 2015
  7. cite web|website=MarleneDietrich.org|url=http://www.marlenedietrich.org/plusMuseum6.htm%7Ctitle=Thanks Soldier|date=2000|accessdate=20 February 2010|url-status=dead|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110925155636/http://www.marlenedietrich.org/plusMuseum6.htm%7Carchivedate=25 September 2011
  8. cite web|url=https://www.cia.gov/news-information/featured-story-archive/2008-featured-story-archive/marlene-dietrich.html%7Ctitle=A Look Back ... Marlene Dietrich: Singing For A Cause|publisher=Central Intelligence Agency|date=23 October 2008|accessdate=20 March 2010|archive-date=2014-08-21|archive-url=https://web.archive.org/web/20140821072941/https://www.cia.gov/news-information/featured-story-archive/2008-featured-story-archive/marlene-dietrich.html%7Cdead-url=yes
  9. cite book|title=Marlene Dietrich: Her Own Song|publisher= TCM documentary|date= 2001
  10. cite web|title=Marlene Dietrich : Biography|url=http://www.whoswho.de/templ/te_bio.php?PID=198&RID=1%7Cwork=Who's Who – The People Lexicon|publisher=www.whoswho.de|accessdate=5 January 2013|language=German|quote=Chevalier de la Légion d'Honneur and Officier de la Légion d'Honneur
  11. cite news|url=https://montrealgazette.com/entertainment/how-one-night-in-montreal-changed-the-life-of-marlene-dietrich%7Ctitle=How one night in Montreal changed the life of Marlene Dietrich|work=Montreal Gazette|date=2 May 2012
  12. cite news |title=Act follows suggestion of song's title |work=Toledo Blade |location=Ohio |date=7 November 1973 |p=37
  13. "I have given up belief in a God." cite book |last=Allen Smith |first=Warren |title=Celebrities in Hell: A Guide to Hollywood's Atheists, Agnostics, Skeptics, Free Thinkers, and More |publisher=Barricade Books Inc. |year=2002 |isbn=978-1-56980-214-4 | page=130
  14. cite web |title=15 Most Inspiring Cannes Film Festival Posters |url=https://www.pastemagazine.com/blogs/lists/2013/04/this-may-brings-the-66th.html |accessdate=12 September 2015 |archive-date=2013-04-28 |archive-url=https://web.archive.org/web/20130428140324/https://www.pastemagazine.com/blogs/lists/2013/04/this-may-brings-the-66th.html |dead-url=yes
  15. cite web |title=Obituary for Marlene Magdelene Dietrich |url=http://mes.stparchive.com/Archive/MES/MES05221992P08.php |publisher=The Message Newsjournal |accessdate=9 June 2013 |archive-date=2014-01-01 |archive-url=https://web.archive.org/web/20140101171550/http://mes.stparchive.com/Archive/MES/MES05221992P08.php |dead-url=yes

Enlacis esternus

[adital | adital cóigu]