Ir al contenido

Mdina

Mdina
Entidad subnacional



Bandera

Escudo

Prantilla:Mapa de localización
Localización de Mdina en Malta

Ubicación de Mdina
Coordenadas 35°53′09″N 14°24′11″E / 35.885833333333, 14.403055555556
Entidad Consejo local de Malta
 • País Prantilla:Geodatos Malta
Superficii  
 • Total 90 ha Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 200 m s. n. m.
Puebración (2011)  
 • Total 250 hab.
 • Densidá 277,78 hab/km²
Código postal 1050 y MDN

Mdina (en maltés, L-Imdina; italiano, Medina) es un conceju local enas afueras de Rabat i Mtarfa i una ciá amurallá assitiá n’una collina nel centru de Malta. Dantis se le llamó Città Vecchia (Ciá Vieja) i fue la capital del pais ata que fue sustituía por La Valeta en 1570. Tieni 2500 m² i cuenta cun una puebración de 306 abitantis (2011).

Es comunmenti conocía polos sus ciudadanus i visitantis cumu La ciá del Silenciu. Enas sus callis ai bellus palácius i eificius religiosus que datan del sigru XV, angunus acupaus ogañu polas famílias aristócratas. Contigua a Mdina se topa Rabat, cuyu nombri vini dela parabra árabi gastá pa izil "subúrbiu", i que cuenta cun una puebración d'alreol de 11 000 pressonas.

Etimulugía

[adital | adital cóigu]

El nombri dela ciá se deriva del árabi parabra Prantilla:Transliteration (Prantilla:Script), que senifica "puebru" o "ciá".[1][2][3] El nombri Melite o Melita, assiciau col antigu assentaeru nel mesmu sítiu, á manteníu cumu el nombri dela isla (Malta).

Enos sus oríginis, Mdina fue abitá i fortificá en primera istáncia polos fenicius, alreol del 700 a. C. Maleth, cumu los sus primerus puebraoris la llamun,[4] pertenecía a una región beneficia'á pol la su estraégica ubicación nunu delos puntus más altus dela isla i pol estal desapartá del mari. Duranti la acupación romana Malta se gorvió n’un Municipium i el gobernaol Romanu dela época s’encargó de construil el su palaciu en Mdina. La tradición mantieni que el Apóstol San Pablu residió ena ciá endispués del su estóricu naufrágiu enas islas. Una parti emportanti dela su arquitetura atual reflega el períu Fatimí qu’encetó nel 999 d. C. i que duró ata la conquista de Malta pol parti delus normandus, nel 1091. Lus normandus rodearun la ciá con gruessus murus i amprarun el fossu. Assin, la ciá tamién queó desapartá del puebru más cercanu, Rabat.

Malta pasó a manus dela Soberana Ordin Melital i Ospitalária de San Juan de Jerusalén nel 1530 d. C. Mdina ospedó assin la cerimónia meyanti la qual el Gran Maestri juraba púbricamenti el su pesqui de protegel las Islas Maltesas i los derechus delas sus gentis. Un forti terremotu nel 1693 d. C. llevó ala entrodución del Barruecu endrentu dela ciá. Lus Caballerus dela Ordin de Malta refolmun la catedral, bahu lus diseñus del arquitetu maltés Lorenzu Gafa. El Palaciu Falzon, el Palaciu Magisterial i trebajus de restauración son otrus delus proyeutus hechus pola Ordin. La porta dela dentrá dela ciá fue criá pol el arquitetu francés Charlis Françuás de Mondion en 1724.

Pressenti

[adital | adital cóigu]

La mayol parti delus palácius de Mdina son gastaus cumu domicílius privaus. La emponienti Catedral de San Pablu se alça frenti a una grandi praça.

Lugares d'enterés

[adital | adital cóigu]
Vista de Mdina, la capital vieja.
La catedral de San Pablu.

Catedral de San Pablu

Palaciu de Vilhena

Palaciu Falson (Casa Normanda)

Capilla de Santa Ágata

Capilla de San Nicolás

Museu d'Estoria Natural

Maçmorras de Mdina

Ilesia i Conventu Carmelita

Mdina Esperiencia

Monausteriu Beneditinu

Bastion Squari

Geografía

[adital | adital cóigu]

Artitú: 124 metrus.

Latitú: 35º 53' 12" N

Lunjitú: 014º 24' 09" E

Deportis

[adital | adital cóigu]

Fundaú en 2006, el Mdina Knights F.C. juega ogañu ena tercera devisión dela liga maltesa, aprepará pola Associción de Fubu de Malta.

Ena coltura populal

[adital | adital cóigu]

Mdina (juntu con Birgu i Gozo) desempeña un emportanti papel en Los Caballerus en Desordén, el tercel libru delas aclama'ás Lymond Chronicles de Dorothy Dunnett, el qual está assitiau alreol delus sucesius dela Encursión de Dragut en 1551 quandu lus Otomanus asediarun la ciá duranti un pequeñu períu.

Nel Mundu de Escureça de White Wolf Publishing, Mdina es la capital uropea del clán Lasombra.

Ena novela de 2007 Cabeça de Serpi de Anthony Horowitz, Mdina es el sítiu d'una "emboscá" ondi el MI6 entiendi recuperal al pairi de Alex Rider, John.

Ena primera temporá de Juegu de Tronus de HBO, Mdina fue el lugá de grabación dela ciá capital fictícia dela sérii, Desembarcu del Rei.[5] Más de contin (o más dessatamenti), la Praça Mesquita es el lugá ondi se grabó el burdel de Didu Chicu i la puerta barrueca dela ciá pue vel-se ena primera temporá (episodiu 3).[6]

L'ación de varius capítulus (21ff) dela novela de fantasía de A.J. Hackwith La Librería de la Descrita (2019) está assitiau n'Mdina; la ciá tieni un estatu especial nel sentíu de que "Naidi que no á nacíu de la umaniá –ni ánjel ni deemoniu [...]– entra sin envitación delus sus residentis"

Galería d'imáginis

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. El nombri pressenti se deriva del árabi madīnah 'puebru' o 'ciá'.
  2. El Desenvolvimiento del Espáciu Domesticu enas Islas Maltesas dendi la Eá Meia Tardía ata la Sigunda Mitá del sigru XX
  3. Lus Municipia Romanus de Malta i Gozo: La Pruva Epigráfica
  4. https://web.archive.org/web/20091029124123/http://www.edrichton.com/MdinaHistory.htm History of Mdina
  5. 10 Lugares de Gravación de Juegu de Tronus en Malta i Gozo
  6. Las 31 mejolis cosas que hazil en Mdina

Enlacis esternus

[adital | adital cóigu]

Mdina

Mdina - Guidetomalta.net Prantilla:Wayback