Ir al contenido

Menelik II d'Etiopía

Dendi Güiquipeya
Menelik II
Información pressonal
Nombre en amárico ዳግማዊ ምኒልክ Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia 17 d'abostu de 1844 Ver y modificar los datos en Wikidata
Ankober (Etiopia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 12 de diziembri de 1913 Ver y modificar los datos en Wikidata (69 años)
Adís Abeba (Etiopia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerti Accidente cerebrovascular Ver y modificar los datos en Wikidata
Sepoltura Adis Abeba e Imperio etíope Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Etíope
Familia
Pairis Haile Melekot Ver y modificar los datos en Wikidata
Idzigajehu Ver y modificar los datos en Wikidata
Cónyugi
  • Emyat Bafana
  • Taytu Betul (desde 1883, hasta valor desconocido) Ver y modificar los datos en Wikidata
Información prehessional/profissional
Oficiu Políticu Ver y modificar los datos en Wikidata
Cargus acupaus Emperador de Etiopía (1889-1913) Ver y modificar los datos en Wikidata
Destincionis
  • Caballero gran cruz de la Orden del Baño
  • Orden de Salomón
  • Orden de San Alejandro Nevski
  • Orden de San Antonio
  • Orden de San Esteban de Hungría
  • Orden de San Miguel y San Jorge
  • Orden de la Estrella de Honor de Etiopía
  • Caballero Gran Cruz de la Orden del Santo Sepulcro (1907) Ver y modificar los datos en Wikidata

Menelik II ( Ge'ez : ዳግማዊ ምኒልክ Dagmawi mənilək ; nombri del caballu abba dagnew ( Amharic : አባ ዳኘው abba dañäw ); 17 d'abostu de 1844 - 12 de dicembri de 1913), bautizau cumu Sahle Maryam (ሣህለ ሣهለ ማርያም ማርያም Sahlä Maryam ) fue rei de Shewa dendi 1866 ata 1889 i el emperaol d'Etiopía dendi 1889 ata la su muerti en 1913. Nel apogeu del su poel enternu i prestigiu esternu, el processu d'espansión territorial i criación del moernu Imperiu-Estau se cumpletó en 1898.

L'Imperiu etiopi se tresfórmu baxu l'emperaol Menelik: se establecierun los prencipalis itus dela moerniçación, cola aiúa d'assessoris ministerialis clavis. Esternamenti, Menelik derihó las tropas etiopis contra los embasoris italianus ena primera guerra ítalu-etiopi; endispués duna vitória decisiva ena batalla d'Adwa, el reconocimientu dela endependencia d'Etiopía pol parti de potencias esternas se espressó en términus de representación diplomática ena su corti i delimitación delas rayas d'Etiopía colos reinus adyacentis. Menelik espandió el su réinu pal sul i el esti, en Oromo, Kaffa, Sidama, Wolayta u otrus reinus u puebrus.

Más alantri nel su reinau, Menelik estableció el primel Gabineti de Ministrus p'ayual ena almenistración del Imperiu, nombandu a nobris i sirvientis de confiança i largamenti respetaus polos primerus Ministerius. Estus ministrus permaneceríen nel su lugal abondu endispués dela su muerti, sirviendu enos sus puestus duranti el brevi reinau de Lij Iyasu (a quien aiuarun a deponel) i duranti el reinau dela empeatriç Zauditu.

Biografía

[adital | adital cóigu]

Abeto Menelik (Sahle Maryam) tuvu nacencia en Angolela, cerquina de Debre Birhan, Shewa. Era l'iju del negus (imperaol) Haile Melekot i la su mairi era dela aristocracia etiopi (woizero qu'es equivalenti a «señora» o ala «Dama» engrissa).

Pocu endispués dela derrota i muerti del emperaol Joan IV d'Etiopía ena Batalla de Gallabat en una guerra contra los dervixus sudanesus el marçu de 1889, el Regio Esercitu italianu establecíu a Massawa cupó una parti del altiplanu etiopi, encruía Asmara, encima la basi de previas acueldus ambigus gastaus con Menelik. El 25 de marçu de 1889 Menelik II d'Etiopía, endispués de tenel conquistau Tigre i Amhara, se declaró emperaol d'Etiopía, i el 2 de mayu firmó el Tratáu de Wuchale con Itálea, qu'aparentementi les dió el control d'Eritrea, la costana del Mari Ruju al norti-esti d'Etiopía, a cámbiu del reconocimientu del dominiu de Menelik. Menelik II fue coronau emperaol el 3 de noviembri de 1889. Las deferencias ena tradución hizun desacueldu i provecun que el tratáu huera denunciau pol Menelik II el 1893 i qu'Itálea ententara impol pola fuerça el estatu de protectorau sobri Etiopía.[1]

Se muestró partidariu delas relacionis estretas col Imperiu Russu de 1893 a 1913 i de hechu Rússia sostribó las vesitas de milis de conseherus i voluntarius a Etiopía.[2] Ata ciertu puntu tamién promovió l'occidentalización del su país. L'añu 1894 dió la concesión pa hazel un ferrocarril entri Addis Ababa i el puertu francés de Djibouti.

Fue sucedíu pol Iyasu V.

Primel Guerra Ítalu-Etíopi

[adital | adital cóigu]

La Primel Guerra Ítalu-Etíopi tuvu lugal en paralelu cola criación dela colonia italiana d'Eritrea entri 1885 i 1896. Duranti estus dies añus, Italia amprió regulalmenti las sus possessionis n'Abisinia. Enitialmenti s'opusu alos ejércitus del Negus Yohannes, liereaus en particulal pol Ras Alula. Endispués dela muerti de Yohannes ena batalla de Matamma contra los sudanesis, el 9 de marçu de 1889, el nuevu Negusä Nägäst (Rei de reis) d'Etiopia, Menelik II de Shewa, tardó angunus añus en consolidal el su poel. Enitialmenti es apoyau pol Francia, tímidamenti; i pol Italia endispués del Tratau de Wëchale de mayu de 1889, que denunció en hebreru de 1893. Esti periodu fue aprovechau polos italianus pa amprial el su territoriu.

Nostanti, dendi finalis de 1890, Menelik II afirmó la su soberania ena escena enternacional meyanti una “letra circulal” alas potencias upeas; en juñu de 1894, domina pol completu al Tigray.

A partil de 1893, se dierun los elementus d'un nuevu enfrentamientu milital entri Italia i Etiopia. Los italianus tienin la ventaja primeru, inque el 1 de marçu de 1896, la vitoria etíopi ena batalla d'Adua detuvu el su avanci. Etiopia se güelvi la única nación africana que puu contenel de horma duraera una espansión uropea a finalis del sigru XIX. Nostanti, no puei evital qu'Italia conservi las costas i mesetas d'Eritrea duranti las negociacionis sussiguientis.

Bibliografia

[adital | adital cóigu]

Atijus p'afuera

[adital | adital cóigu]
  1. Treaty of Wichale - Italy-Ethiopia [1889] |website=Encyclopedia Britannica |llengua=anglès |consulta=4 desembre 2019
  2. Cossacks of the emperor Мenelik II |consulta=2013-02-23 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150716233744/http://www.tvoros.ru/proza/kazaki-u-imperatora-menelika-vtorogo.html |arxiudata=2015-07-16