Ir al contenido

Monrovia

Monrovia
City of Monrovia
Capital


Bandera

Prantilla:Mapa de localización
Localización de Monrovia en Liberia
Prantilla:Mapa de localización
Localización de Monrovia en África
Coordenadas 6°18′38″N 10°48′17″O / 6.3105555555556, -10.804722222222
Entidad Capital
 • País Prantilla:Geodatos Libéria
 • Condado Montserrado
Dirigentes  
 • Alcalde Jefferson T. Koijee
Superficii  
 • Total 194,25 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Puebración (2008)  
 • Total 970 824 hab.
 • Densidá 48,33 hab/km²
Huso horario GMT (UTC+0)
Código postal 1000
Prefijo telefónico 77
Sitio web oficial

Monrovia es una ciá dela costa atlántica d'África, capital i la más puebrá dela Repúbrica de Liberia i del condau de Montserrado. Se llama assín en onol al Presidenti delos Estaus Unius James Monroe, que gobernaba nel momentu nel que los esclavus negrus fuerun liberaus ena costa. La puebración es de 970.284 abitantis (2008). La su atual alcaldesa es Clara Doe-Mvogo. Col 29% dela puebración total de Liberia, Monrovia es la ciá más puebrá del país.

Monrovia es el centru coltural, políticu i financieru de Liberia. El organismu qu’alministra el gobiernu del área metropolitana de Monrovia (Greater Monrovia) es la Corporación dela Ciá de Monrovia. La ciá es tamién el lugal nel que se topan los órganos de gobiernu del país i los menistérius.

Etimología

[adital | adital cóigu]

Monrovia está bautizá en onol al Presidenti delos Estaus Unius James Monroe, un destacau sostribador dela colonización de Liberia i dela ACS. Juntu con Washington D.C., es una delas dos ciais del mundu que se llaman pol un presidenti estaunidensi. El nombri oriyinal de Monrovia fue Christopolis ata 1824, namás dos añus endispués del encetu dela ciá. El sufiju "-via" vien, u bien pola Deidá Edoidi-beninesa d’África Ociental Ovia, que presidía la pas i la prosperidá, u pola fegura mitológica Ovia dela tribu Uhen, famosa pola su gran belleça, los sus fincaus prencepius, i pol casal-si col Rei del Imperiu Oyo.

Pranu de Monrovia del sigru XIX

L'área estaba abitá quandu fue llamá Cabu Mesurau polos portuguesis en 1560, inque la ciá no fue fundá ata abril de 1822, quandu la Isla de Providencia (Liberia) (atualmente conetá al centru dela ciá pun puenti) primeru fue colonizá pola Sociedá Americana de Colonización como asilu palos esclavus horrus delos Estaus Unius i delas Indias Británicas, [1] i endispués fue bautizá en onol del estonci presidenti delos Estaus Unius, James Monroe. A paltir de 1847 se convirtió ena capital del nuevu Estau liberianu.

En 1845, ubu una convención constitucional en Monrovia, ena que se redató el decumentu que sedríe adotau dos añus más tardi como la constitución dela recién endependienti i soberana Repúbrica de Liberia.

A prencepius del sigru XX, 2500 delos 4000 abitantis de Monrovia eran americanus i liberianus. Monrovia se dividió en dos setoriss: Monrovia propiamenti dita i Krutown. Monrovia propiamenti dita era dondi residía la puebración estaunidensi-liberiana dela ciá; el estilu arquitetónicu delos sus eificius arrecordaba al del sul delos Estaus Unius. Krutown estaba abitaa prencipalmenti pola etnia Krus, inque tamién pulas Bassas, Grebos i biembrus d’otros grupos étnicus. Pa 1926, grupos étnicus del enteriol de Liberia abían encetau a emigrar a Monrovia a procura de trabaju. Pa 1937, la puebración de Monrovia abía aumentau a 10.000 i tenía 30 policías. [2]

El presidenti delos Estaus Unius, Jimmy Carter, i el presidenti de Liberia, William Tolbert, saludan dendi la su caravana, 1978

En 1979, la Organización pala Unidá Africana celebró la su conferencia cerca de Monrovia, presidía pol estonci presidenti de Liberia, William Tolbert. Duranti el su mandatu, Tolbert mejoró la vivienda púbrica en Monrovia i redujo ala metá las tasas de matrícula ena Nuversidá de Liberia. En 1980, un golpi milital liderau pol Samuel Doe derrocó al gobiernu de Tolbert i ejecutó a munchus delos sus biembrus.

La Primera Guerra Civil de Liberia (1989 a 1997) i la Segunda Guerra Civil de Liberia (1999 a 2003) dañun severamenti munchus eificius i ábate toa la infraestructura dela ciá, palticularmenti duranti el sitiu de Monrovia. Ubu grandis batallas entri las fuerzas del gobiernu de Samuel Doe i las fuerzas del Prince Johnson en 1990, i duranti el asaltu ala ciá pol palti del Frenti Patrióticu Nacional de Liberia en 1992. Duranti las guerras, munchus niñus i jóvenis se vierun obligauss a palticipal enos combatis i fuerun privaus de toa escolarización i, endispués, munchus dellus quedun sin ogar.

En 2002, Leymah Gbowee organizó l'Acción Masiva pola Pas de Mujeris de Liberia, como palti dela quala, en Monrovia, las mujeris localis se reunun nun mercau de pescau pa oral i cantal. Esti movimiento ayudó a ponel fin ala guerra al añu siguienti i a provocal la elección de Ellen Johnson Sirleaf como presidenta de Liberia, que se convirtió assín ena primera nación africana en tenel una presidenta mujel. [3]

En 2014, la ciá se vio afetá pol brotu de ébola de África Occidental de 2014. [4] La epidemia del virus del Ébola en Liberia se declaró acabá el 3 de setiembri de 2015.

Geografía

[adital | adital cóigu]

Está situá nuna península entri l'Océanu Atlánticu i el riu Mesurau. Monrovia es la ciá más grandi de Liberia i el su centru alministrativu, económicu, comercial i financieru más emportanti. La economía dela ciá gira alreol del su puertu, que duranti la Segunda Guerra Mundial fue cumpliu sustancialmenti pol Ejército estaunidensi.

Segundula clasificación climática de Köppen, Monrovia cuenta cun clima monzonicu (Am). Duranti el trascursu del añu Monrovia ve una copiosa cantidá de precipitaciones. Monrovia promedia 5.100 mm (200 pulgadas) de lluvia al añu. De fechu, Monrovia es la capital más lluviosa, recibiéndu más precipitaciones añualis en promediu que qualquiel otra capital del mundu. El clima cuenta cuna estación lluviosa i una estación seca, peru las precipitaciones se observan mesmamenti ena estación seca. Las temperaturas se mantienen constantis duranti tol añu cun un promediu de alreol de 26 °C (79 °F).

Estoria del clima en Monrovia
Mes Hen Heb Mar Abr May Huñ Hul Abo Set Otu Nov Diz Añu
Temp. máisima asoluta (°C) 35.0 38.0 37.0 38.0 35.0 33.0 36.0 35.0 32.0 33.0 36.0 34.0 38.0
Temp. máisima media (°C) 31.8 32.0 31.8 31.5 30.5 28.3 27.2 26.8 27.7 29.4 30.3 30.0 29.8
Temp. media mensual (°C) 26.2 27.1 27.6 27.8 27.4 26.0 25.1 24.9 25.4 26.1 26.7 26.4 26.4
Temp. mínima media (°C) 22.0 23.4 23.7 23.8 23.9 23.4 23.0 22.9 23.3 23.2 23.5 22.5 23.2
Temp. mínima asoluta (°C) 15.0 18.0 18.0 21.0 20.0 20.0 20.0 20.0 17.0 20.0 20.0 16.0 15.0
Precipitación total (mm) 51 71 120 216 516 973 996 373 744 772 237 130 5200
Días de lluvias (≥ 0.1 mm) 5 5 10 17 21 26 24 20 26 22 19 12 207
Umidá relativa (%) 78 76 77 80 79 82 83 84 86 84 80 79 81
Oras de sol 158 167 198 195 155 105 84 81 96 121 147 155 1662
Fuénti 1: Deutscher Wetterdienst[5]

Fuénti 2: Danish Meteorological Institute[6]

Economia

[adital | adital cóigu]

A travies del puertu se desplorta mineral de hierru i látex producius nel país. El puertu cuenta cun astillerus. La produción endustrial se basa en cementu, refinu de petróleu, produción alimentaria, ladrillus, azulejus, mueblis i produtus químicus.

Las atraiciones turísticas prencipalis son el Museu Nacional de Liberia, el Templu Masónicu (atualmente en ruinas), el Waterside Market (atualmente cerráu) i numerosas prayas. Amás posee un zoo, i es la sei dela Nuversidá de Liberia i del Cuttington College and Divinity School.

Enfrastrutura

[adital | adital cóigu]

La ciá está conetá por vía marítima con Greenville (Liberia) i Harper (Liberia), i el Aeropuertu Enternacional Roberts está emplaçau a 60 km dela ciá, en Robertsfield (Liberia).

Educación

[adital | adital cóigu]
Vista aérea del campus Fendell dela Nuversidá de Liberia, enas afueras dela ciá

Monrovia es la sei dela Nuversidá de Liberia, juntu cola Nuversidá Metodista Episcopal Africana, la Nuversidá Metodista Unia, el Politécnicu Stella Maris i muchas otras escuelas púbricas i privás. La educación médica se imparti nel Colegiu de Medicina A.M. Dogliotti, i á una escuela de enfermería i paramédica nel Institutu Nacional de Artis Médicas Tubman.

La educación dendi el jardín de infancia ata el duodécimu grau es proporcioná pol Sistema Escolal Consoliau de Monrovia, que sirvi ala zona de Monrovia. Las escuelas incluyen Monrovia Central High School, Bostwain High School, D. Twe High School, G. W. Gibson High School i William V. S. Tubman High School.

La American International School of Monrovia se topa en Congo Town. [7]

Coltura i meyus de comunicación

[adital | adital cóigu]
Broad Street, Monrovia de nuechi.

Las atraiciones colturalis de Monrovia incluyen el Museu Nacional de Liberia, el Templu Masónicu, el mercau Waterside i varias prayas. La ciá tamién alberga el Estadiu Antoinette Tubman i el Compleju Deportivu Samuel Kanyon Doe, que cuenta cun unu delos estadius más grandis de África, cun asientus pa 40.000 pressonas.

La endustria periodística de Monrovia se remonta ala década de 1820, cola fundación del Liberia Herald, unu delos primerus periódicus que se publicarun en África. Ena atualidá, se imprimen diaria o quincenalmenti numerosos periódicus de estilu tabloide, la mayoría de 20 páginas o menus. El Daily Talk es una recopilación de noticias i citas bíblicas escritas a diariu nuna pizarra al bordi dela carretera ena seción Sinkor de Monrovia.

Monrovia tamién cuenta cun emisoras de radiu i televisión. La radiu es la huenti dominanti de noticias, porque los problemas cola red eléctrica dificultan vel la televisión. UNMIL Radio emiti dendi el 1 de otubri de 2003 i es la única emisora de Liberia que está nel airi las 24 horas del día. Se calcula que llega a 2/3 dela puebración. [8] El Liberia Broadcasting System, de propiedá estatal, emiti a tol país dendi la su sei en Monrovia. [9] STAR radio emiti en 104 FM. [10]

Contaminación

[adital | adital cóigu]
Viviendas a lo largu del riu Mesurau en Monrovia. Se puein vel prásticus desechaus arrastraus pola corrienti ena orilla frenti alos eificius.

La contaminación es un problema emportanti en Monrovia. [11] Los montonis de basura doméstica i endustrial tienden a acumulal-si. El Bancu Mundial paga a empresas de saneamiento pa qu'ela recojan, peru las recogias son irregulari. [12]

En 2013, el problema dela basura sin recogel ena zona de Paynesville de Monrovia llegó a sel tan grave que comerciantis i residentes quemarun "los enormis montonis de basura que parecían a puntu de cortal la carretera prencipal" que salía de Monrovia hacia Kakata. [12]

Las inundaciones acarrean problemas medioambientalis adicionalis alos residentes: el augua delas inundaciones recoje los residuos que se han depositau enos pantanus alas afueras delas zonas residencialis i los esparci polos alreoris. [12]

En 2009, sólo un terciu delos 1,5 millones de abitantis de Monrovia tenía acesu a retretis limpius. [13] Quienis carecen de retretis propius defecan enos estrechus callejonis entri las sus casas, o ena praya, o en bolsas de prásticu qu'arrojun alos montonis de basura cercanus o al mari. [14]

La aglomeración de viviendas, la falta de requisitos pa qu’elos propietárius proporcionen retretis que funcionen i una pranificación urbana práticamenti inDessistenti "se han combinau pa creal unas condiciones de saneamiento letalis ena capital". [15]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Mapa de Liberia, África Occidental |website = World Digital Library |fecha = 1830 |fechaacceso = 2 de junio de 2013
  2. Liberia Celebrates 90 Years of Independence with Champagne|url=https://books.google.com/books?id=RUgEAAAAMBAJ&pg=PA87%7Cmagazine=Life|volume=3|issue=11|pages=87–88|issn=0024-3019
  3. African women look within for change | website=CNN.com | date=2010-09-23 | url=http://edition.cnn.com/2009/WORLD/africa/10/30/africa.women/ | access-date=2019-08-25
  4. The terrifying mathematics of Ebola |work = Channel 4|access-date=2014-09-11|date = 2014-09-11|url = http://blogs.channel4.com/tom-clarke-on-science/terrifying-mathematics-ebola/1329
  5. Klimatafel von Robertsfield (Int. Flugh.) / Liberia, Federal Ministry of Transport and Digital Infrastructure.
  6. STATIONSNUMMER 65660, Ministry of Energy, Utilities and Climate.
  7. Home page. American International School of Monrovia. Consultado en April 7, 2015. "Old Road, Congo Town, Monrovia, Liberia, Africa | P.O. Box 1625"
  8. UNMIL - Misión de las Naciones Unidas en Liberia|archive-date=10 de enero de 2007|website=www. unmil.org
  9. Liberia Broadcasting System (LBS) Goes Nation-Wide. 19 de noviembre de 2008. Executive Mansion
  10. About us. STAR radio. Recuperado el 13 de octubre de 2008.
  11. "Monrovia's 'Never-Enending' Pollution Issues In 2013", Edwin M. Fayia III, The Liberian Observer, 30 de diciembre de 2014.
  12. 12,0 12,1 12,2 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas liberianobserver.com
  13. "LIBERIA: Disease rife as more people squeeze into fewer toilets", IRIN News, 19 de noviembre de 2009.
  14. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas LIBERIA: Disease rife
  15. "LIBERIA: No relief as most Monrovians go without toilets", IRIN News, 19 de noviembre de 2008.

Bibliografia

[adital | adital cóigu]