Montgomery Clift
| Montgomery Clift | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Información pressonal | ||
| Nacencia |
17 d'otubri de 1920 Omaha (Estaus Unius) | |
| Muerti |
23 de jullu de 1966 (45 años) Nueva York (Estaus Unius) | |
| Causa de muerti | Infarto agudo de miocardio | |
| Sepoltura | Friends Quaker Cemetery | |
| Nacionalidá | Estadounidense | |
| Caraitirísticas físicas | ||
| Altol | 1,78 m | |
| Familia | ||
| Pairis |
William Brooks Clift Ethel Anderson Fogg | |
| Educación | ||
| Educau en | Actors Studio | |
| Información prehessional/profissional | ||
| Oficiu | autol | |
| Añus ativu | desde 1935 | |
| Destincionis |
| |
Edward Montgomery Clift (Omaha, Nebraska, 17 d'otubri de 1920-Nueva York, 23 de júliu de 1966), conocíu comu Montgomery Clift, fue un autol estaunidensi quatru vezis nominau alos premius Óscar; assin comu una vezi alos Globus d'Oru i BAFTA. Era conocíu polas sus enterpretacionis de "jóvinis temperamentalis i sensibris", sigún The New York Times.
Juntu col Marlon Brando i James Dean, Clift fue considerau unu delos autoris originalis del métou en Hollywood (inque Clift si distanció del términu); fue unu delos primerus autoris en sel enviaus a estuyal nel Actors Studio con Lee Strasberg i Elia Kazan.
Primerus añus
[adital | adital cóigu]Era iju d'Ethel Fogg (adotá polos Fogg) i de William Brooks Clift, un banqueru provinienti del Sul. Tenía una ermana melliza, llamá primeru Roberta inque ala qual endispués le chambarun el nombri pa llamalsi Ethel, i un ermanu mayol, Brooks, qu'si casadríe con Eleanor Roeloffs.[1]
La estoria dela su mairi, ala qual llamaban "Sunny", marcó la su infancia. Sunny abía síu adotá polos Fogg i supu alos dieciochu añus pol dotol Edward E. Montgomery qu'los sus verdaerus pairis eran Woodbury Blair i María Anderson. Los Blair i los Anderson eran acaudalás familias entri los que si topaban políticus i generalis dela guerra de Secessión. Sunny luchó toa la su vida pa que la reconocieran i educó alos sus ijus pa que fueran conocíus. En 1928, Monty, comu era conocíu, embarcó colos sus ermanus i la su mairi en viajis a Uropa.[2]
Carrera
[adital | adital cóigu]Cola su aparición en Broadway alos treci añus, Clift tuvu éssitu enos escenarius i autuó allí duranti diés añus dantis de viajal a Hollywood, debutandu en Ríu Roxu (1948), con John Wayne.
También en 1948, Clift fue candidatu a un premiu Óscar al mejol autol pola su enterpretación en Los ángelis perdius. Dendi antoncis, asentadríe un nuevu moelu d'autol protagonista, sensibri, emocional i cuna belleça melancólica, «el tipu d'ombri qu'una mujel querríe cuidal». La su carrera estuvu repleta d'éssitus, enterpretandu abondus papelis nominaus al Óscar i convirtiéndusi en un ídolu pola su presencia i atractivu. Las sus escenas d'amol con Elizabeth Taylor en Un lugal nel sol (1951) establecierun un nuevu estándal pal romanci nel cini. Los sus papelis en De aquí a la eternidad (1953), ondi enterpreta al soldau d'infantería Robert E. Lee Prewitt, i en El baile de los malditos (1958) son consideraus los más caraterísticus dela su carrera. Sigún pareci, Clift rechazó los papelis protagonistas en Sunset Boulevard (1950) i East of Eden (1955).
Clift i el su rival ena pantalla, Marlon Brando, que tuvu nacencia ena mesma ciá —Omaha, Nebraska— fueron conocíus popularmenti en Hollywood comu «los gemelus d'oru», pol su rápiu ascensu al estrellatu.
Acidenti de cochi
[adital | adital cóigu]El 12 de mayu de 1956, mentris filmaba El árbol de la vida, el su cochi s'empotró contra un posti de teléfonu tras salil d'una fiesta en casa d'Elizabeth Taylor, coprotagonista dela película i una delas sus mejoris amigas dendi que rodarun juntus A Place in the Sun. Avisá pol su amigu Kevin McCarthy, qu'abía presunciau el acidenti, Taylor corrió ata el lugal i salvó a Clift de moril ahogau estrayéndoli dos dientis qu'si l'abían clavau ena garganta. Clift fue sometíu a cirurgía plástica i fue Elizabeth Taylor quien evitó qu'la prensa molestara al autol duranti la su estancia nel ospital i que si lu fotografiara ata qu'la su cara fue corretamenti tratá i reconstruía. Volvió tras unas semanas pa terminal la película. Dambas dos caras de Clift, dantis i endispués, aparecin claramenti ena película. Dendi dantis del acidenti, Clift abusaba del alcol i los calmantis.[3] Endispués del acidenti siguió n'una espiral d'autodestrución qu'si considera el «suicidiu más largu vivíu en Hollywood». Él i Liz Taylor, a quien llamaba Bessie Mae, fueron grandis amigus ata la su muerti.
Carrera endispués del acidenti
[adital | adital cóigu]L'acidenti de cochi aceleró el caminu azia la su autodestrución col abusu de sustancias ilegalis. Ena su primera película dendi el acidenti, Clift protagonizó Ríu salavaji (1960) juntu con Lee Remick, un filmi encluyíu pola su emportancia nel Registru Nacional delos Estaus Uníus. También coprotagonizadríe Vidas rebeldis en 1961, que resultadríe sel la última película de Marilyn Monroe i también la de Clark Gable. El su estilu de vida autodestrutivu estaba arruinandu la su salú. Universal lu demandó en 1962 duranti la grabación de Freud, pasión secreta polas sus frecuentis ausencias. El casu si resolvió fuera delos jugaus; el éssitu de taquilla dela película resultó beneficiosu pa dambas dos partis.
Clift recibidríe una última nominación alos Óscar comu mejol autol de repartu en ¿Venceoris o vencíus? (1961), en un papel de sieti minutus. También parteciparun Spencer Tracy, Marlene Dietrich, Maximilian Schell, Burt Lancaster i Judy Garland. El diretol Stanley Kramer escribidríe enas sus memorias que Clift nu conseguía recordal las sus línias, a pesal de que solu salía n'una escena:
Al final le diji “Mira, Monty, olvíati delas línias. Tú estás nel estrau. El fiscal te dizi argu i luegu el abogau dela defensa te ataca con dureça, i tú echas un vistazu al guión i sueltas una palabra. Essu estará bien. Di lo que sea, en realiá nu emporta. Simplimenti vuélviti azia Tracy quandu quieras i emprovisa argu. Estará bien porque essu mostrará l'amogañamientu del tu pressonagi”. Él pareció calmalsi. Nunca seguía el guión al pie dela letra, lo que dijera siempri encajaba perfetamenti, i finalmenti lo hizu tan bien comu yo esperaba.``
Muerti
[adital | adital cóigu]Montgomery Clift murió alos 45 añus pol complicacionis de salú debías ala su adición al alcol i alas drogas. Si topaba nel su apartamentu dela calli 61, situau nel Upper East Side neoyorquinu (conocíu comu el Brownstone). Supuestamenti, el su asistenti l'oyó dizil las sus últimas palabras quandu lu llamó pa que saliesi dela su abitación, preguntándoli si quiciá le gustadríe vel Vidas Rebeldis ena televisión, a lo que Clift contestó con rotundiá: «Nu, rondamenti». Fue aterradu nel Cementeriu Quaker, Prospect Park, Brooklyn.
Nel Paseu dela Fama de Hollywood Clift tién una estrella nel 6104 de Hollywood Blvd.
Via pressonal
[adital | adital cóigu]
S'izi que Clift valoraba la privacidá i l'ambigüeá ena su vida pressonal, inque era conocíu pol sel amigabli i afetuosu, amogañandu las emocionis del amol platónicu i l'atración sessual, particularmenti cola su íntima amiga Elizabeth Taylor. Paramount Pictures arregló pa qu'ella asistiera al estrenu en Los Ángeles de The Heiress comu la pareja de Clift pa general publiciá.[4] L'ejecutivu de Paramount Luigi Luraschi recordaba que Taylor, comu abondus aolescentis estaunidensis, parecía "inconfundiblimenti enamorá" de Clift alreol del tiempu de filmación de A Place in the Sun,[5] que prencipió pocu endispués dessa primera salía en púbricu.
Duranti los añus 50, Clift i Taylor protagonizarun juntus comu pareja romántica en tres películas: A Place in the Sun, Raintree County, i Suddenly, Last Summer. Las sus escenas románticas en A Place in the Sun recibierun considerabli aclamación pola su naturaliá i auténtica apariencia. Taylor remaneció una leal amiga de Clift ata la su muerti.
En 2000, enos GLAAD Media Awards, ondi Taylor fue onrá pol su trebaju pala comunidá LGBT, ella hizu la primera declaración púbrica pol parti de qualquiera de que Clift era gay i lu llamó el su amigu más cercanu i confidenti.[6] L'ermanu de Clift afirmó qu'era bisexual.[7] Quandu Clift prencipió terapia a finalis de 1950, le diju al su psiquiatra, "que pensaba qu'era omosessual i que quería sabel cómu manejalu."[8] Endispués dela su muerti, n'una conversación telefónica grabá col su ermanu, la mairi de Clift declaró que sabía dendi tempranu que Clift era omosessual.[9]
Abondus delos biógrafus de Clift citan las sus relacionis con ombris i unas pocas mujeris basaus en relatus i entrevistas d'amigus. Fue relacionau colas autoras Libby Holman[10][11] i Phyllis Thaxter.[12][13][14] Nostanti, las relacionis más largas de Clift fuerun con ombris. Estuvu envueltu col autol de Adventures of Superman Jack Larson i l'autol de teatru William LeMassena,[15][16] con quien tuvu una relación de tres añus. LeMassena remaneció un íntimu amigu de Clift ata la su muerti. Descrebió la su relación con afetu i guardó cintas de película grabás de Clift i la compañía de There Shall Be No Night desfrutandu de tiempu libri juntus.[17]
Clift estuvu profunda i entensamenti envueltu col coreógrafu de Broadway Jerome Robbins;[18] "pocus socius eran conscientis de lo íntima i emocionalmenti cargá qu'era la relación entri Clift i Robbins."[19] Ellus camuflarun la su relación saliendu con mujeris.[20][21][22] En 1948, quandu Clift dejó a Robbins pa perseguil una carrera nel cini en Hollywood, l'anunciu devastó a Robbins.[23][24] Le diju a Clift, "Yo pía hazel que m'amaras," al final dela su aventura de dos añus.[25]
S'izi que Robbins concibió la trama básica de West Side Story endispués de que Clift compartiera la idea con él, sigún l'autol Russ Tamblyn. En 2021, Tamblyn recordaba que Robbins "mus diju nel set un día que la idea venía realmenti de Montgomery Clift, que era el noviu de Jerry n'aquel momentu... Diju que estaba con Monty n'una fiesta en Fire Island ... [i Clift diju] 'Tengu una idea pa un musical. Pol qué nu hazel un musical sobri Romeu i Julieta, inque hazelu con bandas en Nueva York?' I Jerry diju que nu pía quitáselu dela cabeça."[26] Robbins llamó a Clift un "geniu teatral" al prencepiu dela su aventura.[27]
A prencepius delos añus 50, Barney Balaban (presidenti de Paramount Pictures) envidó a Clift a una delas vacacionis familiaris delos Balaban a Nassau, Bahamas. Judy Balaban, la su ija, afirmó qu'ella tuvu una conexión inmediata con Clift i que dambos dos estaban "uña i carni", saliendu duranti abondus mesis endispués.[28] Ella asistió al estrenu en Nueva York de A Place in the Sun en abostu de 1951 comu la su pareja.
Dantis dela su relación con Balaban, Clift abía recibíu una avalancha de llamadas telefónicas de chantaji ena su residencia, amenazandu con revelal que era omosessual, lo qual resultó en que Clift tuviera que chambal repetidamenti el su númeru.[29]
Mentris que la prensa asumía que Balaban i Clift eran pareja, Clift salía secretamenti col autol británicu Roddy McDowall. Sigún Balaban, ella era ingenuua sobri l'omosessualidá de Clift i la su relación romántica con McDowall, quien ocasionalmenti los acompañaba en salidas púbricas.[30][31] McDowall le fue presentau a Clift pola su compañera de repartu en Lassie Come Home Elizabeth Taylor.[32] Duranti los dos añus i mediu que Clift si mantuvu alejansu delas películas, la carrera de McDowall era dessistenti.[33][34] Si dedicó enteramenti a Clift i si mudó de Los Ángeles ala Ciá de Nueva York pa estal más cerca del su ídolu.[35] Supuestamenti, McDowall ententó suicidalsi endispués dela su ruptura.[36] Nostanti, nu mostró amargura i también remaneció unu delos amigus lealis de Clift.[37] McDowall protagonizó con Clift ena su última película, The Defector. Clift declaró más tardi que nunca abría poyu terminal la película sin el apoyu moral de McDowall.[38]
Mentris filmaba pa Vittorio De Sica en Italia, Clift tuvu un romanci con Truman Capote.[39][40] L'autol James Jones i Clift si hizun mu cercanus duranti la filmación de From Here to Eternity. Jones declaró púbricamenti, "Yo abría teníu una aventura con él, inque él nunca me lu pidió."[41] Una delas primeras relacionis íntimas de Clift fue col compositor Lehman Engel.[42][43] También estuvu envueltu con Donald Windham i la su pareja Sandy Campbell.[44][45] Ena su memoria, Arthur Laurents sugieri que Clift tuvu una aventura con Farley Granger.[46]
Clift también era amigu de Marlon Brando, quien pasaba pola su casa ofreciéndu-si a acompañalu alas reunionis d'Alcólicos Anónimus.[47]
Clift apoyó a Adlai Stevenson enas elecionis presidencialis de 1952 d'Estaus Uníus.[48]
Un documental titulau Making Montgomery Clift fue hechu pol su sobrinu, Robert Anderson Clift, en 2018, pa clarifical los mitus que si crearun sobri l'autol.[49]
Filmografía
[adital | adital cóigu]Premius i distincionis
[adital | adital cóigu]En 1960, Clift fue honrau cuna estrella nel Paseu dela Fama de Hollywood en 6104 Hollywood Boulevard.
- Premios Óscar {| class="wikitable" ! style="background
- #F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Película ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | 1949[50] || Mejol autol | Los Ángelis Perdius |Prantilla:Celda |- |1952[51] ||Mejol Autol|| A Place in the Sun ||Prantilla:Celda |- | 1954[52] ||Mejol Autol|| D'Aquí ala Eterniá ||Prantilla:Celda |- |1962[53] ||Mejol Autol de Repartu|| Judgment at Nuremberg || Prantilla:Celda |}
- Premius Globus d'Oru {| class="wikitable" ! style="background
- #F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Película ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | 1962 || Mejol autol de repartu | Judgment at Nuremberg |Prantilla:Celda |- |}
- Premios BAFTA {| class="wikitable" ! style="background
- #F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Película ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | 1962 || Mejol autol de repartu | Judgment at Nuremberg |Prantilla:Celda |- |}
Notas i referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Eleanor Clift (de soltera, Eleanor Roeloffs; n. 1940), columnista i comentarista política.
- ↑ cita libro | apellidos = Bosworth | nombre = Patricia | enlaceautor = Karl Marx | título = Montgomery Clift: A Biography | año = 2004 | editorial = Limelight Editions | isbn = 978-0879101350
- ↑ Cita noticia|apellidos=Cabanelas|nombre=Lucía M.|título=La maldición de Montgomery Clift, el actor que casi sobrevive a Hollywood|url=https://www.abc.es/play/cine/noticias/abci-maldicion-montgomery-clift-actor-casi-sobrevive-hollywood-202207010022_noticia.html?gig_actions=sso.login&gig_enteredFromComponent=fromLoginClick%7Cfecha=2022-07-01%7Cfechaacceso=2022-07-29%7Cperiódico=ABC%7Cubicación=Madrid%7Cnúmero=38.900%7Cpáginas=38-39
- ↑ Casillo, pp. 62–3
- ↑ Casillo, pp. 66–7
- ↑ cite web|last1=Kane|first1=Matt |url=http://www.glaad.org/2011/03/25/video-elizabeth-taylor-at-the-11th-annual-glaad-media-awards%7Ctitle= Elizabeth Taylor at the 11th Annual GLAAD Media Awards|publisher =GLAAD|date=March 25, 2011|access-date=February 1, 2017
- ↑ cite web |last1=Petersen |first1=Anne Helen |date=September 23, 2014 |title=Scandals of Classic Hollywood: The Long Suicide of Montgomery Clift |url=https://www.vanityfair.com/hollywood/2014/09/scandals-of-classic-hollywood-montgomery-clift |archive-url=https://web.archive.org/web/20240124145015/https://www.vanityfair.com/hollywood/2014/09/scandals-of-classic-hollywood-montgomery-clift |archive-date=January 24, 2024 |access-date=February 1, 2017 |work=Vanity Fair
- ↑ Bosworth, p. 204
- ↑ Capua, p. 22
- ↑ Casillo, pp. 29, 87–8
- ↑ LaGuardia, p. 57
- ↑ Capua, p. 25
- ↑ Casillo, pp. 23–4
- ↑ LaGuardia, pp. 35–6
- ↑ Casillo, pp. 22, 105–6
- ↑ Capua, p. 24
- ↑ LaGuardia, pp. 36–7
- ↑ Lawrence, Greg (2001). Dance with Demons: The Life of Jerome Robbins, pp. 120–23
- ↑ Jowitt, Deborah (2004). Jerome Robbins: His Life, His Theater, His Dance, p. 135
- ↑ Lawrence 2001, p. 127
- ↑ Jowitt, pp. 108, 135
- ↑ "Jerome Robbins: Something to Dance About" American Masters, Season 23, Episode 1
- ↑ Vaill, Amanda (2006). Somewhere The Life of Jerome Robbins, p. 240
- ↑ Jowitt, pp. 146–7
- ↑ Vaill, p. 240
- ↑ cite web |last=Ring |first=Trudy |date=May 6, 2021 |title=TCM Fest: West Side Story's Queer Origins and Other LGBTQ+ Highlights |url=https://www.advocate.com/film/2021/5/06/tcm-fest-west-side-storys-queer-origins-and-other-lgbtq-highlights |archive-url=https://web.archive.org/web/20240524160416/https://www.advocate.com/film/2021/5/06/tcm-fest-west-side-storys-queer-origins-and-other-lgbtq-highlights |archive-date=May 24, 2024 |access-date=March 5, 2022 |work=The Advocate
- ↑ Bosworth, p. 156
- ↑ Clift, Event occurs at 00:31:57
- ↑ Bosworth, p. 207
- ↑ Bosworth, p. 211
- ↑ Hoskyns, Barney (1992). Montgomery Clift: Beautiful Loser, p. 96
- ↑ Langella, Frank (2012). Dropped Names: Famous Men and Women As I Knew Them, p. 336
- ↑ LaGuardia, pp.138–39
- ↑ Bosworth, p. 281
- ↑ cite web |date=September 17, 2021 |title=#BornThisDay: Actor, Roddy McDowall |url=https://worldofwonder.net/bornthisday-actor-roddy-mcdowall-4/ |archive-url=https://web.archive.org/web/20220927184710/https://worldofwonder.net/bornthisday-actor-roddy-mcdowall-4/ |archive-date=September 27, 2022
- ↑ Cite web |date=October 17, 2019 |title=#BornThisDay: Actor, Montgomery Clift - The WOW Report |url=https://worldofwonder.net/bornthisday-actor-montgomery-clift-4/ |archive-url=https://web.archive.org/web/20230208035534/https://worldofwonder.net/bornthisday-actor-montgomery-clift-4/ |archive-date=February 8, 2023 |access-date=May 6, 2023 |website=worldofwonder.net |language=en-US
- ↑ Cite book |last=Douglas |first=Illeana |url=https://books.google.com/books?id=8nGcCgAAQBAJ&dq=tap+dancer+from+old+movies++dennis&pg=PA56 |title=I Blame Dennis Hopper: And Other Stories from a Life Lived In and Out of the Movies |date=November 3, 2015 |publisher=Macmillan |isbn=978-1-250-05291-9 |pages=179 |language=en |quote=Roddy was a private man who kept his private life separate, but I could tell by the way he spoke about him [Clift] that Roddy felt a deep love for the man he could not save.
- ↑ cite web |date=October 4, 1998 |title=Obituary: Roddy McDowall |url=https://www.independent.co.uk/arts-entertainment/obituary-roddy-mcdowall-1176240.html |archive-url=https://web.archive.org/web/20230409025313/https://www.independent.co.uk/arts-entertainment/obituary-roddy-mcdowall-1176240.html |archive-date=April 9, 2023 |website=The Independent
- ↑ Cite book |last=Capote |first=Truman |url=https://books.google.com/books?id=3ZtVQmML8xkC&q=clift |title=Too Brief a Treat: The Letters of Truman Capote |date= May 15, 2012 |publisher=Knopf Doubleday Publishing Group |isbn=978-0-345-80309-2 |page=199 |language=en
- ↑ Clarke, Gerald (1989). Capote: A Biography, p. 235
- ↑ Bosworth, p. 255
- ↑ Hoskyns, p. 34
- ↑ Bosworth, pp. 70–73
- ↑ Windham, Donald (1987). Lost Friendships: A Memoir of Truman Capote, Tennessee Williams, and Others, p. 64
- ↑ Cite web |date=July 16, 2010 |title=Donald Windham |url=https://www.telegraph.co.uk/news/obituaries/culture-obituaries/books-obituaries/7895371/Donald-Windham.html |archive-url=https://web.archive.org/web/20230815153339/https://www.telegraph.co.uk/news/obituaries/culture-obituaries/books-obituaries/7895371/Donald-Windham.html |archive-date=August 15, 2023 |access-date=September 16, 2022 |website=The Daily Telegraph
- ↑ Laurents, Arthur (2000). Original Story By: A Memoir of Broadway and Hollywood, pp. 5, 114
- ↑ Casillo, pp. 169–70
- ↑ Bosworth, p. 242
- ↑ cite news |last=Bridy |first=Tara |date=July 29, 2019 |title=Making Montgomery Clift: truth behind gay self-loathing myth |url=https://www.irishtimes.com/culture/film/making-montgomery-clift-truth-behind-gay-self-loathing-myth-1.3967440 |url-status=live |archive-url=https://web.archive.org/web/20200915234415/https://www.irishtimes.com/culture/film/making-montgomery-clift-truth-behind-gay-self-loathing-myth-1.3967440 |archive-date=September 15, 2020 |access-date=September 15, 2020 |newspaper=The Irish Times
- ↑ cita web|url=https://www.oscars.org/oscars/ceremonies/1949%7Ctítulo=21th Academy Awards (1949)|obra=Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas|fechaacceso=2021-03-19|idioma=en
- ↑ cita web|url=https://www.oscars.org/oscars/ceremonies/1952%7Ctítulo=24th Academy Awards (1952)|obra=Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas|fechaacceso=2021-04-13|idioma=en
- ↑ cita web|url=https://www.oscars.org/oscars/ceremonies/1954%7Ctítulo=26th Academy Awards (1954)|obra=Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas|fechaacceso=2021-04-22|idioma=en
- ↑ cita web|url=https://www.oscars.org/oscars/ceremonies/1962%7Ctítulo=34th Academy Awards (1962)|obra=Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas|fechaacceso=2021-05-04|idioma=en