Ir al contenido

Muralla de Prasencia

Dendi Güiquipeya
Muralla de Plasencia
Muralla de Plasencia
Torris i liençus dela muralla.
Ubicaçión
País España
Assitiamientu Plasencia (Caçris)
Coordenás 40°01′37″N 6°05′20″O
Caraterísticas
Tipu Muralla
Parti de Conjuntu Históricu de Plasencia
Materialis Mampostería
Estoria
Costructol Alfonsu VIII de Castilla
Costrución Finalis del sigru XII
Estau Restaurá
Gestión i proteción
Visitabili
Planus i mapas

Ubicaçión en Caçris

Plasencia
Ubicaçión en Caçris

La muralla de Prasencia es una cerca melital meieval, que arrodea el cascu estóricu dela ciá de Prasencia, assitiá ena província de Caçris, comuniá autónoma d'Estremaúra, España.

Fue construía a finalis del sigru XII con pesquis defensivus, siendu el su prencipal promotol Alfonsu VIII de Castilla, quien en 1186 fundó la ciá pa defendel tanto la su raya de meyodía colos territorius andalusíes como la su raya d'ocidenti col Reinu de Lión. Inque enos períous del Renacimientu i Barrocu se llevun a cabu inovacionis artísticas enas sus puertas d'acessu, el restu dela muralla conserva-si ábate entata dendi los sus encetis, cercandu entavía ogañu l'acessu al recintu intramurus.

Recintu amurallau de Prasencia sobri ortofotu.

La muralla encetó a construíl-si a finalis del sigru XII. Nesta época, Alfonsu VIII de Castilla conquistó el pequeñu assitiamientu andalusí que dessistíe nel lugal i lu convirtió nuna delas prencipalis ciais delas sus nuevas tierras, fundándu-si assina la d'ogañu ciá de Prasencia en 1186. El rei castellanu pretendíe assin defendel tanto la su raya de meyodía colos territorius andalusíes como la su raya d'ocidenti col Reinu de Lión. En 1195, Abu Yaqub Yusuf al-Mansur, aprovechandu el pânicu provocau entri los cristianus pola batalla d'Alarcos, reconquistó pa los andalusíes el centru-esti dela d'ogañu Estremaúra, aportandu en 1196 a Prasencia, cuyas murallas entavía nu estavan terminás. Quandu Alfonsu VIII reconquistó por fin la ciá en 1197, hizo dela su construcción completa una delas sus prencipalis prioriais, runchandu los castellanus completal la eificación nun tiempu récord de nuve mesis i col esfuerçu de dieç mil ombris.[1][2][3]

Col tiempu, las murallas fuerun perdiendu el su pesqui estratégicu, al produzil-si la unificación dela Corona de Castilla i sel prósperu el corriu dela raya cristiana pal sul, inque sigun funcionandu comu elementu defensivu. Nel Renacimientu s'aprovechó pa reformar algunas puertas i dal-le un nuevu aspeutu, datandu desta época la forma d'ogañu d'algunas como la puerta del Sol o la puerta de Berrozanas. Nel sigru XVIII destacó la reforma barroca dela puerta de Truxillu, que pasó a sel el d'ogañu Cañón dela Salú.[1] A finalis del sigru XIX se derrubun algunas partis dela muralla, s'entiendi que pa sanial la viciá atmósfera del recintu intramurus.[4]

Característica

[adital | adital cóigu]
Cubu i barbacana.

L'enceti dela ciá de Prasencia, melital i de repuebración, determinó la morfología dela su muralla: un ampliu recintu capaç d'albelgal, en casu de peligru, alos abitantis del alfoç dela ciá colos sus ganáus i ajuaris.[2]

Da la emprecisión ala que obliga l'estau d'ogañu de conservación, con grandis cachus de muralla perdius, puéi dezil-si ábate que la superfici cartográfica qu'ocupava el recintu amurallau era de 26,71 ha i el su perímetru de 2,44 km, sin incluyíl-si la barbacana i cubus.

El pesqui d'Alfonsu VIII era hazel de Prasencia una ciá-fortaleza, capaç de hazel frenti a musulmanis i lionesis. Pol-lo, la muralla costa dun dobli sistema defensivu, con un pañu artu, de gran grosol, i una barbacana esteriol, más baxa, separaús entri sí pun fosu. Amás, el ríu Jerti servíe como elementu defensivu, por mé de que rodea güena parti dela ciá.[3]

Los murus se topun reforçaús con una seri de cubus: torreonis de pranta semicirculal i peraltáus. Nu se sabi con desatitú el númiru de cubus de qu'estava hecha la muralla, inque dalgunus autoris palran de más de 70, amás delos correspondientis ala zona del desaparecíu Alcáçar. Sobrevivin 26 cubus.[1]

La mayol parti dela muralla está construía con mampostería, la qual se crei sedríe sacaú a pie d'obra. Se trata pol tanto de sillarejus i broquis irregularis, que s'unen por meyu de morteru de tierra i cal, rellenándu-si los espacius entri meyu cotras piedras chiqueninas.[1]

Puertas i postigus

[adital | adital cóigu]
Postigu de Santiagu.

Las puertas i postigus son, emprencipiandu pol norti i en sentíu oráriu: la puerta dela Fortaleza o de San Antón (desaparecía), el postigo de Santiagu, la puerta del Carru, la puerta del Sol, la puerta del Claveru, la puerta de Talavera, el postigu de Santa María, la puerta de Truxillu (d'ogañu Cañón dela Salú), la puerta de Coria, la puerta de Berrozanas i el postigu del Salvaol. Estus acessus entavía se siguin gastandu pa entral ala çona centru de Prasencia.[1][5]

Puerta del Sol

[adital | adital cóigu]
Puerta del Sol

La puerta del Sol se nombra assina pola su orientación al esti. En prencepiu estava flanqueá por dos torris, peru el su aspetu d'ogañu vien dela remodelación hecha acia 1573. Es una estrutura d'estilu renacentista que tini de mentar el singulal estuyu de estereotomía nel despieci de sillar i enas dovelas, col pesqui de consiguir un ángulu apescolau i eitatu acia el ortu, runchandu assina que los raius solaris vaigan derechamenti acia l'interiol dela calii del Sol. Nel su esteriol s'alcuentra un gran espaciu púbricu con monumentus como l'ospital de San Roqui o el conventu de San Miguel.[1]

Puerta del Claveru

[adital | adital cóigu]
Puerta del Claveru dendi l'interiol.

La puerta del Claveru se topa assitiá entri la Puerta del Sol i el Postigu de Santa María, cerca dela Catedral Nueva.

Puerta de Talavera

[adital | adital cóigu]

La puerta de Talavera era la más cercana ala Praça Mayol i s'assitiava mirandu al sudeste. Ogañu, l'únicu que se conserva nel su assitiamientu original al final dela calli Talavera son las jambas dela puerta, puestu qu'esta fue derrubá en 1704, duranti la Guerra de Sucesión Española, como forma de dal-li la bien-venia a Felipe V pola parti delos borbónicus pracentinus. El Palaciu Municipal guarda la inscripción que se topava nessa puerta.

Postigu de Santa María

[adital | adital cóigu]

El postigu de Santa María s'assitiaa enas cercanías del conjuntu delas catedralis. Está flanqueau pun cubu dela muralla i pola torri campanariu dela catedral.

Cañón dela Salú (puerta de Truxillu)

[adital | adital cóigu]
Cañón dela Salú

El Cañón dela Salú es una curiosa estrutura que se construyó entri 1721 i 1723 nel que dantis era la puerta Truxillu, que dava acessu ala ciá dendi el sul a través del vecín puenti de Truxillu. Sobri esta puerta s'abríe criau una capilla dedicá ala Virgi dela Salú que llegó a tenel una gran devoción en Prasencia, pol-lo que nel sigru XVIII se fusionó la puerta colos dos cubus que la protegían pa crial una ermita. La fachá d'extramurus del eificiu está considerá unu delos prencipalis símbulus de Prasencia, pol sel el primel monumentu del cascu antigu que se ve dendi el su acessu meyodional i assitial-si nuna çona con abondu hotril i passil.[1][2]

Puerta de Coria

[adital | adital cóigu]
Puerta de Coria

La puerta de Coria desapartaba el barriu intramurus dela ilesia dela Madalena dela çona extramurus d'almazaras i tenerías que s'assitiavan nel ríu Jerti xuntu del puenti de San Láçaru. Se deferenciaba dotras puertas pol tenel una sola torri defensiva nel sul, ya que al norti contava cuna defensa natural al abel un hondu desnivel hazia el ríu Jerti, lo qual se conocía localmenti como la "quebrá dela Mota". Es una puerta d'estrutura i ornamentación mu cenzilla, formá pun arcu de mediu puntu cuna figura umana ena su clavi.[1]

Puerta delos Judíus

[adital | adital cóigu]

Rezientementi s'á topau la llamá "puerta delos Judíus" nel lateral oesti dela muralla, ena çona del Paraol de Turismu. Possiblimenti se trati dun postigu que fue clausurau enos sigrus XV-XVI i abiertu i remodelau nel sigru XVII como puerta secundaria pa dal acessu a temas logísticus del Conventu de San Vicenti Ferrer (n'ogañu Paraol Nacional de Turismu).

Puerta de Berrozanas

[adital | adital cóigu]
Puerta de Berrozanas

La puerta de Berrozanas debi el su nomi a qu'está asitiá nel caminu que daba ala dessa de Berrozanas, pertenecianti al vecín municipiu de Oliva de Prasencia. Poresta puerta s'acedía dendi el arrabal de San Julián de extramurus al barriu nobiliariu dela ilesia de San Martín. Desta manera, comunicava la çona ena que vivían los nobris pracentinus col cementeriu judíu i el puenti de San Láçaru. Es un arcu de mediu puntu que sostribar un escú delos Reis Católicus i está rematau en quatru almenas.[1]

Postigu del Salvaol

[adital | adital cóigu]

El postigu del Salvaol está assitiau enas aportarias dela ilesia del mesmu nomi. Dava acesu ala ciá dendi la zona norti. Á síu restauraú rezientementi.

Alcáçar

[adital | adital cóigu]

El sistema defensivu de Prasencia estava reforçau pol Alcáçar. Esta fortaleza fue construía al mesmu tiempu que los cubus dela muralla, a finis del sigru XII o prencepius del XIII. S'emplaçava ena parti más alta dela ciá, nel estremu nordesti dela muralla. Estava cercau por tres murus, cun fosu d'augua en ábate tola su redolada. Era de pranta quairá, con una torri cilíndrica en ca esquina. En meyu de ca liençu tenía otra torri, retangulal la del esti i semicircularis las otras tres. La puerta prencipal, abierta al oesti, defendía por dos torris del primel muru i con puenti levadiçu, comunicava cuna segunda puerta, abierta al patiu d'armas.[3]

L'alcáçar quedó totalmenti destruíu en 1937, pol-lo que nu quea naita dél.[5]

Torri Lucía

[adital | adital cóigu]

La Torri Lucía es una delas torris defensivas más emportantis i mejol conservá. Se llama assina porque ena su cima s'encendían las lumbris qu'avisavan ala puebración dela comarca en casu de peligru.[5]

Ogañu, la torri guarda el Centru dela Fortaleza i Ciá Meieval, qu'ofreci información sobri la desaparecía fortaleza, la Prasencia meyeval i la su estoria.[6]

Representacionis virtualis

[adital | adital cóigu]

Nel añu 2019 se realizó la primera representación virtual completa dela muralla, gracias a un proyetu pressonal.[7]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 CastillosNet
  2. 2,0 2,1 2,2 López Martín
  3. 3,0 3,1 3,2 Tirado García: p. 170.
  4. Flores del Manzano
  5. 5,0 5,1 5,2 Tirado García: p. 171.
  6. viajarporextremadura.com
  7. Cita web|url=https://www.patrimoniovirtual.com/2019/11/27/virtualizacion-del-alcazar-y-muralla-de-plasencia/%7Ctítulu=Virtualización del Alcáçar i muralla de Prasencia - Patrimoniu Virtual|fechaacceso=9 de diziembri de 2019|fecha=27 de noviembri de 2019|sitioweb=Patrimoniu Virtual-Nuversidá d'Alicanti|idioma=es

Bibliografía

[adital | adital cóigu]

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]