Museu del Hermitage


El Muséu del Hermitage (en russu: Эрмитаж, Ermitazh, proveñenti del francés ermitage, «ermita», «refugiu del ermitañu»)[1] de San Petersburgu, Rússia, es una delas mayoris pinacotecas i muséus de antigüeais del mundu. La coleción del muséu ocupa un complexu formau por seis edificius assitiaus ala orilla del riu Nevá, siendu el más emportanti destus el Palaciu d'Inviernu, residéncia oficial delos antigus zaris. El restu del complexu arquitetónicu lo forman cincu eificius, entri los qualis s’allentan el Palaciu Ménshikov, el Eificiu del Estau Mayol i un recintu p'almacenamientu abiertu. El muséu se formó cola coleción privá qu’iban adquiriendu los zaris duranti abondus sigrus, i no fue ata 1917 quandu fue declaráu Muséu Estatal.
La su coleción, formá por más de tres millonis de piezas, abarca dendi antigüeais romanas i griegas, a quadrus i esculturas dela Uropa Ociental, arti oriental, piezas arqueológicas, arti russu, joyas i armas. La su pinacoteca está considerá una delas más completas del mundu. El muséu es unu delos más grandis del mundo.
Diretoris del Hermitage
[adital | adital cóigu]- Florian Antoine de Gille y Fiódor Bruni (1849-1860)
- Stepán Gedeánov (1863-1878)
- Aleksandr Vasílchikov (1879-1888)
- Serguéi Nikítich Trubetskói (1888-1899)
- Iván Vsévolozhsky (1899-1909)
- Dmitri Tolstói (1909-1918)
- Borís Legrán (1931-1934)
- Iósif Orbeli (1934-1951)
- Mijaíl Artamónov (1951-1964)
- Borís Piotrovski (1964-1990)
- Mijaíl Piotrovski (1992-presente)
Véase tamién
[adital | adital cóigu]- Gatos del Hermitage, sobre los felinos que ahuyentan las ratas, dendi el sigru XVIII.
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ VV. AA., Museus del Mundu, Museus del Hermitaji, San Petersburgu, Planeta de Agostini, 2005, p. 20, ISBN 84-674-2001-4