Ir al contenido

Năsăud

Năsăud
Entidad subnacional


Escudo


Ubicación de Năsăud
Coordenadas 47°17′00″N 24°24′24″E / 47.283333333333, 24.406666666667
Capital Năsăud
Entidad Ciudad en Rumanía
 • País Prantilla:Geodatos Rumania
Superficii  
 • Total 43,25 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 330 m s. n. m.
Puebración (1 de diziembri de 2021)  
 • Total 10215 hab.
 • Densidá 236,18 hab/km²
Huso horario UTC+02:00 y UTC+03:00
Código postal 425200[1]
Sitio web oficial

Năsăud (en alemán: Nassod, Nußdorf; n'úngaru: Naszód) es un monicípiu ena província de Bistrița-Năsăud, Rumanía. La ciá s’alcuentra ena estórica Transilvania.

Etimologia

[adital | adital cóigu]

El nobri de Năsăud dessurca quiciá dende las luengas eslavas nas voda, que queri dizil «alreol del augua» o «la nuesa augua». Otra etimulogia vini de Nußdorf (Nussdorf, «puebru delos noçalis»), el nobri en saxón transilvanu dela ciá mentri la Eá Meya.

Antigua ciá dela raya dela Monarquía delos Absburgu conociá polos sus regimentus de raya con garbu i las sus güenas escuelas, Năsăud fue el escenáriu pola xunta del 10 de setiembri de 1848, quandu el briandán austríacu Karl von Urban llamó a cientus de cabeci leras de dambos los 44 destritus del Prencipau de Transilvania ala ciá i proclamó la resisténcia contra la Revolución de 1848 i la uñidura de Transilvania a Ungría. [2]

Conociú comu estância pal Distritu Grânicerescu Năsăud, i dantis comu seu del Segundu Regimentu Rumanu (n'úngaru: Oláh, en alemán: Wallach) d'Enfantería de Raya n.º 17, encetau nel año 1762. Una güena parti delos soldaus del regimentu năsăudeanu runchó ena Batalla d’Austerlitz i nel puenti d'Arcole contra l’esércitu francés llevau pol general Napoleon Bonaparte. Pola su valentiá, dambos dos ganarun un sonau renombri enaquel tiempu, el de «cátanas negras».

Nel mes de marçu de 1849, Năsăud fue quemau ábate por compretu polos rebeldis revolucionárius úngarus, más isatamente, polos soldaus delos regimentus de raya secúis, de mó que quedun en pie namás unas pocas custrucionis delos estitutus púbricus. Sigún el capitán Silvestru Tomi (1821-1878) del regimentu grânicerescu, natural de Mocod, s’avió l’encendiu al estitutu d'educación, llevau en 1784 comu escuela palos ijus delos grâniceros. Non se quemó mas qu'el techu. En noviembri de 1850, tiempu dantis dela desapaición del regimentu, Năsăud fue visitau pol General de Brigá Ritter von Laiml, que ena su chiveçura tuvu la su escuela melital nel vieju Estitutu Melital d’aquí. Al ponel-si a miral el desastre passau, tomó meyias de priessa pa remendal el techu del efiáciu estafurtau.

Ena fecha del 19 d'outubri de 1884, l'obispu rumanu uniu de Gherla, Ioan Sabo, hizu la Ilesia de San Nicolàs, siendu considerau el criador de derechu del templu, conociú tamién comu «ilesia delos grâniceros», sei del Vicariatu grecu-católicu de Rodna.

Endispués dela Primera Guerra Mundial (1914-1918), la ciá formaba parti dela comarca de Năsăud, nel destritu de Năsăud, una unidá alministrativa del Reinu de Rumanía, sucessora del comitau de Bistrița-Năsăud del Imperiu Austrúngaru, con seu ena ciá de Bistrița.

Năsăud vido la espansión endustrial mentri la etapa comunista i el esmoronamientu dela endústria endispués dela Revolución Rumana de 1989.

Năsăud entavía tieni unas pocas custrucionis del final del sigru XVIII i del enceti del sigru XIX en pie. Lo más asseñalau en esti sentíu es la ilesia grecu-católica rumana del lugal i la que fue seu melital del regimentu ena época delos Absburgu, ogañu un museu. Inque el ayuntamientu s’alcuentra nel su meyu, el centru dela ciá del sigru XIX s’á dexau aballal-si. Dendi 2012, el municípiu á encetau a remendar las custrucionis nel vieju centru dela ciá. El ayuntamientu vido una remenación compreta i una espansión en 2013.

Geografía

[adital | adital cóigu]

La ciá s’alcuentra ena Pandorga de Transilvania, ena orilla derecha del Ríu Someșul Mare. Está assitiá ena parti del meyu dela província, a una depertaura de 24 km dendi la capital, Bistrița, i a 30 km dela ciá de Beclean.

Demografía

[adital | adital cóigu]

Nel 1850 abía 1.359 abitanti, delos qualis 1.236 eran rumanus, 87 alemanis i 30 úngarus. Nel 1900 abía 3.142 abitanti, delos qualis 2.367 eran rumanus, 565 úngarus i 197 alemanis.

Sigún los datus del Censu de 1930, la ciá de Năsăud tenía un total de 3.512 abitanti, dondi 2.886 eran rumanus, 98 úngarus, 83 alemanis, 420 judíus i 31 gitanus. Fue la ciá cola huerça confesional católica (grecu-católica) más grandi de Rumanía entri la su puebración.

Economia

[adital | adital cóigu]

L'atividá económica del lugal furrula alreol dela economia de remesas criá pola masiva emigración a España i Itália dantis del prencepiu del sigru XXI, inque los mayoris patronus endustrialis en testilis i quimicus s'han runchiu gracias a pertencia ala Uñón Uropea.

El recalientu económicu de meyaus delos años 2000 s'á muau nuna mejol vida ena ciá i ena remenación delas infrastructures. Lo más señalau nesti sentíu es l'avío del antiguu quartel melital (ogañu un museu), los caminus remendaus i mas ocionis de chiguitis i jantaderus.

Tráficu

[adital | adital cóigu]

Polr Năsăud passan las carreteras nacionalis Drum național 17C ala ciá de Bistrița i la Drum național 17D, que acontina el ríu Someșul Mare p'arriba.

Por aquí tamién passa la Vía de ferru Beclean pe Someș–Rodna Veche.

Puebración

[adital | adital cóigu]
Conceju

Sigún el censu de 2021, Năsăud tieni una puebración de 10.215 abitanti. La huerça dela puebración es rumana, inque ogañu dessistin tamién minorías úngaras i alemanis.

Educación

[adital | adital cóigu]

La ciá tieni una vieja tradición nel deprendimientu, siendu d'entri los poquinus puebrus dondi dessistían escuelas confesionalis de secundária (grecu-católicas) palrandu en rumanu (ogañu el Colegiu Nacional «George Coșbuc» i la Escuela Secundária «Mihai Eminescu»), asina comu aquellas «escuelas trivialis». [3]

Nel año 1969, el Ministériu d'Enseñança determinó l'encetu dela Casa de Niñus ena ciá de Năsăud. Assin que al prencepiu del añu escolal 1969-1970, un grupu de 120 zagalas dela Casa de Niñus de Prundu Bârgăului fuerun mudás a Năsăud.

Năsăud es un centru emportanti dela coltura tradicional rumana. La ciá á conservau bien los sus vestíus i bailis de antañu. El Museu de la Raya s'alcuentra nel paláciu dela antigua alministración melital de Năsăud.

Sitius d'enterés

[adital | adital cóigu]
Estatua dela «Lupa Capitolina»
  • Museu Memorial Liviu Rebreanu, nel vieju barriu năsăudeanu de Prislop, ogañu «Liviu Rebreanu».
  • Museu Memorial George Coșbuc, nel puebru de Hordou (ogañu Coșbuc), s’alcuentra ena carretera nacional que uñi la província de Bistrița-Năsăud cola de Maramureș.
  • Estatua dela «Lupa Capitolina», ensiña dela latiniá del puebru rumanu, doná pol dr. Traian Gheorghe Dascăl i la su muger Nadia.
  • Monumentu alos Érois Rumanus dela Primera Guerra Mundu. El socru, de horma quairá, tieni dencima un pedestau paralelipipédicu con una cornisa derecha ena parti de arriba. Siguiendu el pedestau ai una colunnuza que tieni nel lau de frenti un adornu en relievi, con una corona de lauri. Hechu con bloquis de granitu, el monumentu es artu de 2,50 m. Nel frontispíciu del pedestau s’alcuentra la scrición: «Alos érois muertus ena guerra la grandi, hiziendu el su dival».
  • Ilesia romano-católica de Năsăud
  • Ilesia de San Nicolàs de Năsăud [4]

Ena literatura

[adital | adital cóigu]

El mentau escreviol d'entreguerras Liviu Rebreanu, natural de Târlișua, puebru de la Tierra de Năsăud, ena su novela «Ion», amuestra la vida de Năsăud i delas localidais d'alreol, comu el puebru de Vărarea (ogañu, Nepos) o el vieju Prislop (ogañu el barriu năsăudeanu «Liviu Rebreanu»), sitiu dondi abital una tupa de tiempu.

Pressonas celebris

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Worldpostalcodes.org,código postal n.º 425200.
  2. Miskolczy, Ambrus, 2002, Transylvania in the Revolution and the War of Independence (1848-1849) in History of Transylvania Vol. III., Institute of History of the Hungarian Academy of Science
  3. "Colegiul Național "George Coșbuc" Năsăud". www.gcosbucnasaud.ro. Retrieved November 24, 2021.  Unknown parameter |lang= ignored (|language= suggested) (help)
  4. Pr. Pop, Leon, 2014, Ortodoxia la Năsăud, p. 85, Renașterea