Nairobi
| Nairobi | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital de Kenia | ||||
|
| ||||
| ||||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Nairobi en Kenia | ||||
|
Ubicación de Nairobi | ||||
| Coordenadas | 1°17′11″S 36°49′02″E / -1.2863888888889, 36.817222222222 | |||
| Entidad | Capital de Kenia | |||
| • País | Prantilla:Geodatos Quénia | |||
| • Condado | Nairobi | |||
| Gobernador | Hon. Johnson Sakaja | |||
| Superficii | ||||
| • Total | 696 km² | |||
| Altol | ||||
| • Media | 1661 m s. n. m. | |||
| Puebración (2016) | ||||
| • Total | 5545000 hab. | |||
| • Densidá | 4,509 hab/km² | |||
| • Urbana | 3,138,295 hab. | |||
| • Metropolitana | 5,545,000 hab. | |||
| Huso horario | UTC+03:00 | |||
| Código postal | 00100 | |||
| Prefijo telefónico | 020 | |||
| Sitio web oficial | ||||
Nairobi es la capital i ciá más grandi dela Repúbrica de Quenia. El nombri Nairobi provien dela frasi masái Enkare Nyorobi, que significa «el lugal d'auas frescas», en referencia al ríu Nairobi que la atraviesa. Nostanti, es conocía populalmenti como «la ciá verdi nel sol». Se topa ena çona centru-sul del país, a una altitú d'entri 1661 i 1795 metrus, alas orillas del ríu Nairobi.
Es la ciá más puebrá d'África Oriental, con una puebración urbana estimá d'entri 3 i 4 millonis d'abitantis. Sugún el censu de 2019, nel área almenistrativa de Nairobi, vivíun 4 397 073 abitantis, [1] nun área de 696 km². [2] Amás, es la quarta ciá más grandi d'África.
Fue fundá polas autoridais colonialis del África Oriental Británica en 1898 como una simpli estación ferroviaria ena vía que unía Mombasa cola Uganda, pues la considerarun un lugal ideal pa escansal, gracias ala su gran altitú, el su climi prácidu i los sus güenus suministrus d'aua. [3] Nostanti, la ciá creció rápidamenti ata hazel-si la capital d'África Oriental Británica en 1905, i ena capital dela repúbrica de Kenia libri en 1963. [4] Nairobi, amás, es la capital dela província de Nairobi i del destritu de Nairobi. Duranti los primerus añus de Kenia como estau endependienti, se volvió un centru palas indústrias del café, el té i el sisal. [5] Los sucessivus gobiernos dendi la endependencia han construíu i convertíu a Nairobi nuna moerna ciá metropolitana cuna puebración diversa i una economía en crecimientu. [6] Nostanti, la mayoría delos sus abitantis vivin ena probiça.
Nairobi es ogañu una delas ciais más prominentis en África, tantu pulítica como económicamenti. [7] En ella se halla el Parlamentu de Kenia i acohi a milis d'empresas kenianas, assín como a compañias i organizacionis enternacionalis, como el Programa delas Nacionis Unias pal Meyu Ambienti (PNUMA) i la Oficina delas Nacionis Unias en Nairobi (ONUN). Es un centru comercial i coltural rondamenti consolidau. La Bolsa de Valores de Nairobi (NSE) es una delas mayoris bolsas de valoris d'África i la segunda más antigua del continenti. Es la quarta bolsa de valoris más grandi d'África en términus de volumin comercial, cuna albeliá pa realizar dieç millonis de transacionis diarias. Tamién acohi el Parqui Nacional de Nairobi. Nairobi se unió ala Redi Mundial de Ciais del Aprendiçaçi dela UNESCO en 2010. El Grupu d'Estudius sobri Globaliçación i Ciá de Classi Mundial (GaWC) define a Nairobi como un prominenti centru social.
Estoria
[adital | adital cóigu]Primerus añus
[adital | adital cóigu]
El sitiu de Nairobi era originalmenti una tierra de pantanus ocupá pun puebru pastol, los Maasai, la comuniá de comerciaoris de larga distancia, los Akamba, asín como los kikuyu agricultoris. El nombri de Nairobi provieni dela espresión maasai que senifica «auas frescas», refiriendu-si al regatu d'aua fría que correba pola zona. Cola llegá del Ferrocarril d'Uganda, el lugal fue escoyíu por Sir George Whitehouse pa un depósitu d'almacén, zona de maniobras i campamentu palos trabajaoris indius que laburaban nel ferrocarril.
Whitehouse, enhineiru xefi del ferrocarril, favoreció el sitiu como un lugal de descansu ideal devíu ala su artura, climi templau, suministru d'aua apropiau i pol estal situau dantis dela empiná xubía delas escarpas de Limuru. La su eleción fue critica pola alministración del Protectorau d'África del Esti, que consideraba qu'el sitiu era masiáu llanu, con mal drenahi i relativamenti estéril.

Ena época precolonial, la genti dela Kenia moerna vivía en aldeas entri las sus tribus i grupos colturalis, ondi tenían gobiernantis dentru delas sus comunidais en lugal dun gobiernu o lídel únicu.
En 1898, Arthur Church recibió el encargu de diseñal el primel traçáu urbanu pal depósitu ferroviariu. Estaba compuestu por dos Callis —Victoria Street i Station Street—, diessi avenías, alohamientus pal personal i una zona comercial india. El ferrocarril llegó a Nairobi el 30 de mayu de 1899, i d'antina Nairobi sustituyó a Machakos como sei dela alministración provincial dela provincia d'Ukamba.
Cola llegá del tren, Whitehouse comentó que «la propia Nairobi se volverá enos próssimus dos añus un lugal grandi i prósperu, i ya hai munchas solicituis pa sitius d'hoteles, tiendas i casas». Sin embargu, los primerus añus dela ciá estuvun lhenus de problemas de malaria, lo que llevó a dalo menus un intentu de tresladal la ciá. A prencipius del sigru XX, la calli del Bazar (agora Biashara Street) tuvo que sel reconstruyía del tó endispués dun broti de peste bubónica i del quemaeru dela ciá original.
Entri 1902 i 1910, la puebración dela ciá creció de 5.000 a 16.000 abitantis i se desenvolvió alreol dela alministración pública i el turismu, al prencipiu en forma de caça mayor. En 1907, Nairobi sustituyó a Mombasa como capital del Protectorau d'África del Esti. En 1919, Nairobi fue deciará municipiu.
Crecimientu
[adital | adital cóigu]En 1921, Nairobi tenía 24.000 residentes, delos qualis ábate 12.000 eran nativus africanus. La década siguienti vio el crecimientu delas comunidais africanas nativas en Nairobi, que prencipiarun a sel mayoría pola primera vezi. Esti crecimientu causó problemas de praneamientu, descritus polos espertus como el «Problema de Nairobi». En Hebreru de 1926, el oficial colonial Eric Dutton passó por Nairobi caminu del Munti Kenia i diju dela ciá:
Endispués dela Segunda Guerra Mundial, la continua espansión dela ciá enfadó tantu alos Maasai como alos kikuyu indígenas. Estu llevó al Llevantamientu Mau Mau enos añus 50 i alas Conferencias de Lancaster House, qu'encetarun la transición ala endependencia de Kenia en 1963.
Endispués dela endependencia
[adital | adital cóigu]
Nairobi siguió siendu la capital de Kenia endispués dela endependencia, i el su rápidu crecimientu aumentó la presión sobri la infraestrutura dela ciá, siendu frecuentes los cortis de lhuç i la farta d'aua.
En Setiembri de 1973, el Kenyatta International Conference Centre (KICC) abrió al públicu. El eificiu de 28 prantas fue diseñau pol arquiteutu noruegu Karl Henrik Nøstvik i el kenianu David Mutiso. Es el únicu eificiu dela ciá con un helipuertu abiertu al públicu. El KICC fue la estrutura más respetuosa col meiu ambienti de dambas construyías enos setenta, gastandu materialis del lugal como grava, arena i cementu.
En 1972, el Bancu Mundial aprevó fondos pala espansión del aeropuertu de Nairobi (agora Aeropuertu Enternacional Jomo Kenyatta), incluyendu una nueva terminal i pistas. El proyeutu costó más de 29 millonis de dólares dela época. El 14 de marçu de 1978, la terminal fue terminá i inaugurá pol presidenti Jomo Kenyatta poquinu dantis de morril. El aeropuertu muó el su nombri a Jomo Kenyatta en memoria del primel presidenti.
El Giraffe Centre, un santuariu d'animalis nel sudesti, abrió en 1983 pa protehel la jirafa de Rothschild en peligru d'estinción.
En Abostu de 1998, la embahá delos Estaus Unius nel centru de Nairobi fue bombardiá por Al-Qaeda, nuna serie d'atentaos contra embahás americanas. Ogañu el sitiu es un parqui conmemorativu.
Sigru XXI
[adital | adital cóigu]
En Outubri de 2011, s'inauguró una estatua en memoria de Tom Mboya, políticu de la endependencia asesinau.
En Noviembri de 2012, el presidenti Mwai Kibaki inauguró la Supercarretera de Thika, que costó 31.000 millonis de chelines kenianus. Esti gran proyeutu enampló la vía de quatro a ochu carrilis pa dimal el conhestionamiento.
En Mayu de 2017, el presidenti Uhuru Kenyatta inauguró el Ferrocarril de Vía Estandard que coneta Nairobi con Mombasa, financiau ena su mayoría por China.
Enos úrtimus añus, Nairobi á vistu proyeutus de gran emportancia como la Autopista de Nairobi (Nairobi Expressway), terminá en 2022 pa dimal el tráficu pola Mombasa Road. Tamién s'á encetau el Green Park Bus Terminal en 2021 pa mehoral el trasporti públicu, i continúan los programas de vivienda acessibli pa dal fogal ala crecienti puebración dela ciá.
Geografía
[adital | adital cóigu]La ciá está localiçá enas coordenadas 1°17′S 36°49′E / -1.283, 36.817 i ocupa alreol de 150 km². Está situá a 1661 metrus sobri el nivel del mari.
Nairobi se ubica entri las ciais de Kampala i Mombasa. Al estal cerca del lau esti del Gran Valle del Rift, padece ocasionalmenti terremotus menoris i tembloris. Las colinas Ngong, localiçás al oesti dela ciá, son el accidenti geográficu más característicu de Nairobi. El Munti Kenia está situau al norti de Nairobi i el Munti Kilimanjaro nel sudesti; dambas dos montañas son visiblis dendi Nairobi nun día despejau.
El ríu Nairobi i los sus afluentes atraviesan el condau de Nairobi. La ganadora del Prémiu Nobel dela Pas Wangari Maathai á luchau pa salval el bosqui de Karura, situau al norti dela ciá, qu'estuvu baju amenaça al querel construil-si viviendas i otras infraestruturas. [8]
Los barrios del oesti dela ciá s'extiendin a lo largu dunos 20 km, dendi el Kenyatta National Hospital nel sul, ata los quartelis delas Nacionis Unias nel barrio de Gigiri nel norti. La ciá tieni el su centru en City Square, nel centru del destritu financieru. Los eificius del Parlamentu de Kenia, la Catedral dela Sagrá Familia, el Ayuntamientu, la Corti de Justícia i el Kenyatta International Conference Centre se topan alreol dela praça.
La contaminación pol plásticos á algancau proporcionis masivas en Kenia. Solo en Nairobi se viertin ábate 500 toneladas diarias destos residuos, sugún datus de 2021. Algunus delos residuos acaban enos intestinus del ganau, ena superfícii delos ríus o enos desaugüis, provocandu inundacionis enos periodus de lluvia. [9]
Climi
[adital | adital cóigu]Nairobi se topa a una altitú de 1661 m s. n. m., polo que tieni un climi moderau, que d'alcuerdu cola classificación climática de Köppen, es de vranu suavi (Cwb), similal al de Adís Abeba. A pesar de topar-si nel Equadol, la altitú provoca que las tardis seyan frías, sobri to en mesis d'inviernu juñu/juliu, quandu la temperatura se situa sobri los 10 °C. El períodu más calurosu i soleau del añu son los mesis de diziembri i marçu, quandu la temperatura promediu oscila alreol delos 20 °C duranti el día. La temperatura máxima es de 24 °C.
Hai dos periodus de lluvias moderadas. La parti más fría del añu es justu endispués dela primera estación lluviosa, ata setiembri. Al topar-si Nairobi cerca del Equadol, las diferencias entri las estaciones son mínimas. Las estaciones se classifican en lluviosa i seca. La sincronía entri el amanecel i el ocasu no varía muncho en tol añu.
| Jen. | Feb. | Març. | Abr. | May. | Jun. | Jul. | Ag. | Set. | Oct. | Nov. | Dic. | Añu | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Récord máximu (°C) | 29,8 | 30,5 | 30,9 | 29,0 | 26,8 | 28,1 | 32,7 | 32,5 | 30,0 | 29,0 | 27,9 | 27,6 | 32,7 |
| Mássima media (°C) | 25,5 | 26,7 | 26,8 | 25,0 | 23,6 | 22,5 | 22,0 | 22,7 | 25,0 | 25,7 | 24,0 | 24,4 | 24,5 |
| Temperatura media (°C) | 18,0 | 18,8 | 19,4 | 19,2 | 17,8 | 16,3 | 15,6 | 15,9 | 17,3 | 18,5 | 18,4 | 18,1 | — |
| Mínima media (°C) | 10,5 | 10,9 | 12,1 | 13,4 | 12,1 | 10,0 | 9,2 | 9,1 | 9,7 | 11,3 | 12,7 | 11,7 | 11,1 |
| Récord mínimu (°C) | 3,3 | 2,2 | 6,7 | 7,8 | 7,9 | 4,4 | 1,1 | 2,9 | 3,9 | 5,5 | 6,7 | 6,2 | 1,1 |
| Precipitación (mm) | 58,3 | 49,8 | 92,2 | 242,3 | 189,5 | 38,6 | 17,6 | 24,0 | 31,2 | 60,8 | 149,6 | 107,6 | — |
| Días con precipitación (≥ 1 mm) | 4 | 4 | 8 | 16 | 13 | 5 | 3 | 4 | 4 | 7 | 14 | 9 | — |
| Oras de sol | 288,3 | 266,0 | 266,6 | 204,0 | 189,1 | 159,0 | 130,2 | 127,1 | 180,0 | 226,3 | 198,0 | 257,3 | — |
|
Fuéntis: Hong Kong Observatory (1961–1990)[10] y World Meteorological Organisation[11]; BBC Weather[12]. | |||||||||||||
Destritus
[adital | adital cóigu]

Hai una amplia varianti de nivelis de vida en Nairobi. La mayoría delos kenianus ricus vivin en Nairobi, peru la mayoría delos abitantis de Nairobi son de crassi meia. S'á estimau que la metá dela puebración vivi enos barrios bajos que cubrin solamenti el 5% del área dela ciá. El crecimientu destos barrios bajos es el resultau dun urbanismu mal praneau i la farta de disponibiliá pa pagal préstamus polos abitantis d'ingresus bajos.
Kibera es unu delos barrios bajos (favela) más grandis d'África i está situau al oesti de Nairobi. («Kibera» es la pallabra nubia pa «bosqui»). Los barrios bajos cubrin 2 km² i se topan sobri tierra propieá del gobiernu. Cuenta con una puebración estimá d'entri 700 000 i 1 millón d'abitantis. Ena qual el 80% delos jóvenis están en paru. [13]
Abondus abitantis que no vivin enos barrios bajos de Nairobi vivin en condicionis d'alojamientu relativamenti güenas. Se pueun topar casas grandis en munchas vecindais, sobri to al oesti de Nairobi. Estoricamenti, los inmigrantis británicus s'han asentau enos barrios de Langata i Karen. Otrus barrios con abitantis d'ingresus meius i artus son Parklands, Westlands, Hurlingham, Milimani i Nairobi Hill. City Square, la parti central dela ciá, se caracteriza polas sus amplias avenías i polos sus rascacielus.
Demografía
[adital | adital cóigu]Nairobi á esperimentau unu delos éndicis de crecimientu más artus de toa África. Dendi la su fundancia en 1899, Nairobi á crecíu ata hazel-si la ciá más grandi nel África Oriental, a pesar de sel la ciá más jovi ena rehión. El éndici de crecimientu de Nairobi es ogañu el 6,9%; s'estima que la puebración de Nairobi algancará 5 millonis en 2015.
Coltura
[adital | adital cóigu]Nairobi es una ciá cosmopolita i multicoltural. Dendi la su fundancia, Nairobi á manteníu una huerça presència británica, cuna herència del dominiu colonial. Estu se puei vel nel ampliu númiru de barrios con grafía inglesa, como por ejemplu Hurlingham i Parklands.
A meiaus del sigru XX, abondus forasterus d'otras colonias británicas prencipalmenti de India i de Pakistán s'asentarun en Nairobi. La mayoría destos inmigrantis que llegarun fueron trabajaoris que construirun el ferrocarril de Kampala a Mombasa i terminarun pol asentar-si en Nairobi endispués dela su conclusión. Ena ciá tamién s'han establecíu comunidais procedentis delas vecinas Somalia i Sudán.
Nairobi cuenta con un gran númiru d'ilesias, mezquitas, templus i gurdwaras. Los sitius prencipalis d'adoración incluyin la Catedral dela Sagrá Familia, la Catedral de Todos los Santos, la mezquita Ismaili Jamat Khana i la Mezquita Jamia.
Economía
[adital | adital cóigu]Nairobi es la sei dela Bolsa de Valoris de Nairobi, siendu la quarta bolsa africana más grandi pol volumin transau, i la quinta en términus dela capitaliçación de mercau como porcentahi del PIB. [14]
Nairobi es la sei de varias oficinas de multinacionalis en África, como General Electric, Young & Rubicam, Google, Coca-Cola, Airtel, i Cisco Systems.
Alreol de 2 millonis de pressonas, o la metá dela puebración de Nairobi, vivin en barrios marginalis. Estus úrtimus ocupan solu el 5% dela parti residencial dela ciá. Las condicionis de vida son difíciis: escassu acessu al'aua potabli i ala atención sanitaria, malas condicionis de saneamientu i constantes amenaças de desahuciu. Por ejemplu, en outubri de 2021, la barriá marginal de Mukuru Kwa Njenga fue arrasá pa dal passu ala ampliación d'una carretera, dejandu sin fogal a 40.000 pressonas dela nuechi ala mañana. [15]
Lugaris d'interés
[adital | adital cóigu]El museu dedicau ala danesa Karen Blixen está situau ena casa original desta célebri autora d'África-atractivu mundu escuru, novela que sumaría populariá endispués dela su adaptación al cini de Sydney Pollack llamá Memorias d'África.
El Museu Nacional de Kenia cuenta con una gran coleción d'utensilius preestóricus, incluyíus los restos completus d'un Homo erectus varón.
Otra atraución es el mausoleu de Jomo Kenyatta, el Teatru Nacional de Kenia i los Archivus Nacionalis de Kenia. Las prencipalis galerías d'arti de Nairobi son el Museu Rahimtulla d'Arti Moernu (Ramoma) i el Centru d'Artis Mzizi.
En Nairobi se presenta un entornu muy variabli d'espacius naturalis pala proteción dela biodiversidá.
El parqui nacional de Nairobi s'inauguró en 1946. Se topa a solu 7 km del centru dela ciá, i enos sus 117 km² convivi una gran varianti d'animalis. Ogañu están registrás más de 80 especies de mamíferus i más de 400 d'avis. El parqui está cercau por tres laus, el quartu lau está delimitau pol ríu Athi. La mayor parti del parqui está compuestu pun nivel abiertu. Nel parqui se topan el rinoceronte negru, la jirafa masai, búfalus, cerdus salvahis i Thomson, gacela de Grant i deperdaoris como los lionis, leopardus, panteras i hienas. Tamién se pueun vel comunmenti más especies de chacal, ñus, antílopes i cebras.

Daphne Sheldrick’s Orphanage
[adital | adital cóigu]Aquí se puei topar el orfanatu pa elefantis i se puei llegar a través dela Ruta de Magadi, que eliminandu-si la tarifa d'entrá al parqui nacional es una çona inclusive más atractiva. Esti lugal es un sitiu de proteción de crías d'elefantis huérfanas devíu ala caça furtiva. Se puei osserval alos elefantis mientris juegan, mientris que las enfermeras i los biólogos dan conferencias sobri estus animalis.
Langatta Giraffe Center
[adital | adital cóigu]Esti centru de jirafas es manteníu pol AFEW (Fondu Africanu pala vida silvestri en peligru d'estinción), está situau nel destritu Langatta. Es la prencipal atraución palos ninius pol su mou de cohesión cola alimentación del animal ena atraución jirafas de Rothschild, ondi se puei tenel una mayor comunicación cara a cara nuna torri. Prencipia a 1-2 km de largu nel senderu dun bosqui primitivu. Assimesmu los datus sobri las prantas i animalis son proporcionaus pol centru por meiu de folletus.
Trasporti
[adital | adital cóigu]La conhestión enos caminos i carreteras es un problema en Nairobi, pol ellu la gobernación estatal á planeau varius proyeutus, entri los qu'está en processu pala nueva redi ferroviaria Syokimau Rail Service cuya estación prencipal san Bypass Road se da por terminá. El proyeutu ferroviariu rehional Nairobi Network Rail Commuter Sh24b sedríe el primel pesqui del pran económicu que lleva en marcha el presidenti, llamau Economic Vision Plan 2030 que pretendi ampuhar el desenvolvimiento destus meius de trasporti mal organiçaus i críticus ena atualiá, amás de reducir los costus de trasporti devíu al movimientu rápidu de bienis i pressonas ena rehión, tamién aumental el comerciu, mehoral el bienestal socioeconómicu del norti de Kenia i aumental el potencial del país ena atraución d'enversionis de tol mundu.
Aeropuertus
[adital | adital cóigu]Nairobi se sirvi prencipalmenti del Aeropuertu Enternacional Jomo Kenyatta. Es el aeropuertu más grandi del esti i África central, i manehau por más de 4.9 millonis de pasajerus en 2008. El aeropuertu es un emportanti centru de tránsitu palos pasajerus i turistas que vuelan a atractivus espacius naturalis d'África del Esti, i p'otras ciais más pequeñas en África oriental i centru d'África. El aeropuertu está situau a 20 km del destritu financieru central de Nairobi. El aeropuertu tamién da serviciu direutamenti alos pasajerus entrecontinentalis d'Uropa i Asia.
Wilson Airport es un aeropuertu d'aviación general más pequeñu i concurriu, situau nun suburbiu sul-central de Nairobi West. S'ocupa de pequeñas aeronavis qu'operan heleramenti en Kenia, inque angunus ofrezin servicius a otrus destinos africanus.
El Aeropuertu Santa María fue el primel i más antigu aeropuertu de Kenia, ogañu es una basi melital.
Matatu
[adital | adital cóigu]Es el meiu de trasporti más populal dela ciá, pertenci ala empresa de minibuses. La etimología de matatu es «tres centavus de dólar pa un passéu» (ogañu con costi superiol). Es la forma más sencilla de trasporti ata otras rehionis dela ciá o del país. Lo que le proporcionó la fama atual fue la su decoración ena carrocería al gustu delos propietarius, destacandu nuna ocasión el rostru de Barack Obama.
Devíu ala competitiviá entri los operaoris esti meiu tieni un estorial d'accidentis pol velocidá temeraria, inclusive angunus habían equipau al su vehículu con sistemas d'aparatus digitalis pa atrael alos usuarius. En 2004 se prencipió a regulal esti meiu pa dalti mayor seguriá, obligandu alos propietarius pintal con una franja amarilla e incorporal cinturonis de seguriá al automóvil, i otras normas qu'en su momentu crió una gran polémica.
Otobussis
[adital | adital cóigu]Los otobussis son cada vezi más comunes ena ciá. Hai quatro grandis compañias d'otobussis qu'operan las rutas dela ciá:
SmartBus
[adital | adital cóigu]SmartBus-Kenia es el úrtimu operaor d'otobús en Kenia i sirvi a Nairobi i alas çonas d'alreol. Ena atualiá, la compañia opera otobussis ata Kitengela, Kiserian, Rongai i Ngong. Los pasajerus pa ganall el acessu al vehículu tienin que lleval una tarheta intelishenti.
Taxi
[adital | adital cóigu]Los taxis están disponiblis ena mayor parti dela ciá. Estus son costosus en comparación colos matatu i otobussis, peru son una forma más segura i más convenienti de trasporti. Paran fuera dela mayoría delos hoteles, enas parás de taxis nel centru dela ciá, i enos centrus comercialis.
Carreteras
[adital | adital cóigu]Nairobi usa el serviciu de carreteras que unin Mombasa cola Kampala (Uganda) i Arusha (Tanzania). Estus están destinaus a facilitall la circulación d'automóvilis a diariu dentru i alreol del área metropolitana. Nostanti, la conducción en Nairobi es dificultosa. La mayoría delas carreteras están asfaltás i hai señaliçación que muestra las direcionis a ciertus barrios. La ciá está conetá col Aeropuertu Enternacional Jomo Kenyatta pol Mombasa Road, que passa a través del área Endustrial, South B, South C i san. Rongai san, san, i Karen están conetás al centru dela ciá en Langata Road, situá nel sul. Lavington, Riverside, san i otrus están conetaus pol Waiyaki Way. San está conetá pola Thika Road, Jogoo Road, i la carretera de circunvalación exteriul.
Algunas carreteras conetan la ciá con otras ciais emportantis, como Mombasa, Machakos, Voi, (A109), i Kisumu, Nakuru, Eldoret, Namanga Border (Tanzania) (A104).
Nairobi tieni un processu de reforma palas carreteras prencipalis, ondi s'atualizará la su infraestrutura de redi. Los nuevus sistemas de carreteras, passos elevaus i puentis reduciríun los nivelis d'atascus que causan la incapacidá dela infraestrutura atual pa hazel frenti al'alça del crecimientu económicu enos úrtimus añus. Tamién es un biembru emportanti dela Visión 2030 i los pranis de Metrópolis Nairobi de Kenia, esti úrtimu financiau con ayua de China.
Educación
[adital | adital cóigu]
La Nuversidá de Nairobi es la más antigua de Kenia, fue fundá en 1956, como parti dela Nuversidá d'África Oriental, peru se fizo una nuversidá endependienti en 1970. Tieni ábate 36.000 estudiantis de grau i 11.000 de posgrau.
La Nuversidá Keniata está situá a 23 km del centru de Nairobi, sobri una superfícii de más de 1000 acres de tierra. Fue fundá en 1985 endispués d'una larga lucha pol Estau, que prencipió en 1963.
La Nuversidá Strathmore abrió las sus puertas en 1961 como una escuela de Advanced Level. El colehiu prencipió a admitill a estudiantis de contabiliá en marçu de 1966 i assín se volvió una nuversidá. En eneru de 1993 el colehiu Strathmore se combinó col colehiu Kianda i cambiarun las estalacionis de lugal.
En 1969 se crió el campus dela Nuversidá Enternacional delos Estaus Unius en Nairobi, una nuversidá que tieni campus distribuyíus alreol de tol globu.
La Nuversidá Daystar es una nuversidá cristiana de artis liberalis localiçá en Athi River, el sudesti de Nairobi.
La Nuversidá naçarena d'África localiçá en Ongata Rongai, a poqus minutus dela capital keniana, es una nuversidá privá cristiana patrocina pola Ilesia naçarena enternacional. La misión es proporcionall una educación orientá enos valoris cristianos.
Deporti
[adital | adital cóigu]Fútbol
[adital | adital cóigu]Varius equipos profesionalis de fútbol establecíus en Nairobi participan ena Líguia keniana de fútbol i enas devisionis enferioris a esta, assín como ena FKF President's Cup. El AFC Leopards i el Gor Mahia sostienin una huerça rivaliá, al sel los equipos más popularis i más sucessossus dela ciá i del país, contandu ata la temporá de 2012 con dozi títulus de líguia cada unu. [16] El enfrentamientu entri estas dos esquadras se conoci como el «derby de Nairobi». [17]
| Equipo | Estadio | Títulos de liga | Títulos de copa | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| AFC Leopards | Nyayo National Stadium | 12 | 7 | |||||||||
| Gor Mahia FC | Nairobi City Stadium | 12 | 10 | |||||||||
| Kenya Commercial Bank | Nyayo National Stadium | 0 | 1 | |||||||||
| Mathare United | Moi International Sports Centre | 1 | 2 | |||||||||
| Nairobi City Stars | Hope Centre | 0 | 1 | |||||||||
| Posta Rangers FC | Nairobi City Stadium | 0 | 0 | |||||||||
| Sofapaka | Nyayo National Stadium | 1 | 2 | |||||||||
| Tusker | Moi International Sports Centre | 10 | 3 | |||||||||
| Fuente:[18][19] | ||||||||||||
Rugby
[adital | adital cóigu]La ciá cuenta con varius equipos de rugby union que participan ena Kenya Cup i la Enterprise Cup, como son el Homeboyz RFC, Impala RFC, Kenya Commercial Bank RFC, Kenya Harlequin F.C., Mean Machine RFC, Mwamba RFC, Nondescripts RFC i Strathmore University RFC. El Nondescripts RFC es, junto col Kenya Harlequins, el más antigu dellus, siendu fundaun en 1923, i estoricamenti es el más sucessossu del país. Originalmenti estaba compuestu únicamenti de jugaoris de raça branca, peru col passu delos añus á íu aliniandu cada vezi más jugaoris nativus de Kenia. El Mwamba RFC, fundau en 1978, surgió precisamenti como contraparti d'essi equipu, siendu el primel palos kenianus indígenas. Esti equipu rápidamenti otuvu gran populariá a nivel nacional i desenvolvió una rivaliá col Nondescripts RFC. El Mean Machine RFC, fundau en 1977, representa ala Nuversidá de Nairobi i es otru delos más popularis del país, particulalmenti entri los jóvenis. [20]
La líguia conocía como Eric Shirley Shield es la que se topa imediatamenti pol deaju dela Kenya Cup nel sistema kenianu, i en ella participan prencipalmenti los equipos alternativus d'aquellas esquadras que están ena primera devisión. El Eric Shirley Shield se devi en dos grupos sugún la ubicación geográfica delos equipos; aquellos de Nairobi están enquadraus nel grupu A, el del orienti del país.
Religión
[adital | adital cóigu]| Riligión | Porcentaxi |
|---|---|
| Protestantis | 43 %
|
| Católicus | 25 %
|
| Islam | 14 %
|
| Riligionis indíginis | 13 %
|
| Nenguna (Ateísmu + Agnósticus + no riligiosus) | 3 %
|
Sigún el censu el 95% delos entrevistáus son relihiosus, inque solu el 56,8% assisti alos servicius relihiosus.
Cristianus
-Protestantis- 60.5%
-Católicus- 21,8%
-Ortodoxus- 7,8%
-Mormonis- 5,7%
-Otrus- 4,2%
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Nairobi 24 de febreru de 2020 en Citypopulation
- ↑ Nairobi en DB-City
- ↑ Roger S. Greenway, Timothy M. Monsma, Cities: missions' new frontier, (Baker Book House: 1989), p.163.
- ↑ Nairobi History 3 de juñu de 2013
- ↑ Rashid, Mahbub (16 de juñu de 2016). The Geometry of Urban Layouts: A Global Comparative Study. Springer.
- ↑ Nairobi, Kenya History Timeline
- ↑ Håvar Bauck's city guide to Nairobi 3 de juñu de 2013
- ↑ Karura: Are We Missing the Trees for the Forest?
- ↑ Au Kenya, la guerre sans fin contre la pollution plastique
- ↑ [[1](http://www.hko.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/africa/ken_madg/nairobi_e.htm) Climatological Normals of Nairobi] (consultáu: 15 marçu 2014; archivu: 26 noviembri 2013)
- ↑ [[2](http://www.worldweather.org/071/c00251.htm#climate) World Weather Information Service – Nairobi] (junio 2011; consultáu: 9 mayu 2010)
- ↑ [[3](http://www.bbc.co.uk/weather/184745) Average Conditions Nairobi, Kenya] (consultáu: 18 agostu 2009)
- ↑ Cifras clavis: lo qu'hai que sabel de Kibera
- ↑ Live Trading commences at Nairobi Stock Exchange
- ↑ Au Kenya, Nairobi : 40 000 personnes à la rue après leur expulsion brutale d’un bidonville
- ↑ Fact file: AFC Leopards SC vs Gor Mahia FC
- ↑ Leopards dominate but lose to Sserunkuma goal in Nairobi derby
- ↑ Stokkermans, Karel (7 de marzo de 2013). «Kenya - List of Champions» (en inglés). Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation. Consultado el 7 de junio de 2013.
- ↑ Jönsson, Mikael; King, Ian (7 de junio de 2013). «Kenya - List of Cup Winners» (en inglés). Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation. Consultado el 7 de junio de 2013.
- ↑ Overview of Kenya Rugby