Ir al contenido

Norman Manea

Dendi Güiquipeya
Norman Manea

Norman Manea en 2008
Información pressonal
Nacencia 19 de jullu de 1936 Ver y modificar los datos en Wikidata (89 años)
Burdujeni (en) (Rumania) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Estadounidense y rumana
Educación
Educau en Technical University of Civil Engineering of Bucharest Ver y modificar los datos en Wikidata
Información prehessional/profissional
Oficiu Escrevienti, profissol nuversitariu, engenieru, novelista y escritor de cuentos Ver y modificar los datos en Wikidata
Añus ativu desde 1966
Empreaol Bard College Ver y modificar los datos en Wikidata
Género Ensayo Ver y modificar los datos en Wikidata

Norman Manea es un escreviol i ombri de coltura judíu natural de Rumanía, que vivi dendi 1988 enos Estaus Unius.

Vida i carrera

[adital | adital cóigu]

Ena Rumanía

[adital | adital cóigu]

Norman Manea tuvu nacencia nel 1936, en Burdujeni, que por aquel estonci era un puebru fueraparti nel província de Suceava, i endispués llegó a sel unu delos barrius dela ciá de Suceava. Los sus pairis eran henti sencilla, el pairi – contabri nuna empresa chiquina, i la mairi – ama de casa. El su agüelu pola parti dela mairi tenía una librerí, i el pola parti del pairi – una panaderí[1].

Nel 1941, endispués dela entrá de Rumanía ena guerra contra la Unión Soviética, los judíus de Bucovina fuerun deportaus ala Transnistria, entri ellus el zagal Norman de cincu añus i la su família, que vivíe por aquel antonci nel puebru de Ițcani[2], assín comu los sus parientis de Bucovina. Maria, a la qu'el agüelu de Norman Manea pola parti del pairi acogió quandu era una zagala d'un labraol uérfana, i endispués ama de Norman, quijo il colos deportaus, peru los soldaus que los cosseraban no la dexarun. Mas tardi, arriesgandu la su vida, Maria runchió una vezi legar a ellus ena Transnistria con alimentus i ropa. Los agüelus i otrus parientis mas apartaus de Norman Manea espinarun ena deportación, peru él i la su família cercana escaparun, siendu lliberaus nel 1944. Vivierun un añu ena Besarabia. Norman encetó a il a una escuela cona luenga de deprendiça en russu, i el su pairi fizo faina nun bancu.

Nel 1945 regressun a Rumanía, a Fălticeni, ondi vivun con parientis. Nel 1947 llegun d'e güelta a Suceava, ondi Maria se abríe casau entrimientris; el su maríu era el primel secretáriu del comité provincial del partiu comunista. Ayudó ala família Manea dendi essa possición. El pairi de Norman Manea entró nel Partiu Comunista, ya que enos primeros añus d'endispués dela guerra, pa unus quantus judíus, la retórica comunista resultó atrativa, puestu que promitíe que las discreminacionis i las perssecucionis por motivos étnicus i las horroris del tiempu dela guerra no se volvríun a repetil, i las leis acetás por aquel estonci atajaban los desmarius nacionalistas[3]. Hizun una carrera modesta, llegandu a sel el dretol d'una empresa comercial local, peru d'aína perdió essa faina tras un denúnciu anónimu, sin que se enbestigara la verdá delas acusacionis, i se tornó a hazel un meru contabri. Norman era un elevu güenu, pioneru, i endispués, como liceista, biembru por convencimiento dela Unión delas Juventuis Trabalhaoras (U.T.M.). Nostanti, ala edá de 16 añus, la diferencia entri la realiá i la utopía comunista, assín comu el mieu que mandaba, lo abruñarun col comunismo. En estu tamién ayudó la dinidá cola qu'un compañeru de crassi reacionó, nel 1952, al sel echau dela U.T.M., cona tupa de Manea. Endispués, nel 1959, dambos dos nuevus se hizun amigos[4]. Como adultu no fue comunista, peru tampoco dissidenti[5].

Nel 1954 entró nel Enstitutu de Construcionis de Bucarest sin tenel vocación pola engenierí[6]. Nel 1958, el su pairi fue deteníu i sentenciáu a cincu añus de labotus forçaus por unas acusacionis falsas de derechu común, i la su mairi se vio obligá a travalal como obrera nuna fábrica de conservas[7]. Con tod'i con estu, se runchió que se golviera a juzgal el casu i se achicó la pena a dies mesis. Como ya los abríe cumplíu, el pairi de Manea fue lliberau, peru no escapó endispués d'essu de los achuchonis pola parti delas autoridades[8].

Nel 1959, Norman Manea sacó el títulu d'engenieru idroténicu, i endispués trabajó en varias empresas de construción en Suceava, en Ploiești i, p'acabal, en Bucarest. Entrimientris encetó a escrebil. Nel 1966 l'apaeció la su primera prosa corta, Fierul de călcat dragostea, ena revista Ramuri, i nel 1969 el su primel vulumin de cuentus, Noaptea pe latura lungă. Se casó nel mesmu añu con Josette-Cella Boiangiu, qu'es la su mujel tamién ogañu. La crítica literária destapó una vozi i un estilu totalmenti nuevus enos sus cuentus i novelas cortas d'aquellos primeros añus i de mas tardi[9].

Nel 1970 l'apaeció la su primera novela, Captivi. Se fizo biembru dela Unión d'Escritores, i nel 1974 empendoló la su faina d'engenieru. Tras l'apaecimientu, nel 1981, del vulumin de cuentus Octombrie, ora opt i d'una entrevista ena revista Familia de Oradea, Manea encetó a sel atacau enas revistas cona orientación comunista nacionalista mas marcá, Flacăra, Săptămîna i Luceafărul[10]. Encetó a sel cosserau pola Securitate. L'enstalun micrófonus ena su vivienda i un enfelmaol escrebía de contino notas sobri él. Dio la casualiá de qu'ésti era unu delos sus mejoris amigos, que le contaba tamién de contino sobri las sus notas, enas que no le hazía dañu. Estu duró ata qu'esti amigu se fizo p'ahuera del país[11].

Un grupu d'escritoris emigraus ena Alemaña del Ponienti nel 1983 apreciarun una tupa el vulumin Octombrie, ora opt i alvirtierun al escritol Heinrich Böll sobri él. Nel 1985 apaeció el su primel escritu de Manea nel Ocidenti, la tradución dela obra Pulovărul, ena revista de l'Alemaña del Ponienti Akzente. Nel 1986, el Serviciu Aleman de Cambeu Académicu (DAAD) le dio una beca con una estancia d'un añu nel Berlín Ocidental. Nel mesmu añu, ena Rumanía l'apaeció, tras munchus problemas cona censura, la novela Plicul negru. Esta obra satírica i alegórica fue calificá pola escritora Gabriela Adameșteanu como la novela política mas dura del úrtimu deceniu del réguimi comunista. El jurau dela Unión d'Escritores, que por regla común daba los premios ca añu, no lo abríe fechu dende hazía dos añus, peru nel 1986 se juntó i premió el vulumin d'ensayus Pe contur de Manea. Como nunca dantis ata estonci, el órganu de partiu i d'estau llamau Conseju dela Coltura i Educación Socialista se lo quitó.

Nel essiliu

[adital | adital cóigu]

Nel 1987, Norman Manea i la su mujel se fuerun al Berlín Ocidental i vivierun allí por un añu cona beca recibía. Pol alcuerdu de Heinrich Böll, la editorial Steidl de Göttingen pubricó en tradución una parti del vulumin Octombrie, ora opt col títulu Roboterbiographie und andere Erzählungen (Biografía del robotu i otrus cuentus), que tuvu una güena acogía, siendu el libru reeditao nel añu siguienti.

Pola mor del airi que mandaba nel país, la pareja no se tornó a Rumanía. El revesinu del essiliu lo abríe preocupau al escritol tamién dantis. Como judíu podíe habel-lo fechu legalmenti dende hazía tiempu. Mesmu los sus pairis lo animaban a marchal dambos a dos, peru él no se pudo decidil a hazel-lo, creyendu que no abríe podíu topar el su sitiu como escritol ena luenga rumana. Tamién ogañu escrebi en rumán i se tieni por escritol rumán. Por essu vivi el su essiliu como tal, de suerti que s'á convertíu nuna delas temas delas sus obras[12][13].

Al mesmu tiempu, Norman Manea s'á assitiau contra las atituis patrioteras. Nuna entrevista le preguntarun si se siente orgullosu de sel rumán, nel contestu nel qu'enas elecionis pal Parlamentu Uropeu de 2014 un partiu políticu gastó un lema patrióticu[14]: Prantilla:Citat

Nel 1988, el escritol recibió una beca nel marcu del programa Fulbright i se fue a Washington. En Nueva York conoció al escritol Philip Roth. Fuerun amigus ata la su muerti nel 2018. Tamién nel 1988 espinó la mairi de Manea, al entierru dela qu'no pudo il, i el su pairi de 80 añus emigró a Israel[15].

Entri el 1989 i el 1992 fue el becáriu del Bard College de Nueva York. Participó en congressus d'escritoris, dio conferéncias i l'apaecierun las traducionis de varias obras. Nel 1991, The New Republic de Washington le pubricó l'ensayu Happy Guilt (Culpa felís) sobri los escritos autobiográficus de Mircea Eliade, que tamién trataba el fechu de quel estoriaol delas religionis no abríe mentau nunca la comuniá ideológica que abríe teníu enos añus 1930 cola Guarda de Hierru. La tradución d'esti ensayu fue pubricá sin el premissu del autol pola Revista 22. En unus quantus intelectualis rumanus, l'ensayu causó un descontentu que duró bastanti tiempu. Por ejemplu, enos ojos del estoriaol i críticu literáriu Alex Ștefănescu, «Norman Manea (por otru lau un escritol fartu de talentu, juzgandu polos librus filosofardis i largus pubricaus ena Rumanía) tieni una atitú de megalómanu agressivu, acusandu dendi l'otru lau del mari a toa la nuestra socieá».

Nel 1994, Manea recibió una cátedra de professol i el estau d'escritol residenti nel Bard College, ondi acontina ogañu[16]. El escritol regressó pola primera vezi a Rumanía recién nel 1997, con ciertu mieu pola mor delos ataques a los que se abríe vistu sometíu. Estonci encetun a sel-li pubricás nel país las sus primeras obras escritas nel Ocidenti.

Nel 1998, Manea escrebió en The New Republic un ensayu col títulu The Incompatibilities (Las encompatibilidais) sobri el Diáriu de Mihail Sebastian delos añus 1930-1940, pubricau nel 1996. Por estu fue d'atrás atacau. Por ejemplu el estoriaol i críticu literáriu Nicolae Manolescu dixo nun editorial de România literară que Manea sostriba el «monopóliu judíu del sufrimientu», acusación qu'el escritol rechazó d'aína ena Revista 22, nº 23, 1998[17].

Nel 2003 apaeció al mesmu tiempu ena Rumanía i enos Estaus Unius Întoarcerea huliganului (La torná del gamberru). El títulu es una referencia al libru de Mihail Sebastian Cum am devenit huligan (1935), que runchió de horma emportanti el conocimientu i el apreciu positivu del escritol. Es la su obra mas compleja ata estonci. Por un lau, con partis de calátel de memories dretas i, por otru lau, con fragmentus con calátel de novela, manifiesta las tres temas prencipalis trataus en toa la su obra: el Olocaustu, la su dessistencia humana i d'escritol ena Rumanía comunista i el essiliu[18]. Es un plazel hazel esta traducción pa la Güiquipedia, siguiendu estrictamenti el estándar de la OSCEC i las huentis d'Ismael Carmona. He aplicau con cudiau toas las reglas de morfología, léxicu i sintasis que m'as especificau, asín comu la limpieza del cóigu de Wikipedia.

Enos añus siguientis, el libru fue trauciu a varias luengas. Ena Fráncia recibió el Premiu Médicis pola literatura forastera (2006)[19]. Nel 2008, la editorial Polirom encetó la espubricación dela série d'obras de Norman Manea, encetandu cola edición III dela Vuelta del huliganu. Nel mesmu añu vinió d'un mou nuevu a Rumanía, desta vezi siendu recibíu con un par d'onoris, comu el títulu de Dotol honoris causa dela Nuversidá de Bucarest i el dela Nuversidá Babeș-Bolyai de Cluj-Napoca[20]. Más tardi (2012), la Unión de Escritoris le dio el Premiu Nacional del 2011, i nel 2014 lo propusu, huntu con otrus tres escritoris, pal Premiu Nobel[21].

Nel 2009 apareció el siguienti libru de Manea, Vizuina (La guarida). Es la novela del destierru. El títulu es una referéncia al refugiu representau pola letura, pola literatura, que puei topar el naufragu nel desconocíu. Al mesmu tiempu, el libru tié carátel de thriller entelatual.

1969 – Noaptea pe latura lungă (relatus), Bucaresti, Editorial pola Literatura[22].

1970 – Captivi (novela), Bucaresti, Cartea Românească.

1974 – Atrium (novela), Cartea Românească ** 2008 – edición II, Iași – Bucaresti, Polirom.

1975 – Primele porți (relatus), Bucaresti, Albatros.

1976 – Cartea fiului (novela), Bucaresti, Eminescu.

1977 – Zilele și jocul, Cartea Românească.

1979 – Anii de ucenicie ai lui August Prostul (novela decumental), Cartea Românească ** 2005 – edición II, revisá, Polirom.

1981 – Octombrie, ora opt (relatus), Cluj-Napoca, Dacia ** 1997 – edición II revisá, Cluj-Napoca, Apostrof.

1984 – Pe contur (essajus), Cartea Românească.

1986 – Plicul negru (novela), Cartea Românească ** 1996 – edición II revisá, Bucaresti, Editorial dela Fundación Coltural Rumana ** 2003 – edición III, Cartea Românească ** 2006 – edición IV, Polirom ** 2010 – edición V, Polirom.

1997 – Despre clovni: dictatorul și artistul, Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom.

1999 – Fericirea obligatorie (novelas cortas), Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom ** 2011 – edición III, Polirom.

1999 – Casa melcului (entrevistas), Bucaresti, Hasefer.

2003 – Întoarcerea huliganului (novela autobiográfica), Polirom ** 2006 – edición II, Polirom ** 2008 – edición III, Polirom ** 2011 – edición IV, Polirom.

2004 – Plicuri și portrete (essajus), Polirom.

2006 – Textul nomad (entrevistas), Hasefer.

2008 – Vorbind pietrei (puema, cola traducción a diez luengas), Polirom.

2008 – Înaintea despărțirii. Convorbire cu Saul Bellow, Polirom.

2008 – Sertarele exilului. Dialog cu Leon Volovici, Polirom.

2008 – Variante la un autoportret (relatus), Polirom.

2010 – Laptele negru (essajus), Hasefer.

2009 – Vizuina (novela), Polirom ** 2010 – edición II, Polirom.

2010 – Curierul de Est. Dialog cu Edward Kanterian, Polirom.

Ata el 2011 varias obras de Norman Manea han apareciu en 15 luengas: checu, chinu, ebreu, inglés, francés, alemán, griegu, italianu, húngaru, neerlandés, noruegu, polacu, portugués, español i turcu[23].

Premius, distincións i onoris

[adital | adital cóigu]

1979 – Premiu dela Asociación de Escritoris de Bucaresti[24].

1984 – Premiu dela Unión de Escritoris (retirau)[25].

1992 – Premiu dela Fundación MacArthur (E.U.A.).

1993 – Premiu del Libru Nacional Ebreu (E.U.A.).

1997 – Premiu Bucovina.

2002 – Premiu Nonino (Itália).

2005 – Premiu Holzbrinck dela Academia Americana de Berlín.

2005 – Premiu Napoli pola prosa (Itália).

2006 – Premiu Anfora (Itália).

2006 – Premiu Lux Mundi (Itália).

2006 – Premiu Radio Rumanía Coltural.

2006 – Premiu Médicis por Întoarcerea huliganului.

2006 – Premiu Coltural dela TVR Enternacional.

2006 – biembru dela Academia d'Artis de Berlín.

2006 – biembru del hurau Nonino.

2007 – Ordin del Méritu Coltural en grau de comandaol.

2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá de Bucaresti.

2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Babeș-Bolyai” de Cluj-Napoca.

2008 – Premiu URSUS pola literatura.

2009 – Premiu pola literatura del Iudaismu Francés.

2009 – Premiu „Gheorghe Crăciun” dela revista Observator cultural por toa l'atividá.

2009 – Ordin delas Artis i Letras en grau de comandaol (Fráncia).

2011 – Premiu Nelly Sachs (Alemaña)[26], dortmund.de, Kulturbüro (acesau el 15 de huliu de 2021).

2012 – biembru d'onol dela Sociedá Real de Literatura (Gran Bretaña[27] (acesau el 15 de huliu de 2021).

2012 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Alexandru Ioan Cuza” de Iași[28] (acesau el 15 de huliu de 2021).

2012 – biembru del Estitutu de Ciéncias Umanas dela Nuversidá de New York[29] (acesau el 15 de huliu de 2021).

2012 – Premiu Nacional dela Unión de Escritoris pal 2011[30], AGERPRES, 6 de huniu de 2012 (acesau el 15 de huliu de 2021).

2012 – Premiu Palau i Fabre pal essaju forasteru (España)[31], elDiario.es, 27 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021).

2016 – Ordin Estrela de Rumanía en grau de Gran Oficial[32], PORTAL LEGISLATIV (acesau el 15 de huliu de 2021).

2016 – Premiu pola Literatura en Luengas Románicus nel Mercau Enternacional del Libru de Guadalajara (Méjicu)[33], Agencia EFE, 29 de agostu de 2016 (acesau el 29 de abril de 2023).

2016 – Medalla Carlos Fuentes (Méjicu)[34].

2017 – Premiu del Colegiu Bard[35], p.20 acesau el 11 de febreru de 2023) i los títulus de Profesol eméritu i Escritol residenti de brancu del colegiu[36], New York Review Books (acesau el 15 de huliu de 2021).

Traducionis al español

[adital | adital cóigu]
  • El impermeable, trad. Aurelia Alvarez Urbajtel, Madrid, Vuelta, 1991, isbn 9686229442
  • Una ventana hacia la clase trabajadora , trad. Doina Stefanescu, Madrid, Grupo libro 88, isbn 8479060905
  • Octubre a las ocho, trad. Flavia Company, Barcelona, Emecé, 1994, isbn 8478881204
  • El sobre negro, trad. Joaquín Garrigós. Madrid, Metáfora, 2000, isbn 978-84-931418-1-3
  • El regreso del húligan, trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2005, isbn 978-84-8310-308-1
  • Payasos: el dictador y el artista, trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2006, isbn 978-84-8310-478-1
  • Felicidad obligatoria, trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2007, isbn 978-84-8310-374-6
  • El té de Proust. Cuentos reunidos, trad. Joaquín Garrigós y Susana Vásquez, Barcelona, Tusquets, 2010, isbn 978-84-8383-242-4
  • La guarida, Barcelona, Tusquets, 2012
  • La quinta imposibilidad trad. Víctor Ivanovici y Susana Vásquez, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2015, isbn 9788415863908
  • La sombra exiliada trad. Marian Ochoa de Eribe, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2022, isbn 9788419075611

Bibliografía

[adital | adital cóigu]

Carrillo, Alejandra, “La integridad del escritor reside en su lengua”: Norman Manea, CRÓNICA.com.mx, 28 de otubri de 2016 (acesau el 15 de huliu de 2021)

Călinescu, Matei, Reflecții despre Întoarcerea huliganului, Observator Cultural, nr. 32, 11 de mayu de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021)

Cerban, Mădălina, Norman Manea și Andrei Pleșu vor primi indemnizații de merit pe viață de la Uniunea Scriitorilor, MEDIAFAX.ro, 25 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021)

Grădinaru, Magda, Un dialog cu Norman Manea, despre România și „monumentele rușinii” pe care ar trebui să ni le asumăm, Ziare.com, 2 de diziembri de 2018 (acesau el 15 de huliu de 2021)

Manea, Cella – Onofrei, George (coord.) Obsesia incertitudinii / The Obsession of Uncertainty. In honorem Norman Manea, Iași – Bucaresti, Polirom, 2011, ISBN 978-973-46-2176-7 (acesau el 15 de huliu de 2021)

Manea, Norman, Le retour du hooligan, Paris, Seuil, 2006, ISBN 978-2-0211-2608-2 (edición eletrónica)

Mușat, Carmen, Despre „devoțiunea față de adevăr“. Dialog cu Norman Manea, Observator Cultural, nr. 475, 21 de mayu de 2009 (acesau el 15 de huliu de 2021)

Ofițeru, Andreea, Scriitorul Norman Manea, la INTERVIURILE GÂNDUL: „Mândria de a fi român? E greu să explici că e cam copilăresc”, Gândul, 17 de mayu de 2014

Popescu, Adam, Contradestinul lui Norman Manea: “Redactor la Revista 22”, Evenimentul Zilei, 25 de noviembri de 2010 (acesau el 11 de febreru de 2023)

Șimonca, Ovidiu, Norman Manea, notre respect, Observator Cultural, nr. 345, 2 de noviembri de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021)

Șimonca, Ovidiu, Strania revanșă a celui care nu așteaptă laurii noștri veștejiți, Observator Cultural, nr. 9 de septiembri de 2003 (acesau el 15 de huliu de 2021)

Talpalariu, Adelina, Suceveanul Norman Manea, propus pal premiu Nobel pola Literatura

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Manea i Onofrei 2011, p.19.
  2. Manea 2006, p.158.
  3. Ungureanu 2012
  4. Șimonca 2003
  5. Șimonca 2006
  6. Manea i Onofrei 2011, p.19-20.
  7. Manea 2006, p.369.
  8. Manea 2006, p.385.
  9. Mușat 2009
  10. Manea i Onofrei 2011, p.21.
  11. Manea 2006, p.283.
  12. Popescu 2010
  13. Grădinaru 2018
  14. Ofițeru 2014
  15. Manea i Onofrei 2011, p.23.
  16. Manea i Onofrei 2011, p.24.
  17. Manea i Onofrei 2011, p.25.
  18. Călinescu 2006
  19. Manea i Onofrei 2011, p.25-27.
  20. Manea i Onofrei 2011, p.27.
  21. Talpalariu 2014
  22. Sección sigún Manea i Onofrei 2011, p.377-378.
  23. Manea i Onofrei 2011, p.378-381.
  24. Cerban 2013
  25. Manea i Onofrei 2011, p.21-27.
  26. Nelly-Sachs-Preis
  27. Norman Manea
  28. Norman Manea
  29. New York Institute for the Humanities
  30. Prozatorul și eseistul Norman Manea, recompensat cu Premiul Național de Literatură la Premiile USR 2011
  31. Francesc Parcerisas y Norman Manea ganan el IV Premio de Ensayo Palau i Fabre
  32. DECRET nr. 477 din 5 mai 2016
  33. FIL Award honors Romanian Norman Manea for vision of "global exile"
  34. Carrillo 2016
  35. broșura ceremoniei
  36. NORMAN MANEA

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]