Ir al contenido

Nuakchot

Nuakchot
نواكشوط
Capital

Vista aérea de la ciudad.
Prantilla:Mapa de localización
Localización de Nuakchot en Mauritania

Ubicación de Nuakchot
Coordenadas 18°05′09″N 15°58′43″O / 18.08581, -15.9785
Entidad Capital
 • País Prantilla:Geodatos Mauritánia
 • Distrito capital Nuakchot
Dirigentes  
 • Alcalde Ahmed Hamza
Superficii  
 • Total 1000 km²
Altol  
 • Media 7 m s. n. m.
Puebración (2016)  
 • Total 1 195 600 hab.
 • Densidá 1200 hab/km²
 • Metropolitana 2 000 000 hab.
Huso horario UTC±00:00
Prefijo telefónico 20
Sitio web oficial

Nuakchot[1] (árabi نواكشوط‎, nawakshuta; Palra bereber: Nwakcoṭ, derivau del bereber Nawākšūṭ, «lugar de vientos»)[2] es la Capital (pulítica) i ciá más puebrá de Mauritania. Es una delas ciaais más grandis del Sahel[3] i tamién sirvi como centru aministrativu i económicu de Mauritania.

Nuakchot era un puebru de tamañu mediu de poca emportancia ata 1958, quandu fue elegía como la capital dela nacienti nación de Mauritania. Fue diseñau i construíu pa acomodal a 15.000 pressonas, peru la sequía i la crecienti desertificación dendi la década de 1970 han desplazau a un gran númeru de mauritanus qu'el se reasentarun en Nuakchot. Estu causó un crecimientu urbanu masivu i hacinamiento, i la ciá tenía una puebración oficial de pocu menos dun millón d'abitantis en 2013. La puebración reasentá abitaba en barrios marginalis en malas condicionis, peru las condicionis de vida duna parti destos abitantis han mejorau dendi estonci.

La ciá es el centru dela economía de Mauritania i acogi un puertu d'auguas jondas i el Aeropuertu Enternacional Nuakchot-Umtunsy, unu delos dos aeropuertus enternacionalis del país. Acogi la Nuversidá de Nuakchot i albortas otrus enstitutus más especialiçaus d'educación superiol.

Toponimia

[adital | adital cóigu]

El nobri desta ciá, Nouakchott (trascripción francesa), significa según E. Gomicia, conocedol del árabi i viajeru del lugal: «salina delas conchas». Nuak = conchas, chott = típicu lau salau del Sáhara que se llena esporádicamenti d'augua, como se comprueba pola naturaleza del lugal; un chott completu de conchas marinas, inque ai otras traducionis delas que destacan:

«Lugar por dondi apaeci l'augua quandu se cava un pozu» (no puei sel pol el prefiju i l'ausencia dela pallabra ma' = augua, ni pozu (bir, ain, ayoun, in, pallabras pa pozu).

«Terrenu dondi abundan las conchas» (emprobabri, la pallabra careci del prefiju ma-, mi-, mu-, prefijus de lugal sitiu).

«El lugal de pastus salaus» (emprobabri, es un contrasentido, porque enos lugaris salaus no ai pastus).

«Lugar delos vientos» (pocu probabri ya que rig es viento i makan lugar, toas las pallabras qu'espresan lugar-sitiu están precedías de ma [Madina, etc]).

Visita al meicu en família
Mauritanus en tiendas tradicionalis

Nuakchot era un pequeñu puebru pesqueru fortificau (ksar) ena época precolonial i embaju el dominiu francés. Mientras Mauritania se preparaba pa la endependencia, carecía duna ciá capital i l'área de Nouakchott atual fue elegía pol Moktar Ould Daddah i los sus asesores. Ould Daddah deseaba que la nueva capital fuera un símbolu dela moernidá i la unidá nacional que descartaba las ciaais o puebrus dessistentis nel enteriol. El puebru fue selecionau como la ciá capital pola su ubicación central entri Saint Louis (Senegal), Senegal, la ciá dendi la quala se gobernó la colonia de Mauritania, i Nuadibú. La su ubicación tamién significaba qu'evitaba la delicada cuestión de si la capital se abría construíu nun área dominá polos árabis descendientis d'árabis o los africanus negrus.[4]Prantilla:Rp

La construción encetó en marçu de 1958 pa amplial el puebru pa acogal a una puebración de 15.000 abitantis i los elementos básicus se completun quandu los francesis otorgun la endependencia el 28 de noviembri de 1960.[5] Nuakchot fue planeau cola expectativa de qu'el comercio i otras faina económicas no se llevaran a cabu ena ciá. El distritu central de negocius de Nuakchot fue planeau con callis anchas i una estrutura cuadriculá; el nuevu Cinquième Quartier (Quintu Distritu) se ubicó cerca desta área i se convirtió ena ubicación dun gran mercau al airi libri i una zona residencial en pocus añus. Durante la década de 1960, la ciá otuvu el su propiu gobiernu local. Ena década de 1970, estas nuevas áreas abrían crecíu tanto que reemplazarun al antiguu ksar en términus d'emportancia, ya que tamién acogían los edificius gubernamentalis i las empresas estatalis.[4]Prantilla:Rp

La ciá fue atacá dos vezis en 1976 pol el Frenti Polisariu durante la Guerra del Sáhara Ociental, peru la guerrilla causó pocus daños, no assin como nel caso de Zuérate, atacá en 1977. La ciá á teníu un crecimientu masivu i sin restriccionis, empujau pola sequía del norti d'África, dendi encetus dela década de 1970; cientos de milis se mudarun allí en busca duna vida mejor. Los censos oficialis mostrarun 134.000 residentis en 1977 i 393.325 en 1988, inque dambas dos cifras fuerun probabrienti más pequeñas que la realidá.[4]Prantilla:Rp

Ogañu s'estima que la puebración consiste nal menos un terciu dela puebración del país de 3,2 millonis[6] i el censu de 2013 amostró una puebración de 958.399 abitantis.[7]

Geografía

[adital | adital cóigu]
Nuakchot vistu dendi el satélite SPOT.
Vista aérea de Nuakchot i los sus alreoris.

Ubicau ena costa atlántica del Desiertu del Sáhara, se topa ena costa oesti d'África. Cola escepción del Puertu dela Amistá i un pequeñu puertu pesqueru, la franja costera se deja ena su mayoría vacía i se deja que se inunde. La costa incluyi bancus d'arena cambiantis i prayas d'arena. Ai áreas de arenas movedizas cerca del puertu.[8] Nuakchot es en gran parti chanu i solo unos pocus metrus sobri el nivel del mari. Está amenaçau polas dunas d'arena qu'avançan dendi el su lau esti, lu que prantea un probrema de diariu.[9] Se han realizau esfuerzos pa salval áreas particularis, incluyendu el trabajo de Jean Meunier.[10]Prantilla:Rp Debíu ala rápida acumulación, la ciá está bastanti estendía, con pocus edificius altus. La mayoría delos edificius son dun pisu.

Nuakchot está construíu alreol duna gran calli arbolá, la Avenue Gamal Abdel Nasser, qu'el se extiende hacia el noreste a través del centru dela ciá dendi l'aeropuertu. Devidi la ciá en dos, colas áreas residencialis nel norti i el barrio dela medina, junto col kebbe, un barriu de chabolas hormau pol el desplazamiento de pressonas d'otras áreas pol el desiertu.[11]Prantilla:Rp Otras callis emportantis llevan el nobri (en francés) de figuras notabris de Mauritania o enternacionalis dela década de 1960: Avenue Abdel Nasser, Avenue Charles de Gaulle, Avenue Kennedy i Avenue Lumumba, pol ejemplu.[12]

El kebbe consiste en edificius de cementu qu'el se construyin durante la nuechi i se hacen parecel permanentes pa evital la destrución polas autoridais. En 1999, se estimó que más dela metá delos abitantis dela ciá vivían en tiendas de campaña i chozas, qu'el se usaban con finis residencialis i comercialis.[13] La ciá está devidía en nuevi arrondissements o distritos, subdividíus en Îlots alfabéticus. Estus son Teyarett, Ksar, Tevragh Zeïna, Toujournine, Sebkha, El Mina, Dar Naïm, Arafat i Riad. El distritu de Sebkha (Cinquième) acogi una gran zona comercial.[12]Prantilla:Rp

Nuakchot cuenta cun un clima desérticu (Köppen: BWh) con altas temperaturas durante tol añu, peru con suaves temperaturas las nuechis de enviernu. Nuakchot posee un rangu de temperaturas rilativamenti suaves en comparación con otras ciaais deste clima debíu ala proximidá del mari. Mientras que las temperaturas altas medias son rilativamenti constantis en torno alos 33 °C, las más bajas temperaturas promedio puen varial dendi 25 °C durante los mesis de vranu alos 13 °C durante los mesis de enviernu. Las temperaturas mínimas puen sel tan bajas como 10 °C. La precipitación media ena ciá es de 94 mm pol añu.[14]

Datus climáticus de Nuakchot (1981–2010, estremus 1934–2012)
Mes Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Set Oct Nov Dic Añu
Récord máximu °C 39.9 41.7 44.0 47.5 47.0 47.2 47.5 45.1 45.5 44.5 42.3 39.6 47.5
Temperatura máxima media °C 29.1 30.8 33.5 34.8 34.3 34.7 32.4 33.0 36.1 36.7 34.0 31.0 33.4
Temperatura media diaria °C 21.5 23.0 24.2 24.3 25.8 26.7 27.3 28.4 29.6 28.8 25.8 22.8 25.7
Temperatura mínima media °C 14.5 16.4 18.2 19.1 20.7 22.8 24.3 25.4 25.8 23.8 19.7 16.9 20.6
Récord mínimu °C 3.9 7.0 5.0 10.0 13.0 15.7 15.0 16.1 17.0 13.0 9.3 5.0 3.9
Precipitacion media (mm) 0.7 1.5 0.2 0.1 0.3 1.9 6.3 36.8 36.3 6.3 2.0 2.8 95.2
Dias de precipitacion (≥ 1.0 mm) 0.2 0.3 0.0 0.0 0.0 0.3 0.8 2.6 3.0 0.7 0.2 0.3 8.3
Humidá relativi media (%) 36 39 43 49 54 60 70 72 69 55 44 35 52
Horas medias mensuales de sol 232.5 220.4 260.4 270.0 282.1 240.0 238.7 254.2 228.0 260.4 243.0 217.0 2946.7
Horas medias diarias de sol 7.5 7.8 8.4 9.0 9.1 8.0 7.7 8.2 7.6 8.4 8.1 7.0 8.1
Fonte 1: Deutscher Wetterdienst[15]


Gobiernu

[adital | adital cóigu]
Vista general dela ciá.

Nuakchot se devidi en tres regionis (wilayat), cada una delas qualis tieni tres departamentus (moughataa):

Nuakchot-Norti: Dar-Naim, Teyarett, Toujouonine

Nuakchot-Oesti: Ksar, Sebkha, Tevragh-Zeina

Nuakchot-Sul: Arafat, El Mina, Riyad

La ciá se devidió encetialmenti en quatru departamentus en 1973. En 1986 se creun los nuevi departamentus atualis.[16]

Antañu un distritu, en 1990 Nuakchot se convirtió nuna región de Mauritania.[17] El 25 de noviembri de 2014, se devidió enas tres regionis atualis[18] i el su gobernadol Mahi Ould Hamed se convirtió nel primel gobernadol de Nuakchot-Norti.[19]

Demografía

[adital | adital cóigu]
Calli dela ciá a finales dela década de 1990

La puebración de Nuakchot era de solo 20.000 abitantis en 1969. Parti dela dificurtá pa estimal la puebración dela ciá es que parti della es nómada, armandu tiendas de campaña en lugaris aduquaus i luego empacandu quandu surgi la necesidá. Albortas estimacionis sitúan a la puebración de 2008 en más de dos millonis, qu'el se estima son cerca dun terciu dela puebración del país.[6] El censo de 2013 dio la puebración dela ciá como 958.399 abitantis.[7]

Reasentamiento de barrios marginalis

[adital | adital cóigu]

En 2009, el gobiernu de Mauritania anunció qu'el encetaría un procesu de limpieza delos barrios marginalis enas afueras de Nuakchot. 24.000 familias sedríun reubicás en viviendas planificás ena ciá. El procesu estaba programau pa encetal cola reubicación de 9.000 familias delas afueras al barriu pobri del departamentu d'Arafat de "Kosovo", conociu popularmenti pola su alta tasa de criminalidá i servicios deficientis. El gobiernu planeó encetal a tresladal familias en juniu de 2009 a pesar delas preocupaciones delas agencias d'ayuda qu'el no necesitaban infraestrutura nel vecindariu receptol.[20] En 2013, se informó que "los barrios marginalis han síu reemplaçaus pol viviendas socialis palos más pobris",[21] i el Bancu Mundial informó qu'el prán tuvu un éxito sustancial, lu que resultó nel acesu a servicios mejoráus pa 181.035 pressonas enas áreas marginalis.[22]

Economía

[adital | adital cóigu]
El mercau de Nuackhott (junto al mercau cubiertu).

Nuakchot es el centru dela economía mauritana, con tres quartas partis delas empresas del Setol servicios ubicás ena ciá en 1999, col 90% dela faina económica dela ciá que consiste en transacionis informalis. Albortus abitantis tien múltiplis direcionis i mantien huertis laçus colas sus regionis d'origin, avecis regreçandu pa trabajal.[13]

Nuakchot conoci un desenvolvimientu desigual i albortas partis dela ciá se mantienen huertimenti desenvueltas a meyias.

La ciá acogi vários mercaus, entri los qualis se topan el mercau marroquí i las prayas. Se puei compral pescau frescu nel mercau de pici dela praya dedicá alos barcus de pesca. Nuakchot es un lugal de venta prencipal de Meteoritus saharianus.

Ena ciá se topa la cimentera Mafci, del grupu italianu Italcementi[23].

Tresporti

[adital | adital cóigu]
Cruci dela carretera empedrá de Nuakchot a Nuadibú.

Nuakchot tieni un puertu d'auguas jondas construíu polos chinus que se abrió en 1986. Fue diseñau pa una capacidá de 500.000 tonelajis de pesu muertu (DWT) de carga pol añu, peru á estau manejandu 1.500 millones de tonelajis (DWT) en 2009.[8] China alcordó en 2009 envirtil $282 millones nel puertu, col pesqui d'estendel el peal prencipal en más de 900 m.[24] En 2011, el Bancu Mundial estaba envestigandu la financión duna nueva estalación de conteneoris d'unviu nel puertu.[25]El serviciu aéreu es provistu pol el Aeropuertu Enternacional de Nuakchot-Umtunsy, que reemplaçó al anteriol Aeropuertu Enternacional de Nuakchot en juniu de 2016.[26]

El tramu dela Carretera El Cairu-Dakar dendi Nuakchot a Nuadibú fue empedrau en 2004, inque el tramu Nuakchot-Rosso fue empedrau dantis dela endependencia.[27] Una carretera de 1.100 km (Route d'Espoir o «Caminu dela Esperanza») une la ciá con Néma a través de Boutilimit i Kiffa.[28]Prantilla:Rp

Ena ciá, ai un sistema de tresporti púbricu i cercanías, con vehículos que sirvin alos prencipalis bulevares.[13]

Educación

[adital | adital cóigu]
Nuversiá de Nouakchott Al Aasriya

Ena ciá se topa la Nuversidá de Nuakchot Al Aasriya, qu'es la única nuversidá en Mauritania i se inauguró en 1981. En 1995 tenía 70 profesoris i 2.800 estudiantis. Otras estalacionis d'educación superiol incluyin la Escuela Nacional d'Aministración i el Enstitutu Científicu Superiol.[28]Prantilla:Rp

Ai munchas escuelas primarias i secundarias, entri las más destacás se topan la American International School de Nuakchot[29] i el Lycée Français Théodore Monod.[30]

Escuelas primarias i secundarias

[adital | adital cóigu]

Dessistin munchas escuelas primarias i secundarias, entri las más emportantis se topan el Lycée Français Théodore Monod[31], l'American International School of Nouakchott i el Lycée d’Excellence de Nouakchott.

Enseñança superiol

[adital | adital cóigu]

La prencipal nuversidá de Mauritania, la Nuversidá de Nuakchot Al Aasriya, fue hundá en 1981.

Entri las otras estalacionis d'enseñança superiol se topan la Nuversidá Libanesa Enternacional en Mauritania, la Escuela Nacional d'Aministración, la Escuela Normal Superiol de Nuakchot, l'Academia Naval, el Colejiu de Ciencias i de Tecnulogía i el Enstitutu Científicu Superiol[32].

Formación milital

[adital | adital cóigu]

Cerca dela nuversidá se topan la escuela d'estau-mayol mauritana i el Colejiu de Defensa G5 Sahel, destinaus a homal oficialis superiolis.

Museu Nacional de Mauritania

Las atraicionis prencipalis de Nuakchot son el Museu Nacional de Mauritania, la Biblioteca Nacional i los Archivus Nacionalis.[33] La ciá acogi vários mercaus, incluyendu el Nuakchot Silver Market i las prayas. Una praya está dedicá alos barcus de pesca dondi se puei compral pescau frescu. Nuakchot es el prencipal lugal de venta de meteoritus nativus del Sáhara.[34]

La luenga árabi es palrá pol una gran mayoría delos abitantis dela ciá, sobri tó el dialeutu árabi local (Hassanya). Otras luengas nacionalis son tamién palrás en Nuakchot, se trata del Pulaal, del Wolof i del Soninqui.

En 2014, el 50,7% delos abitantis de Nuakchot de 15 añus i más sabin leyel i escribil el francés mentris qu'el 49,4% sabin palral-lu i entendel-lu.[35]

Religión

[adital | adital cóigu]

Mezquitas

[adital | adital cóigu]

Ai dos mezquitas prencipalis en Nuakchot (una la «marroquí» i otra la «saudí»), inaccesibris palos no musurmanis, inque pidiendu premisu al imán delas mesmas se puei conseguil acesu.

Diócesis de NuakchotCatedral de San José

Ciais hermanás

[adital | adital cóigu]

Mairil (España) Lanzhou (China) Amán (Jordania) Naucalpan (México) Cúcuta (Colombia) Tultepec (México)

Véasi tamién

[adital | adital cóigu]

Anexu:Capitalis d'Estau

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Nuakchot | Real Academia Española | Real Academia Española | 2005 | Diccionariu panhispánicu de dudas | Madrid: Santillana
  2. Lorenz, Ralph D. | Zimbelman, James R. | Dune Worlds: How Windblown Sand Shapes Planetary Landscapes | 2014 | Springer Science & Business Media | Heidelberg | isbn=978-3-540-89725-5 page 273.
  3. The Sahara: Facts, Climate and Animals of the Desert | Live Science
  4. 4,0 4,1 4,2 Pazzanita, Anthony G. | Historical Dictionary of Mauritania | 2008 | Scarecrow Press | Lanham, Maryland | isbn=978-0-8108-6265-4
  5. Britannica, Nouakchott, britannica.com, USA
  6. 6,0 6,1 Nouakchott Travel Guide | www.world66.com
  7. 7,0 7,1 Mauritania: Regions, Cities & Urban Localites - Population Statistics in Maps and Charts | citypopulation.de
  8. 8,0 8,1 Harbor in Nouakchott Marks China-Mauritania Friendship | news.xinhuanet.com
  9. Nouakchott, Mauritania : Image of the Day | earthobservatory.nasa.gov
  10. Welland, Michael | Sand: The Never-ending Story | 2009 | University of California Press | Berkeley | isbn=9780520254374 | edition=1.
  11. de Valicourt, Benedict | Mauritanie | 2000 | Editions Marcus | Paris | isbn=9782713101533
  12. 12,0 12,1 Hudgens, Jim | Trillo, Richard | Rough Guide to West Africa | 2003 | Rough Guides | London | isbn=1843531186 | edition=4th
  13. 13,0 13,1 13,2 Lawrence, William|Symptom of Crisis or Engine of Development? The Mauritanian Informal Economic Sector|url=http://fletcher.tufts.edu/~/media/Fletcher/Microsites/praxis/xv/Lawrence.pdf%7Cpublisher=The Fletcher Journal of Development Studies|accessdate=3 de Hebreru de 2015|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150904052819/http://fletcher.tufts.edu/~/media/Fletcher/Microsites/praxis/xv/Lawrence.pdf%7Cfechaarchivo=4 de Setiembri de 2015
  14. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas DWD
  15. Klimatafel von Nouakchott / Mauretanien (PDF). Baseline climate means (1961–1990) from stations all over the world. Consultau el 18 de diciembri de 2018.
  16. Actualité du dimanche 01juillet 2001 | Ami.mr
  17. Law, Gwillim | Regions of Mauritania | Statoids
  18. Mauritanie: la capitale Nouakchott, sera découpée en trois wilayas | 2014 | Alakhbar
  19. Les trois wali de Nouakchott connus | 2014 | le calame
  20. City versus slum | IRIN
  21. The City of Nouakchott – Perspectives and Challenges | EcoMENA
  22. Implementation Completion Report (ICR) Review - Urban Development Program | World Bank
  23. Italcementi
  24. China to Invest US$282 Million in Nouakchott Port Expansion - Dredging News Online|url=http://www.sandandgravel.com/news/article.asp?v1=11604%7Cwebsite=www.sandandgravel.com%7Caccessdate=19 de Noviembri de 2016|fechaarchivo=19 de Noviembri de 2016|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20161119120001/http://www.sandandgravel.com/news/article.asp?v1=11604%7Cdeadurl=yes
  25. Mauritania - Port of Nouakchott Development Project|url=http://documents.worldbank.org/curated/en/250361468052152298/pdf/650800PID0MAUR0port0of0Nouakchott0rev.pdf%7Cwebsite=The World Bank: Documents and Reports|accessdate=19 de Noviembri de 2016
  26. url=http://www.jeuneafrique.com/337110/economie/mauritanie-inauguration-nouvel-aeroport-international-de-nouakchott/%7Ctitle=Mauritanie : inauguration du nouvel aéroport international de Nouakchott|work=Jeune Afrique|date=27 de juniu de 2016|accessdate=4 de juliu de 2016|language=francés|trans-title=Inauguration of new Nouakchott international airport
  27. Steck, Benjamin|title=West Africa Facing the Lack of Traffic Lanes: A Study Case: The Nouakchott-Nouadhibou Road (Mauritania)|url=http://echogeo.revues.org/pdf/13101%7Caccessdate=19 de Noviembri de 2016
  28. 28,0 28,1 Pazzanita, Anthony G.|title=Historical dictionary of Mauritania|date=1996|publisher=Scarecrow|location=Lanham, Maryland|isbn=0-8108-3095-7|edition=2.
  29. url=http://aisnmauritania.com/%7Ctitle=American International School of Nouakchott|publisher=Aisnmauritania.com|date=|accessdate=18 de Noviembri de 2016
  30. url=http://lftm-mr.net/%7Ctitle=Lycée Français Théodore Monod de Nouakchott, Mauritanie|publisher=Lftm-mr.net|date=|accessdate=18 de Noviembri de 2016
  31. Lycée Français Théodore Monod|site=lftm-mr.net|consulté le=22.2.2023
  32. écoles publiques|site=mesrs.gov.mr|consulté le=22.2.2023
  33. Ham, Anthony|title=West Africa|date=2006|publisher=Lonely Planet|location=Footscray, Vic.|isbn=1740597710|edition=6th|url=https://archive.org/details/westafrica00hama
  34. url=https://whatsthecapitalof.com/2016/09/11/nouakchott-mauritania-the-place-of-the-winds/%7Cwebsite=What's the Capital of...?|accessdate=19 de Noviembri de 2016|date=11 de Setiembri de 2016|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20161119181936/https://whatsthecapitalof.com/2016/09/11/nouakchott-mauritania-the-place-of-the-winds/%7Cfechaarchivo=19 de Noviembri de 2016
  35. La langue française dans le monde, 2014, Éditions Nathan, p. 30.

Bibliografía

[adital | adital cóigu]
  • Armelle Choplin et Riccardo Ciavolella, 2008. «Marges de la ville en marge du politique? Logiques d’exclusion, de dépendance et d’autonomie à Nouakchott (Mauritanie)», Autrepart, n°45. (francés)
  • Choplin A., 2006. Fabriquer des villes-capitales entre monde arabe et Afrique noire: Nouakchott (Mauritanie) et Khartoum (Soudan), étude comparée. Université Paris 1, 535 p. (francés)
  • Choplin A., 2006. «Le foncier urbain en Afrique: entre informel et rationnel, l’exemple de Nouakchott, Mauritanie», Les annales de géographie, n°647, pp. 69–91. (francés)
  • Anne-Marie Frérot, «Nouakchott, du puits nomade à la ville des pétroliers. Risques et représentations», Maghreb-Machrek, n°190, c. Diciembri 2006 – 2007. (francés)
  • Philippe Tanguy, «L'urbanisation irrégulière à Nouakchott: 1960-2000», Insaniyat, n°22, Otubri-Diciembri 2003, (vol. VII, 4). (francés)
  • Diagana I., 1993. Croissance urbaine et dinámica espacial a Nuakchott, Thèse doct.: géographie: Lyon II, 314 p. (francés)
  • Pitte J.-R., 1977. Nouakchott, capitale de la Mauritanie. Paris : Univ. de Paris-Sorbonne, p. 200. (francés)
  • Mohamed Salem Ideidbi, Mauritanie: la Richesse d'une nation, Nouakchott, al-Manar, 2011.

Atijus externus

[adital | adital cóigu]

Prantilla:Commons Christophe Ayad, Nouakchott, cité hantée par les eaux, Libération, 12 de Mayu de 2006|2=http://www.liberation.fr/page.php?Article=381459%7Cbot=InternetArchiveBot (francés)