Nuversidá Babeș-Bolyai
| Edificiu prencipal | |
| Acrónimu | UBB |
|---|---|
| Lema | Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet |
| Tipu | Púbrica |
| Fundación | 1581 |
| Assitiamientu | |
| Direción | Mihail Kogalniceanu nr. 1 Cluj-Napoca RO-400084 |
| Prantilla:Geodatos Romanía Cluj-Napoca, Romanía | |
| Alministración | |
| Rector | Ioan-Aurel Pop |
| Funcionarius | 1700 |
| Academia | |
| Estudiantis | 51.000 |
| Sitiu web | |
| www.ubbcluj.ro | |
La Nuversidá Babeș-Bolyai (muchas vezis abreviá como UBB; en húngaru: Babeș-Bolyai Tudományegyetem; en aleman: Babeș-Bolyai Universität) es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en Cluj-Napoca, nel Assientu dela Nuversidá. [1]
Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela Transilvania, el microbiólogu Victor Babeș i el matemáticu úngaru János Bolyai.
Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena luenga rumana, ena luenga úngara i ena luenga alemana, inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. [2] [3]
La Nuversidá Babeș-Bolyai es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de Rumanía, siendu sucesora del Colegiu Jesuita de Cluj, founau nel añu 1581. [4]
Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas.
Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de Rumanía criau pol Menisteriu d'Educación i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus Ad Astra, encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. [5] [6] [7]
Estoria
[adital | adital cóigu]
La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de Esteban I Báthory de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos Jesuitas. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz María Teresa fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, Joseph II reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en Latín.
En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: Universitatea din Cluj, húngaru: Kolozsvári Tudományegyetem) qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de Nuversidá Franz Joseph en onol del emperadol Habsburgu Franz Joseph.
Al acabal la Primera Guerra Mundial, las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol Fernando I de Rumania, quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a Budapest, ondi estuvu hata 1921, i endispués a Szeged.
En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol Alemaña i Italia pol mé del Segundo Arbitrio de Viena, la Nuversidá rumana se muó a Sibiu i a Timişoara, i la Nuversidá úngara hue traía dendi Szeged a Cluj. Endispués dela Segunda Guerra Mundial, una vezi que el Segundo Arbitrio de Viena fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a Szeged i fue más tardi nombrá como Universidad de Szeged, que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en Ungría i dela Uropa Central. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai".
Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés.
La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania.
Nomi
[adital | adital cóigu]Victor Babeș fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena Nuversidá el Rei Ferdinand I. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela Transilvania, János i Farkas Bolyai.
Evolución
[adital | adital cóigu]
El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.
| Añu | Númeru d'estudiantis | Professoris | Facultais | Especialiais |
|---|---|---|---|---|
| 1938 | 3.094 | 115 | 4 | 9 |
| 1971 | 14.438 | 648 | 8 | 36 |
| 1989 | 5.940 | 626 | 7 | 19 |
| 1992 | 12.247 | 826 | 11 | 55 |
| 2019 | 44.940 | 2.852 | 21 | 243 |
| 2021 | 48.620 | 2.454 | 22 | 506 |
Numismática
[adital | adital cóigu]Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en Cluj, el Bancu Nacional de Rumanía puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá proof. [8]
Campus
[adital | adital cóigu]El campus prencipal está situáu ena ciá de Cluj-Napoca. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius colegius mayoris (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de Haşdeu con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá Lucian Blaga está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de Transilvania.
Jardín Botánicu "Alexandru Borza"
[adital | adital cóigu]
Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en Cluj. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu Imre Mikó ala Sociedá Museística de Transilvania, al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. [9]
El Jardín Botánicu "Alexandru Borza" encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu Alexandru Borza fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.
El Jardín Botánicu de Cluj es dependienti dela Nuversidá Babeș-Bolyai. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. [10] Aquí se puei vesital amás el Museu Botánicu con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el Erbario dela Nuversidá con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. [11]
Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"
[adital | adital cóigu]Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del Someș, fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de Iuliu Hațieganu.[12] El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos Juegus Olímpicus de Berlin (1936) cola medalla de bronzi.[13] Tieni una sala d'atletismu de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa fubu, tenis, baloncestu i volei.[14] Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de rugby alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi troti.[15] Dessistin 2 piscinas d'añauría, una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).[16]Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.[17]
Oservatoriu Astronómicu
[adital | adital cóigu]L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.[18] Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.[19] L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.[20] Los avíus técnicus encluyin un refratol con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a Internet, assina como otras herramientas de media colas que labural.[21]L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.[22]
Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga"
[adital | adital cóigu]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor biblioteca dela Transilvania.[23] El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.[24] La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.[25]
Museu de Mineralogía
[adital | adital cóigu]El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.[26]
Museu Zoológicu
[adital | adital cóigu]Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del Museu "Gr. Antipa" de București.[27] El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.[28]
Museu d'Estoria dela Nuversidá
[adital | adital cóigu]El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela Transilvania al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).[29]
Museu de Paleontología i Estratigrafía
[adital | adital cóigu]El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).[30] Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.[31]
Vivariu
[adital | adital cóigu]Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.[32]

UBB Radio
[adital | adital cóigu]UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.[33]== Organización i almenistración
Carátel multicultural
[adital | adital cóigu]La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena luenga rumana, 17 ena luenga húngara, 10 ena luenga alemana i 2 ena luenga inglesa. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena luenga húngara. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena luenga rumana, 52 ena luenga húngara, 14 ena luenga alemana i 4 ena luenga inglesa. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela Transilvania.[34]

Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.[35]
Enseñança i envestigación
[adital | adital cóigu]La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau.
La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá.
En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés).
Facurtais
[adital | adital cóigu]Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:[36]
Colegius
[adital | adital cóigu]Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB:
| Facurtá | Colegiu |
|---|---|
| Facurtá de Matemáticas i Enformática | Colegiu de Enformática, Miercurea Ciuc |
| Facurtá de Física | Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, Zalău |
| Facurtá de Química i Enginnería Química | Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, Cluj-Napoca |
| Facurtá de Geografía | Colegiu de Cartografía, Cluj-Napoca; Colegiu de Topografía, Gheorgheni; Colegiu de Topografía, Zalău; Colegiu d'Actividais Turísticas, Cluj-Napoca; Colegiu d'Actividais Turísticas, Gheorgheni; Colegiu d'Actividais Turísticas, Zalău; Colegiu d'Actividais Turísticas, Bistrița; Colegiu d'Actividais Turísticas, Sighetu Marmației; Colegiu d'Economía del Comerciu, Sighetu Marmației; Colegiu d'Actividais Turísticas, Sighișoara |
| Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu | Colegiu de Física del Meyu, Dej; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), Turda; Colegiu de Física del Meyu, Sighetu Marmației |
| Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación | Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, Aiud; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, Cluj-Napoca; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, Năsăud; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, Oradea; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, Odorheiu Secuiesc; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, Satu Mare; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, Sibiu; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, Sighetu Marmației; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, Târgu Mureș; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, Târgu Secuiesc; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, Toplița; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, Zalău |
| Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius | Colegiu d'Economía del Comerciu, Cluj-Napoca; Colegiu de Contabiliá, Cluj-Napoca |
| Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación | Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, Bistrița; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, Cluj-Napoca; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, Satu Mare; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, Sfântu Gheorghe |
| Facurtá de Business | Colegiu d'Economía dela Empresa, Sfântu Gheorghe |
| Facurtá d'Educación Física i Deporti | Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, Bistrița |
Actividais estudiantilis
[adital | adital cóigu]La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis.
Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.[37]
Rendimientu
[adital | adital cóigu]La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de Rumanía enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el Menisteriu d'Educación i Envestigación encargó la realización del Metaranking Nuversitariu.
Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en Rumanía. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de Rumanía en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu.
Becas
[adital | adital cóigu]Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.[38][39]
Pressonalidais de sonadía
[adital | adital cóigu]Retoris
[adital | adital cóigu]- 1919–1920: Sextil Pușcariu (Facurtá de Letras i Filosofía);
- 1920–1921: Vasile Dumitriu (Facurtá de Derechu);
- 1921–1922: Dimitrie Călugăreanu (Facurtá de ciencias);
- 1922–1923: Iacob Iacobovici (Facurtá de Meicina);
- 1923–1924: Nicolae Bănescu (Facurtá de Letras i Filosofía);
- 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu);
- 1925–1926: Gheorghe Spacu (Facurtá de ciencias);
- 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina);
- 1927–1928: Gheorghe Bogdan-Duică (Facurtá de Letras i Filosofía);
- 1928–1929: Emil Hațieganu (Facurtá de Derechu);
- 1929–1930: Emil Racoviță (Facurtá de ciencias);
- 1930–1931: Iuliu Hațieganu (Facurtá de Meicina);
- 1931–1932: Nicolae Drăganu (Facurtá de Letras i Filosofía);
- 1932–1940: Florian Ștefănescu-Goangă (Facurtá de Letras i Filosofía);
- 1940–1941: Sextil Pușcariu (Facurtá de Letras i Filosofía);
- 1941–1944: Iuliu Hațieganu (Facurtá de Meicina);
- 1944–1945: Alexandru Borza (Facurtá de ciencias);
- 1945–1951: Emil Petrovici (Facurtá de Letras i Filosofía);
- 1951–1956: Raluca Ripan (Facurtá de Química);
- 1956–1968: Constantin Daicoviciu (Facurtá d'Estoria-Filosofía);
- 1968–1976: Ștefan Pascu (Facurtá d'Estoria i Filosofía);
- 1976–1984: Ion Vlad (Facurtá de Filoloja);
- 1984–1989: Aurel Negucioiu (Facurtá de ciencias Económicas);
- 1990–1993: Ionel Haiduc (Facurtá de Química);
- 1993–2004: Andrei Marga (Facurtá d'Estuyus Uropeus);
- 2004–2008: Nicolae Bocșan (Facurtá d'Estoria i Filosofía);
- 2008–2012: Andrei Marga (Facurtá d'Estuyus Uropeus);
- 2012–2020: Ioan-Aurel Pop (Facurtá d'Estoria i Filosofía);
- 2020-ogañu: Daniel David (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación).
Alumnus nombraus
[adital | adital cóigu]- Anatol Baconsky (1925–1977), essayista, poeta i tradutol
- Daniel Barbu (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura
- Pavel Bartoș (n. 1975), açol i pressentaol de televisión
- Emil Boc (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca
- Victor Ciorbea (n. 1954), primel menistru de Rumanía
- Corneliu Coposu (1914–1995), políticu
- Daniel David (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB
- Augustin Deac (1928–2004), estoriaol
- Gavril Dejeu (n. 1932), primel menistru de Rumanía
- Vasile Dîncu (n. 1961), menistru d'Almenistración
- Ștefan Augustin Doinaș (1922–2002), poeta i académicu
- Ioan Gyuri Pascu (1961-2016), músicu i açol
- Sandra Izbașa (n. 1990), gimnasta
- Laura Codruța Kövesi (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea
- George Coșbuc (1866–1918), poeta i críticu literal
- Klaus Iohannis (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu
- Iuliu Maniu (1873–1953), primel menistru de Rumanía
- Daniel Morar (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional
- Gheorghe Mureșan (n. 1971), baloncestista
- Victor Neumann (n. 1953), estoriaol i filósofu[
- Hermann Oberth (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica
- Emil Pop (1897–1974), botánicu
- Dumitru Radu Popescu (n. 1935), escritol i académicu
- Vasile Pușcaș (n. 1952), diplomáticu i políticu
- Ion Rațiu (1917–2000), políticu
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17
- ↑ Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17
- ↑ Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17
- ↑ Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019
- ↑ Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016
- ↑ Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România
- ↑ Metarankingul Universitar-2020
- ↑ Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj
- ↑ Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania
- ↑ 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30
- ↑ Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03
- ↑ Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life
- ↑ Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai
- ↑ Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life
- ↑ Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life
- ↑ Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life
- ↑ Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai
- ↑ Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai
- ↑ Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai
- ↑ Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai
- ↑ Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai
- ↑ Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19
- ↑ Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com
- ↑ Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca
- ↑ Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com
- ↑ Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania
- ↑ Muzeul Zoologic, Cluj.com
- ↑ Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania
- ↑ Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03
- ↑ Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03
- ↑ Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03
- ↑ Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03
- ↑ UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09
- ↑ Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26
- ↑ Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26
- ↑ Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03
- ↑ Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai
- ↑ Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului
- ↑ Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29
Atijus d'ahuera
[adital | adital cóigu]- Situ oficialOSUBB – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai
- UBB Radio – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai