Ir al contenido

Nuversidá Complutense de Mairil

Dendi Güiquipeya
Nuversidá Complutensi de Mairil
Escúu dela Nuversidá Complutensi de Mairil «La Docta»
Sigla UCM
Lema Libertas Perfundet Omnia Luce
«La libertá alluma tolas cosas»
Tipu Pública
Fundación 1822: Nuversidá Central
Fundador Fernandu VII d'España
Localización
Direción Avenía de Séneca, 2
Ciá Universitaria
País Prantilla:Geodatos Madrid Mairil
Prantilla:Geodatos Comunidad de Madrid Comunidá de Mairil
 España
Campus Campus de Ciá Universitaria
Campus de Somosaguas
Campus Chamberí-Centro
Coordenás 40°26′57″N 3°43′37″O
Otras sedis Pozuelo de Alarcón
Prantilla:Geodatos Comunidad de Madrid Comunidá de Mairil
 España
Alministración
Rector Joaquín Goyache
Secretaría General Raquel Aguilera Izquierdo
Afiliacionis Europaeum
Grupo Compostela
Mediterra
Red de Utrecht
UNICA
IAU
Prossupuestu 632 446 485 € (2024)
Funcionarios 4005 (2026)
Alministrativos 3386 (2023)
Academia (2023-2024)
Professores 6826
Estudiantis 61 165 (2026)
• Pregrau 47 353
• Posgrau 7746
• Dotorau 6266
Mascota Cisni
Coloris acadêmicus  
Sitiu web ucm.es
6ª nuversidá española en universityrankings.ch (2025)

La Nuversidá Complutense de Mairil (UCM), dantis llamá Nuversidá Central i Nuversidá de Mairil, i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» [1] es la nuversidá púbrica más antigua de Mairil, considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’España i de tol mundu ispanofalanti. [2] [3] [4] [5] Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’Uropa. [6] [7] [8] [9] [10] Tamién es reconocía polas sus titulacionis en Odontología, Veterinaria i Luengas Moernas, que s'assitían drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en Farmacia, Geografía, Estória, Arquiología, Antropología, Linguística, Filología Clásica, Comunicación, Relacionis Enternacionalis i Derechu figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. [11] Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d'España i una delas 50 más verdis del planeta. [12] [13]

Tieni tres campus: el campus de Ciá Nuversitaria, el campus de Somosaguas i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, [14] amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena calle de San Belnaldu del barriu de Malasaña. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los Reyalis Estuyus de San Isidru i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la Nuversidá d’Alcalá, el Colejiu de Cirujía de San Calrus i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu.

Delos ochu españolis runchaoris dun Premiu Nobel, sieti estudiun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los Nobel de Medecina Severo Ochoa i Santiago Ramón y Cajal assina cumu los Nobel de Literatura José Echegaray, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre, Jacinto Benavente i Mario Vargas Llosa. [15] Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu Antonio Machado, Federico García Lorca, Gregorio Marañón, Manuel Azaña, Miguel de Unamuno i José Ortega y Gasset. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá Escuela de Mairil, el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu Facultá de Filusufía) dela Nuversidá Complutense de Mairil.

Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu Juan Carlos I, quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era préncipi d’España; la su ija, l’enfanta Cristina de Borbón, cursó nesta nuversidá la carrera de Céncias Políticas, llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina Letizia, se llicenció en periodismu nesta nuversidá en 1995. [16]

A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la Nuversidá d’Oxford, la Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona, la Nuversidá de Roma «La Sapienza», la Nuversidá de Harvard, la Nuversidá de Chicago i la Nuversidá de California en Berkeley. Cola Nuversidá de Harvard firmó el conveniu que permitió la criación del Reyal Colejiu Complutense en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu.

La Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil, con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela Bibliuteca Nacional d’España. [17]

Símbulus

[adital | adital cóigu]

El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su escudu que s’ajusta ala siguienti descrición: Prantilla:Cita El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —pantone 200— nel su centru se suscribi el su escudu. [18]

El télminu "complutense" hazi referéncia a "Complutum", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las desamortizacionis de 1836 la nuversidá se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. [19] Quandu la su nueva nuversidá criá en Alcalá ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. [20]

Enformación académica

[adital | adital cóigu]

Organización

[adital | adital cóigu]

La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 facultais, 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 departamentus, 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i hospitalis nuversitárius, 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 colejius mayoris UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 bibliutecas.[21]

Facultais

[adital | adital cóigu]

Centrus adscritus

[adital | adital cóigu]

Programa de pregrau

[adital | adital cóigu]

Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 títulus de grau i 10 dobles graus.[22]

El programa de projrau muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a céncias socialis, negócius i estuyus juríricus, el 24 % a artes i umanidais i el 17 % a céncias dela salú. Los estuyus en enjenierías i céncias naturalis suponin cada unu un 11 % del total.[22] Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada cursu académicu se diviri en dos quatrimestris, el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayol parti delas assinaturas son de duración quatrimestral, inque algunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las assinaturas d'especialización suelin concentral-si nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es generalmenti l'español. Sin embargu, los estuyus de Psiculugía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursal íntegramenti en ingrés.[22]

Las enseñanças de luengas ena Dota s'estruturan mayolmenti nel senu del grau en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en aleman, árabi, francés, italianu, polacu i rusu. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal español, [[Idioma inglés|ingrés i portugués. Pal estuyal a hondu las luengas ingresa, española i árabi existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi ebreu. El latín i el griegu antiguu tamién cuentan con un títulu de grau específicu, Filulujía Crásica, qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En céncias dela salú, la Dota cuenta con títulus de grau específicos pa distintas especializacionis: enfermería, farmácia, fisiuterapia, loguperia, medicina, nutrición umana i dietética, oduntulujía, óptica i optometría, podulujía, psiculujía, terapia ocupacional i veterinária.En céncias socialis enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de negócius s'incluyin distintos títulus de grau cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc.

Programa de posgrau

[adital | adital cóigu]

Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de máster. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en céncias socialis i juríricas, el 22 % en artes i umanidais, el 18 % en céncias naturalis, el 14 % en céncias dela salú i el 4 % en enjenierías.[23] La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada cursu académicu; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos semestris i en otros en tres trimestris. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el español, anque angunus s'enpartin en ingrés.

Doctorau

[adital | adital cóigu]

Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de doctorau.[24] El programa d'estuyus de doctorau muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en céncias socialis i juríricas, otru 26 %correspondi a artes i umanidais, un 22 % a céncias naturalis, un 19 % a céncias dela salú i un 5 % a enjenierías, siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.[24] Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés.

Formación permanenti

[adital | adital cóigu]

Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti cursus de vranu en San Lorenzo de El Escorial, a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de conferencias i mesas redondas abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu representacionis teatralis, conciertus musicalis i ciclus de cini.[25]El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de projrau, peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.[25]

Admissión

[adital | adital cóigu]
Programa de prosgrau

L'acesu alos estuyus de projrau requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas Pruebas d'Acesu ala Nuversidá. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.[26];Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de projrau, asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas.

Pubricacionis

[adital | adital cóigu]

La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita librus i más de 80 revistas científicas en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, Amaltea, Revista de Mitocrítica. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía editorial propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 munugrafías dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus.

Colaboracionis

[adital | adital cóigu]

A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la Nuversidá d'Oxford, la Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona, la Nuversidá de Roma «La Sapienza» i la Nuversidá de Harvard.El Real Colegio Complutense en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei Juan Carlos I. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en París i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de posgrau murtidisciprinal cursau en francés.A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el CSIC, el Ciemat i el Instituto de Salud Carlos III, asina cumu con enpresas privás. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.[27]

Clasificaciones universitarias

[adital | adital cóigu]
Clasificaciones universitarias
Nacional
ARWU
1-4
El Mundo
1
CSIC
1
uniRank
1
QS
4
RIUPE
2
Scimago
3
Mundial
ARWU
201-300
CSIC
94
uniRank
77
QS
216
Scimago
175
Clasificacionis nacionalis

El Academic Ranking of World Universities (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el QS World University Ranking le otorga el puesto 4 a nivel nacional.[28][29] Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario El Mundo y 4International Colleges & Universities la consideran la mejor universidad española.[30][31] El Ranking Mundial de Universidades en la Web del CSIC otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.[32] El Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas la sitúa en la segunda posición por producción científica.[33] El Scimago Institutions Ranking de 2016 la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.[34]

Clasificacionis mundialis

El Academic Ranking of World Universities (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la Nuversidá Nacional Autónoma de México (151-200) i la Nuversidá de Buenos Aires (151-200).[28] El QS World University Ranking la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la Nuversidá de Buenos Aires (85), la Nuversidá Nacional Autónoma de México (128), la Pontificia Universidad Católica de Chile (147), la Nuversidá de Chile (200) y el Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey (206).[29] El Ranking Mundial de Universidades en la Web, elaborado por el CSIC en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.[32] El Scimago Institutions Ranking la sitúa en el puesto 290.[34]

Estalacionis

[adital | adital cóigu]
Los portadores de la antorcha, ena praça de Ramón y Cajal

La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel campus, de Ciá Nuversitaria de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona noroesti de Madril, a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al río Manzanares i la Casa de Campu pol l'oesti i los destritus de Chamberí i Tetuán pol l'esti. Las facultais de Céncias Ecunómicas i Enpresarialis, Psiculujía, Céncias Políticas i Sociulujía i Trabaju Social se topan nel campus de Somosaguas, nel oesti de Madril. El paraninfu se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel XIX, ena calle de San Belnaldu nel centru dela ciá (barriu de Malasaña).

L'ulbanismu de Ciá Nuversitaria se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de suresti a noroesti pola autovía del Noroesti (A-6). Las facultais de céncias dela salú se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la estación de metru de Ciá Nuversitaria. Las facultais de umanidais se localizan ena zona noroesti, alreol dela praça de Menéndez Pelayo, mentris que las facultais de céncias naturalis están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los colejius mayoris dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo.

Edifíciu estóricu

[adital | adital cóigu]

Prantilla:Imagen múltiple

L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena calle de San Belnaldu del barriu de Malasaña. Es un edifíciu d'estilu neoclásicu, obra de Narciso Pascual Colomer, construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos jesuitas. La remuelación del XIX transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el paraninfu, acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. [35] Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau.

El paraninfu, obra de Pascual Colomer, tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. [36] La cubierta es de bóvea vaída con un óculu con lucernáriu nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. [36] Los estapaus sobri tela son de Mariano Fortuny. [35] En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus dotores.

Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. [37]

Bibliutecas

[adital | adital cóigu]

La Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. [38] Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela Bibliuteca Nacional d’España. [39] El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. [38] Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. [38]

La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena praça de Menéndez Pelayo, nel campus de Ciá Nuversitaria. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. [40] Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. [40] La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. [40] El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá.

La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi museus sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas céncias dela salú se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri céncias naturalis están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus umanísticus son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus artísticus está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. [41]

Alojamientu

[adital | adital cóigu]

La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu colejius mayoris propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. [42] Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu destritu de Chamberí.

La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de Chamberí, Tetuán i Aluche, los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. [26]

Parquis i jardinis

[adital | adital cóigu]

Nel campus dela nuversidá se topa el Real Jardín Botánico Alfonso XIII, un jardín botánicu de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de Farmácia, Céncias dela Enhulmación i Céncias Biulójicas. La entrá es libri i de bardi. [43]

Tresportis

[adital | adital cóigu]

El campus está comunicau cola redi de Metro de Madrid a través delas estaciones de Ciá Nuversitaria, asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i Vicente Aleixandre, nel noresti, dambas a dos dela línea 6 que comunica el campus colos vecinus destritus de Chamberí i Tetuán. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala praça d'España, 18 menutus ala Puerta del Sol, 22 menutus ala Gran Vía, 26 menutus al Parque del Retiro i 28 menutus ala estación de Atocha. [44]

Tamién recorrin el campus las líneas d'autubús G, F i 82, que comunican el campus colos destritus de Chamberí, Tetuán i El Pardu respetivamenti. La línea U es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau.

Comunidá

[adital | adital cóigu]

Estudiantis

[adital | adital cóigu]

La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.[45] La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.[46] La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.[46]

Professoris

[adital | adital cóigu]

Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el títulu de dotol dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX
  2. Academic Ranking of World Universities 2013: Spain
  3. QS World University Ranking 2013: Spain
  4. Ranking Mundial de Universidades en la Web
  5. Estas son las mejores universidades de España en 2022
  6. Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo
  7. CWTS Leiden Ranking
  8. La UCM en los rankings | Portal de Transparencia
  9. La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023
  10. La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación
  11. Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias
  12. La Complutense, la universidad más verde de España
  13. La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid
  14. Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad
  15. Premios Nobel
  16. Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma
  17. La mayor biblioteca universitaria de España
  18. Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.
  19. Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense
  20. La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá
  21. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas datosycifras
  22. 22,0 22,1 22,2 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas grados
  23. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas masteres
  24. 24,0 24,1 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas doctorados
  25. 25,0 25,1 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas cursosverano
  26. 26,0 26,1 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas vicalum
  27. Estadísticas
  28. 28,0 28,1 «Academic Ranking of World Universities 2016». Archivado desde el original el 1 de junio de 2020. Consultado el 6 de marzo de 2017. 
  29. 29,0 29,1 «QS World University Rankings® 2016-2017». Consultado el 6 de marzo de 2017. 
  30. «Ranking de Universidades Españolas - 2016». Consultado el 6 de marzo de 2017. 
  31. «Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking». Consultado el 6 de marzo de 2017. 
  32. 32,0 32,1 «Ranking Wed de Universidades. Europa». enero de 2017. Consultado el 6 de marzo de 2017. 
  33. Buela-Casal, 2014, p. 153.
  34. 34,0 34,1 «SCImago institutions rankings 2016». Consultado el 6 de marzo de 2017. 
  35. 35,0 35,1 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas husso
  36. 36,0 36,1 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas novcee
  37. El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor
  38. 38,0 38,1 38,2 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas memoriabiblio
  39. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas biblio
  40. 40,0 40,1 40,2 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas noticiazambrano
  41. Museos Complutenses
  42. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas unicifras2008
  43. Real Jardín Botánico Alfonso XIII
  44. Trayecto recomendado
  45. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas estcomma
  46. 46,0 46,1 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas abcalumn

Bibliografía

[adital | adital cóigu]

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]