Ir al contenido

Nuversidá de California

Dendi Güiquipeya
Nuversiá de California
Logotipu dela Universiá de Califórnia
Lema Fiat Lux
Lema traduzíu "Qu'aiga lus"
Tipu Pública
Hundación 23 de marçu de 1868
Alministración Regentis dela Universiá de Califórnia
Presienti Michael V. Drake
Estudiantis 295,573 (Otoñu 2022)
Assitiamientu Oakland, Califórnia, Estaus Uníus
Sitiu web
Mapa del sistema

La Nuversidá de California (UC) es un sistema púbricu de nuversidais nel Estau de California, enos Estaus Uníus d’América. Conformi al Plan Maestru pa Eucación Superiol de California, es unu delos tres sistemas púbricus d’eucación superiol junta col dela Nuversidá Estatal de California (CSU) i los Colegius Comunitarius de California (CCC).

Enhormación general

[adital | adital cóigu]

La Nuversidá de California tieni un alunnau combinau (pregrau i posgrau) de más de 1.900.000 estudiantis, i más de 1.340.000 egresaus deste sistema de nuversidais vivin i trebajan ogañu en tol mundu. El su presupuestu total en 2009, sumandu el de toas las enstitucionis que lo componin más los programas globalis, fue de 7.800 millonis de dolaris,[1] lo que lo convierti nel duodécimu más elevau delos Estaus Uníus.

El sistema dela Nuversidá de California aglutina las siguientis seis:

La su primera nuversidá, UC Berkeley, fue hundá en 1868, mientras que la su décima i más nueva, UC Merced s’abrió nel otoñu de 2005. Toas admitin estudiantis de pregrau i posgrau, con dos escercionis: la UCSF admiti solu a estudiantis de posgrau i prohessionalis de ciencias médicas i dela salú.

Las nuversidais del sistema se jactan de tenel un gran númeru de facultais prestigiosas en ábate tolos campus del conocimientu. Ochu delas sus nuversidais con programas de posgrau están crassificás entri las 100 primeras nuversidais delos Estaus Uníus sigún el U.S News and World Report i el Academic Ranking of World Universities, seis entri las 50 primeras, i dos entri las 25 primeras.[2] El sistema es considerau comu un modelu pa otras enstitucionis púbricas enos Estaus Uníus.[3]

Mientras que el sistema representa la red más importanti de nuversidais púbricas del estau, la hunción d’eucación generalista s’á dejau en manus del sistema dela Nuversidá Estatal de California. Esti se concentra más en dal eucación prática pa gastu diretu nel trebaju mientras que la red dela Nuversidá de California se ocupa d’otorgal eucación teórica que avía alos sus alunnus pa adquiril trebajus que requierin nivelis más altus d’eucación, comu catedráticus, dotoris, abogaus, i negociantis d’altu rangu. Comparandu dambas dos, solamenti la Nuversidá de California está facultá pa otorgal dotoraus, algu que le da un mayol prestigiu junta con mehoris resultaus enos rankings nacionalis.

Berkeley.
Davis.
Irvine.
Los Ángelis.
Merced.
Riverside.
San Diegu.
San Franciscu.
Santa Bárbara.
Santa Crús.
Oficina del Presidenti dela UC en Oakland.

En 1849, l'estau de California ratificó la su primera constitución, la qual contenía el pesqui espresu de creal un sistema eucativu completu, encluyendu una nuversidá estatal. Aprovechandu l’acta de Congresu Morill Land Grant Act, la Legislaura Estatal de California estableció un colegiu d’Agricoltura, Minería, i Artis Mecánicas en 1866. Inque esti colegiu fue dotau de suficientis hondus, carecía de terrenus dondi entalal-si.

Potru lau, el ministru congregacional Henry Durant, un esalunu de Yale, abía establecíu la privá Academia de Contra Costa el 20 de juniu de 1853 en Oakland, California. El lugal encial estaba entri las callis 12 i 14 nel centru d’Oakland, la calli Harrison i la calli Franklin. El su pesqui final era creal un colegiu, lo qual consiguió en 1855 cola creación del College of California. Esperandu espandil-si i recaudal hondus, los administraoris del College of California hormarun la College Homestead Association, que puu adquiril 160 acris (650.000 m²) de tierra en lo qu’es agora Berkeley en 1866.

El Governaol Frederick Low favoreció l'establecimientu duna nuversidá estatal basá sobri el plan dela Nuversidá de Míchigan, i assin puei sel considerau en ciertu mo comu el hundaol dela Nuversidá de California. En 1867, sugirió una husión del ya dessistenti College of California cola ya propuesta nuversidá estatal. Los administraoris del College of California acetarun unil-si col colegiu estatal, inque bahu una condición: que nu solu abiera simplimenti un "Colegiu d’Agricoltura, Minería i Artis Mecánicas", sinu una nuversidá completa. Finalmenti el establecimientu dela Nuversidá de California fue firmau pol governaol Henry H. Haight (sucessol de Low) el 23 de marçu de 1868.

El segundu presidenti dela Nuversidá de California, Daniel Coit Gilman, abrió el campus de Berkeley en septiembri de 1873. Essi mesmu añu, el Toland Medical College (Colegiu Médicu de Toland) abía acetau sel el "Departamentu Médicu" dela Nuversidá; posteriormenti volucionó pa convertil-si ena UCSF. En 1878, la Nuversidá estableció la su primera escuela de derechu en San Franciscu cuna donación de US$100.000 de Serranu Clinton Hastings; ogañu es el Hastings College of Law (Colegiu de Derechu Hastings).

En 1905, la Legislaura estableció una University Farm School que s’ubicó en Davis i en 1907 una Citrus Experiment Station en Riverside comu ahuntas al Colegiu d’Agricoltura en Berkeley. En 1959, la Legislaura promovió la "Granja" i la "Estación" al grau de "campus general", creandu respetivamenti, la UC Davis i la UC Riverside.

En 1919, la Legislaura dispusu qu’una dessistenti escuela de Magisteriu en Los Ángelis que se convirtiera la "rama Sul" dela Nuversidá. Posteriormenti la rama Sul se convirtió ena UCLA, en 1927. En 1944, l’anteriol Colegiu Estatal de Santa Bárbara (renombrau UC Santa Bárbara) llegó a sel el tercel campus d’eucación general nel sistema dela Nuversidá de California.

El campus de San Diegu fue hundau comu una estación marina en 1912 i llegó a sel UCSD en 1959. S’establecierun endispués campus en Santa Crús i Irvine en 1965. La UC Merced abrió las sus puertas nel otoñu de 2005. El Plan Maestru pa Eucación Superiol de California de 1960 estableció que la UC ofertaríe praças palos 12,5% (1/8) mehoris estudiantis d’últimu añu de secundaria. Dantis dela promulgación del Plan Maestru, la UC ofertaba praças pal 15%. Inque la nuversidá nu sigui tolos encetis deste plan, comu el límiti de que nengún campus eceda los 27.500 matriculaus p’asegural la caliá. Tres campus: Berkeley, UCLA i Davis, ogañu matriculan a más de 30.000.

D’acuerdu colos periódicus españolis, representantis dela UC án visitau Mairil p’estudial la posibiliá d’abril el primel campus dela UC huera delos Estaus Uníus en 2014.[4][5]

Académicas

[adital | adital cóigu]

Envestigaoris dela UC son responsablis de más de 5.505 inventus i 2.497 patentis. Los envestigaoris desenvolvien tres inventus pol día.[6] Conformi al Enhormi Anual del PCT dela Organización Mundial dela Propiedá Enteletual (OMPI), la Nuversidá de California fue la nuversidá con mayol númeru de solicituis de patentis en 2024 a nivel mundial, puestu punteru qu'á teníu dendi 1993.[7]

La Nuversidá de California i la mayoría delos sus campus son biembrus dela Asociación de Nuversidais Americanas (Association of American Universities, AAU). El sistema cuenta entri el su pressonal académicu (en 2002) con:

389 biembrus dela Academia Estauniensi delas Artis i las Ciencias

5 ruchaoris dela Medalla Fields

19 académicus del Programa Fulbright

25 biembrus del Programa MacArthur

254 biembrus dela Academia Nacional de Ciencias delos Estaus Uníus

91 biembrus dela Academia Nacional d’Ingeniería

13 galardonaus cola National Medal of Science (Medalla Nacional ala Ciencia)

37 galardonaus col Premiu Nobel. Á ruchaoris del premiu en ábate tolos campus ecetu en Davis, Merced, Riverside i Santa Crús. Esti es el númeru más grandi de premiaus col Nobel de qualquiel nuversidá.[8]

106 biembrus del Estitutu de Meicina

Ochu campus gastan el sistema de quatrimestris, mientras que Berkeley i Merced gastan el sistema semestral. Nostanti, la Escuela de Meicina David Geffen ena UCLA i toas las escuelas de derechu dela UC gastan el sistema semestral.

Bibliotecas dela UC

[adital | adital cóigu]

Con 34 millonis d’elementus,[9] el sistema de bibliotecas dela Nuversidá de California contieni una delas colecionis más grandis nel mundu. Ca campus mantieni el su propiu catálagu dela biblioteca i tamién participa nun sistema catálagu unificau, MELVYL. Amás delas bibliotecas enos campus, el sistema dela UC tamién mantieni dos entalacionis comu bibliotecas regionalis (una pal norti de California i otra pal sul de California) qu’acetan elementus viejus de toas las bibliotecas delos campus dela UC es la su respetiva región. Dendi 2007, la Biblioteca dela Región Norti alberca 4,7 millonis de volúmis, mientras que la Biblioteca dela Región Sul contieni 5,7 millonis de volúmis.

Goviernu

[adital | adital cóigu]

La Nuversidá de California es governá polos Regentis dela Nuversidá de California, comu requieri la atual Constitución del Estau de California. Deziochu regentis son designaus pol governaol pa un mandatu de dozi añus. Un biembru es un estudianti asignau pa un mandatu dun añu. Á tamién sieti biembrus ex officio (el governaol, el vicegovernaol, el presidenti dela Assambrea, Superentendienti d’Estrución Púbrica, el presidenti i el vicepresidenti dela Asociación d’Alunnus dela UC, i el presidenti dela UC). Sigún un enhormi emitiu pola Asociación Ocidental d’Escuelas i Nuversidais (Wester Association of Schools and Colleges, WASC), el sistema dela UC á "teníu problemas senificativus de goviernu, lideralgu i toma de decisionis", con abonda "amogañanti sobri los papelis i responsabiliavis del presidenti dela nuversidá, los regentis i los dés retoris delos campus, sin nenguna línia crara d’autoriá i límitis."[10]

Presidentis dela Nuversidá de California

[adital | adital cóigu]
  • 1881-1885 W.T. Reid
  • 1890-1899 Martin Kellogg
  • 1919-1923 David Prescott Barrows
  • 1967-1967 Harry R. Wellman

Laboratorius nacionalis

[adital | adital cóigu]

La Nuversidá de California regenta i opera diretamenti un laboratoriu del Departamentu d’Energía delos Estaus Uníus:

Lawrence Berkeley National Laboratory (LBNL) (Barkeley, California)

La UC es tamién socia de dos compañías privás, Los Alamos National Security LLC i Lawrence Livermore National Security, que dirigin i operan un laboratoriu del mesmu departamentu ca una:

Laboratoriu Nacional Los Álamos (LANL) (Los Álamos, Nuevu Méjicu)

Lawrence Livermore National Laboratory (LLNL) (Livermore, California)

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. https://web.archive.org/web/20120112174511/http://www.ucop.edu/treasurer/foundation/foundation.pdf
  2. Shanghai Jiao Tong University (2007). «Academic Ranking of World Universities». Institute of Higher Education, Shanghai Jiao Tong University. Archivado desde el original el 16 de abril de 2009. Consultado el 24 de mayo de 2009. 
  3. 2005-06 Budget for Current Opeartions Presentation, November Regents Meeting 2004
  4. cita web | autor= | título=Un campus junto al parque Warner | url=http://www.abc.es/20100201/madrid-madrid/campus-junto-parque-warner-20100201.html | editorial=ABC | fecha=1 de febrero de 2010 | fechaacceso=5 de marzo de 2010
  5. cita web | autor= | título=Respaldo al campus de la Universidad de California | url=http://www.abc.es/20100205/madrid-madrid/respaldo-campus-universidad-california-20100205.html | editorial=ABC | fecha=5 de febrero de 2010 | fechaacceso=5 de marzo de 2010
  6. University of California, Office of the President, Press Release, September 28, 2005.[1]
  7. Cita libro|título=PCT Yearly Review 2025: The International Patent System|url=https://tind.wipo.int/record/58403%7Ceditorial=Organización Mundial dela Propiedá Enteletual|fecha=2025|fechaacceso=2025-09-05|isbn=978-92-805-3720-8|serie=PCT Yearly Review|doi=10.34667/tind.58403|apellido-editor=|página=29|apellidos=Organización Mundial dela Propiedá Enteletual
  8. cita web | autor= | título=Nobel Laureates and Universities | url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/lists/universities.html | editorial=The Nobel Foundation | año=2008 | fechaacceso=6 de marzo de 2008
  9. University of California Cultural Resources Libraries. Accessed January 26, 2008.
  10. cita publicación | url=http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2008/02/12/BAPOV0C6G.DTL | título=UC criticized for poor governance, controls | publicación=San Francisco Chronicle |fechaacceso=12 de febrero de 2008 | apellido=Schevitz | nombre=Tanya | fecha=12 de febrero de 2008

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]

Los 10 campus dela Nuversidá de California (en ingrés)

UC en español

/ Noticias delos especulaoris dela guerra