Ir al contenido

Nuversidá de Cambridge

Dendi Güiquipeya
Nuversidá de Cambridge
Escudu
Espetáculu de luzis ena Casa'l Senáu, pol 800 aniversariu dela fundación dela nuversidá.
Lema Hinc lucem et pocula sacra
«D'inqui, la luz i las copas sagrás»
Tipu Pública
Fundación c. 1209
Localización
Direción The Old Schools, Trinity Lane
Cambridge, Ingalaterra, Reinu-Uníu
Coordenás 52°12′19″N 0°06′47″E
Alministración
Retol David Sainsbury
Vicerretol Stephen Toope
Afiliacionis Russell Group, IARU, LERU
Prossupuestu 1925 millonis d'€ (2016-17)[1]
Funcionarius 3615[2]
Academia
Professoris 7913[3]
Estudiantis 19 955 (2016-17)[4]
 • Pregrau 12 340 (2016-17)[5]
 • Posgrau 7610 (2016-17)[6]
Coloris Azul Cambridge
Sitiu web
[(http://www.cam.ac.uk/) cam.ac.uk]
[[(https://www.wikidata.org/wiki/Q35794) edital datus en Wikidata]]

La Nuversidá de Cambridge es una Nuversidá púbrica inglesa situá ena ciá de Cambridge, Ingalaterra, Reinu Uníu.

Fue fundá en 1209 i el rei Enriqui III d'Ingalaterra l'otorgó una Carta Real en 1231. Cambridge es la segunda nuversidá más antigua angropalranti i la quarta más longeva que sigui abierta[7]

La nuversidá creció comu una asociación de eruditus qu'abandonarun la Nuversidá de Oxford tras una disputa colos abitantis dessa localidá.[8] Dambas dos nuversidáis medievalis compartin abondas caraterísticas comunis i, pol ellu, a menuu se las menciona col moti de «Oxbridge». La estoria i enfruencia dela Nuversidá de Cambridge la á convertíu nuna delas más prestigiosas del mundu.[9]

La nuversidá está compuesta pol varias estituciones qu'encluyin 31 colleges costituientis i más de cien departamentus académicos organizaus en seis escuelas. Cambridge University Press, qu'es unu dessos departamentus, es la casa editorial más antigua i la segunda editorial nuversitaria más grandi del mundu. Cambridge tamién cuenta con ochu museus colturalis i científicos comu el Museu Fitzwilliam, assina comu un Hardín Botánicu dela Nuversidá de Cambridge. Las más de cien bibliotecas de Cambridge acumulan alreol de 15 millonis de librus, ochu dellos solu ena Biblioteca dela Nuversidá de Cambridge.Nel añu 2017, la Nuversidá de Cambridge tuvu ingresus pol valol de ábate 1900 millonis de eurus, 508 delos qualis provinierun de subvencionis i contratus d'envestigación.[10]

La nuversidá central i los colleges tienin un presupuestu conjuntu de 5442 millonis de eurus, el segundu más elevau de qualquiera nuversidá en Reinu Uníu.[11] Cambridge está estrechameni vinculá col desenvolvimiento del Clúster endustrial conocíu comu Silicon Fen. La estitución es biembru de numerosas asociacionis i forma parti del «Triángulu d'Oru» delas mejoris nuversidáis británicas.En 2017, la Nuversidá de Cambridge figuró comu la segunda mejol nuversidá del mundu ena Clasificación académica de nuversidáis del THE,[12] la tercera nel Ranking Académicu delas Nuversidáis del Mundu, sexta ena Clasificación mundial de nuversidáis QS i séptima según U.S. News.[13][14][15] Según la revista Times Higher Education, denguna otra estitución educativa del mundu figura entri las dies primeras en tantus temas.[16]

En Cambridge án estudiau abondus alunus notablis, d'encluyendu eminentis matemáticus, científicos, políticos, avogaus, filósofus, escritoris, actoris i jefis d'Estau estranjerus. Ala fecha d'abostu de 2018, 116 galardonaus col Premiu Nobel, 11 Medallas Fields, 6 Premius Turing i 15 primerus ministrus de Reinu Uníu án estau afiliaus a Cambridge comu estudiantis, alunnus, professoris u vestigaoris.[17]

El Puenti Matemáticu sobri el ríu Cam nel Queens' College.
El Puenti delos Suspirus en Saint John's College.

El college más antiguu es Peterhouse, i fundau en 1284 pol Hugh de Balsham, obispu de Ely. El segundu college, King's Hall, fue fundau en 1317, inque ya no dessisti comu estitución endependienti, dau que fue fusionau con Michaelhouse pol ordin de Enriqui VIII d'Inglaterra pa crial el Trinity College. Ogañu, el Trinity College es el college con mayol númeru d'estudiantis, i el más ricu: cuenta cun patrimoniu propiu de más de 2000 millonis de libras esterlinas. Abondus colleges se fundarun entri los sigrus XIV i XV, entri ellus el King's College u Gonville and Caius.

Trinity College, Gonville and Caius, Trinity Hall i Clare College hazia la capiella de King's College dendi la capiella de Saint John's College. Ala isquierda, justu enfrenti dela Capiella del King's College, se topa la Casa del Senau.

Originalmeni, los colleges fuerun fundaus comu entiáis religiosas i caritativas, qu'alojaban a estudiantis destinaus a sel clérigus; pol essi motivu estas estituciones estavan vinculás con frecuencia a capiellas u abadías. A raís dela Disolución delos monasterius, ordená en 1536, el rei Enriqui VIII d'Inglaterra ordenó la disolución dela Facurtá de Derechu Canónicu i el cessi delas clasis de filosofía escolástica. Estu reorientó las carreras académicas del derechu canónico hazia los clásicus latinus i griegus, la Biblia i las matemáticas. Colleges qu'antañu tenían estau asociaus al cleru católicu passarun a acogel a clérigus protestantis, ata el puntu que se convirtió nun requisitu necessariu pa estudiar en Cambridge l'aceutal los preceptus dela Ilesia Anglicana.Los primerus colleges pa mujeris fuerun Girton College, fundau en 1869, i Newnham College, fundau en 1872. Las primeras estudiantis rindierun los sus essáminis en 1882, inque las mujeris no lograrun plena pertencia ala nuversidá ata 1947, 20 añus endispués qu'en Nuversidá de Oxford. Delos 31 colleges que componin la Nuversidá de Cambridge ogañu (2024), dos son solu pa mujeris (Murray Edwards College i Newnham College), i quatro son exclusivameni pa estudiantis de postgrau u mayoris de 21 añus (Clare Hall, Darwin College, Wolfson College i St. Edmund's College). El úrtimu college en admitil mujeris fue el Lucy Cavendish, que se convirtió en mixtu en 2019.

Organiçación

[adital | adital cóigu]
Vista del King's College con nievi.

La Nuversidá de Cambridge es una nuversidá colegial, formá por treinta i un colleges; tamién cuenta con facurtáis, departamentus académicos u estitutus de vestigación. Las facurtáis i departamentus concentran la lavol vestigaora dela nuversidá, i coordinan i centralizan la enseñanza delas carreras nuversitarias: establecin los programas de estudiu, las asignaturas, se encargan delos essáminis i demás aspeutus académicos i alministrativus delas carreras nuversitarias. Nostanti, las asignaturas se estruturan de forma dual: los departamentus se encargan d'ofrecil el plan de estudius i un númeru reduciu de clasis magistralis cada semestri nuversitariu, destinás a fijal pesquis i las líneas generalis del programa de estudius, mientris que el día a día del plan de estudius se desenvuelve en forma de tutorialis enos que cada alunnu se reúne col su tutol personal nun college, dondi recibi clasis particularis de dichu tutol en tornu al temariu dela asignatura. Inque el tutol i el alunnu no tienin pol qué pertenecel necessariameni al mesmu college, los tutorialis se organizan a nivel colegial.Los colleges son estituciones endependientis i separás dela propia nuversidá, con un gran nivel d'autonomía: cuentan con gran quantidá de fundus i recursus económicos propius que se gestionan de manera privá i no dependin alministrativameni dela Nuversidá.

Al igual que un colegiu mayol, los college oficien alojamientu i comía alos estudiantis i fueraparti del professorau u vestigaoris dela nuversidá (fellows); al mesmu tiempu, coordinan la vida social i académica delos estudiantis i se encargan de gestionar las tutorías. Los college duelin contal cola su propia biblioteca, gimnasio, comedoris, baris, jardinis i demás estalacionis.Al matriculal-si ena nuversidá, los alunnus devin elegil un college. Cada college ofreci carreras sobri la basi dela esperiencia delos sus tutoris i fellows (algunus se especializan en umanidáis, mientris que otrus ponin gran énfasis en ciencias u ingeniería), inque no es enfrecuenti qu'un college aceuti a alunnus inque no tengan suficientis tutoris palas sus asignaturas; en essus casus los tutorialis delas asignaturas en concretu se realizan n'otru college. Dau que buena parti dela vida social i académica delos alunnus se desenvuelve enos colleges, los alunnus duelin desenvolver un especial apegu al su college más que ala propia nuversidá.

Galería

[adital | adital cóigu]

Colleges

[adital | adital cóigu]

Patiu delanteru del King's College.

Las Facultais de nivel superiol (o Colleges n'Inglés) son estitucionis endependientis i autogovernás, incluindo biembrus juniores (alumnus de graduación o postgraduación) i biembrus seniores conocíus cumu Fellows embassy que son responsabris por governal el colégiu amás de exercel otras atividais d'ensiñu i enbestigación.Esti sistema assecura la deprendición pressonal dendi'l prencepiu delos sus estudios. El sistema dual Nuversidá/colégius tiendi a sobripol-si, nostanti, una vezi que la maioria delos Fellows delos colégius son tamién docentis enos vários departamentus dela Nuversidá de Cambridge. Cada colégiu es dirigíu dun Mestri (Master, Principal, President, o Warden) elegíu pol cuerpu de Fellows i responsabri pola alministración del colégiu.

Los vários colégius tienin ativos própius (incluindo normalmenti los eificius qu'ocupan) i sirvin cumu residéncias pa alumnus de graduación i postgraduación duranti la duración delos sus estudios en Cambridge. Más que simplis residéncias studandilis, nostanti, los colégius de Cambridge participan ativalmenti tamién del ensiñu de graduación atrevis del sistema de "superbisionis" (supervisions) que complementa las aulas i otras atividais (por esempru práticas de laboratoriu) dás o organiçás polos departamentus dela nuversidá.

El sistema de superbisionis, típicu delas Nuversidá de Cambridge i Nuversidá d'Oxford, consiste en sissionis tutorialis organiçás polos colégius, generalmenti cuna ora de duración cada una, ondi grupus pequenus de alumnus (entri un i cincu) se reúnin cun un Superbisol (normalmenti un "Teaching Fellow" del respetivu colégiu) pa descutil el material vistu enas aulas. S'espera que los alumnus se priparin a priori pa las sissionis de superbisión apresentandu argún trabaju escritu, por esempru un ensayu (n'inglés, essay) o, nel casu de alumnus de Enxeñería, Matemáticas o Ciéncias físicas, solucionis de prantas d'exercicius (llamás example papers) distribuías duranti las aulas.Las sissionis de superbisión ufrecin una preparación d'altu nivel palos ezáminis finalis. Inque los exercicius o testus/trabajus apresentáus nu seyan avaliáus pa nota, ellus aludan a los alumnus a mantenel-si al día col material desenvolvíu enas aulas i sirvin tamién cumu preparación palos ezáminis finalis escritus. Las superbisionis ufrecin entavía a los alumnus l'oportunidá de descutil regularmenti cun un especialista ena área la matéria vista enas aulas, resolbiendu duvias i, normalmenti, afundandu el asuntu. Dependiendu del cursu de graduación, el númeru de sissionis de superbisión puei varial duna a quatru pola semana.

Amás del sistema de superbisión académica, cada alumnu conta entavía cun un tutol endividual nomau pol colégiu, de qui la función nu es ensiñal, sinó acompañal el bienestal pressonal del alumnu, incluindo preblemas familiaris o financerus, i prestal-li assisténcia drentu delo que seya possibri.

Escú Coloris College Fundación Estudiantis pre-graduaus Estudiantis post-graduaus Páhina web
                 
Christ's College 1505 395 95
                             
Churchill College 1960 440 210
                     
Clare College 1326 440 210
                             
Clare Hall 1965 0 135
                     
Corpus Christi College 1352 250 150
                             
Darwin College 1964 0 594
                 
Downing College 1800 403 252
                     
Emmanuel College 1584 465 185
                     
Fitzwilliam College 1966 474 180
                             
Girton College 1869 503 201
       
Gonville and Caius College 1348 475 230
                     
Homerton College 1976 550 550
             
Hughes Hall 1885 60† 325
     
Jesus College 1496 489 270
                     
King's College 1441 392 280
                                   
Lucy Cavendish College 1965 130† 100
                     
Magdalene College 1428 348 246
                             
Murray Edwards College 1954 360* 77*
                     
Newnham College 1871 398* 148*
                     
Pembroke College 1347 400 294
       
Peterhouse 1284 284 130
                     
Queens' College 1448 490 270
                 
Robinson College 1977 397 110
                     
St Catharine's College 1473 436 165
                                 
St Edmund's College 1896 100† 230
                             
St John's College 1511 550 330
                           
Selwyn College 1882 350 200
   
Sidney Sussex College 1596 340 190
                     
Trinity College 1546 663 430
                     
Trinity Hall 1350 359 233
                             
Wolfson College 1965 90† 510

Notas

  • * – Solu almiti estudiantis femeninas.
  • † – Solu estudiantis d'edá semelhanti alos posgraduaus —más de 21 añus—.

Desportis

[adital | adital cóigu]

Ai algunas actividáis d'esparcimientu asociás a Cambridge. El Remu es un deporti populal i dessistin competicionis entri colleges i contra la Nuversidá de Oxford. Una competición en particulal qu'es muy populal entri las estudiantis i colegius es el "May Bumps", quandu el pesqui es perseguil al boti de delanti i alcançal-lu, dantis de sel alcanzau pol boti de detrás del tu equipu. La competición tién lugal a mediaus de juniu i dura quatro días. Una competición similal de cincu días es el Lent Bumps i tién lugal a finis de febreru u prencipius de marçu. Tamién dessistin competicionis en otrus deportis, comu el cricket i el rugby. Entri los clubis de teatru, se topa el Footlights.

Vea-si tamién

[adital | adital cóigu]

Essáminis ESOL dela Nuversidá de CambridgeProfessor Real de Física de CambridgeClasificación académica de nuversidáisOXOColleges dela Nuversidá de Cambridge

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. [(http://www.admin.cam.ac.uk/reporter/2017-18/weekly/6489/section4.shtml) «Reports and Financial Statements for the Year Ended 31 July 2017»]. University of Cambridge.
  2. [(https://web.archive.org/web/20180402102214/https://www.prao.admin.cam.ac.uk/files/facts_figures_2018_poster_for_web.pdf) «Facts and Figures January 2018»]. University of Cambridge.
  3. [(https://web.archive.org/web/20180402102214/https://www.prao.admin.cam.ac.uk/files/facts_figures_2018_poster_for_web.pdf) «Facts and Figures January 2018»]. University of Cambridge.
  4. [(https://www.hesa.ac.uk/data-and-analysis/students/table-1.csv) Hesa].
  5. [(https://www.hesa.ac.uk/data-and-analysis/students/table-1.csv) Hesa].
  6. [(https://www.hesa.ac.uk/data-and-analysis/students/table-1.csv) Hesa].
  7. .cita libro|last=Sager |first=Peter|date= 2005|title= Oxford and Cambridge: An Uncommon History|url=https://archive.org/details/oxfordcambridgeu0000sage
  8. cita web|url=http://www.cam.ac.uk/univ/history/records.html|title=A Brief History: Early records|publisher=University of Cambridge|accessdate=17 d'abostu de 2008
  9. Cita publicación|url=https://www.timeshighereducation.com/world-university-rankings/worlds-most-prestigious-universities-world-reputation-rankings-2016-results|title=World’s most prestigious universities 2016|date=4 May 2016|work=Times Higher Education (THE)|access-date=2 de diziembri de 2017|language=en
  10. web|url=http://www.admin.cam.ac.uk/reporter/2017-18/weekly/6489/section4.shtml|title=Reports and Financial Statements for the Year Ended 31 July 2017|publisher=University of Cambridge |accessdate=3 d'abostu de 2018
  11. web|url=http://www.admin.cam.ac.uk/reporter/2014-15/weekly/6373/section1.shtml#heading2-6|title=Cambridge and the University|publisher=Cambridge university accounts|accessdate=4 de setiembi de 2015
  12. publicación|url=https://www.timeshighereducation.com/world-university-rankings/2018/world-ranking#!/page/0/length/25/subjects/3093/sort_by/rank/sort_order/asc/cols/stats|title=World University Rankings|date=18 d'abostu de 2017|work=Times Higher Education (THE)|access-date=9 de setiembi de 2017|language=en
  13. Cita web|url=http://www.shanghairanking.com/ARWU2017.html|title=ARWU World University Rankings 2017 | Academic Ranking of World Universities 2017 | Top 500 universities | Shanghai Ranking - 2017|website=www.shanghairanking.com|access-date=30 de huliu de 2018|fechaarchivo=19 de eneru de 2019|
  14. urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190119012717/http://www.shanghairanking.com/ARWU2017.html|deadurl=yesCita publicación|url=https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2019|title=QS World University Rankings 2019|date=29 de mayu de 2018|work=Top Universities|access-date=30 de huliu de 2018|language=en
  15. Cita web|url=https://www.usnews.com/education/best-global-universities/rankings?int=a27a09|title=Best Global Universities Rankings|last=|first=|date=|website=U.S. News|archive-url=https://web.archive.org/web/20160113052748/http://www.usnews.com/education/best-global-universities/rankings?int=a27a09|archive-date=13 de eneru de 2016|dead-url=yes|access-date=
  16. cita web|url=https://www.topuniversities.com/student-info/university-news/out-now-qs-world-university-rankings-subject-2017|title=World University Rankings 2017
  17. cita web|url=https://www.cam.ac.uk/research/research-at-cambridge/nobel-prize-winners|title=Nobel prize winners|publisher=University of Cambridge|accessdate=6 de diziembri de 2015En 2025 ocupa el 4º puestu nel Ranking Académicu delas Nuversidáis del Mundu.Cita web|url=https://www.shanghairanking.com/institution/university-of-cambridge|título=ShanghaiRanking-Univiersities|fechaacceso=2025-10-22|sitioweb=www.shanghairanking.com

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]

Prantilla:CommonsBula papal de Juan XII