Nuversidá de Cambridge
| Nuversidá de Cambridge | |
|---|---|
| Escudu | |
| Espetáculu de luzis ena Casa'l Senáu, pol 800 aniversariu dela fundación dela nuversidá. | |
| Lema | Hinc lucem et pocula sacra «D'inqui, la luz i las copas sagrás» |
| Tipu | Pública |
| Fundación | c. 1209 |
| Localización | |
| Direción | The Old Schools, Trinity Lane |
| Cambridge, Ingalaterra, Reinu-Uníu | |
| Coordenás | 52°12′19″N 0°06′47″E |
| Alministración | |
| Retol | David Sainsbury |
| Vicerretol | Stephen Toope |
| Afiliacionis | Russell Group, IARU, LERU |
| Prossupuestu | 1925 millonis d'€ (2016-17)[1] |
| Funcionarius | 3615[2] |
| Academia | |
| Professoris | 7913[3] |
| Estudiantis | 19 955 (2016-17)[4] |
| • Pregrau | 12 340 (2016-17)[5] |
| • Posgrau | 7610 (2016-17)[6] |
| Coloris | Azul Cambridge |
| Sitiu web | |
| [(http://www.cam.ac.uk/) cam.ac.uk] | |
| [[(https://www.wikidata.org/wiki/Q35794) edital datus en Wikidata]] | |
La Nuversidá de Cambridge es una Nuversidá púbrica inglesa situá ena ciá de Cambridge, Ingalaterra, Reinu Uníu.
Fue fundá en 1209 i el rei Enriqui III d'Ingalaterra l'otorgó una Carta Real en 1231. Cambridge es la segunda nuversidá más antigua angropalranti i la quarta más longeva que sigui abierta[7]
La nuversidá creció comu una asociación de eruditus qu'abandonarun la Nuversidá de Oxford tras una disputa colos abitantis dessa localidá.[8] Dambas dos nuversidáis medievalis compartin abondas caraterísticas comunis i, pol ellu, a menuu se las menciona col moti de «Oxbridge». La estoria i enfruencia dela Nuversidá de Cambridge la á convertíu nuna delas más prestigiosas del mundu.[9]
La nuversidá está compuesta pol varias estituciones qu'encluyin 31 colleges costituientis i más de cien departamentus académicos organizaus en seis escuelas. Cambridge University Press, qu'es unu dessos departamentus, es la casa editorial más antigua i la segunda editorial nuversitaria más grandi del mundu. Cambridge tamién cuenta con ochu museus colturalis i científicos comu el Museu Fitzwilliam, assina comu un Hardín Botánicu dela Nuversidá de Cambridge. Las más de cien bibliotecas de Cambridge acumulan alreol de 15 millonis de librus, ochu dellos solu ena Biblioteca dela Nuversidá de Cambridge.Nel añu 2017, la Nuversidá de Cambridge tuvu ingresus pol valol de ábate 1900 millonis de eurus, 508 delos qualis provinierun de subvencionis i contratus d'envestigación.[10]
La nuversidá central i los colleges tienin un presupuestu conjuntu de 5442 millonis de eurus, el segundu más elevau de qualquiera nuversidá en Reinu Uníu.[11] Cambridge está estrechameni vinculá col desenvolvimiento del Clúster endustrial conocíu comu Silicon Fen. La estitución es biembru de numerosas asociacionis i forma parti del «Triángulu d'Oru» delas mejoris nuversidáis británicas.En 2017, la Nuversidá de Cambridge figuró comu la segunda mejol nuversidá del mundu ena Clasificación académica de nuversidáis del THE,[12] la tercera nel Ranking Académicu delas Nuversidáis del Mundu, sexta ena Clasificación mundial de nuversidáis QS i séptima según U.S. News.[13][14][15] Según la revista Times Higher Education, denguna otra estitución educativa del mundu figura entri las dies primeras en tantus temas.[16]
En Cambridge án estudiau abondus alunus notablis, d'encluyendu eminentis matemáticus, científicos, políticos, avogaus, filósofus, escritoris, actoris i jefis d'Estau estranjerus. Ala fecha d'abostu de 2018, 116 galardonaus col Premiu Nobel, 11 Medallas Fields, 6 Premius Turing i 15 primerus ministrus de Reinu Uníu án estau afiliaus a Cambridge comu estudiantis, alunnus, professoris u vestigaoris.[17]
Estoria
[adital | adital cóigu]

El college más antiguu es Peterhouse, i fundau en 1284 pol Hugh de Balsham, obispu de Ely. El segundu college, King's Hall, fue fundau en 1317, inque ya no dessisti comu estitución endependienti, dau que fue fusionau con Michaelhouse pol ordin de Enriqui VIII d'Inglaterra pa crial el Trinity College. Ogañu, el Trinity College es el college con mayol númeru d'estudiantis, i el más ricu: cuenta cun patrimoniu propiu de más de 2000 millonis de libras esterlinas. Abondus colleges se fundarun entri los sigrus XIV i XV, entri ellus el King's College u Gonville and Caius.

Originalmeni, los colleges fuerun fundaus comu entiáis religiosas i caritativas, qu'alojaban a estudiantis destinaus a sel clérigus; pol essi motivu estas estituciones estavan vinculás con frecuencia a capiellas u abadías. A raís dela Disolución delos monasterius, ordená en 1536, el rei Enriqui VIII d'Inglaterra ordenó la disolución dela Facurtá de Derechu Canónicu i el cessi delas clasis de filosofía escolástica. Estu reorientó las carreras académicas del derechu canónico hazia los clásicus latinus i griegus, la Biblia i las matemáticas. Colleges qu'antañu tenían estau asociaus al cleru católicu passarun a acogel a clérigus protestantis, ata el puntu que se convirtió nun requisitu necessariu pa estudiar en Cambridge l'aceutal los preceptus dela Ilesia Anglicana.Los primerus colleges pa mujeris fuerun Girton College, fundau en 1869, i Newnham College, fundau en 1872. Las primeras estudiantis rindierun los sus essáminis en 1882, inque las mujeris no lograrun plena pertencia ala nuversidá ata 1947, 20 añus endispués qu'en Nuversidá de Oxford. Delos 31 colleges que componin la Nuversidá de Cambridge ogañu (2024), dos son solu pa mujeris (Murray Edwards College i Newnham College), i quatro son exclusivameni pa estudiantis de postgrau u mayoris de 21 añus (Clare Hall, Darwin College, Wolfson College i St. Edmund's College). El úrtimu college en admitil mujeris fue el Lucy Cavendish, que se convirtió en mixtu en 2019.
Organiçación
[adital | adital cóigu]
La Nuversidá de Cambridge es una nuversidá colegial, formá por treinta i un colleges; tamién cuenta con facurtáis, departamentus académicos u estitutus de vestigación. Las facurtáis i departamentus concentran la lavol vestigaora dela nuversidá, i coordinan i centralizan la enseñanza delas carreras nuversitarias: establecin los programas de estudiu, las asignaturas, se encargan delos essáminis i demás aspeutus académicos i alministrativus delas carreras nuversitarias. Nostanti, las asignaturas se estruturan de forma dual: los departamentus se encargan d'ofrecil el plan de estudius i un númeru reduciu de clasis magistralis cada semestri nuversitariu, destinás a fijal pesquis i las líneas generalis del programa de estudius, mientris que el día a día del plan de estudius se desenvuelve en forma de tutorialis enos que cada alunnu se reúne col su tutol personal nun college, dondi recibi clasis particularis de dichu tutol en tornu al temariu dela asignatura. Inque el tutol i el alunnu no tienin pol qué pertenecel necessariameni al mesmu college, los tutorialis se organizan a nivel colegial.Los colleges son estituciones endependientis i separás dela propia nuversidá, con un gran nivel d'autonomía: cuentan con gran quantidá de fundus i recursus económicos propius que se gestionan de manera privá i no dependin alministrativameni dela Nuversidá.
Al igual que un colegiu mayol, los college oficien alojamientu i comía alos estudiantis i fueraparti del professorau u vestigaoris dela nuversidá (fellows); al mesmu tiempu, coordinan la vida social i académica delos estudiantis i se encargan de gestionar las tutorías. Los college duelin contal cola su propia biblioteca, gimnasio, comedoris, baris, jardinis i demás estalacionis.Al matriculal-si ena nuversidá, los alunnus devin elegil un college. Cada college ofreci carreras sobri la basi dela esperiencia delos sus tutoris i fellows (algunus se especializan en umanidáis, mientris que otrus ponin gran énfasis en ciencias u ingeniería), inque no es enfrecuenti qu'un college aceuti a alunnus inque no tengan suficientis tutoris palas sus asignaturas; en essus casus los tutorialis delas asignaturas en concretu se realizan n'otru college. Dau que buena parti dela vida social i académica delos alunnus se desenvuelve enos colleges, los alunnus duelin desenvolver un especial apegu al su college más que ala propia nuversidá.
Galería
[adital | adital cóigu]- Gran Tribuna, Trinity College
- Corti nueva de Corpus Christi College
- Puesta d'entrá, Gonville and Caius College
- Primera Corti, Pembroke College
- Puerta d'entrá, Selwyn College
- Patiu prencipal, St Catharine's College
- Casa Bredon de Wolfson College
- Jardín de West Lodge, Downing College
- Antigua puesta d'entrá de Queens' College
- Comeol del Magdalene College
- Tribuna dela Capela, Jesus College
- Segundu Tribunal, St John's College
- La capela, Sidney Sussex College
- Interiol del Judge Business School
- L'arvolea en Fitzwilliam College
- Puerta d'entrá, Girton College
- Laboratoriu d'Ingeniería John Hopkinson
Colleges
[adital | adital cóigu]Las Facultais de nivel superiol (o Colleges n'Inglés) son estitucionis endependientis i autogovernás, incluindo biembrus juniores (alumnus de graduación o postgraduación) i biembrus seniores conocíus cumu Fellows embassy que son responsabris por governal el colégiu amás de exercel otras atividais d'ensiñu i enbestigación.Esti sistema assecura la deprendición pressonal dendi'l prencepiu delos sus estudios. El sistema dual Nuversidá/colégius tiendi a sobripol-si, nostanti, una vezi que la maioria delos Fellows delos colégius son tamién docentis enos vários departamentus dela Nuversidá de Cambridge. Cada colégiu es dirigíu dun Mestri (Master, Principal, President, o Warden) elegíu pol cuerpu de Fellows i responsabri pola alministración del colégiu.
Los vários colégius tienin ativos própius (incluindo normalmenti los eificius qu'ocupan) i sirvin cumu residéncias pa alumnus de graduación i postgraduación duranti la duración delos sus estudios en Cambridge. Más que simplis residéncias studandilis, nostanti, los colégius de Cambridge participan ativalmenti tamién del ensiñu de graduación atrevis del sistema de "superbisionis" (supervisions) que complementa las aulas i otras atividais (por esempru práticas de laboratoriu) dás o organiçás polos departamentus dela nuversidá.
El sistema de superbisionis, típicu delas Nuversidá de Cambridge i Nuversidá d'Oxford, consiste en sissionis tutorialis organiçás polos colégius, generalmenti cuna ora de duración cada una, ondi grupus pequenus de alumnus (entri un i cincu) se reúnin cun un Superbisol (normalmenti un "Teaching Fellow" del respetivu colégiu) pa descutil el material vistu enas aulas. S'espera que los alumnus se priparin a priori pa las sissionis de superbisión apresentandu argún trabaju escritu, por esempru un ensayu (n'inglés, essay) o, nel casu de alumnus de Enxeñería, Matemáticas o Ciéncias físicas, solucionis de prantas d'exercicius (llamás example papers) distribuías duranti las aulas.Las sissionis de superbisión ufrecin una preparación d'altu nivel palos ezáminis finalis. Inque los exercicius o testus/trabajus apresentáus nu seyan avaliáus pa nota, ellus aludan a los alumnus a mantenel-si al día col material desenvolvíu enas aulas i sirvin tamién cumu preparación palos ezáminis finalis escritus. Las superbisionis ufrecin entavía a los alumnus l'oportunidá de descutil regularmenti cun un especialista ena área la matéria vista enas aulas, resolbiendu duvias i, normalmenti, afundandu el asuntu. Dependiendu del cursu de graduación, el númeru de sissionis de superbisión puei varial duna a quatru pola semana.
Amás del sistema de superbisión académica, cada alumnu conta entavía cun un tutol endividual nomau pol colégiu, de qui la función nu es ensiñal, sinó acompañal el bienestal pressonal del alumnu, incluindo preblemas familiaris o financerus, i prestal-li assisténcia drentu delo que seya possibri.
| Escú | Coloris | College | Fundación | Estudiantis pre-graduaus | Estudiantis post-graduaus | Páhina web | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
Christ's College | 1505 | 395 | 95 | ||||||||||||||||||||
|
|
Churchill College | 1960 | 440 | 210 | ||||||||||||||||||||
|
|
Clare College | 1326 | 440 | 210 | ||||||||||||||||||||
|
|
Clare Hall | 1965 | 0 | 135 | ||||||||||||||||||||
|
|
Corpus Christi College | 1352 | 250 | 150 | ||||||||||||||||||||
|
|
Darwin College | 1964 | 0 | 594 | ||||||||||||||||||||
|
|
Downing College | 1800 | 403 | 252 | ||||||||||||||||||||
|
|
Emmanuel College | 1584 | 465 | 185 | ||||||||||||||||||||
|
|
Fitzwilliam College | 1966 | 474 | 180 | ||||||||||||||||||||
|
|
Girton College | 1869 | 503 | 201 | ||||||||||||||||||||
|
|
Gonville and Caius College | 1348 | 475 | 230 | ||||||||||||||||||||
|
|
Homerton College | 1976 | 550 | 550 | ||||||||||||||||||||
|
|
Hughes Hall | 1885 | 60† | 325 | ||||||||||||||||||||
|
|
Jesus College | 1496 | 489 | 270 | ||||||||||||||||||||
|
|
King's College | 1441 | 392 | 280 | ||||||||||||||||||||
|
|
Lucy Cavendish College | 1965 | 130† | 100 | ||||||||||||||||||||
|
|
Magdalene College | 1428 | 348 | 246 | ||||||||||||||||||||
|
|
Murray Edwards College | 1954 | 360* | 77* | ||||||||||||||||||||
|
|
Newnham College | 1871 | 398* | 148* | ||||||||||||||||||||
|
|
Pembroke College | 1347 | 400 | 294 | ||||||||||||||||||||
|
|
Peterhouse | 1284 | 284 | 130 | ||||||||||||||||||||
|
|
Queens' College | 1448 | 490 | 270 | ||||||||||||||||||||
|
|
Robinson College | 1977 | 397 | 110 | ||||||||||||||||||||
|
|
St Catharine's College | 1473 | 436 | 165 | ||||||||||||||||||||
|
|
St Edmund's College | 1896 | 100† | 230 | ||||||||||||||||||||
|
|
St John's College | 1511 | 550 | 330 | ||||||||||||||||||||
|
|
Selwyn College | 1882 | 350 | 200 | ||||||||||||||||||||
|
|
Sidney Sussex College | 1596 | 340 | 190 | ||||||||||||||||||||
|
|
Trinity College | 1546 | 663 | 430 | ||||||||||||||||||||
|
|
Trinity Hall | 1350 | 359 | 233 | ||||||||||||||||||||
|
|
Wolfson College | 1965 | 90† | 510 |
Notas
- * – Solu almiti estudiantis femeninas.
- † – Solu estudiantis d'edá semelhanti alos posgraduaus —más de 21 añus—.
Desportis
[adital | adital cóigu]Ai algunas actividáis d'esparcimientu asociás a Cambridge. El Remu es un deporti populal i dessistin competicionis entri colleges i contra la Nuversidá de Oxford. Una competición en particulal qu'es muy populal entri las estudiantis i colegius es el "May Bumps", quandu el pesqui es perseguil al boti de delanti i alcançal-lu, dantis de sel alcanzau pol boti de detrás del tu equipu. La competición tién lugal a mediaus de juniu i dura quatro días. Una competición similal de cincu días es el Lent Bumps i tién lugal a finis de febreru u prencipius de marçu. Tamién dessistin competicionis en otrus deportis, comu el cricket i el rugby. Entri los clubis de teatru, se topa el Footlights.
Vea-si tamién
[adital | adital cóigu]Essáminis ESOL dela Nuversidá de CambridgeProfessor Real de Física de CambridgeClasificación académica de nuversidáisOXOColleges dela Nuversidá de Cambridge
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ [(http://www.admin.cam.ac.uk/reporter/2017-18/weekly/6489/section4.shtml) «Reports and Financial Statements for the Year Ended 31 July 2017»]. University of Cambridge.
- ↑ [(https://web.archive.org/web/20180402102214/https://www.prao.admin.cam.ac.uk/files/facts_figures_2018_poster_for_web.pdf) «Facts and Figures January 2018»]. University of Cambridge.
- ↑ [(https://web.archive.org/web/20180402102214/https://www.prao.admin.cam.ac.uk/files/facts_figures_2018_poster_for_web.pdf) «Facts and Figures January 2018»]. University of Cambridge.
- ↑ [(https://www.hesa.ac.uk/data-and-analysis/students/table-1.csv) Hesa].
- ↑ [(https://www.hesa.ac.uk/data-and-analysis/students/table-1.csv) Hesa].
- ↑ [(https://www.hesa.ac.uk/data-and-analysis/students/table-1.csv) Hesa].
- ↑ .cita libro|last=Sager |first=Peter|date= 2005|title= Oxford and Cambridge: An Uncommon History|url=https://archive.org/details/oxfordcambridgeu0000sage
- ↑ cita web|url=http://www.cam.ac.uk/univ/history/records.html|title=A Brief History: Early records|publisher=University of Cambridge|accessdate=17 d'abostu de 2008
- ↑ Cita publicación|url=https://www.timeshighereducation.com/world-university-rankings/worlds-most-prestigious-universities-world-reputation-rankings-2016-results|title=World’s most prestigious universities 2016|date=4 May 2016|work=Times Higher Education (THE)|access-date=2 de diziembri de 2017|language=en
- ↑ web|url=http://www.admin.cam.ac.uk/reporter/2017-18/weekly/6489/section4.shtml|title=Reports and Financial Statements for the Year Ended 31 July 2017|publisher=University of Cambridge |accessdate=3 d'abostu de 2018
- ↑ web|url=http://www.admin.cam.ac.uk/reporter/2014-15/weekly/6373/section1.shtml#heading2-6|title=Cambridge and the University|publisher=Cambridge university accounts|accessdate=4 de setiembi de 2015
- ↑ publicación|url=https://www.timeshighereducation.com/world-university-rankings/2018/world-ranking#!/page/0/length/25/subjects/3093/sort_by/rank/sort_order/asc/cols/stats|title=World University Rankings|date=18 d'abostu de 2017|work=Times Higher Education (THE)|access-date=9 de setiembi de 2017|language=en
- ↑ Cita web|url=http://www.shanghairanking.com/ARWU2017.html|title=ARWU World University Rankings 2017 | Academic Ranking of World Universities 2017 | Top 500 universities | Shanghai Ranking - 2017|website=www.shanghairanking.com|access-date=30 de huliu de 2018|fechaarchivo=19 de eneru de 2019|
- ↑ urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190119012717/http://www.shanghairanking.com/ARWU2017.html|deadurl=yesCita publicación|url=https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2019|title=QS World University Rankings 2019|date=29 de mayu de 2018|work=Top Universities|access-date=30 de huliu de 2018|language=en
- ↑ Cita web|url=https://www.usnews.com/education/best-global-universities/rankings?int=a27a09|title=Best Global Universities Rankings|last=|first=|date=|website=U.S. News|archive-url=https://web.archive.org/web/20160113052748/http://www.usnews.com/education/best-global-universities/rankings?int=a27a09|archive-date=13 de eneru de 2016|dead-url=yes|access-date=
- ↑ cita web|url=https://www.topuniversities.com/student-info/university-news/out-now-qs-world-university-rankings-subject-2017|title=World University Rankings 2017
- ↑ cita web|url=https://www.cam.ac.uk/research/research-at-cambridge/nobel-prize-winners|title=Nobel prize winners|publisher=University of Cambridge|accessdate=6 de diziembri de 2015En 2025 ocupa el 4º puestu nel Ranking Académicu delas Nuversidáis del Mundu.Cita web|url=https://www.shanghairanking.com/institution/university-of-cambridge|título=ShanghaiRanking-Univiersities|fechaacceso=2025-10-22|sitioweb=www.shanghairanking.com