Ir al contenido

Nuversidá de Coimbra

Dendi Güiquipeya
Patiu dela Nuversidá
Logu dela Nuversidá

La Nuversidá de Coimbra GCSE (UC) es una nuversidá pública assitiá ena ciá de Coimbra, en Portugal. Es una delas nuversidais más antiguas del mundu entavía en operación, siendu la más antigua i una delas mayoris del país.[1] Compuesta por 3 polus, 8 facurtais i 18 museus, la estitución quenta tamién con el Jardín Botánicu i el Estadiu Nuversitariu de Coimbra nun espaciu con 25.188 alunus en 2020.

La su estória remonta al sigru siguienti al dela fundación dela nación portuguesa, dau que fue creá el 1 de marçu de 1290, quandu el rei D. Dinis I firmó ena ciá de Leiria el documentu Scientiae thesaurus mirabilis, creandu la universidá, el qual fue intermediau i confirmau pol Papa. Fixá definitivamenti ena ciá de Coimbra en 1537, sieti añus endispués, tolas sus facurtadis s’enstalan nel antiguu Paçu Real de la Alcáçova (denominau Paço das Escolas, endispués dela su aquisición pola Nuversidá de Coimbra en 1597).[2]

Está organiçá en ochu facultades, d’acuerdu cuna variedá de campus de conocimientu, la universidá ofreci tolos graus académicus en arquitetura, educación, ingeniería, umanidais, derechu, matemáticas, medicina, ciencias naturalis, sicologia, ciencias socialis i desportu.

La Nuversidá de Coimbra tieni aprossimadamenti 25 mil estudantis, abarcandu una delas mayoris comunidais d'estudiantis enternacionalis en Portugal, siendu la su nuversidá más cosmopolita.[3] Amás, es el miembru-criador del llamau Grupo Coimbra, una redi de nuversidais europeas cuyo piqui es la colaboración académica entri los elementus del grupu. El 22 de huñu de 2013 fue declará Património Mundial pola Organiçación de las Nacionis Unías pala Educación, la Ciencia i la Coltura (UNESCO).[4]

A nivel mundial, la Nuversidá de Coimbra destaca tamién pol su aliñamientu colos empiquis de desenvolvimientu sostenibri delas Nacionis Unías, teniendu alcançau la 21.ª posición nel ranking publicau pola Times Higher Education (THE) el qual encruyi más de 1.000 nuversidais i politénicus de tol mundu.

Portal dela Capilla de S. Miguel, nel Paço das Escolas[5]

La bula del Papa Nicolás IV, fechá el 9 d’abostu de 1290, reconoció el Estudo Geral, colas faculdadis d'Artis, Derechu Canónicu, Derechu Civil i Meicina, reservandu-si la Teologia a los conventus Dominicanus i Franciscanus.

La nuversidá, encetualmenti enstalá ena çona del atual Largu do Carmo, en Lisboa, fue transfería pa Coimbra, pal Paço Real da Alcáçova, en 1308. Volvió en 1338 pa Lisboa, ondi permaneció ata 1354, añu en que regressó pa Coimbra. Queó nesta ciá ata 1377 i volvió de nuevu pa Lisboa esti añu.

Permaneció en Lisboa ata 1537, fecha en que fue transfería definitivamenti pa Coimbra, pol ordi de D. João III. Sieti añus más tardi tolas sus Facurtadis s’enstalan nel estóricu Paçu Real de la Alcáçova. Fecha de 1597 la adquisición (a Don Felipi I), pola Universidá de Coimbra, del Paçu de la Alcáçova, que a partil de aí passó a designal-si Paço das Escolas (el centru estóricu de la Nuversidá).

La nuversidá recebió los sus primerus estatutos en 1309, con el nombri Charta magna privilegiorum. Los segundus estatutus fuerun otorgaus nel añu de 1431, duranti el reinau de D. João I, con disposicionis sobri la frecuéncia, examinis, graus,matrículas i tamién sobri el traji académico. Ya nel reinau de D. Manuel I, en 1503, la Universidá recibió los sus tercerus estatutus, desta vezi con consideracionis sobri el retol, disciplinas, salários de los maestrus, pruebas académicas i cerimónia del acti solenni de dotoramientu.

Dendi el reinau de D. Manuel I, tolos Reyis de Portugal passun a tenel el títulu de «Protetoris» dela nuversidá , pudiendu nombral alos professoris i emitil estatutus.

El puel real, abondu más centralizau a partil de D. João II, criaba una dependencia dela nuversidá en relación al Estau i a la pulítica, polo que la preponderáncia delos estudius jurídicus s’estableció en Portugal.

A 27 de dizembri de 1559, nel reinau de D. Sebastião, Baltazar de Faria hizu la entrega de los Quartus Estatutus, enos qualis se determinó que el retol huessi elegíu pol Claustru, disposición esa que ni siempri fue cumplía pol réhiu. Nesi mesmu añu, el 1 de noviembri, tenía siu solemnementi abierta la Nuversidá d'Évora, entregá a los Jesuitas.

En 1591, de Mairil, vinun los Sextus Estatutus (los quintus fuerun dexaus a un lau, nunca teniendu entrau en vigol) i fuerun apressentaus en Claustru al añu siguienti. Determinaba-si que la Universidá endicassi tres nombris pal cargudu la Mesa dela Ha.reitoral, escogiendu el rei unu dellus.

Nel reinau de D. João V, João Frederico Ludovice tendrá fechu el riscu pa la Torri de la Nuversidá de Coimbra i portal dela Biblioteca. Xavier da Costa, al cital los monumentus de la era juanina, palrandu de la Biblioteca (1716–1725), i de la Torri (1728–1733), izi que no será injustificau atribuil-si los sus proyeutus a Ludovice. Aludiendu el parentescu que alcontramus entri el Pórticu de la mesma Biblioteca i el Portal de la Capilla Octogonal del Señol de las Barrocas en Aveiru. Las ménsulas lateralis en que se apoyan los arcus, las columnas jónicas, los frisos tien un airi de parentescu en los dos pórticus, mu diferentis, peru en el coronamientu, pues el de Aveiru, con los sus frontonis, unu entrecortau otru partíu, reuni una decoración escultórica que prueba gran enfruencia de los artistas entalladoris i de los labrantis de la piedra i ourivesaria. No será despropositau recordal tamién el nombri u la enfruencia de Ludovice, al cital la puerta del Antiguu Colegiu de San Jerónimu, en Coimbra, de frontón mu ondulau i partíu, apoyau sobri “gainas” — una especii de scabellum u de pedestalis esguius que sustituyin las columnas — esteyus que Borromini ya empregara i que el arquitetu de Mafra tamién aplicó ena henera central del segundu andal del su paláciu de Lisboa en San Pedru de Alcántara, concluyíu en 1747.[6]

La Torri de la Universidá de Coimbra, tien 33,5 m de artura, constitui el emblema tradicional de Coimbra. Encetó a construyil-si en 1728 i fue terminá en 1733. En el topu sobri el reloh, s’abri un miradol del cual se disfruta una panorámica esplendorosa de la ciá i del valli del Mondegu. En esta Torri está, entri otrus sinos, la célebri «Cabra», que marcaba las oras del despertal i del recoguel de los estudiantis.

Reforma pombalina

[Edital | Editá'l códigu]
Interiol dela Biblioteca Joanina

En el reinau de D. José I, la Universidá sufrió una profunda alteración. El 28 de huniu de 1772 el rei ratifica los nuevus estatutus (Estatutus Pombalinus), que marcan el eniciu de la Reforma. Esta manifestaba, sobri tou, un gran enterés polas ciencias de la naturaleza i polas ciencias del rigol, que tan alehas s’alcontraban de la enseñanza universitaria.

Es igualmenti passau un albará, a 28 d’agostu, estinguiendu la Mesa de la Hazienda de la Universidá de Coimbra creandu, ena su sustitución, una Junta de Almenistración i Arrecaudación con cofri, tesoreru, contaduría i executoria.[7]

Reforma liberal

[Edital | Editá'l códigu]

En 1836 se da la fusión de la Facurtá de Cánonis i de Leyis ena Facurtá de Derechu, i que vinu a contribuyil huertimenti pa la costrución del nuevu aparatu legal liberalista.

En 1911, la Universidá recibi nuevus estatutus col ohetivu de crial una cierta autonomía almenistrativa i financeira i criaba tamién un sistema de becas pa hazel aumental el númiru de alunus ena enseñanza superiol.

Fue creá la Facurtá de Letras, que heredó las enstalacionis de la estinta Facurtá de Teología, mentris que las Facurtadis de Matemática i de Filosofía (crias ena Reforma Pombalina) eran convertías ena Facurtá de Ciencias.

A 10 d’agostu de 1940 recibió la Gran Cruci de la Antiga, Nobilíssima e Esclarecida Ordem Militar de Sant'Iago da Espada, do Mérito Científico, Literário e Artístico.[8]

Peru la mayol alteración ena estória recienti de la Universidá se da a partil de 1942, quandu gran parti de la çona residencial de la Arta de Coimbra fue demolía pa dal lugal al complexu monumental de la moerna Universidá, ata entoncis alojá en el antiguu paçu real con algunus elementus dispersus pola ciá. Esta obra de vultu, a cargu de los arquitetus Cottinelli Telmo i Luís Cristino da Silva sería concluyía en 1969.

Con el 25 de Abril de 1974 s’enceta un nuevu periodu de la vía portuguesa i universitaria, que fue empiqui de varias reformas pa acompañal la nueva dinámica política. En 1989 son publicaus los estatutus que están atualmenti en vigol.

Duranti los sus más de sieti sigrus de esistencia, la Universidá, ogañu una estitución de referéncia, fue creciendu, primeru por toa la Arta de Coimbra i endispués un poquinu por toa la ciá, alcontrándu-si atualmenti ligá a la gestación de ciencia i tecnología i a la difusión de coltura portuguesa en el mundu.

Continuanu a mantenel el renombris de otrus tiempus, es, dun mó general, endiscutibri la caliá de la enseñanza ena Universidá de Coimbra dentru del mu fragmentau panorama nacional de enseñanza superiol. En lo que toca, pol exemplu, a la Facurtá de Derechu (FDUC), es de notal el relatoriu de evaluación esterna de las Facurtadis de Derechu Portuguesas, teniendu la FDUC quedau en el más artu lugal del podiu en lo que toca a la enseñanza de las leyis, alanti de toas las otras facurtadis del país. Toas las 8 facurtadis tien cursus i departamentus generalmenti consideraus de excelencia a nivel nacional, i en algunus cáusus enternacionalis.

Ena edición de 2017 del Ranking de Xangai, la estitución quedó classificada en el entervalu [401–500], siendu la cuarta universidá portuguesa más bien colocá en aquella classificación, endispués de la Universidá de Lisboa, la Universidá del Portu i la Universidá de Aveiru.

Reputación

[Edital | Editá'l códigu]

La reputación de la Universidá de Coimbra ena enseñanza i ena envestigación es testimoniá por rankings i relatorius esternus endependientis. D’acuerdu con el The Times Higher Education Supplement (2007 QS World University Rankings, de la QS – Quacquarelli Symonds), la Universidá de Coimbra ocupa la 3ª posición entri las universidais de los paísis de lengua portuguesa (al trás de la Universidá de San Pablu i de la Universidá de Campinas), i quedó en 318º lugal en el ranking mundial general. Fue classificada cumu númiru unu entri las universidais de los paísis de lengua portuguesa en 2006.

La Universidá de Coimbra está entri los prencipalis polus científicus i tecnológicus de envestigación aplicá i fundamental en Portugal. Unu de los supercomputadoris más potentis de Portugal perteneci a la Nuversidá de Coimbra i es gestionau pol Laboratoriu de Computación Avançá del Departamentu de Física de la Nuversidá de Coimbra.

Facurtadis

[Edital | Editá'l códigu]
Torri dela Nuversidá de Coimbra, dela autoria de Antonio Canevari

Ogañu, la Nuversidá de Coimbra cuenta con ochu Facurtadis (Letras, Derechu, Medicina, Ciencias i Tecnología, Farmacia, Economía, Sicología i Ciencias de la Educación, Ciencias del Deporti i Educación Física) i cerca de 25 mil alunus.

Atualmenti la Nuversidá se espardi por tres grandis polus:

  • La arta nuversitaria, Polu I, ondi se sitúan la retoría i los servicius almenistrativus, compartiendu el edifici estóricu de la Nuversidá cona Facurtá de Derechu.
  • Tamién ena Arta Nuversitaria, se sitúan las Facurtadis de Letras i de Sicología, bien cumu los Departamentus de Arquitetura, Ciencias de la Via, Química, Física, Matemática de la Facurtá de Ciencias i Tecnología. Completan el conhuntu el edifici de la Biblioteca General i Archivu.
  • El Polu II, u Polu de Engeniería, ondi se sitúan los departamentus de engeniería de la FCTUC.

Departamentus:

  • Departamentu de Engeniería Eletrotécnica i de Computadoris
  • Departamentu de Engeniería Enformática
  • Departamentu de Engeniería Civil
  • Departamentu de Engeniería Química
  • Departamentu de Engeniería Mecánica
  • Departamentu de Ciencias dela Tierra

El Polu III, u Polu de las Ciencias de la Salú, ondi se sitúan la Facurtá de Medicina i Facurtá de Farmacia i son lecionaus los cursus pre i pos graduaus de la ária de la salú, encluyendu el Maestría Entegrau en Medicina i el Maestría Entegrau en Ciencias Farmacéuticas, entri muchus otrus. Se sitúan aquí tamién algunus laboratorius de envestigación asociaus a las facurtadis, cumu el CNC (Centru de Neurociencias i Biología Celular), CEF (Centru de Estudius Farmacéuticus), AIBILI (Association for Innovation and Biomedical Research on Light and Image), entri otrus. La Facurtá de Economía, assitiá nun palaceti de la Avenida Dias da Silva, está alehá de los otrus 3 polus, i fue creá en 1972.

Estudiantes i professoris notabilis

[Edital | Editá'l códigu]
Diplomáticus
Escrebioris
Científicus
Pulíticus
Presidentis dela Repúbrica Portuguesa, siendo seis delos nuevi presidentis civiles, no militaris
Primerus menistrus, entri otrus
Umanistas
Desportistas
Músicus
Estranjerus

Referencias

[Edital | Editá'l códigu]
  1. citar web|url= http://expresso.sapo.pt/universidade-de-coimbra-candidata-a-patrimonio-mundial-da-unesco=f700615 |título=Universidade de Coimbra candidata a património mundial da UNESCO - Expresso.pt |primeiro = |último = |obra=expresso.sapo.pt |ano=2012  |acessodata=16 de abril de 2012
  2. citar web|URL=http://www.uc.pt/sobrenos/historia/marcoshistoricos_xii_xvi%7Ctítulo=Marcos históricos, séculos XIII a XVI|autor=|data=|publicado=Universidade de Coimbra|acessodata=14-11-2014
  3. «Estudantes e Investigadores Internacionais». Archivado desde el original el 6 de mayo de 2023. Consultado el 11 de enero de 2025. 
  4. citar web|URL=http://diariodigital.sapo.pt/news.asp?id_news=640248%7Ctítulo=Universidade de Coimbra classificada Património Mundial|autor=Diário Digital|data=|publicado=|acessodata=22 de junho de 2013
  5. Capela de S. Miguel no site da Universidade de Coimbra.
  6. História de Portugal - Edição Monumental da Portucalense Editora, - Damião Peres - de Eleutério Cerdeira
  7. «Acervo da Biblioteca Digital Luso-Brasileira, 2002-2012». Archivado desde el original el 26 de diciembre de 2016. Consultado el 11 de enero de 2025. 
  8. citar web |url=http://www.ordens.presidencia.pt/?idc=153 |título=Cidadãos Nacionais Agraciados com Ordens Portuguesas|autor=|data=|publicado=Presidência da República Portuguesa|acessodata=2014-11-27 |notas=Resultado da busca de "Universidade de Coimbra".