Nuversidá de Harvard
| Nuversidá de Harvard | |
|---|---|
| Escú dela Niversidá de Harvard | |
| La Escuela de negocius de Harvard (gocha), Harvard Kennedy School (derecha) i Weeks Footbridge al anochecel. | |
| Lema | "Veritas" (latín: «Verdá») |
| Hundación | Prantilla:Fecha |
| Tipu | Nuversidá privá |
| Afiliacionis | Ivy League |
| Dotación de capital | |
| Presidenti | Alan M. Garber (enterinu) |
| Profesoris | 4671[4] |
| Estuyantis | 22 000[5] |
| Pregráu | 6699[6] |
| Posgráu | 15 250[7] |
| Coloris | Carmesí[8] |
| Direción | Massachusetts Hall, Cambridge, Massachusetts 02138 |
| País | |
| Campus | 85 ha |
| Sitiu web | www.harvard.edu |
| Ranking Shanghai d'Univelsiais | |

La Nuversidá Harvard (en luenga ingresa Harvard University) es una nuversidá privá de envestigación pertenecienti a la Ivy League, assitiá en Cambridge, Massachusetts, Estaus Uníus. Hue hunda el 28 d'otubri de 1636 i nombra en honol al su primel benefatol, el cregu puritanu John Harvard. Es la institución d’educación superior mas antigua delos Estaus Uníus. La su enfluéncia, riqueça i posición en crassificacionis la án convertíu en una delas nuversidais mas prestigiosas del mundu:[9] [10] [11] [12] [13] [14] [15] [16] La nuversidá cuenta con mas de 371 000 exalumnus vivus,[17] delos qualis 59 000 residen huera delos Estaus Uníus. Dispun amás del pressupuestu nuversitáriu mas cuantiosu del mundu: 39 200 millonis de dolaris en 2018.[18] Inque en términus de dotación por estuyianti, ocupa el tercel puestu nelos Estaus Uníus, por detrás de Princeton i Yale.
Entri los exalumnus, pressonas i envestigaoris dela Nuversidá Harvard se cuentan 188 multimillonarius vivus, ochu presidentis delos Estaus Uníus, vinticuatri jefis de Estau i treinti un jefis de Gobiernu, assina comu hundaoris de empresas destacas, galardonaus col Premiu Nobel, la Medalla Fields, miembrus del Congresu delos Estaus Uníus, becarius MacArthur, becarius Rhodes, becarius Marshall, ganadoris del Premiu Turing, del Premiu Pulitzer i becarius Fulbright. Amás, estuyiantis i exalumnus de Harvard án obteníu coleutivamente deci premius Óscar i cientu deci medallas olímpicas, incluidas quarenti i seis de oro.
En 2025 tien un ranking Shangai de 1.[19]
Situación geográfica
[adital | adital cóigu]El campus prencipal, de 85 hectáreas, tien el su centru nel Harvard Yard, en Cambridge, una ciá de aprosimadamenti 100 000 abitantis, colindanti con Boston, que s’alcuentra al sul.
Cambridge desti unus 300 quilómetrus dela raya con Canadá. John Harvard fue el benedeció dela nuversidá Harvard la qual leva el su apellíu assitiá en Massachusetts, Boston.
Quandu se cruça el riu Charles dendi Cambridge, s’entra ena ciá de Boston, en cuyo barriu de Allston, abitau prencipalmenti por nuversitarius de Harvard, s’alcuentran la Escola de Negocius i las instalacionis esportivas i d’atletismu, incluiu el Harvard Stadium.
Mas huera entavía, adentrándusi ena ciá de Boston unus tres quilómetrus en direción sulesti, están assitiás la Escola de Meicina, la d’Odotolohía i la de Salú Púbrica, nel área meica de Longwood.
Estoria
[adital | adital cóigu]La Nuversidá Harvard hue hundá en 1636. El su nombri original era New College o The College at New Town i hue criá sin contal con un solu pressonal, cun solu alummu, i ni siquiera cun solu prediu.[20]
En 1639, menus de tres añus dendi la su hundación, muó el nombri pol de Harvard College, comu muestra d'agracecimientu al su benefatol John Harvard, un moçu cregu que ala su muerti, unus mesis antis, avía donau a la institución recién criá un preciosu legau: la su biblioteca de 400 volúminis i la metá del su considerabri patrimoniu pressonal, una suma de 780 libras.
Mas tardi la institución golvería a mual de nombri pa encetal a denominal-si Harvard University. Esti nuevu i definitivu nombri apareció pola primel vezi ena Costitución de Massachusetts de 1780, en plena época revolucionaria.
Evolución dela Nuversidá Harvard
[adital | adital cóigu]
El primel claustru dela Nuversidá, hormau por congregacionis religiosas i cristianas unitarias, tenía un caraiti eminentimenti religiosu.
Posteriormenti, duranti el sigru XVIII, el currículu académicu i el cuerpu estuyiantil se huerun secularizandu gradualmenti.
Nel sigru XIX Harvard ya s'avía convertíu nel establecimientu coltural central delas élitis de Boston.
Endispués dela guerra civi estaunidensi, i duranti quarenta añus, los que transcurrierun entri 1869 i 1909, la Nuversidá estuvu presidía por Charles William Eliot, quien transformó radicalmenti el modelu de institución educativa que avía imperau ata entoncis en Harvard, convertiéndu-la nun moernu centru d'envestigación.
La rehorma incluia cursus electivus, chicas crassis, i la entra en vigor delos dessaminis. Esti nuevu modelu enfluenció nel sistema educativu delos Estaus Uníus, tantu ena educación nuversitaria comu ena secundaria. Eliot tamién hue'l impulsol dela publicación dela agora famosa Harvard Classics, una coleción de grandis librus sobi múltiplis disciplinas (publicá a partil de 1909), qu’ufricia una educación nuversitária «en quinci minutus de leción al día». Duranti la su larguíssima i enfluenti presiencia, Eliot llegó a sel tan ampliamenti reconociu comu figura púbrica qu’endispués dela su muerti, en 1926, el su nombri i el de Harvard se hizun sinónimu universal d’aspiración a una enseñança superior.
Harvard hue biembru hundaol dela Associación de Nuversidais Estaunidensis en 1900.
Harvard nel sigru XX
[adital | adital cóigu]A. Lawrence Lowell, quien sucedió a Eliot, reformó aún mas el plan de estuyius de pregralu. Tamién emprendió una espansiva campaña d’adquisición de tierrus pa amplial la planta física de Harvard i el sistema d’alohiamientu delos estuyiantis.
Duranti la Gran Depresión i la Segundera Guerra Mundial la Nuversidá fue conducía por James Bryant Conant, quien tras la guerra enició una nueva reforma del plan de estuyius. Peo la reforma mas emportanti de Conant quiziás fuera la qu’afetó al sistema d’admissionis, lo qual iva a transformar fondamenti a Harvard, que ata entoncis era sinónimu d’esclusividá palas élitis polítias i econômicas: cuasi tolos alumnus que eran admitíus en Harvard tenian un altu estatus socioeconômicu drentu del grupu social que ogañu denominamus «WASP» (White Anglo-Saxon Protestant).
Conant era antisemita; antis del eniciu dela Segundera Guerra Mundial avía mustrau la su simpatía cara el gobiernu racista de Hitler en Alemaña.[21] Nostanti, concebía la enseñança superior de alta calidá no tantu comu un derechu delos ijus de família riça, sinu mas bien comu un meiu pa dotal d’oportunidadis a los moçus con talentu i capacidá.
D’essi mó iðeu programus pa identifical, apoyal i reclutal a moçus con talentu i capacidá, i entre 1945 i 1960 implementó polítias d’admissión que permitierun la entra a Harvard d’alumnus provenientis dela enseñança secundária púbrica. El cambiu se produju a espensas delas elitistas instituciones privás de enseñança primária i secundária, que ata entoncis éran práuticamenti las únicas que avian estáu aportandu alumnus a Harvard. La nueva política d’admissionis abrió tamién las puertas a un mayol númiru de judíus i católicus. Inque entavía poquus negrus, hispanus i asiáticus.
Dendi entoncis la situación á siguiu prohresandu en lo relatiu al nivel socioeconômicu i la diversidá relihiosa delos estuyiantis que son admitíus en Harvard, assina comu en lo relatiu al componenti racial. En 2017 s’alcanzó pola primel vezi nel primel cursu una proporción mayol d’estuyiantis no blancus. El 50.8 % del total estava compuestu por estuyiantis de ças negra (15 %), iberoamericana (12 %), asiática (23 %).
En cuantu a la enseñança por génerus la evolución tamién á síu prohresiva. Ya nel sigru XIX algotras facultais de Harvard aceutaban a regañaðientis un chicu númiru de mugeris enlas sus aulas. Peo en 1945, la Facultá de Meicina enició a impartil a mugeris enseñança nuversitária formalmenti rehlá.
El Harvard College, el centru de formación de pregralu de Harvard, se haría mixtu a partil de 1977 tras l’associación de Harvard col Radcliffe College, una institución educativa femenina anexa («hermana») que s’avía hunda cientu vinti añus antis. Recientimenti, en 1999, el Radcliffe College quedó completamenti fusionau cola Nuversidá Harvard, convertiéndusi nel Institutu d’Estuyius Avançaus Radcliffe.
A Kenneth Roth, líðeri duranti vintinuevi añus dela ONG estauunidensi delos derechus humanus Human Rights Watch, se le denegó en 2022 un puestu d’envestigador nel Centru Carr de Derechus Humanus dela Escola Kennedy por las sus críticas al Estau de Israel. «Indignación: El exdirector de Human Rights Watch perdió su puesto en Harvard por criticar las políticas de Israel». www.democracynow.org. 9 de eneru de 2023.</ref> Munchus delos prencipais donantis dela Kennedy School son firmis partidarius del Estau de Israel.
Facultais i Escuelas
[adital | adital cóigu]
Harvard tien dozi facultais i escolas[22] qu’impartin los cursus acadêmicus oficialis i emitin las titulacionis. La nuversidá cuenta amás col Institutu d’Estuyius Avançaus Radcliffe, que funcionna comu un centru docenti separau delas escolas i facultais.[23]
Nel siguiinti listau s’enumeran las facultais i escolas por órden cronolôhicu de mayol a menor antigüeðá. La primera unidá docenti se hundó hazi cuasi cuatrocientus añus, en 1636. La última hazi apeninas una década i media, en 2007.[24]
Harvard Faculty of Arts and Sciences.
- Inclui el Harvard College, la unidá docenti mas antigua de Harvard, assina comu la Harvard Division of Continuing Education, hunda nel sigru XX.
Harvard School of Dental Medicine.
Harvard Graduate School of Arts & Sciences.
Harvard Graduate School of Design.
Harvard Graduate School of Education.
Harvard T.H. Chan School of Public Health.
Harvard John A. Paulson School of Engineering and Applied Sciences.
Possicionamientu de Harvard a nivel mundial
[adital | adital cóigu]Dendi la su aparición, el Ranking Académico delas Nuversidais del Mundu (ARWU) á assitau tolos añus a Harvard comu la mejol nuversidá del mundu.[25]
Duranti el tiempu nel que QS i Times Higher Education se publicarun conjuntamenti comu THE-QS World University Rankings, en 2004-2009, Harvard ocupó el primel puestu tolos añus.[26]
Los THE World Reputation Rankings án crassificau consecutivamenti a Harvard comu la institución mas emportanti d’entri las «seis super-marcas» nuversitárias del mundu. Las otras cinco son Berkeley, Cambridge, MIT, Oxford i Stanford.
Harvard es crassificá comu la mejol nuversidá del mundu según las siguiintis crassificacionis de nuversidais:
Crassificación acadêmica de nuversidais del THE.
Crassificación mundial de nuversidais según el HEEACT.
Ranking Académico delas Nuversidais del Mundu. por delanti de Stanford i de Berkeley.[27]
Ranking del Laboratoriu de Cibermetría del Consehu Superior d’Envestigacionis Científicas. Por delanti del MIT, de Stanford i de Berkeley.[28][29]
Financiación
[adital | adital cóigu]Harvard, comu nuversidá d’envestigación de gran tamanyu i d’altu porcentahi de residencialidá delos sus alumnus, requieri dun altu nivel de financiación. El capital social (endowment) de Harvard en 2018 era de 39 200 millonis de dolaris, el mas altu del mundu.
Esti capital social tan cuantiosu provieni de varias huentis. Una gran parti la constituyin donacionis i legaus testamentarius de exalumnus, heneralmenti bienis o sumas de comu mínimu seis cifras. Estus exalumnus siguin el ejemplu del primel i mas famosu delos benedecioris dela Nuversidá: John Harvard.
Peo tamién provieni de campañas de recaudación de fondus qu’impulsa la Nuversidá a nivel nacional. En la última, que s’estendió duranti cincu añus, entre 2013 i 2018, Harvard recaudó cerca de deci mill millonis de dolaris.[30]
Una empresa financiera dela propía Nuversidá, la Harvard Management Company, Inc., s’encarga de hestional i envertil el capital social en diversos mercaus financierus. Una impresa finaciera dela propia Nuversidá, la Harvard Management Company, Inc., s'encarga de gestional i invertil el capital social en diversus mercaus finacierus.[31] Del rendimientu qu'eneran estas inversionis se nutri ena su mayol parti el presupuestu de gastu anual dela Nuversidá, qu'en 2018 ascendió a cincu mil millonis de dólaris.
Pograma de becas
[adital | adital cóigu]A meyaus delos añus quarenta del sigru XX, Harvard era una estitución esclusiva ala qu'únicamenti tenian acesu las élitis políticas i económicas estauniensis.
A raíç dela trasformación sufría pola Nuversidá entri 1945 i 1960, Harvard empecipió a encluíl pogramas de becas. Ogañu estus pogramas alcançan la cifra de varius cientus de millonis de dólaris ca añu. Nel cursu 2016-2017 la cifra que Harvard destinó a becas fue de 414 millonis de dólaris.[32]
Ogañu (cursu 2018-2019) el 20 % delos estudiantis de Harvard provién de familias con ingresus económicos pol debaju de 65000 dólaris anualis. Estus estudiantis, tantu estauniensis comu enternacionalis, recin becas que cubrin el 100 % del costi delos sus pogramas d'estudiu encluyendu alojamientu, manutención i pasaji d'avión.
Alas familias quyus ingresus llegan ata cientu cinquenta mil dólaris anualis se les pii que pagin entri el 0 i el 10 % del costi total. A familias qu'obtienin más ingresus se les pii una contribución mayol.
El 70 % delos estudiantis de Harvard reci algún tipu d'ayua financiera. Más del 50 % d'ellus reci una beca. Estas becas tienin un promediu de más de 53000 dólaris anualis. Los estudiantis becaus pagan en promediu dozi mil dólaris anualis.[33]
Amissión
[adital | adital cóigu]L'amissión d'aspirantis se sitúa ena segunda más baja d'Estaus Uníus: pal cursu de 2021, delas aprosimadamenti 40000 solicituis, solu s'á acetau el 5.2 %.
La Nuversidá reserva un cupu de praças pa ijus d'esalumnus, lo qual suscita críticas pol parti delos sus detratoris, qu'acusan ala Nuversidá de favorecel assin a estudiantis brancus i ricus.
La proporción d'estudiantis enternacionalis admitíus es notabli, alreol d'un 23 % del total, encluyendu a quienis cursan másteris i formación posgrau en general. Más dela mitá delos estudiantis enternacionalis, un 56 %, procedi de paísis dela Commonwealth, prencipalmenti de Reinu Uníu, Canadá, India, Australia, Singapur, Hong Kong i Sudáfrica.[34]
Los estudiantis residentis en Estaus Uníus que carecin de documentación en regla i que son admitíus en Harvard, son consideraus comu estudiantis enternacionalis.
Biblioteca
[adital | adital cóigu]
La Biblioteca contién más de venti millonis de volúminis, lo que la convierti ena la mayol biblioteca académica enos Estaus Uníus, i la quarta entri las cincu «mega-bibliotecas» del mundu (endispués dela Biblioteca del Congresu, la Biblioteca Británica, i la Biblioteca Nacional de Fráncia, i pol delantri dela Biblioteca Púbrica de Nueva York).
Deportis
[adital | adital cóigu]Los Harvard Crimson es l'equipu que representa ala Nuversidá enas competicionis nuversitarias, organizás pola NCAA, ondi horma parti dela Conferencia Ivy League.
L'equipu quenta col Harvard Stadium, un estadiu pa fubu americanu i nel qual cabin 30898 espetadoris, el Lavietes Pavilion o l'estadiu de baloncestu nel que cabin 2195 espetadoris, i el Bright Hockey Center, paláciu pa deportis de yelu nel que cabin 2850 espetadoris. La mascota dela Nuversidá se llama John Harvard. Es de destacal qu'a Nuversidá no ofreci becas deportivas.
Los prencipalis rivalis deportivus de Harvard son Yale i Cornell.
Los Harvard Crimson tienin equipus oficialis en ventiún deportis distintus. Encluyin un total de quarenta i un equipus oficialis, más que nenguna otra nuversidá estauniensi: venti equipus masculinus i ventiún equipus femeninus.



Impatu de Harvard sobri la coltura populal
[adital | adital cóigu]
La percesión dela antiga Harvard comu centru reservau alas élitis políticas i económicas d'Estaus Uníus, assin comu la percesión dela nueva Harvard más abierta i solidaria d'ogañu, an constituíu motivus literarius i cinematográficus recurrentis.
Comu estitución lídel a nivel mundial, Harvard á teníu un impatu notabli ena coltura populal, ena literatura i nel cini.
Literatura
[adital | adital cóigu]El ruíu i la furia (1929) i ¡Absalom, Absalom! (1936), dambas dos obras escritas pol William Faulkner, se sumergin ena vía estudiantil de Harvard delos añus 20 i 30 del sigru XX. *1935, Of Time and the River (la autobiografía fiticia de Thomas Wolfe, encluyi los días d'estudianti del su alter ego en Harvard. *1937, The Late George Apley (ruchaol del Premiu Pulitzer), pol John P. Marquand, parodia alos estudiantis de Harvard a prencepius del sigru XX. *1953, The Second Happiest Day pol John P. Marquand, Jr., representa la generación de Harvard dela Segunda Guerra Mundial.
=== Cini === *1926, Brown of Harvard. *1970, Estoria d'amol, de Erich Segal , que narra el romanci entri un jugaol ricu del equipu de hockey de Harvard (Ryan O'Neal) i una estudianti brillanti i de clasi social moesta de Radcliffe (Ali MacGraw). Esti filmi se proyeta anualmenti pa los nuevus estudiantis que llegan ala Nuversidá Harvard. *1973, Vía d'un estudianti. *1986, Soul Man una comedia que palra sobri un estudianti brancu (Christopher Thomas Howell) que, al no poel pagal la su licenciatura, decidi simulal sel un estudianti de colol pa obtenel una beca. *1994, Con honoris. *1997, Good Will Hunting. *2001, Nación Prozac. *2001, Legalmenti rubia. *2002, Stealing Harvard. *2008, 21. *2009, Ángelis i demonius. *2010, Redi social. *2017, El professol Marston i la Mujel Maravilla.
Seris
[adital | adital cóigu]Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ "Harvard at a Glance". Harvard University. Consultau el 30 de júliu de 2018.
- ↑ "Harvard at a Glance". Harvard University. Consultau el 30 de júliu de 2018.
- ↑ "Harvard at a Glance". Harvard University. Consultau el 30 de júliu de 2018.
- ↑ "Harvard at a Glance". Harvard University. Consultau el 1 de marçu de 2018.
- ↑ "Harvard at a Glance". Harvard University. Consultau el 1 de marçu de 2018.
- ↑ "Harvard at a Glance". Harvard University. Consultau el 1 de marçu de 2018.
- ↑ "Harvard at a Glance". Harvard University. Consultau el 1 de marçu de 2018.
- ↑ "Harvard at a Glance". Harvard University. Consultau el 2 de noviembri de 2015.
- ↑ Keller, Morton; Keller, Phyllis (2001). Making Harvard Modern: The Rise of America's University. Oxford University Press. ISBN 0-19-514457-0. «Harvard's professional schools... won world prestige of a sort rarely seen among social institutions. [...] Harvard's age, wealth, quality, and prestige may well shield it from any conceivable vicissitudes.»
- ↑ Spaulding, Christina (1989). «Sexual Shakedown». En Trumpbour, John, ed. How Harvard Rules: Reason in the Service of Empire. South End Press. ISBN 0-89608-284-9.
- ↑ David Altaner (9 de marçu de 2011). «Harvard, MIT Ranked Most Prestigious Universities, Study Reports». Bloomberg.
- ↑ Collier's Encyclopedia. Macmillan Educational Co. 1986. «Harvard University, one of the world's most prestigious institutions of higher learning, was founded in Massachusetts in 1636.»
- ↑ Newport, Frank (26 de agostu de 2003). «Harvard Number One University in Eyes of Public Stanford and Yale in second place». Gallup.
- ↑ Leonhardt, David (17 de setiembri de 2006). «Ending Early Admissions: Guess Who Wins?». The New York Times. ISSN 0362-4331. «The most prestigious college in the world, of course, is Harvard, and the gap between it and every other university is often underestimated.»
- ↑ Hoerr, John (1997). We Can't Eat Prestige: The Women Who Organized Harvard. Temple University Press. ISBN 978-1-56639-535-9.
- ↑ Wong, Alia (11 de setiembri de 2018). «At Private Colleges, Students Pay for Prestige». The Atlantic. «Americans tend to think of colleges as falling somewhere on a vast hierarchy based largely on their status and brand recognition. At the top are the Harvards and the Stanfords, with their celebrated faculty, groundbreaking research, and perfectly manicured quads.»
- ↑ «Copia archivada». Archivado desde el original el 12 de noviembri de 2019.
- ↑ Harvard at a Glance. «Harvard University». Harvard University. Archivado desde el original el 18 de juñu de 2018.
- ↑ «ShanghaiRanking-Univiersities». www.shanghairanking.com. Consultáu el 22 d’otubri de 2025.
- ↑ Irel, Corydon (8 de marçu de 2012). «Harvard’s first impressions». Harvard Gazette.
- ↑ Norwood (2004). Legitimating Nazism: Harvard University and the Hitler regime, 1933-1937.
- ↑ https://www.harvard.edu/schools
- ↑ Harvard Schools
- ↑ «Copia archivada». Archivado desde el original el 18 de mayu de 2019.
- ↑ «Academic Ranking of World Universities—Harvard University Ranking Profile». Shanghai Ranking Consultancy. Retrieved July 29, 2018.
- ↑ «World Reputation Rankings 2016». Times Higher Education. 2016. Retrieved September 7, 2016.
- ↑ arwu (2009). «Academic Ranking of World Universities». Archivado desde el original el 16 de marçu de 2024.
- ↑ El Comercio 12-02-2010
- ↑ Ranking de nuversidais del mundo -CSIC-
- ↑ https://www.harvardmagazine.com/campaigntotal-18
- ↑ https://www.hmc.harvard.edu/
- ↑ Prantilla:Cita pubricación
- ↑ https://college.harvard.edu/financial-aid/types-aid/scholarships-grants
- ↑ Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.