Ir al contenido

Olympe de Gouges

Dendi Güiquipeya
Olympe de Gouges
Información pressonal
Nombri de nacencia Marie Gouze Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia 7 de mayu de 1748 Ver y modificar los datos en Wikidata
Montauban (Fráncia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 3 de noviembri de 1793 Ver y modificar los datos en Wikidata (45 años)
París (Primera República Francesa) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerti Decapitación Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Francesa
Lengua materna Luenga ocitana Ver y modificar los datos en Wikidata
Familia
Cónyugi Louis Aubry (desde 1765) Ver y modificar los datos en Wikidata
Información prehessional/profissional
Oficiu Dramaturgo, pediorista, filósofo, escrevienti, políticu y utol Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Abolicionismu y Feminismu Ver y modificar los datos en Wikidata
Seudónimu Olympe de Gouges Ver y modificar los datos en Wikidata
Partiu políticu Girondino Ver y modificar los datos en Wikidata
Información criminal
Cargus criminalis traición Ver y modificar los datos en Wikidata
Hirma

Olympe de Gouges /ɔlɛ̃p də ɡuʒ/ (Montauban, Francia, 7 de mayu del 1748 - París, 3 de novembri del 1793), el su nombri veru era Marie Gouze i hue una escreviora, panfletista i filósofa política francesa, que pol su defendimientu delos girondinus hue detenía, julgá i ala finiquita espenó guillotiná.

Biografía

[adital | adital cóigu]

La su nacencia hue en mayo del 1748 i col nombri de Marie Gouze, nuna familia riquina de Montauban. La su mairi era duna familia de comerciantis de telas, enque la entidá del su pairi es confussa, pos puu sel l'ombri dela su mairi Pierre Gouze, o tamién puu sel la ija bastarda de Jean-Jacques Lefranc, qu'era el marqués de Pompignan. Ella sempri apopó habraerus de qu'el marqués era'l su pairi, peru enque la su avenecia era creyibli, estóricamenti no era demostrabli. Avían tamién otrus habraerus nel siegru XVIII de qu'el su pairi poía de sel el mesmísimu rei Luis XV, peru esta enteración no hue considerá mu creyibli. Sigún María José Guerra Palmero, tó estu le hizu revindical los derechus delos ijus naturais, siendu una idea de rehorma social i de pensaeru alantau pala su epoca.[1][2][3]

El su casoriu hue nel 1765 con un ombri mas vieju qu'ella, queandu-si pocu endispués viuda i con un iju, qu'era Pierre Aubry, polo que queó mu dececioná del matrimoñu eno general i assina lo mentó comu la tumba dela confiança i del amol, cono que ya no quixu golvel a aconyugal-si. Alos esmiençus del 1770 se muó pa París, aondi trató qu'el su iju tuviera una mu güena educación i aondi arraceava comu una riquina enas salonas literarias parisinas, conociendu ala éliti estudiosa del sigru d'oru francés. Nel 1774, el su nombri andava nel Almanaqui de París, el Quién es quién dela epoca, esmençandu antoncis una carrera literaria comu'l su pairinu, el pueta Jean-Jacques Lefranc de Pompignan, peru enfirmandu col nombri de Marie-Olympe o Olympe, qu'era nombri segunderu dela su mairi i amás un de por frenti del su apellíu corretu Gouze, queandu'l nombri compretu comu Marie-Olympe de Gouze.[4][5]

Escrevió angunas obras de teatru i hizu una compaña teatral ambolanti que acorría la región de París, peru los sus engressus no le premitían de mantenel-si, enque denseguía, las sus obras esmençarun a sel entrepetás enos teatrus de toa Francia. La su obra mas anombrá es L’esclavage des noirs, que hue pubricá nel 1792, peru hue registrá comu parti dela Comédie-Française nel 1785 col el títulu de Zamore et Mirza, ou l’heureux naufrage. Con esta obra arrochá, ententó d'alvertil sobri las condicionis delos escravus negrus, peru ella tuvu qu'enfrontilal-si cona desaprovación delos atoris dela Comédie Française, pos estava desvengá pola Corti de Versallis aondi familias de nobris abondu, s'avían enriquecíu cona trata d'escravus i tamién el comerciu conas coloñas de trasmari, era p'antoncis del cincuenta por cientu del comerciu d'ahuera del país. Aluspués, hue enchiquerá ena Bastilla por mé duna lettre de cachet, peru hue soltá poquinu endispués pola ayúa de los sus amegus.[6][7]

Cona Revolución francesa, la su obra puu al fin sel entrepetá ena Comédie Française. Enque tuvu pressionis i amenazas del lobby coloñal, qu'entavía era mu infrugenti, ruqueó una intesa atividá en favol dela abolición dela escravitú. Nel 1788 pubricó l'ensayu Réflexions sur les hommes nègres, que l'abrió las puertas del Club des amis des noirs, del que hue biembru i nel 1790 escrevió sotra obra del mesmu tema, titulá Le marché des Noirs.[6] Los prencipais derigentis del movimientu abolicionista, el abate Grégoire i el deputau girondino Brissot, dexarun costancia enos sus escrevimientus dela almiración que tenían por Olympe de Gouges. Nel 1788, el Pedióricu general de Francia pubricó dos delos sus folletus políticus, tratandu unu dellus del su proyeutu delos pagus patrióticus, que desenroará aluspués ena su anombrá Lettre au Peuple i el segunderu debujava un ampriu pograma de rehormas sociais. Estus escrevimientus huerun seguíus de folletus que derigía pedióricamenti alos espolichis delas tres primel legislaturas dela Revolución francesa, alos juntaerus patrióticus i a varias pessonalidais comu Mirabeau, La Fayette i Necker, alos qu'almirava. Se creyi que huerun al reol de trenta panfletus i amás enhundó angunas sociedais fraternas pa dambus dos sessus. Nel 1791 escrevió el su anombrau Declaramientu delos Derechus dela Mugel i la Ciadana, qu'esmençava conas siguientis parabras:[8]

Ombri, eris escapás de sel justu? Una mugel te hazi esta pergunta.
'

Ena liña de Montesquieu, hizu defendimientu dela desseparación de poeris i enque sostribó nun prencipio ala monarquía costitucional, s'unió ligeramenti ala causa repubricana, peru s'espusu ala pena de muerti de Luis XVI nel 1793. Tamién remiró polos girondinus i alvirtió delos arriegus dela ditaúra, habrucheandu a hincapelleju la política de Robespierre i Marat, adenunciandu tamién el hundaeru del Comité de Salvación Púbrica. El su defendimientu delos girondinus, endispués de desparecel dela vida política en juñu del 1793, le llevó a sel arrestá en abostu del 1793 por sel la utora dun panfletu en favol dellus. Al ponel-si maleta por mé duna heriúra que s'avía empoçoñau, hue muá a una enfermería nel alcarci i pa passal mejol la su detención, empeñó las sus alahas nel Monti de Piedá, haziendu assina que la muasin a una fonda pa riquinus aondi se recluían alos deteníus maletus dela alta sociedá. Ella sempri recramó que huesi julgá pa poel hazel defendimientu delos acusamientus que tenía i assina poel evital el ligeru tribunal revolucionariu i pa ellu, hizu dos panfletus titulaus Olympe de Gouges nel Tribunal revolucionariu i Una patriota presseguía, que logró de sacal d'aondi andava ençonchá i que tuvierun munchu déssitu, peru huerun las sus escreviúras caberas. Hue criticá a hincapelleju pola genti del su tiempu i naidi se lo pussu faci, enque'l su pensaeru era amoderau i girondinu, hue mentá en sitacionis abondu, comu fanática, belitri o mesmamenti comu vendía del goviernu i amás angunus izían que no sabía leyel ni escrevil. Los utoris de l'Almanaqui chiqueninu delas grandis mugeris, duavan dela su albeliá pa componel un escrevimientu de qualquiel assuntu en ventiquatru oras i assina Lairtullier defini la su vida literaria comu una serii de desazonis i adagius, mesturaus con cortísimus istantis de groria.[1][9]

Ena guillotina.

Passó un pedioru de tres mesis en l'alcarci de Saint-Germain des Près, aondi cayó mala i resestió mu changurria, enque mesmamenti andandu presa acontinó la su atividá política, endilgandu folletus p'ahuera de l'alcarci i endispués d'estu, la muarun ala Conciergerie el día del su juíziu, aondi no puu tenel un avogau. Paí es aondi hue condená pa subil al cahalsu por precural sel un Ombri d'Estau, atental contra la Repúbrica i arrenegal del su propiu sessu. Assina, el dos de novembri del 1793, quarenta i ochu oras endispués que hueran executaus los sus amegus girondinus, hue llevá delantri'l tribunal revolucionariu sin poel tenel un avogau, peru con tó i essu, se defendió con valol i enteligencia nun juíziu sumariu que la condenó a muerti pol avel hechu un defendimientu a un estau federau, en acordança conos emprencipius girondinus i ala finiquita, hue guillotiná el tres de novembri del 1793. Sigún el declaramientu dun ispetol dela policía i del pedióricu contrarrevolucionariu Le Journal del editol Perlet, ella subió al cahalsu con valol i dinidá, enque'l iju del executol Henri Sanson i otrus testimoñus qu'arrecogió l'estoriaol Jules Michelet aponderavan mesmamenti lo contrariu. El su solegiu Pierre Aubry, arrenegó tamién della púbricamenti pocu endispués dela su execución, pol temol a sel deteníu.[10][11]

Pensaeru d'Olympe de Gouges

[adital | adital cóigu]
Marie Gouze nel 1793.

Lo sus trebajus huerun hondamenti revolucionarius i defendió la igualdá dentri'l ombri i la mugel en tolos espetus dela vida púbrica i privá, concruyendu la igualdá col ombri nel derechu al votu, nel acessu al trebaju púbricu, a palral en púbricu d'assuntus políticus, a acedel ala vida política, a tenel i barajal propiedais, a tenel pertenencia del exércitu, mesmamenti ala igualdá fiscal, assina comu'l derechu ala educación i ala igualdá de potestá nel ambienti familial i dela ilesia. Ella escrevió que si la mugel puei subil al Cahalsu, tamién se devería de reconocel el derechu de poel subil ala Tribuna. Tamién se derigió ala reina María Antonieta paque afiara el su sessu, que izía desgraciau i assina escrevió el Declaramientu delos Derechus dela Mugel i dela Ciadana, calcá del Declaramientu delos Derechus de l'Ombri i del Ciadanu del 1789, ena que s'afirmava la igualdá delos derechus d'ambus dos sessus.[1][9]

Assina hizu pranteamientus sobri la enterrución del matrimoñu i la imprantación del divorciu, la idea dun contratu anual renovabli enfirmau entri querindonis i militó pola reconocencia del pairi delos zagalinus i zagalinas nacíus ahuera del matrimoñu. Hue tamién una alantá del afiaeru dela niñés i delos desaparapetaus, al concibil en grandis liñas un pran de afiaeru de mairis i niñus, cona criación de maternidais i arrecomendal la criación de talleris nacionais palos paraus i de casas palos menducus.[1][8]

Declaramientu delos Derechus dela Mugel i la Ciadana

[adital | adital cóigu]
Declaramientu delos derechus dela Mugel i la Ciadana nel 1791.

La obra políticu-social que tuvu mas infrugencia ena sociedá francesa i la que infruyó posteriolmenti sobri otras utoras que bregavan por una igualdá dentri'l ombri i la mugel es el Declaramientu delos Derechus dela Mugel i la Ciadana, cona que precurava d'aligencial la libertá, la igualdá i el derechu a votación delas mugeris, pos era un derechu que tenían en escrusivu palos ombris dendi hazía añus i que las mugeris no tenían. Esta obra se puei sitial pala Francia del siegru XVIII, lavoreá ena Revolución francesa, aondi se poían sentil grandis deferencias dentri los ombris i las mugeris, endrentu dela sociedá francesa. Esti pensaeru hue possimenti pola infrugencia que tuvu sobri la puebración francesa, el pensaeru de Rousseau, que estava en que los rolis corrientis eran enseñalaus polas relacionis naturais. Mas que ná, considera qu'el papel dela mugel endrentu dela sociedá era el de aquacal a l'ombri, polo qu'el únicu sitiu dela mugel endrentu dela sociedá francesa era ena su casa i endrentu d'ésta, assina el su ombri tenía la potestá sobri la mugel, considerandu qu'el papel prencipal dela mugel es el de cudial la casa i los sus ijus, siendu assina umildi en frenti del su ombri. Tamién ai qu'izil que Rousseau considerava ala mugel comu un caminu de perdimientu palos ombris por sel una huenti de atracionis i empicaerus.[8][10]

Esti pensaeru a tentu dela mugel, está refrexau enos librus La Ilustración Olviá i en La Revindicación dela Mugel d'Olympe de Gouges a Flora Tristán, aondi se gasta la Ciclopedia comu huenti derecha dela epoca. N'ellas, se puein guipal los mesmus pensaerus de Rousseau i el sostribu a éstus, amás s'añidi la idea de qu'el ombri casau tieni la utoridá dela su mugel i ijus, devíu a tenel una mayol huerça física i una mayol enteligencia, por essu, la mugel namás devía de procupal-si pol su estalagi, pola su belleza, por enseñal el su sentil i por sel una mugel refiná.[2][12]

El Declaramientu delos Derechus dela Mugel i la Ciadana hue pubricá nel añu 1791 col ojetu de que huesi decretá pola Assambrea Nacional Costituyenti. La escrevió comu un enquacamientu del Declaramientu delos Derechus del Ombri i el Ciadanu, muando en munchus laus la parabra ombri por mugel i en otrus artícalus asseñalandu el predomiñu del ombri sobri la mugel. Ena parti cabera del Declaramientu, hazi una refressión i un llamamientu nel que píi que las mugeris dispiertin i afien los sus derechus, ya que les huerun arrebañaus polos ombris i que la revolución á siu en baldi, pos siguin conas mesmas deferenciacionis i afirma que las pessonas que s'an beneficiau cona revolución an síu solu los ombris, pos huerun ayuaus polas mugeris, peru quandu las mugeris nessecitarun dela su ayúa no se la dierun, polo qu'es precisu que las mugeris s'impongan i luchein polos sus propius derechus, pos naidi lo va a hazel por ellas mesmas.[2][12]

Olympe de Gouges, espetera ena Assambrea Nacional de Francia.

Tuvu de enfrontilal-si cona repunança alas mugeris corrienti ena epoca i hue malmirá por munchus delos del su tiempu pol no comprendel las sus ideas. La su obra cayó nel olvíu, mentris la desconocencia i el mal entrepeteu delos sus escrevimientus ayuó a convertil-la n'ojetu de desairi i recochineu pol siegru XIX, aondi la mayol parti delos enteletualis francesis repunteava frontilmenti la idea de qu'una mugel aviera síu ideóloga revolucionaria. Tamién se dixu que quasi no sabía leyel ni escrevil, amás se desconfió dela utoría delas sus obras i se duó dela su albeliá enteletual hata llega a custional el que estava acordi. Uvu d'aguardal hata'l caberu dela Segundera Guerra Mundial, paque saliera del mundu del caricatu i la anégota dela falsa estórica, paque se convertiera nuna delas grandis figuras umanistas de Francia al caberu del siegru XVIII. Hue ojetu d'estuyu en Estaus Uníus, Alemaña i Japón, peru amás en Francia, endispués dela pubricación nel 1981 dela su biografía por Olivier Blanc, qu'envestigó la su vida enos decumentus originais dela epoca, rendierun omenagi ala su obra enas cerimoñas del bicentenariu dela Revolución francesa nel 1989. Dendi antoncis, s'an entrepetau varias delas sus obras de teatru i los sus escrevimientus hueron reditaus.[1][11]

Nel 1989, a proponimientu dela estoriaora Catherine Marand-Fouquet, huerun deregíus varius apedimientus al qu'era antoncis el presienti dela Repúbrica Jacques Chirac, pa qu'el nombri de Olympe de Gouges rezasi nel Panteón de París, peru'l presienti consejau pol estoriaol Alain Decaux, descartó la idea. Aluspués, angunus monicipius francesis l'an queríu rendil omenagi, dandu'l su nombri a escuelas, estitutus, praças i callis, assina en Montauban, la su ciá de nacencia, el teatru monicipal lleva´l su nombri dendi'l 2006 i nel destritu XI de París, una salona d'espetáculus sitiá ena antigua carci de mugeris de La Roquette tamién lleva'l su nombri.[13] El ochu de marçu del 2007, una salona del Hotel de Beauvau, qu'es la séi del Menisteriu de l'Interiol francés, le á síu tamién dedicá i el dezinuevi de setiembri del 2005 s'inaguró nel Teatru Empire de Güenus Airis la obra Olympe de Gouges o la passión de essestil, de Margarita Borja i Diana Raznovich, pol Estitutu Nuversitariu d'Envestigación Femenista i de Géneru dela Nuversidá Jaume I de Castellón. En otubri del 2015, pol setenta aniversariu del elegimientu delas primel mugeris deputás, l'Assambrea Nacional de Francia hizu un llamamientu de proyeutus pa hazel una espetera d'Olympe de Gouges, qu'ara anda estalá envera del hemicicliu dela Salona delas Quatru Colunas.[14] En jullu del 2017, el Goviernu del Principau d'Andorra hizu los Premius Olympe de Gouges, que reconocin los eshuerçus de pessonas físicas i jurídicas pola igualdá de géneru nel ambienti lavoral.[15][16]

La estoriaora Florence Gauthier, alvertía ena Revolución francesa, custiona la su imagi dendi la letura de Joan Scott. Habruchea qu'ella s'está convirtiendu nun mitu qu'abarulla la su figura estórica i el su ambienti, pos afiava posturas girondinas de horma ativa, comu'l sufragiu de censu i una aristocracia delos ricus n'esposición ala democracia, assina s'esponía ala destensión delos derechus alos escravus delas coloñas, palos qu'afiava namás una ensuavización delas sus condicionis. Enque tamién afiava que la democracia delos jacobinus no descruía alas mugeris, qu'estas votavan enas assambreas aldeanas i urbanas ena Edá Meya, que munchas mugeris eran cabeças de familia i participavan por derechu enas elecionis delas assambreas primarias del Tercel Estau.[17]

  • Le mariage inattendu de Chérubin, Sevilla i París, Cailleau, nel 1786.
  • L’Homme généreux, París, Knapen et fils, nel 1786.
  • Le Philosophe corrigé ou le cocu supposé, París, nel 1787.
  • Zamore et Mirza, ou l’heureux naufrage, nel 1788.
  • Molière chez Ninon, ou le siècle des grands hommes, nel 1788.
  • Bienfaisance, ou la bonne mère suivi de La bienfaisance récompensée, nel 1788.
  • Œuvres de Madame de Gouges, dedicau al duqui d'Orléans, dos velumis, París, Cailleau, nel 1788. Recopilau delas sus primel obras editás.
  • Œuvres de Madame de Gouges, dedicau al préncipi de Condé, un velumi, París, Cailleau, nel 1788.
  • Le Marché des Noirs, manuscritu depositau i leyíu ena Comédie Française, nel 1790.
  • Le nouveau Tartuffe, ou l’école des jeunes gens, manuscritu depositau i leyíu ena Comédie Française, nel 1790.
  • Les Démocrates et les aristocrates, ou les curieux du champ de Mars, nel 1790.
  • La Nécessité du divorce, manuscritu conservau ena Bibloteca Nacional Francesa, nel 1790.
  • Le Couvent, ou les vœux forcés, París, veuve Duchesne, veuve Bailly, nel 1790.
  • Mirabeau aux Champs Élysées, París, Garnery, nel 1791.
  • L’Esclavage des Noirs, ou l’heureux naufrage, París, veuve Duchesne, veuve Bailly, nel 1792.
  • La France sauvée, ou le tyran détrôné, manuscritu, nel 1792.
  • L’Entrée de Dumouriez à Bruxelles, ou les vivandiers, nel 1793.

Escrevimientus políticus

[adital | adital cóigu]
  • Lettre au Peuple ou projet d’une caisse patriotique, par une citoyenne, setiembri del 1788.
  • Remarques patriotiques par la Citoyenne auteur de la Lettre au peuple, París, deziembri del 1788.
  • Le bonheur primitif de l’homme, ou les rêveries patriotique, Ámsterdam i París, Royer, nel 1789.
  • Dialogue allégorique entre la France et la Vérité', dédié aux États Généraux, abril del 1789.
  • Le cri du sage, par une femme, París, mayu del 1789.
  • Avis pressant, ou Réponse à mes calomniateurs, París, mayu del 1789.
  • Pour sauver la patrie, il faut respecter les trois ordres, c’est le seul moyen de conciliation qui nous reste, París, juñu del 1789.
  • Mes vœux sont remplis, ou Le don patriotique, par Madame de Gouges, dédié aux États généraux, París, juñu del 1789.
  • Discours de l’aveugle aux Français, par Madame de Gouges, París, 24 de juñu del 1789.
  • Lettre à Monseigneur le duc d’Orléans, premier prince du sang, París, jullu del 1789.
  • Séance royale. Motion de M. le duc d’Orléans, ou Les songes patriotiques, dédié à M. le duc d’Orléans, par Madame de Gouges, 11 de jullu del 1789.
  • L’ordre national, ou le comte d’Artois inspiré par Mentor, dédié aux États généraux, París, jullu-abostu del 1789.
  • Lettre aux représentants de la Nation, París, L. Jorry, setiembri del 1789.
  • Action héroïque d’une Française, ou la France sauvée par les femmes, par Mme de Gouges, París, 10 de setiembri del 1789.
  • Le contre-poison, avis aux citoyens de Versailles, París, otubri del 1789.
  • Lettre aux rédacteurs de la Chronique, París, 20 de deziembri del 1789.
  • Réponse au Champion américain, ou Colon très aisé à connaître, París, 18 de jeneru del 1790.
  • Lettre aux littérateurs français, par Madame de Gouges, París, hebreru del 1790.
  • Les Comédiens démasqués, ou Madame de Gouges ruinée par la Comédie française pour se faire jouer, París, nel 1790.
  • Départ de M. Necker et de Mme de Gouges, ou Les adieux de Mme de Gouges aux Français, París, 24 d'abril del 1790.
  • Projet sur la formation d’un tribunal populaire et suprême en matière criminelle, présenté par Mme de Gouges le 26 mai 1790 à l’Assemblée nationale, París, Patriote français, nel 1790.
  • Bouquet national dédié à Henri IV, pour sa fête, París, jullu del 1790.
  • Œuvres de Madame de Gouges, París, nel 1790. Recopilación delos sus escrevimientus políticus dendi'l 1788 al 1790.
  • Le Tombeau de Mirabeau, abril del 1791.
  • Adresse au roi, adresse à la reine, adresse au prince de Condé, Observations à M. Duveyrier sur sa fameuse ambassade, par Mme de Gouges, París, mayu del 1791.
  • Sera-t-il roi ne le sera-t-il pas ?, par Madame de Gouges, París, juñu del 1791.
  • Observations sur les étrangers, jullu del 1791.
  • Repentir de Madame de Gouges, París, lunis 5 de setiembri del 1791.
  • Les droits de la femme. À la reine, Déclaration des droits de la femme et de la citoyenne, setiembri del 1791.
  • le Prince philosophe, París, Briand, cuentu oriental nel 1792.
  • Le Bon Sens du Français, 17 de hebreru del 1792.
  • Lettre aux rédacteurs du Thermomètre du Jour, 1 de marçu del 1792.
  • L’Esprit français ou problème à résoudre sur le labyrinthe de divers complots, par madame de Gouges, París, veuve Duchesne, 22 de marçu del 1792.
  • Le Bon Sens français, ou L’apologie des vrais nobles, dédié aux Jacobins, París, 15 d'abril del 1792.
  • Grande éclipse du soleil jacobiniste et de la lune feuillantine, pour la fin d’avril ou dans le courant du mois de mai, par la LIBERTE, l’an IV de son nom, dédié à la Terre, abril del 1792.
  • Lettre aux Français, abril del 1792.
  • Lettres à la reine, aux généraux de l’armée, aux amis de la constitution et aux Française citoyennes. Description de la fête du 3 juin, par Marie-Olympe de Gouges, París, société typographique aux Jacobins Saint-Honoré, juñu del 1792.
  • Œuvres de Madame de Gouges, dos volumis, París, veuve Duchesne, escreviúras i teatru políticu del 1791 i del 1792.
  • Pacte national par marie-Olympe de Gouges, adressé à l’Assemblée nationale, 5 de jullu del 1792.
  • Lettre au Moniteur sur la mort de Gouvion, 15 de jullu del 1792.
  • Aux Fédérés, 22 de jullu del 1792.
  • Le Cri de l’innocence, setiembri del 1792.
  • La Fierté de l’innocence, ou le Silence du véritable patriotisme, par Marie-Olympe de Gouges, setiembri del 1792.
  • Les Fantômes de l’opinion publique. L’esprit qu’on veut avoir gâte celui qu’on a, París, otubri del 1792.
  • Réponse à la justification de Maximilien Robespierre, adressé à Jérôme Pétion, par Olympe de Gouges, novembri del 1792.
  • Pronostic sur Maximilien Robespierre, par un animal amphibie, 5 de novembri del 1792.
  • Correspondance de la Cour. Compte moral rendu et dernier mot à mes chers amis, par Olympe de Gouges, à la Convention nationale et au peuple, sur une dénonciation faite contre son civisme aux Jacobins par le sieur Bourdon, París, novembri del 1792.
  • Mon dernier mot à mes chers amis, deziembri del 1792.
  • Olympe de Gouges défenseur officieux de Louis Capet, dela emprenta de Valade l'iju mayol, rue Jean-Jacques Rousseau, París, 16 de deziembri del 1792.
  • Adresse au don Quichotte du Nord, par Marie-Olympe de Gouges, París, Imprimerie nationale, nel 1792.
  • Arrêt de mort que présente Olympe de Gouges contre Louis Capet, París, 18 de jeneru del 1793.
  • Complots dévoilés des sociétaires du prétendu théâtre de la République, París, jeneru del 1793.
  • Olympe de Gouges à Dumouriez, général des armées de la République française, París, 22 de jeneru del 1793.
  • Avis pressant à la Convention, par une vraie républicaine, París, 20 de marçu del 1793.
  • Testament politique d’Olympe de Gouges, 4 de juñu del 1793.
  • Œuvres de Madame de Gouges, dos volumis, París, escrevimientus políticus del 1792 al 1793, nel 1793.
  • Les Trois Urnes, par un voyageur aérien, 19 de jullu del 1793.
  • Une patriote persécutée, à la Convention nationale, abostu del 1793
  • Olympe de Gouges au Tribunal révolutionnaire, 21 de setiembri del 1793.

Redicionis delas obras d'Olympe de Gouges

[adital | adital cóigu]
  • Olympe de Gouges, Écrits politiques, presentau por Olivier Blanc, volumi I del 1789 al 1791, volumi II del 1792 al 1793, París, Côté Femmes Éditions, nel 2003.
  • Olympe de Gouges, Théâtre Politique, prologau por Gisela Thiele-Knobloch, París, Côté Femmes Éditions, dos volumis, nel 1991: ISBN 2-907883-34-8, nel 1993: ISBN 2-907883-59-3.
  • Olympe de Gouges, Théâtre, presentau por Félix-Marcel Castan, Montauban, éditions Cocagne.
  • Olympe de Gouges, Déclaration des droits de la femme et de la citoyenne, éd. Mille et une nuits, París, ISBN 2-84205-746-5.
  • Olympe de Gouges, Caminu ala guillotina. Escreviúras políticas. ContraEscritura, nel 2021.[11]

Guipal tamién

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lira, Emma (10 de mayu del 2017). «Olympe de Gouges, la revolucionaria olvidá.». ▷ Viagis pa Mugeris【Focus On Women】. Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Olympe de Gouges, la revolucionaria francesa executá ena guillotina pol defendimientu delos derechus de tós musotrus.». BBC News Mundu. Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  3. «Olympe de Gouges | Britannica». www.britannica.com (en inglés). Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  4. Jara, Por Fernanda. «Olympe de Gouges, la femenista guillotiná polos revolucionarius francesis que no reconocierun los sus derechus.». infobae. Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  5. «Mugeris que muarun la estoria : Olympe de Gouges.». Mirador de Atarfe. 18 de novembri del 2020. Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  6. 6,0 6,1 «Olympe de Gouges abolitioniste.». Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  7. Tribuna, Redacción (03 de novembri del 2016). «Ugañu hazi dozientus ventitrés añus que guillotinarun a Olympe de Gouges.». Tribuna Femenista. Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Comas, Sonia Ruz (18 de novembri del 2022). «Qué papel tuvierun las mugeris ena Revolución Francesa?». psicologiaymente.com. Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  9. 9,0 9,1 Luis, Nuria (03 de novembri del 2016). «Ochu cosas que devis de sabel d'Olympe de Gouges, la pionera delos derechus femeninus.». El País. Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  10. 10,0 10,1 Registrau, Diariu (09 de marçu del 2020). «El gritíu que tardó mas de venti siegrus n'ascuchal-si.». Diariu Registrau. Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  11. 11,0 11,1 11,2 «Caminu ala guillotina – ContraEscritura.». www.contraescritura.com. Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  12. 12,0 12,1 «Between the queen and the cabby : Olympe de Gouges's Rights of woman.». Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  13. «Discours de M. Jacques Chirac à Montauban, Campagne Electorale pour l'Electión Presidentielle - Présidence de la République.». web.archive.org. 19 de hebreru del 2006. Archivado desde el original el 19 de febrero de 2006. Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  14. «Anniversaire d'Olympe de Gouges le 7 mai 2015 - Événements - Assemblée nationale.». www2.assemblee-nationale.fr. Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  15. Artefinal (07 de hebreru del 2025). «Olympe de Gouges.». Contandu con Ellas. Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  16. «Ministeri d'Afers Socials i Funció Pública - Govern d’Andorra.». Govern d’Andorra (en ca-ES). Consultado el 31 de marçu del 2025. 
  17. admin (16 de marçu del 2014). «Olympe de Gouges: estoria o mistificación?». www.sinpermiso.info. Consultado el 31 de marçu del 2025. 

Biblografía

[adital | adital cóigu]
  • Laura Manzanera, Olympe de Gouges. La cronista maldita de la Revolución Francesa, El Viejo Topo, nel 2010, ISBN 978-84-92616-75-6. Biografía contestualizá i passaera, estratus delas prencipais obras dela protagonista i estoria acompará.
  • Olivier Blanc, Marie-Olympe de Gouges, Cahors, éditions René Viénet, nel 2003, ISBN 2-84983-000-3. Lista compreta delos escrevimientus pubricaus por Olympe de Gouges del 1786 al 1793, munchus manuscritus no editaus, biblografía crítica, indi, quaernu de santus d'ochu páginas. Trauzíu al alemán i al japonés.
  • Sophie Mousset, Olympe de Gouges et les droits de la femme, París, Le Félin, nel 2003, ISBN 2-86645-495-2.
  • Caroline Grimm, Moi, Olympe de Gouges, París, Calmann-Lévy, nel 2009, ISBN 978-2-7021-3989-9.
  • Olivia Blanco Corujo. Olimpia de Gouges. Mairil, Ediciones Del Orto, nel 2000. ISBN 9788479232344.

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]