Ir al contenido

Palmira

Dendi Güiquipeya
Palmira
Tadmor
Patrimoniu de la Humanidá
Teatru romanu de Palmira
Teatru romanu de Palmira
Allugamientu
Provincia Desiertu siru
País Siria
Coordenaas 34°33′01″N 38°16′11″E / 34.550381, 38.269791
Estoria
Tipu yacimientu en ruinas
Época Edá del Bronce a Siria moderna
Cultura Arameus, grecorromana, árabis
Construición III mileniu a. C.
Xestión
Accesu púbricu Púbricu
Dimensiones del sitiu
Área 0,8 km²
Otrus datus
Parte d' Imperiu de Palmira
Mapa d'allugamientu
Palmira
Palmira
Allugamientu ena Siria

Palmira (en palmirenu: ; en árabi: تدمر Tadmor[1] o Tadmir) fue una antigua ciá ubicá nel desiertu de SírIA, ena província atual de Província de Homs a 3 km dela moerna ciá de Tedmor[2] o Tadmir (versión árabI dela mesma parabra aramea "palmira", qu'ensenifica "ciá delos árvolis deátil"). Ogañu solu persistin sus amplias ruinas quI son focu duna abondanti ativiá turística enternacional. La antigua Palmira fue la capital del Impériu de Palmira embaju el efímeru reinau dela reina Cenóbia, entri los añus 268-272.

Palmira fue declará comu Patrimóniu dela Umaniá en 1980. El 20 de juñu de 2013, la UNESCO encluyó a tous los sitius sírius ena lista del Patrimóniu dela Umaniá en peligru pa alertal sobri los riesgus a los qualis están espuestus debíu a la Guerra cebil síria.[3] Las costrucionis estóricas quI premanecían en pié fuerun dinamitás pol Estau Islámicu en 2015.[4]

Estória

[adital | adital cóigu]

Ena veciná del oasi d'Afqa si preduxun los primerus asentamientus delos qualis si conoci la su essisténcia delos archivus de Mari. Ena Bíblia si menta colos nombrIs de Tadmor i Tamar (inque á cierta confusion cun otra ciá cerca del Mari Muertu). Duranti el predomíniu delos seleúcidas en SírIA, Palmira conseguió la su endependéncia.

Nel 41 a. C. los abitantis de Palmira huyerun delas tropas de Marcu Antóniu al otru lau del Éufratis. Nel sigru I a. C. SírIA si abía convertíu en província rumana i la ciá prosperó abondu col comerciu de caravanas al estal situá ena Ruta dela Seda. «Endependienti entri dos Impérius», la definI Plíniu el Vieju.[5]

Tras una vesita, l'emperador Adriánu otorgó a Palmira los derechus de ciá libri i chambó el nombrI a Palmyra Hadriana.

Tras la captura nel añu 260 del emperador rumanu Valerianu ena guerra contra los sasánidas, Palmira defendió las rayas embaju el mandu del gobernaol Septímiu Odenatu. Tras el su asesinatu en 267, la su víua Cenóbia en nombrI del su iju Vabalatu, estabeleció en Palmira la capital dun [[Impériu de Palmira|réinu quI estendió pol SírIA i el Líbanu]]. Mantuvo la su endependéncia duranti quatru añus frenti al acosu de Roma, conseguiendu estendel la su ária d'enfluyéncia ata Ejitu. Nel 272 fue derrotá i llevá cautiva pol l'emperador rumanu Aurelianu quien la iju tiral dun carru encadená con cainas d'oru duranti la su marcha triunfal. Alospués Aurelianu la perdonó i li premItió retiralsi a una villa en Tibur ondi pudríe sigUil praticandu la filusofía. Tras una segunda revuelta delos sus abitantis, Palmira fue arrasá nel 273.

Dioclecianu recostruyó alospués Palmira inque la nueva ciá era más chica i estabeleció un campamentu enas sus cercanías comu defensa contra los sasánidas. Nel añu 634 fue tomá polos musulmanis i nel 1089 fue rondamenti destruía pol un terremotu.

Tras el domíniu turcu, pasó untu el restu de SírIA embaju control francés comu parti del Mandatu impuestu pola SocIá de Nacionis. El 2 de juLLu de 1941 las tropas francesas, fiElis a Vichy, capitulárun anti las tropas británicas qu'abían envadíu dendi Irá tras lu qual alcanzó col restu de territoriu la endependéncia.

Guerra de Síria

[adital | adital cóigu]
Sitiu de Palmira
Patrimoniu la UmanidáUNESCO

Ruinas monumentalís comu se vein ata 2015, quandu huerun dinamitás.
País Prantilla:Geodatos Siria Siria
Tipu Curtural
Criterius i, ii, iv
N.° ref. 23
Rexón Estaus árabis
Inscripción 1980 (IV sesión)
En peligru Dendi 2013

Conquista pol Estau Islámicu (mayu de 2015 - marçu de 2016)

[adital | adital cóigu]

El grupu estremista Estau Islámicu (tamién conocíu comu Dáesh) tomó el control dela localiá de Palmira i delas sus ruinas grecurrumanas, situás nel esti dela província síria de Homs, el 20 de mayu de 2015. El teatru dela ciá si convirtió al pocu en macabru escenáriu d'esecucionis filmás. Entri las pressonas esecutás, figuraba l'esdiretol del yacimientu de Palmira, Khaled Asaad, que fue decapitau el 18 d'abostu de 2015 tras un mes de torturas i vejacionis.[6]La diretora heneral dela UNESCO, Irina Bokova, condenó l'echu.[7]

El 24 d'abostu de 2015, Dáesh estaló esprusivus i los iju detonAL enas basis del Templu de Bel, comu dantis abía echu col cercanu Templu de Baalshamin, dandu encetu assina a la destrución del estoricu lugAL. La destrución, quI la UNESCO calificó de "crimi de guerra", tendríe acontinaeru cola vulaúra de tris emportantis tumbas-torri, entri ellas la d'Elahbel, edifíciu de quatru prantas i un pisU soterráñu quI fue costruíu nel añu 103 a. C. Tamién l'Arcu de Triunfu de Palmira fue dinamitau i destruíu pol Estau Islámicu n'otubri del mesmu añu.[8]

Recunquista pol ejércitu síriu (marçu - diciembri de 2016)

[adital | adital cóigu]

El 24 de marçu de 2016, las tropas lealis a Bashar al-Ássad entrárun ena ciá.[9] Tris días endispués, l'Ejércitu síriu tomó la ciá.[10][11] Tras la recaptura dela ciá, si embIó un convoy melital russu pa colaboral ena eliminación de minas antipressonalis dejás polos terroristas quI si retiraban. Entri tantu, si destapó una fuesa común quI conteníe los cadáviris de 24 cebilis i 18 soldaus.[12]

Recunquista pol parti de Dáesh (diciembri de 2016 - marçu de 2017)

[adital | adital cóigu]

El 11 de diciembri de 2016, col ejércitu síriu ocupau ena recunquista d'Alepu, si dejárun pocas fuerças defensivas en Palmira, premitiendu al Estau Islámicu recunquistal-la cun un ataqui relámpagu.

Segunda recunquista pol ejércitu síriu

[adital | adital cóigu]

El 2 de marçu de 2017, ábate un añu endispués dela primera recunquista de Palmira, l'ejércitu síriu de Bashar al-Ássad cunquistó de nuevu la ciá con ayúa de Rúsia ordená pol presienti Putin. El Estau Islámicu bombardeó la ciá ena su juía dejiandu várius destrozus, encluyíu el famosu Teatru rumanu de Palmira.[13]

Conquista rebeldi

[adital | adital cóigu]

El 7 de diciembri de 2024 el yacimientu de Palmira i los sus alreol fuerun cunquistaus puna facción rebeldi apoyá pol Estaus Uníus.[14]

Religión en Palmira

[adital | adital cóigu]
Relievi de tris diosis prencipalis de Palmira d'apariéncia umana, Baalshamin (centru), Aglibol (izquierda) i Malakbel (derecha).

Comu encrucijá de caminus i enfluyéncias, reflejás a través delas sus rutas comercialis, la relijión en Palmira fue frutu de muchas enfluyéncias localis i esternas, hormandu el su panteón prencipalmenti polas devinidais proceentis delas relijionis semíticu norocidentalis, alas qualis si añadierun devinidais delos panteonis mesuputámicu i árabi preislámicu.[15]

La prencipal deidá prehelenística dela ciá si llamaba Bol,[16] una abreviatura de Baal (semíticu norocidental).[17] Pol esu, el Templu más emportanti dela ciá, i santuáriu nacional delos sus abitantis, estaba deicau a él, comu dios cósmicu, benévolu i dadivosu. Allí si celebraban unus banquetis ritualis cuyas comías si hacían en unión cola devinidá.[18]

La tríá devina estaba compuesta pol el dios celesti i supremu, eentificau con Ceus, Baalshamin, el dios lunar Aglibol i el dios solar Malakbel. Amás si rendíe cultu a otrus diosis, prencipalmenti d'ascendéncia cananea comu Astarti, Baal-hamón u Atargatis; los diosis babilónicus Nabu i Nergal, u los árabis Azizus, Arsu, Šams i Al-lāt.[19][20]

Inque el yacimientu, situau cerca del manantial d'Efqa, ena orilla sul del uadi al-Qubur, estuvu ocupau al menus dendi el neulíticu,[21] dela ocupación posterior solu si conselvan los primerus edificius.[22] Embaju el asentamientu helenísticu si hallan restus dela ciá asiria.[23] 21] Esti úrtimu estaba situau cerca del manantial d'Efqa, ena orilla sul del uadi al-Qubur;[24] las sus residéncias si ampliarun a la orilla norti del uadi duranti el sigru I.[25] Inque las murallas dela ciá encerraban orihinalmenti una çona estensa en dambas dos orillas del uadi,[26] las murallas recostruías duranti el reinau d'Aurelianu solu rodeaban la seción dela orilla norti.[27][28] La mayol parti delos proyetus munumentalis dela ciá si costruyerun ena orilla norti del uadi,[29] entri ellus el Templu de Bel, en un tell quI fue l'emplaçamientu dun templu anterior (conocíu comu templu helenísticu).[30] Nostanti, las escavacionis apoyan la teuría de quI el tell si atopaba orihinalmenti ena orilla sul, i quI el uadi si desvió al sul del tell pa encorporal el templu a l'organiçación urbana de Palmira de finalis del sigru I i encetis del sigru II ena orilla norti.[31]

Tamién al norti del uadi si atopaba la Gran Coluná, la calli prencipal de Palmira, d'1,1 km de longol,[32] quI si estendíe dendi el Templu de Bel, nel esti, [33] ata el templu funeráriu n.º 86, ena parti ocidental dela ciá. Ena parti ocidental dela ciá.[34][35] Teníe un arcu munumental ena su seción oriental,[36] i un tetrapilón nel centru.[37] Las Termas de Dioclecianu estaban nel lau çancu dela Coluná[38] Enas enmediaçionis abía residéncias,[39] el Templu de Baalshamin,[40] i las ilesias biçantinas, entri las qualis si topa la "Basílica IV", la ilesia más grandi de Palmira.[41] datá n'épuca justinianea,[42] las sus colunas tienin una artura estimá de 7 metrus (23 pis) i la su basi miíA 27,5 pol 47,5 metrus (90 pol 156 pis).[43]

Nel lau sul dela coluná si costruyerun el templu de Nabú i el teatru rumanu.[44] Detrás del teatru abía un chicU edifíciu senaturial i la grandi ágora, colos restus dun triclinium (sala de banquetis) i el Tribunal d'Arancelis.[45] Una calli transversal nel estremu ocidental dela coluná lleva al Campu de Dioclecianu,[46][47] costruíu pol Sosianus Hierocles (gobernaol rumanu de SírIA nel reinau de Dioclecianu).[48] Cerca si topan el Templu d'Al-lāt i la Puerta de Damascu.[49]

Templu de Bel en Palmira en 2005.

La prencipal atración de Palmira eran las sus bien conselvás ruinas, entri las qualis si destacaba el Templu de Bel quI fue dinamitau en 2015. Edificau nel añu 32, fue consagrau al cultu de Bel, el dios supremu feníciu-cananeu, el cuyU nombrI senifica amu. Era el dios supremu pa los abitantis dela ciá, el dios delos diosis. Esti templu fue convertíu ena ilesia cristiana nel sigru IV.

A pocos metrus del templu enceta una Gran Coluná de Palmira de 1200 m qu'era el eji prencipal dela ciá, quI llegó a tenel ábate de 200.000 abitantis (númeru enormi pa una ciá d'aquella épuca, inque la huenti puei quI si refiera al territoriu dependienti de Palmira). Entri las colunas, pola ampia calli, transitaban los carrus i cabalgaduras, i pol embaju delos largus pórticus colunaus lateralus caminaban los peatunis. Alos laus dela estensa coluná á una sérii de ruinas en mayol u menol grau de conservacion: el templu de Nebu, antigua deidá babilónica; el templu funeráriu; el campamentu de Dioclecianu, quI dantis abíe síu el paláciu dela reina Cenóbia; el teatru i, entri otrus, el Ágora u grandi praça púbrica ondi si realiçaban operacionis comercialis i si descutíe. Un pocu alejíu dela coluná á un hermosu templu cuya hunción nu si conoci con essatitú, peru l'edifíciu si conselva abondu bien.

Isaliendu dela ciá, adentrándu-si un kilómetru enas montañas, á un sitiu de paisaji enquietanti i desolau, con costrucionis comu torris cuadrás i maciças. Es el valli delas tumbas qu'alberga la necrópoli dela ciá. Á tris tipus de tumbas i fuerun costruías enos tris primerus sigrus desta era. Angunas destas costrucionis pudían llegal a albergal ata 500 cuerpus.

Otrus valoris d'enterés

[adital | adital cóigu]

Esta ciá fue objetu de devoción pol parti dela eccéntrica esploraora británica Hester Stanhope, quI en 1813 si estaló n'ella, bivIendu allí várius añus ata quI si tresladó a unas ruinas entavía más alejás, las del monastériu de Djoun.

Enas enmediaçionis de Palmira si localizó, a encetis del sigru XXI, una chiquenina colónia dun avi quI si creíe estinta ena çona, l'Ibis eremita. La comuniá centífica enternacional está ententandu salval esta puebración quI representa la única en libertá del ária oriental desta especI; la otra única colónia, desta de más de 100 parejas, si topa nel Parqui nacional de Souss-Massa, en Marruecus.

Galería

[adital | adital cóigu]

Referéncias

[adital | adital cóigu]
  1. Cita web |url=http://www.geografiainfo.es/nombres_geograficos/name.php?uni=-3510295&fid=6015&c=syria |título=Tadmor: SiriA (sitiu arqueológicu), NombrI CompliTU, devisión almenistrativa, coordinaúra jeugráficas i mapa |obra=Nombres Jeugráficus |fechaacceso=12 de mayu de 2012
  2. Cita web |url=http://www.geografiainfo.es/nombres_geograficos/name.php?uni=-3510296&fid=6003&c=syria |título=Tedmor: SiriA (lugAL pueblau), NombrI CompliTU, devisión almenistrativa, coordinaúra jeugráficas i mapa |obra=Nombres Jeugráficus |fechaacceso=12 de mayu de 2012
  3. Cita web |url=http://www.unesco.org/new/es/media-services/world-heritage-37th-session/whc37-details/news/syrias_six_world_heritage_sites_placed_on_list_of_world_heritage_in_danger/#.U9ViCvl_u6Q |título=Los seis sitius del Patrimóniu MundiAL de SírIA ingresan ena Lista del Patrimóniu en Peligru |fecha=20 de juñu de 2013 |fechaacceso=27 de juLLu de 2014|autor=Unesco |obra=Unesco.org
  4. Cita noticia |título= El EI dinamita tres emblemáticas torris de Palmira |fecha=4 de setiembri de 2015 |url=https://www.dw.com/es/el-ei-dinamita-tres-emblem%25C3%25A1ticas-torres-de-palmira/a-18693697 |sitioweb= DW
  5. Plíniu el Vieju Estória Natural libru V-88.
  6. Cita web |url=http://www.elpais.com.uy/mundo/yihadistas-decapitaron-reconocido-arqueologo-sirio.html |título=Yihadistas decapitarun en una praça a un reconocíu arqueólogu síriu |autor=El País |ubicación=Uruguay |fecha=19 d'abostu de 2015 |fechaacceso=19 d'abostu de 2015
  7. Cita web |url=http://www.nacion.com/vivir/patrimonio/Siria-Unesco-Palimira-arqueologia-Estado_Islamico_0_1506849406.html |título=La Unesco condena l'asesinatu d'arqueólogu espertu ena antigua ciá de Palmira |autor=La Nación |ubicación=Costa Rica |fecha=19 d'abostu de 2015 |fechaacceso=19 d'abostu de 2015
  8. Cita web |apellido=MARTINE LAROCHE |nombre=JOUBERT |url=http://www.francetvinfo.fr/monde/proche-orient/offensive-jihadiste-en-irak/video-monument-deux-fois-millenaire-l-arc-de-triomphe-de-palmyre-detruit-a-l-explosif-par-les-jihadistes_1114483.html |fechaacceso=9 d'otubri de 2015 |título=VIDEO. Syrie : l'Etat islamique détruit l'Arc de triomphe de Palmyre |obra=FRANCE 2 |editorial=Francetv
  9. cita noticia |título=El ejércitu síriu irrumpI en Palmira en méiu duna uffensiva contra el Dáesh |url=http://www.huffingtonpost.es/2016/03/24/daesh-palmira-ejercito_n_9542302.html |fechaacceso=27 de marçu de 2016|agencia=EFE |fecha=24 de marçu de 2016
  10. cita noticia |título=El ejércitu síriu anticipa "el enceti del fin d'Estau Islámicu" tras la recunquista de Palmira |url=http://www.huffingtonpost.es/2016/03/27/reconquista-palmira-siria_n_9552584.html |fechaacceso=27 de marçu de 2016 |fecha=27 de marçu de 2016
  11. cita noticia |título=El réjimi síriu arrebata rondamenti al IS la estórica ciá de Palmira |url=http://www.elmundo.es/internacional/2016/03/27/56f777fae2704e507b8b4573.html |fechaacceso=27 de marçu de 2016|agencia=AFP |fecha=27 de marçu de 2016
  12. cita noticia |url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-3520370/Life-ISIS-New-photos-Palmyra-reveal-Assad-regime-controlling-archaeological-site-mass-grave-containing-dozens-bodies-uncovered.html |título=Russian tanks roll into ancient Syrian city of Palmyra as bodies of 42 men, women and children butchered by ISIS are found in mass grave |periódico=Daily Mail |fecha=2 d'abril de 2016 |idioma=inglés
  13. Cita noticia |título=PRIMERAS FOTUS: L'ejércitu síriu libera Palmira del Estau Islámicu - RT |url=https://actualidad.rt.com/actualidad/232342-ejercito-sirio-apoyo-rusia-libera-palmira |fechaacceso=2 de marçu de 2017|periódico=RT en Español
  14. Cita web|url=https://www.aa.com.tr/en/middle-east/us-backed-syrian-free-army-takes-control-of-homs-palmyra-district-from-regime-forces/3417179%7Ctítulo=US-backed Syrian Free Army takes control of Homs' Palmyra district from regime forces|fechaacceso=2024-12-08|sitioweb=www.aa.com.tr
  15. sfn|Levick|2007|p=15
  16. sfn|Teixidor|1979|p=1
  17. sfn|Drijvers|1980|p=46
  18. cita libru | autor =G. Widengren | título =Estória Relijionum | otros= La relijión dela Antigua SírIA|editorial=Edicionis Cristiandá | ubicación= Madril| añu =1973 | idioma= es| p=214 | isbn =84-7057-142-7
  19. sfn|Butcher|2003|p=345
  20. sfn|Smith II|2013|p=64
  21. sfn|Speake|1996|p=565
  22. sfn|al-Maqdissi|2010|p=140
  23. sfn|al-Maqdissi|2010|p=140
  24. sfn|Tomlinson|2003|p=204
  25. sfn|Zuchowska|2008|p=229
  26. sfn|Zuchowska|2008|p= 229
  27. sfn|Juchniewicz|2013|p=194
  28. sfn|Zuchowska|2008|p= 229
  29. sfn|Zuchowska|2008|p= 230
  30. sfn|Smith II|2013|p= 63
  31. sfn|Zuchowska|2008|p= 231
  32. sfn|Crawford|1990|p= 123
  33. sfn|Cotterman|2013|p= 17
  34. sfn|Gawlikowski|2005|p= 55
  35. sfn|Ball|2002|p= 364
  36. sfn|De Laborde|1837|p= 239
  37. sfn|Ricca|2007|p= 295
  38. sfn|Stoneman|1994|p= 124
  39. sfn|Drijvers|1976|p= 5
  40. sfn|Smith II|2013|p= 22
  41. sfn|Majcherek|2013|p= 254
  42. sfn|Majcherek|2013|p= 256
  43. sfn|Majcherek|2013|p= 254
  44. sfn|Carter|Dunston|Thomas|2008|p= 208
  45. sfn|Darke|2006|p= 240
  46. sfn|Crawford|1990|p= 123
  47. sfn|Beattie|Pepper|2001|p= 290
  48. sfn|Burns|2009|p= 216
  49. sfn|Browning|1979|p= 180

Enlacis esternus

[adital | adital cóigu]

Destapan en Palmira una ilesia del sigru VIII. Notícia del 14 de noviembri de 2008

Bibliugrafía

[adital | adital cóigu]

Prantilla:Refcomienza

al-Maqdissi, Michel (2010). "Matériel pol l'Étude dela VillI en Syrie (Deuxième Partie): Urban Planning in Syria during the SUR (Second Urban Revolution) (Mid-third Millennium BC)". Al-Rāfidān (Journal of Western Asiatic Studies). InstitultI for Cultural studies of Ancient Iraq, Kokushikan University. Special Issue. ISSN 0285-4406.

Ball, Warwick (2002) [1999]. Rome in the East: The Transformation of an Empire. Routledge. ISBN 978-1-134-82387-1.

Beattie, Andrew; Pepper, Timothy (2001). The Rough Guide to Syria (2 ed.). Rough Guides. ISBN 978-1-85828-718-8.

Browning, Iain (1979). Palmyra. Noyes Press. ISBN 978-0-8155-5054-9.

Burns, Ross (2009) [1992]. Monuments of Syria: A Guide (revised ed.). I.B.Tauris. ISBN 978-0-85771-489-3.

Prantilla:Cita libru

Crawford, J. Stephens (1990). The Byzantine Shops at Sardis. Monograph / Archaeological Exploration of Sardis. Vol. 9. Harvard University Press. ISBN 978-0-674-08968-6. ISSN 0066-5975.

Cotterman, William W. (2013). Improbable Women: Five who Explored the Middle East. Contemporary Issues in the Middle East. Syracuse University Press. ISBN 978-0-8156-5231-1.

Darke, Diana (2006). Syria. Bradt Travel Guides. ISBN 978-1-84162-162-3.

De Laborde, Leon (1837). "Journey Through Arabia Petraea, To Mount Sinai, And The Excavated City Of Petra, The Edom Of The Prophecies 1836". The Quarterly Christian Spectator. New Haven:  A. H. Maltby. 9. OCLC 176276638.

Prantilla:Cita libru

Prantilla:Cita libru

Gawlikowski, Michal (2005). "The City of the Dead". In Cussini, Eleonora (ed.). A Journey to Palmyra: Collected Essays to Remember Delbert R. Hillers. Brill. ISBN 978-90-04-12418-9.

Juchniewicz, Karol (2013). "Late Roman fortifications in Palmyra". Studia Palmyreńskie. Polish Centre of Mediterranean Archaeology, University of Warsaw. 12: Fifty Years of Polish Excavations in Palmyra 1959–2009, International Conference, Warsaw, 6–8 December 2010. ISSN 0081-6787.

Prantilla:Cita libru

Prantilla:Cita libru

Speake, Graham (1996). "Palmyra (Homs, Syria)". In Berney, Kathryn Ann; Ring, Trudy; Watson, Noelle (eds.). International Dictionary of Historic Places. Vol. 4 (Middle East and Africe). Fitzroy Dearborn Publishers. ISBN 978-1-884964-03-9.

Zuchowska, Marta (2008). "Wadi al Qubur and Its Interrelations with the Development of Urban Space of the City of Palmyra in the Hellenistic and Roman Periods". In Kühne, Hartmut; Czichon, Rainer Maria; Kreppner, Florian Janoscha (eds.). Proceedings of the 4th International Congress of the Archaeology of the Ancient Near East, 29 March – 3 April 2004, Freie Universität Berlin. Vol. 1. Otto Harrassowitz Verlag. ISBN 978-3-447-05703-5. Prantilla:Refcierra