Paul Verlaine
Paul Verlaine | ||
---|---|---|
![]() | ||
Enhormación pressonal | ||
Nacencia |
30 de marçu de 1844 Metz (Mosela, Fráncia) | |
Muerti |
8 de heneru de 1896 París (Fráncia) | |
Causa de muerti | Neumonía | |
Sepoltura | Cementerio de Batignolles | |
Nacionalidá | Francesa | |
Lengua materna | Francés | |
Familia | ||
Pairis |
Nicolas Verlaine Élisa Verlaine | |
Cónyugi | Mathilde Mauté | |
Collera | Arthur Rimbaud | |
Educación | ||
Educau en | Liceo Condorcet | |
Enhormación profissional | ||
Oficiu | Poeta, ensayista, escrevienti, libretista y tradutol | |
Ária | Actividad literaria, Poesia y simbolismo | |
Añus ativu | desde 1858 | |
Movimientu | Simbolismo | |
Seudónimu | Pauvre Lelian y Pablo de Herlagnèz | |
Género | Poesía lírica | |
Destincionis |
| |
Enhormación criminal | ||
Cargus criminalis | sodomía | |
Firma |
![]() | |
Paul Marie Verlaine (Metz, 30 de marçu de 1844-París, 8 de eneru de 1896), conociu cumu Paul Verlaine, hue un poeta francés, pertencienti al movimientu simbolista. En la parti dela lírica ai una diversidá de tendencias qu’amuestra un mundu literariu ondi to está mediau pola metáfora i l’alegoría.
Biografía
[Edital | Editá'l códigu]De familia pertencienti ala pequeña burguesía, Verlaine tuvu nacencia el 30 de marçu de 1844 nel númiru 2 dela Rue de la Haute-Pierre, nel centru estóricu de Metz. El su pairi, cumu el d’Arthur Rimbaud, era capitán del ejércitu, i proviinia dela localidá belga de Bertrix, ena región valona. Criau nel sinu duna familia católica, fue bautizau ena Ilesia de Muestra Señora dela Assunción.[1]
A templana edá abandona Lorena i se mua cola familia ala capital francesa, ondi izu los sus estudius i llegó a gastal nun ayuntamientu de París. Raceó los cafis i salonis literarius parisinus, i en 1866 colaboró nel primel Parnasu contemporáneu publicandu los Poemas saturnianos, enfruenciaus pun Baudelaire, inque ya anunciaban el «esfuerçu hazia la Expresión, hazia la Sensación devuelta» (carta a Mallarmé del 22 de noviembri de 1866), propósitu que desenvolvería en sus mejolis obras. Nel añu 1869, las Fiestas galantis, fantasías evocadoras del sigru XVIII d’Watteau, confirmaban esti endilgu. En 1870, se casó con Mathilde Mauté, a quien escrebió La güena canción.
Al mes siguienti, la joven pareja encietó a viví con los pairis de Mathilde, fue entoncis quandu Arthur Rimbaud apaeci ena su via i la chamba completamenti. Rimbaud se mua con ellus pun conviti de Verlaine, quien abía destapau el geniu precos del adolescenti. Al pocu tiempu dambus dos se azen amantis i, endispués de que el comportamientu de Rimbaud escandalizara alos círculus literarius parisiensis, Verlaine deja la su mujel i se va col jovin pueta a Londri. Duranti esti viaji, escrebi una grandi parti dela colección Romanzas sin palabras.
Arthur Rimbaud
[Edital | Editá'l códigu]
En huliu de 1873 viaja con Rimbaud a Bruselas (Bélgica). El 10 de Huliu de 1873, Verlaine dispara dos vezis sobri el su joven amanti, que resulta heriu nuna muñeca.[2] El pueta es condenau pol jues Théodore t'Serstevens a dos añus de cárci, que cumpli, primeru en Bruselas i, posteriormenti nel nuevu penal de Mons. Duranti la su estancia ena prisión (otubri de 1873 a eneru de 1875) Verlaine laborea la bassi dun libru que nu verá nunca la lus (Carcelariamente). La su esposa obtieni la separación, tras un processu encietau en 1871. En prisión abraza nuevamenti la fe católica, i desta conversión proceidi probabilmenti l'abandonu de Carcelariamente i la idea de recopilal Sabiduría, que formará parti, con Antañu i ogañu (1884) i Paralelamenti (1888), duna gran antología.
Al salil de prisión, gûelvi nuevamenti a Ingalatierra i endispués a Rethel, ondi ejerci cumu professol. En 1883, publica ena revista Lutèce la primel serii delos «poetas malditus» (Stéphane Mallarmé, Tristan Corbière, Arthur Rimbaud), que contribui a da-lu a conocel. Juntu cun Mallarmé, es tratau cumu maestru i precursor polos poetas simbolistas i decadentistas. En 1884, publica Antañu i ogañu, que marca la su güelta ala vanguardia literaria, inque el libru estuviera compuestu fundamentalmenti por poemas anterioris a 1874.
A partil de 1887, a meía que la su fama creci, cai ena más negra delas miserias. La sus producionis literarias destus añus son puramenti alimentarias. Nesta época passa el tiempu entri el café i l'ospital. Enos sus úrtimus añus fue elegiu «Préncepi delos Puetas» (en 1894) i se li otorga una pensión. Prematuramenti envejeciu, esperna en 1896 en París, alos 51 añus puna sobredosis de sustancias alucinógenas. Al día siguienti del su aterru, várius paseantis cuentan un echu curiosu: la estatua dela Poesía, ubicá ena praça dela Ópera, perdió un braçu, que se rompió juntu cola lira que assujetaba, nel momentu en que el cochi fúnebri de Verlaine passaba pallí:
- Il pleure dans mon coeur[3]
- Comme il pleut sur la ville;
- Quelle est cette langueur
- Qui pénètre mon coeur ?
- Ô bruit doux de la pluie
- Par terre et sur les toits !
- Pour un coeur qui s'ennuie,
- Ô le chant de la pluie !
- Il pleure sans raison
- Dans ce coeur qui s'écoeure.
- Quoi ! nulle trahison ?...
- Ce deuil est sans raison.
- C'est bien la pire peine
- De ne savoir pourquoi
- Sans amour et sans haine
- Mon coeur a tant de peine !
Lluevi nel mi coraçón
cumu lluevi ena ciá;
¿Qué es esta languides
que penetra mi coraçón?
¡Oh dulci ruiu dela lluvia
pun tierra i enos techus!
Pa un coraçón que s’aburri,
¡Oh el cantu dela lluvia!
Llora sin raçón
esti coraçón descoraçonau.
¡Qué! ¿ninguna traición?...
Esti duelu es sin razón.
Es bien la peol pena
de nu sabel por qué
sin amol i sin odiu
mi coraçón tieni tanta pena.
Enfluencia
[Edital | Editá'l códigu]La enfluencia de Verlaine fue grandi entri sus coetáneus i nu izu más que crecel tras su espernal, tantu en Francia cumu nel restu del mundu. En castellanu, el modernismu nu puei entendel-si sin la figura de Verlaine. La obra d’abondus grandis poetas del ámbitu ispánicu, cumu Rubén Darío, Manuel Machado, José Martí u Pablo Neruda son consecuencia direta u indireta dela del poeta francés.
Anécdota
[Edital | Editá'l códigu]Las dos primeras estrofas del poema «Chanson d'automne» («Canción d’otoñu») fueron la contraseña elegía polos aliaus ena Segunda Guerra Mundial pa dal la señal ala resistencia francesa de que s’enciitaba el desembarcu de Normandía:[4]
Obras
[Edital | Editá'l códigu]Los más selectus:
Poemas
[Edital | Editá'l códigu]- Poemas saturnianos (1866)
- Las amigas (1867)
- Fiestas galantes (1869)
- La Güena canción (1870)
- Romanzas sin palabras (1874)
- Celulariamente (poemariu escritu ena cárci [1873-1874], publicau pun primel vezi en 1992 i traduciu al español pun Pedro José Vizoso en 2020)
- Sabiduría (1880; 2.ª ed. 1891)
- Antañu i ogañu (1884)
- Amor (1888)
- Paralelamenti (1889)
- Dedicatorias (1890)
- Mujeris (1890)
- Ombris (títulu en español nel original, 1891)
- Cancionis pa ella (1891)
- Liturgias íntimas (1892)
- Elegías (1893)
- Odas en su onol (1893)
- Enos limbus (1894)
- Epigramas (1894)
- Carni (póstumu, 1896)
- Invectivas (póstumu, 1896)
- Biblio-sonetus (póstumu, 1913)
- Obras olviás (póstumu, en tres volúminis 1926-1929)
Prosa
[Edital | Editá'l códigu]- Los poetas malditos (1884)
- Louise Leclercq (1886)
- Memorias de un viudo (1886)
- Mis hospitales (1891)
- Mis prisiones (1893)
- Quince días en Holanda (1893)
- Los ombris d’oi (Veintisiete biografías de poetas i literatus, 1885-1893)
- Confesiones (1895)
Galería
[Edital | Editá'l códigu]-
Retratu de Verlaine pun Eugène Carrière.
-
Ilustración de Verlaine pun Edmond Aman-Jean.
-
Retratu de Verlaine pun Gustave Courbet.
-
Caricatura de Verlaine pun Félix Vallotton.
-
Ilustración de Verlaine, pun Paterne Berrichon.
-
Coin de table, de Fantin-Latour (1872). Verlaine i Rimbaud, ala gacha.
-
Tumba de Verlaine.
-
Caricatura de Arthur Rimbaud pun Verlaine.
-
«Fábula u estoria», publicá en el poema Invectivas, 1896.
Referencias
[Edital | Editá'l códigu]- ↑ Cita libru|url=https://www.paugethubert.com/Dossiers_pdf/Dossier.exposition.spiritualite-religieuse-verlaine_hubert.pauget.pdf%7Ctítulo=Spiritualité religieuse de Paul Verlaine|autor=Pauget, Hubert|editorial=Dossier exposition oeuvres religieuses Verlainiennes|año=2018|fechaacceso=29 de noviembri de 2023|idioma=fr
- ↑ Exposición Verlaine celda 252 (Mons, 2015). Mons2015.eu. Consultada el 5 de noviembri de 2015.
- ↑ Paul Verlaine −Il pleure dans mon coeur−, sitiu digital 'Poesie - Les grands classiques'.
- ↑ cita web |url=http://www.exordio.com/1939-1945/Sounds/mensaje_verlaine.html |título=La Segunda Guerra Mundial (1939-1945) - El mensaje Verlaine |fechaacceso=14 de marçu de 2012 |formato=HTML |autor= |fecha=6 de juniu de 2004 |editorial=www.exordio.com
Atijus p'ahuera
[Edital | Editá'l códigu]Œuvres complètes - Volume 1 - Poèmes Saturniens, Fêtes Galantes, Bonne chanson, Romances sans paroles, Sagesse, Jadis et naguère