Península de Cotentin

El Cotentin[1] es una región natural normanda del maciçu armoricanu francés, llamá antiguamenti Pagus Constantiensis (país de Coutances), assitiá entri el'estuariu del ríu Vire i la baía del Monte Saint-Michel i que coincidi sustancialmenti cola península del mesmu nombri.
Geografía
[Dital | Dital códigu]

Antiguamenti, la parti más norti del Cotentin era quasi una isla, assepará del continenti polos Marais dela Douve (Parqui natural regional de los Pantanus de Cotentin i de Bessin). So una delgaina franja de tierra enos páramus de Lessay la conetaba con tierra firmi.[2] Ogañu, gracias a las compuertas (portes à flot[3]) ubicás ena costa oesti, inqui prencipalmenti ena costa esti, ena baía de Veys, ogañu es una península.
Los canchus más viejus de Francia afloran en la Hague, particularmenti en Jobourg.
Geológicamenti, el Cotentin es parti del Maciçu Armoricanu, cola esceción de Plain, unía ala cuenca de París.
Los cabus correspondin alas rocas más duras (granitu, gneis o gres). Enas baías las rocas son más btandas:[4]
- Punta de Barfleur;
- Cabu dela Hague;
- Nez de Jobourg;
- Cabu de Flamanville;
- Cabu de Carteret;
- Cabu Lihou a Granville.
A lo largu dela estoria, los límitis de Cotentin án iendu evolucionandu: en prencipiu, esti nombri designaba a la región de Coutances, capital dela diócesis que le diu el su nombri. Endispués, Cotentin diu nombri a una región natural francesa llamada la Península de Cotentin i cuna que, en ocasionis, se confundi. Nu ostanti, la situación geográfica del Cotentin estóricu sobrepasa la península, dau que las ciais de Saint-Lô, Villedieu-les-Poêles i Granville son, estóricamente, cotentinesas.

La península del Cotentin s’estiendi entri el estuariu del riu Vire i la desembocadura del riu Ay conformandu una península que correspondi a la parti norti del departamentu dela Mancha. Auncu normalmenti se conoci cumu Cotentin, es denomina, pa evital confusionis, Norti-Cotentin u País de Cotentin, excluyendu el municipiu de Coutances i el sul del Cotentin estóricu. La península está claramenti delimitá pol mari pol oesti, el norti i el esti, i por una estensa çona de pantanus inundablis pol sudoesti. Ena estoria a siu mencioná ocasionalmenti cumu una isla, dau que la çona pantanosa ocupa la parti más septentrional del Cotentin de Normandía pol sudoesti, conformandu asina la península. Ata la costrución de carreteras modernas, era quasi inaccesibri en iviernu. El Parqui natural regional delos Pantanus de Cotentin i de Bessin ocupa una gran parti dela península.
La península de Cotentin está dividía en quatru “regionis” estóricas: al noroesti, la Hague; al nordesti, el Valli de Saire; en el centru, el Plain, paisaji típicu de Normandía: (bocage); al sul, el pasaji de Cotentin u Bauptois, çona de pantanus i landas.
El Cotentin en la su definición más amplia comprendi dos tercius norti del departamentu dela Mancha, el terciu sul está compuestu pola totalidá del Avranchin i una pequeña parti del oesti de Calvados.
Geológicamenti, Cotentin es una parti del macizu armoricanu.
Cotentin está rodeau: al esti, pol Bessin, el bocage virois; pol sul i el oesti, Avranchin; i la Mancha pol oesti, el norti i el nordesti. En el oesti está la costa delas islas que s’allan frenti alas islas del Canal i a Chausey alas que s’accedi pol meyu dun ferry que sali de Carteret i de Granville. Las islas Chausey frenti a Granville forman parti del Cotentin. El Raz Blanchard separa el cabu dela Hague i la isla de Aurigny i el passage de la Déroute, la côte des havres i la isla de Jersey.
La ciá más grandi de Cotentin es el puertu de Cherburgu, ena costa norti, de sel un importanti puertu militá se convirtió en un puertu mayol debiu alas conexionis con Inglaterra i Irlanda. Otras ciais de nu menus importancia son: Barfleur, Barneville-Carteret, Beaumont-Hague, Bricquebec, Carentan, La Haye-du-Puits, Les Pieux, Lessay, Portbail, Sainte-Mère-Église, Saint-Sauveur-le-Vicomte, Saint-Vaast-la-Hougue, Valognes.
Estoria
[Dital | Dital códigu]
Era prerromana
[Dital | Dital códigu]Antis dela conquista romana el Cotentin estuvu ocupau por una tribu gala conocía cumu los unelles.
La conquista romana
[Dital | Dital códigu]Tres legionis romanas capitaneás por Tiburius Sabinus, lugartenienti de Julio César invadieron el Cotentin en el veranu del 56 a. C. Los unelles, conducíus por Virídovix, resistieron denonadamente, pero huerun derrotaus en el Mont-Castre (Lithaire). Los galus se replegarun refugiándusi detrás del Hague-Dick, peru nu pudierun resistil tras la última batalla llevá a cabu en las landas de Jobourg.
Cosedia, la capital delos unelles, tomó en 298 el nombri de Constantia, chambándu-llu endispués pol nombri del emperadol romanu Constancio I. Llamá en latín Pagus Constantiensis (país de Constancia), la península acabó por llamar-si Cotentin. La otra ciá prencipal es Alauna (Valognes).
Edá Meya
[Dital | Dital códigu]



Ena época merovingia dela Neustria, Cotentin i Avranchin huerun cedíus, en el 867 pol rei Carlos el Calvo a Salomón I de Bretaña pol meyu del tratau de Compiègne a cambiu dun juramentu de idalguía i una promesa d’ayua contra los vikingus, peru Guillermo I de Normandía las conquistó huntu con las Islas del Canal en el 933 i las integró al ducau de Normandía fundau en el 911. Más tardi las devolvió, a esceción delas Islas del Canal, a Francia tras la confiscación del ducau de Normandía hecha por [Felipe II de Francia|Felipe Augustu]].
Cumu muchas delas regionis francesas, el Cotentin fue particularmenti atacau por múltiplis cuestionis referentis a la brujería. En el siglo XI prencipió un largu periodu de persecucionis massivas. Peru el puntu culminanti dela ola de represión se sitúa entri 1580 i 1630. La región hue especialmenti castigá pol terrible processu delos sortilegius de La Haye-du-Puits, que prencipiarun en 1669.
Era moderna
[Dital | Dital códigu]Duranti la Guerra delos Nuevi Añus, Saint-Vaast-la-Hougue, cercanu a Barfleur fue el lugal nel que se desenvolció la Batalla de la Hougue, que enfrentó, en 1692, ala flota anglu-olandesa ala flota francesa del vicealmiranti Tourville.
Ata la Revolución, la ciá de Valognes fue un lugal de descansu i ociu pa la aristocracia, lugal al que se llegó a llamal el Versallis normandu.
Segunda Guerra Mundial
[Dital | Dital códigu]El Cotentin a siu unu delos prencipalis lugaris de combati de Francia. Ena II Guerra Mundial, duranti la batalla de Normandía (juñu-abostu de 1944) se produjun abondas destrucionis de ciais, villas, aldeas i otrus lugaris estóricus, igualmenti destruíus lo fuerun castillus, palacius i mansionis erigías ena región.
En Cotentin tuvun lugal el desembarcu dela playa de Utah i sobri la región de Sainte-Mère-Église aterrizun los paracaidistas el 6 de juñu de 1944, al que siguió el complicau avanci delas tropas americanas pa tomal el puertu de Cherburgu, endispués datravesal el frenti alemán tras la penosa bataille des haies en el veranu del 44, combatis que significarun grandis pérdidas militaris i civilis.
Economía
[Dital | Dital códigu]
La economía de Cotentin está asociá ala industria nucleal dau la su situación geoestratégica i juega un papel predominanti ena economía desta aislaá región. Flamanville es la sedi duna central nucleal ca experimentau un crecimientu considerabri dela su capacidá cuna ayua dun reatol suplementariu EPR. A algunus kilómetrus del Norti, nel picu dela Hague ai una central de recicli pa los resíduus nuclearis gestioná por Areva NC, i el centru de stokage de la Manche de ANDRA. Los vículus que transportan los combustiblis irradiaus a dichus centrus, o provenientis dellus (fuertementi protegius), son bloqueaus regularmenti polos biembrus de Greenpeace. Los grupus de Greenpeace localis ya án dau la señal d’alarma al tentu del nivel de radioativiá detetá ena agua i del enfriamientu destus dos lugaris nuclearis, evacuáus nel Raz Blanchart. Pol últimu, DCNS Cherbourg, está especializau enos submarinus nuclearis lanzaoris de misilis.
Nu ostanti, la agricultura (ganadería, orticultura, multicultura i la industria agroalimentaria inducía), i la pesca, siguin siendu las atividais tradicionalis en el Cotentin, assina cumu los astillerus navalis (Cherburgu), i el turismu (costa Oesti).
Coltura
[Dital | Dital códigu]
Ayuntamientu de La Pernelle, en el Nordesti de Cotentin.
La vía social cotentinesa a siu descrita enas novelas de Jules Barbey d’Aurevilly, nativu de Cotentin.
Idioma
[Dital | Dital códigu]Dau el su relativu aislamientu, el Cotentin es unu delos últimus bastionis dela lengua normanda. El poeta en lengua normanda Côtis-Capel describi enos sus poemas el entornu dela península, i el autol normandu Alfred Rossel, nativu de Cherburgu a compuestu várias cancionis que forman parti dela herencia coltural dela región. La su canción Sus le mé (Sobri el mari), es cantá, frecuentementi, cumu himnu nacional.
Si bien el francés es, ogañu, el idioma ussual i la única lengua falá pola mayoría delos habitantis de Cotentin, el cotentinais entavía sussisti. El cotentinés es una variantí dela lengua normanda. Esti se paeci al jersiais i al guernesiais, peru nu es uniformi. Dessistin un gran númeru de dialeutus localis que se puein reagrupal en 5 subgrupus:
- la lengua dela Hague, al noroesti dela península de Cotentin
- la lengua del Valli de Saire, al nordesti
- la lengua del Coutançais del norti, al norti dela línea de Coutances-Saint-Lô
- la lengua del Coutançais del sul, al norti dela Línea Loret
- el baupteis, lenguaji del Bauptois, entri Carentan i La Haye-du-Puits.
La forma de falal de Cherburgu perteneci al primel subgrupu, inque a desapareciu.
Esta dispersión delas lenguas aizi sospechal que la mayoría destus dialectus ábrán desapareciu acia la primel mitá del sigru XXI. El pintol Jean-François Mollet, nacíu en Gruchy a herenciau delos sus humildis oríginis cotentinesis una propensión innata acia la representación d'escenas ruralis llenas de puesía, pintandu alos más pobris dela classi campussina.
El Prix littérarire du Contentin s’otroga, cá añu, a un libru escritu por un escritol originariu de Cotentin nel que la ación se desarrolli nesta región, o el tema la essalti.
La canción ena lengua regional normanda entavía sussisti nel Cotentin gracias ala atuación delas asociacionis que se preocupan pola su superviviencia: Prechi Normand (St-Georges-la-Rivière), Les Amis du Donion (Bricquebec), la Université Populaire du Coutançais Le Boués-Jaun.
Las puesías delos grandis poetas en lengua normanda: Marcel Dalarun i Alphonse Allain, án siu convertíus en cancionis por Daniel Bourdelés que a contribuíu, con ellu, a esta renovación. La Asociación Magéne, impulsora destas iniciativis, ofreci un repertoriu importanti de cancionis normandas.
Entornu
[Dital | Dital códigu]L'entornu de Cotentin está seriamenti amenazau polos riesgus meyambientalis siguientis:
- elevación del nivel del mari, debíu al recalentamientu climáticu
- marea negra, dau que, alo largu delas sus costas, passan los petrólerus
- acidentei nucleal, susceptibri de sucedel nalgunu delos lugaris dela industria nucleal
- contaminación nucleal, debía al transporti de matérias radioactivas, ya sea pol mari, por carretera u por ferrocarril.
Estóricus
[Dital | Dital códigu]- Antigua diócesis de Coutances
- Condau de Cotentin
- Bailía de Cotentin
- Señorío de Cotentin (siglo XIV)
- Gran bailiage de Cotentin
- Généralité de Caen
- Departamentus dela Mancha i de Calvados
Referencias
[Dital | Dital códigu]- ↑ Se escribi tamién «Costentin», sin pronuncial la s.
- ↑ Les Parcs Naturels Régionaux. Éditions Gallimard. página 176. Prantilla:ISBN
- ↑ «Patrimoine hydraulique : les portes à flot». Archivado desde el original el 29 de marzo de 2014. Consultado el 23 de noviembri de 2017.
- ↑ Le tour de France d'un géologue. François Michel. Éditions Delachaux et Niestlé. pp. 36-37. Prantilla:ISBN
Enlacis esternus
[Dital | Dital códigu]- (en francés) \[[1](http://chansons.normandes.free.fr/) Poèmes et chansons sous le signe du Cotentin\] por Daniel Bourdelés.