Ir al contenido

Península de Yucatán

Dendi Güiquipeya
Península de Yucatán
Vista satelital dela península de Yucatán
Paísis Méxicu
Guatemala
Belice
División alministrativa Campechi (MEX)
Yucatán (MEX)
Quintana Roo (MEX)
Petén (GUA)
Tolos distritus de Belice (BLZ)
Continenti América del Norti
Mari Golfu de Méxicu - Mari Caribi (Océanu Atlánticu)
Golfus i bahías Lagunas de Términos i Yalahau, bahías de Campechi, l'Ascensión i Chetumal, i golfu d'Honduras
Estrechu Canal de Yucatán
Ciáis Mérida, San Franciscu de Campechi, Cancún, Chetumal, Belmopán, Ciá de Belice i Flores
Superfici 181 000 km²
Longitú 600 km (NE-SO)
Anchura 275 - 400 km
(390 km l'istmu)
Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán, Francisco de Montejo, Adelantáu i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus
Árias protehías Parqui nacional Chiquibul (BEL)
Reserva dela biosfera maya, parqui nacional Tikal, parqui nacional Laguna del Tigri, parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo, Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)
parqui nacional Arrecifis de Cozumel, Reserva dela Biosfera Sian Ka'an, parqui nacional de Ría Lagartos, parqui nacional de Ría Celestún, Reserva dela Biosfera de Calakmul (MEX)
Localización en Méxicu
Cantarell

La península de Yucatán es la porción setentrional de Mesoamérica que devi el golfu de Méjicu del mari Caribe nel estremu sudesti d'América del Norti i la parti norti d'América Central, cun territóriu d'aprossimadamenti 181 000 km². La forman al norti, los estaus mejicanus de Yucatán, Quintana Roo i Campechi, i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de Petén i Belici. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la laguna de Términus nel estau de Campechi; al noroesti la ría de Celestún i el puertu de Sisal nel estau de Yucatán; al noresti, Cabu Catochi nel estau de Quintana Roo; al sul, el cintu plegau del departamentu del Petén; al sudesti, orillandu las montañas Maya, el litoral del golfu d'Onduras. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la dominación española, dendi prencipius del sigru XVI ata prencipius del sigru XIX, la Capitanía General de Yucatán.

Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu freáticu, formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu cenotis, que los antiguos pueblaoris dela región, los mayas, usun cumu reserva vital del augua.

Enla porción norti del litoral, a unus 7 km al orienti del puertu de Progresu, se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá Chicxulub ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de Baptistina, hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau cráter de Chicxulub—, d'aprossimadamenti 180 km de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la estinçión de los dinosaurius dela faz dela tierra.

Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el henequén, pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del sigru XIX dio origen a una agroendústria, que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular.

Toponimia

[adital | adital cóigu]

El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos conquistaoris proveniéntis dela península ibérica. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los abitantis mayas i los primerus esploraoris españolis pa 1517:

Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió Ma'anaatik ka t'ann que en luenga maya yucatecu senifica no entiend'el tu palral o no te comprendu.

Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi uh yu ka t'ann, que en maya senifica oi cómu palran, i los españolis capiscun Yucatán.

Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya Ci u t'ann, que senifica no entiendu.

La encicropédia Yucatán en el Tiempo, ena ficha correspondiénti a Bartolomé Colón, germanu de Cristóbal, izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol jenovés n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de mayas que sulcaban el Caribe nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es Onduras. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: "Yuk'al-tan mayab", qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió Yucathan maian, pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu Antonio Mediz Bolio, la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán.

En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau mejicanu del mesmu nomi.

Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai Toribio de Benavente Motolinía, qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su Istória de los indius dela Nueva España diçi:Prantilla:Cita

Pola su parti, el flaili franciscanu Diego de Landa, quien fue obispu de Yucatán, ena su Relación de las cosas de Yucatán escrita en 1566, refieri testualmenti:Prantilla:Cita

Bernal Díaz del Castillo, ena su Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de yucas» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568[1][2].

Nomi original dela región

[adital | adital cóigu]

Antis dela llegada de los españolis ala península de Yucatán, el nomi desta era Mayab. En luenga maya, ma ya'ab que senifica un pocus (ma senifica no i ya'ab, munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala çiviliçaçión maya, qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau períodu posclásicu, anque los asentamientus dela çiviliçaçión maya más remotus ena rejión s'estiman pa el sigru III d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu Komchén, Dzibilchaltún i Tipikal. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del Petén, se estableçerun primeru ena rejión de Bacalar. Más adelantri, pa el sigru V d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus Chichén Itzá, Izamal, Motul, Ek Balam i Ichcaanzihóo (tamién llamá T'Hó), atualmente Mérida, la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán [3].

Las ciaus mayas dela çona continuarun esiçiendu endispués del colapsu delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del sigru XVI. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya[4] .

Dendi la conquista española, ena primera parti del sigru XVI i ata mediaus del sigru XIX la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de Campechi, Yucatán i Quintana Roo, constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la Capitanía General de Yucatán. Enos alboris del Méjicu endependienti, en 1823, se configura una primera República de Yucatán que s'adiere ala Repúbrica Federal de los Estaus Unius Mejicanus. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda República de Yucatán, tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de Benito Juárez no reconoçió el fechu ata 1863), en plena guerra de castas, el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si Campechi cumu estau endependienti.

Ala conclusión dela propia guerra, duranti el porfiriatu, en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de Quintana Roo.

Los mayas ena Península

[adital | adital cóigu]
Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.
Chichén Itzá fundá pa el 525 d.C.
Rejión de los antiguos mayas en Mesoamérica.
Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.

Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus paleontolójicus (Lol-Tun) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del Petén, pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de Bacalar, Quintana Roo i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos itzáes, quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu Chichén Itzá, Izamal, Motul, Ek Balam, T'Hó (Ichcaanzihó), oi la ciaú de Mérida i Champotón[5].

Más alantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas.

Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán. Estas formarun la Liga de Mayapán qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos Hunac Ceel Cauich, señol de Mayapán, peleó i derrotó a Chac Xib Chac de Chichén-Itzá, quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala.

Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida (T'Hó); San Francisco de Campeche (Akimpech); Chetumal (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: Canul, Cauich, Couoh, Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá son apellíus qu'entavía se conservan en pleno sigru XXI i tienin el su orijen enos antiguos mayas.

Destopamientu dela Península polos uropeus

[adital | adital cóigu]
Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.

Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del Empériu español, enos alboris del sigru XVI, duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de Mesoamérica. Resulta craru qu'el términu descubrimientu es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau.

En 1513, Juan Ponce de León ya avía conquistau la isla de Borinquén, atual Puertu Ricu, i avía «descubiertu» la Frória. Él i Antón de Alaminos quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de Cuba hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, Diego Velázquez de Cuéllar, a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de Francisco Hernández de Córdoba pa esploral los maris al ponienti dela isla.

Esta espezición çarpu del puertu de Ajaruco el 8 de hebreru de 1517 con rumu a La Abana i endispués de rodeal l'isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoci cumu el canal de Yucatán, llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulgal al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue Isla Mujeres. Bernal Díaz del Castillo izi que fue cabu Catochi ondi vierun una gran ciaú ala que llamó el Gran Cairu.

Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI

[adital | adital cóigu]
Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.
Templu delas Sieti Muñecas en Dzibilchaltún.

La conquista de Yucatán llevá a cabu por Francisco de Montejo con ayua de Alonso de Ávila, dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de Chichén Itzá.

Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de Adelantau pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de Guatimala, Chiapas i Tabascu, los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540.

Fuerun Francisco de Montejo el moçu i Francisco de Montejo, el sobrinu, quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (Kuchkabal) d'ah Canul, tutul xiúes, cocomes, chelis, cupules, i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546.

Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en San Francisco de Campeche en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547.

Época virreinal

[adital | adital cóigu]

A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas.

De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu Martín de Ursúa pú sometel alas trivus mayas de los itzáes i los couoh nel lagu Petén Itzá, a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del sigru XVIII, en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por Jacinto Canek nel puebru de Cisteil que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta.

Duranti los sigrus XVII i XVIII, por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus franciscanos se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del Méjicu endependienti, abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá de Castas que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus.

Geología

[adital | adital cóigu]
Sedimentu n'el pélagu dela península de Yucatán.
Assitiamientu del "Anillu de Cenotis" ena península de Yucatán.

La península es la parti espuesta dela más estensa Pratahorma de Yucatán, la cual está compuesta de carbonatu i rocas solubris, siendu ena su mayoría caliça anque tamién s'alcuentran dolomita i evaporitas a desivérsas prehundiis. Toa la península de Yucatán es un paisaji kársticu llanu i no confinau. Los avismus, conoçíus localmenti cumu cenotis, están destendíus poles tierras baxas del norti.

Segundu la ipótesis de Alvarez, la estinçión masiva de los dinosaurius no avianus nel trànsitu del Períodu Cretácicu al Paleógenu (arrayu K–Pg), haçi 66 millonis d'añus, fue causá pol l'enpatu dun asteroidi en angún lulga dela gran conca del Caribe. El cráter de Chicxulub, que s'alcuentra a gran prehundiá, está centrau frenti ala costa norti dela península, açerca del puebru de Chicxulub. El ya famosu "Anillu de Cenotis", una estrutura jeolójica compuesta por cenotis dispuestos en semicírculu, marca una delas ondas de choqui d'esti eventu d'enpatu ena roca de haçi unos 66 millonis d'añus. La eiciçéncia del crátel s'a apoyau en previas cumu el ya mentau "Anillu de Cenotis", asina cumu ena preséncia de restos d'enpatu cumu el cuarçu de choqui i las teititas, un tipu de vídriu hormau duranti los enpatus de meteoritus.

El Bancu d'Arrowsmith es un bancu sumerjiu assitiau nel estremu noresti dela península.

La península tieni un clima tropical, que va dendi'l semiáridu nel noroesti ata l'úmidu nel sul. La luva meya añal va dendi menus de 800 mm enas partis más secas del noroesti ata los 2000 mm ena conca del Petén al sul. La preçipitaçión varía segundu la estaçión, siendu agostu i setiembri los mesis más lluviosus pol lo general.

Al igual que gran parti del Caribe, la península s'alcuentra drentu del Cinturón de Furacanis del Alánticu, i pola su orografía aballá i llana, es vulnerabri a estas grandis tormentas que vienin del orienti. La çona s'a vistu afarás por munchus furacanis, cumu el Gilbert, el Emily, el Wilma i el Dean.

Unas tormentas fuertis llamás nortis puein baxal liheru pola península de Yucatán en cualquiel momentu del añu. Anque estas tormentas açotan la çona con luvias recias i bentus artus, tiendin a sel de corta duraçión, escampandu dendi una ora de tiempu. El proçentaji meyu de días con luva pol mes va dendi un mínimu del 7% n'abril ata un máisimu del 25% n'outubri. Las brisas puein tenel un efetu refrescanti, anque la umiá es generalmenti arta, especialmenti enas partis ondi entavía queda selva tropical.

Recursus ídricus

[adital | adital cóigu]
Un cenoti de Yucatán.

Debíu ala natura eitremá kárstica de toa la península, la metá norti no tieni ríus superficialis. Ondi ai lagus i pantanus, l'augua es barraçosa i generalmenti no se puei bebel. Debíu al su assitiamientu costeru, toa la península tieni debaxu un estensu acuíferu costeru estratificau por densiá, ondi una lenti d'augua duçi (hormá pol augua de luva) frota sobri l'augua salá que entra dendi los bordis dela costa. Los milis de cenotis que se repartin pola rejión premitin l'atayu al sistema d'augua sotorraña. Los cenotis an síu vitalis dendi antiñu pal puebru maya.

Ecología

[adital | adital cóigu]

La vegetaçión i las comuniáis de prantas dela península varían de norti a sul. Las selvas secas de Yucatán ocupan el noroesti secu dela península, i encluin bosquis secus i matu i carrascal de catus. Las selvas úmidas de Yucatán s'alcuentran pol el centru i el orienti dela península, i se caraterizan por bosquis semi-caduçifólius ondi d'un 25 a un 50% de los árvolis pierdin la su oxa duranti la estaçión seca de vranu. Los bosquis de pinus de Belici s'alcuentran en várius enclavis pol el centru de Belici. La parti más meridional dela península está ena ecorrejión delas selvas úmidas de Petén-Veracruz, una selva tropical de verdura perén.

El norti de Guatimala (El Petén), Méjicu (Campechi i Quintana Roo) i el ocienti de Belici entavía conservan las estensión más grandis de selva tropical d'América Central. Sin embargu, estas selvas están sufriendu una gran desforestançión.

Los manglaris s'alcuentran a lo largu dela costa, con los manglaris d'Usumacinta alreol dela laguna de Términus nel sudesti, los manglaris de Petenes pola costa oesti, los manglaris de Ría Lagartos pola costa norti, i los manglaris del Corredol Maya i los manglaris dela costa de Belici al orienti, xuntu al mari Caribe.

El Sistema Arreçifal del Mesoamericanu es una barrera de coral inmensa que se destiendi por más de 700 millas a lo largu dela costa oriental dela península.

Governança

[adital | adital cóigu]

La península conprendi los estaus mejicanus de Yucatán, Campechi i Quintana Roo, asina cumu el Departamentu de Petén de Guatimala i cuasi toa Belici.

Economía

[adital | adital cóigu]
Campu de Cantarell.

A finalis dela era istórica i prencipius dela moerna, la península de Yucatán era mayoritariamenti una çona de cría de ganau, esplotançión de madera i produçión de chicle i henequén. Dendi los añus 1970, la península s'a orientau ala su economía pal turismu, especialmenti nel estau mejicanu de Quintana Roo. Aparti del turismu, otra huenti de dineru emportanti ena península es la madera i las endústrias del chicle, concretamenti en Belici. Tamién s'alcuentró petróleu en ciertas partis de Yucatán, lo que truju más oportunidais económicas. Lo que antañu era un puebru pequeñu de pescaoris, Cancún, nel noresti dela península, s'a convertíu nuna ciaú próspera. La Riviera Maya, que se destiendi pola costa oriental entri Cancún i Tulum, tieni más de 50.000 camas oteleras. Los lulgas más conoçíus son el antigu puebru de pescaoris de Playa del Carmen, los parquis ecolójicus de Xcaret i Xel-Há, i las ruinas mayas de Tulum i Cobá.

Puebración

[adital | adital cóigu]
Mérida, Yucatán en 2006.

La Puebración dela península de Yucatán es muy desivérsa en ca parti. La densiá de puebración i la composición étnica son dos fatoris qu'ajuegan ena puebración total. La zona más peubrá es Mérida nel estau de Yucatán i la su rejión alreol, en contraste col estau de Quintana Roo, la parti menus puebrá dela península.

En términos de composición étnica, la mayoría dela población está compuesta por mayas i mestizus.

La Península ogañu i los sus atrativus

[adital | adital cóigu]
Çona otelera de Cancún.
Praça dela Endependéncia; San Francisco de Campechi.

Sítius arqueolójicus mayas: Chichén Itzá (Yucatán); Edzná (Campechi); Calakmul (Campechi); Becán (Campechi); Uxmal (Yucatán); Dzibilchaltún (Yucatán); Mayapán (Yucatán); Cobá (Quintana Roo); Tulum (Quintana Roo); Ek Balam (Yucatán); Izamal (Yucatán). Tamién, la Ruta Puuc, assitiá al sul del estau de Yucatán.

Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península: La isla del Carmen i el arrecife Alacranes nel golfu de Méjicu. Nel mari Caribe: Cozumel, Isla Mujeres, isla Contoy, Holbox, banco Chinchorro, entri otras.

Puertus de mari i turísticus: Chetumal; Tulum; Puerto Morelos; Playa del Carmen; Cancún; Río Lagartos; Progresu; Sisal; Celestún; Ciuá del Carmen; San Francisco de Campeche; Champotón.

Ciaus virreinalis de: San Francisco de Campeche declará Património Mundial, capital del estau de Campechi; Mérida, capital del estau de Yucatán, la ciaú más emportanti dela rejión; Tekax; Izamal; Valladolid, nel sul, centru i orienti del estau de Yucatán, Bacalar nel sul del estau de Quintana Roo i Palizá, Ciuá del Carmen i Champotón, nel sudesti del estau de Campechi.

Zona arqueológica de Calakmul.

La ruta delas ilesias virreinalis que fuerun construías a lo largu de tres sigrus (XVI, XVII i XVIII), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus.

Las açiendas henequeneras ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa agroendústria henequenera de Yucatán.

Cerca de mil quilómetrus linealis de manglaris i umidais a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá.

Un gran númeru de cenotis o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala espeleología, algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús[6].

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. DÍAZ del Castillo, Bernal (1568) "Historia verdadera de la conquista de la Nueva España" (1939) Joaquín Ramírez Cabañas, México, ed.Pedro Robredo edición en línea, Tomo I, [1]
  2. ¿Cómo se alimentaban los mayas? Consultado el 3 de marzo de 2009
  3. Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán. Reseña de la Historia Antigua de Yucatán Juan Francisco Molina Solís. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por Antonio Mediz Bolio)
  4. Op cit: Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán.Reseña de la Historia Antigua de Yucatán Juan Francisco Molina Solís.
  5. Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán.Reseña de la Historia Antigua de Yucatán Juan Francisco Molina Solís. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por Antonio Mediz Bolio)
  6. Los cenotes de la península de Yucatán. Juan Schmitter. Colegio de la Frontera Sur

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]