Ir al contenido

Peseta

Dendi Güiquipeya
Peseta
Monea fuera de cursu

Monea de 100 pesetas

Billeti de 1000 pesetas
Códigu ISO ESP
Símbolu ₧, Ptas
Ámbitu España (1868-2002)
i los sus territorius:
Capitanía General de Cuba (1868-1898)
Capitanía General delas Hilipinas (1868-1898)
Capitanía General de Puertu-Ricu (1868-1898)
Cabu Juby, Saguia el Hamra, Ríu d'Oru i Ifni (1884-1958)
África Ocidental Española (1946-1958)
Ifni (1958-1969)
Sáhara español (1958-1976)
Protectorau español de Marruecu (1913-1956)
Guinea Española (1868-1968)
Capitanía General de Santu Domingu
Fuera d'España:
Andorra (1870-2002)
Fraición 100 céntimus
Billetis 1000, 2000, 5000 i 10000 ₧
Moneas 1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 ₧
Emissol Bancu d'España
Tassa de cambiu fixa 1 ebru = 166,386 ESP
Cronología
Escúu Peseta Ebru

La peseta fue la monea de cursu legal n'España i los sus territorius d'ultramari dendi l'aprobación el 19 d'otubri de 1868 ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 de Marçu de 2002, atrás un periodu transitóriu, l'euru se conveltió ena única monea de cursu legal. Atrás la primera acuñación de pesetas acontinarun circulandu los reais de vellón dessistentis, qu'equivalían a 25 cts de peseta; entavía quandu desapaicerun los reais de vellón, se siguió llamandu real alas moneas de 25 cts i dos reais alas de 50 cts.

Atrás l'entroducción del euru, la peseta acontinó circulandu ata el 31 de Diciembri de 2001 cola consideración legal de «fracción no decimal d'euru» i endispués, de horma pruvisional, ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 d'Eneru dessu añu habían entrau en circulación las moneas i billetis d'euru, colos que convivió duranti dos mesis. N'2020 se conservaban, en manos particularis, unus 1590 millonis d'eurus en pesetas. Inque estaba previstu qu'el Bancu d'España dexa-si de cambial las pesetas el 31 de Diciembri de 2020, amplió el praçu ata el 30 de Juñu de 2021 para retornal los 264553 millonis de pesetas, sin costis estras, a eurus, al tipu de cámbiu de 1,00 € = 166,386 ESP. [1]

Peseta acuñada en Barcelona en 1837, durante el reinado de Isabel II.
Diversas monedas de peseta que circularon durante la Segunda República española.

El Diccionariu d'Autoridais de 1737 defini la peseta comu «la pieça que vali dos reais de prata de monea provincial, hormá de figura reonda. Es vos moernamenti entroducía».

La primera pieça qu'se troqueló cola escrición pesetas fue una pieça acuñá en Barcelona de 2½ pesetas, n'1808, duranti la dominación napoleónica. La pieça correspondienti de peseta se troqueló l'añu 1809, añu nel que tamién fue acuñá la de 5 pesetas (del tamañu i pesu delas de 8 reais), que funcionarun ata el final dela Guerra d'Endependencia Española. Tamién se realizó una emisión esporádica duna monea de 5 pesetas enas Islas Balearis n'1823.

Etimológicamenti, peseta vien del catalán peceta, diminutivu de peça (‘pieça’), pol que equivaldríe a «pieçuca». Atrás, atrás la coronación d'Isabel II comu reina d'España, duranti los añus 1836 i 1837, volvierun a acuñal-si moneas cola escrición de 1 peseta; con ellas pagó la reina alas tropas estitucionalis que lucharun ena primera guerra carlista en favol dela su causa i en contra dela del pretendenti carlista don Carlos María Isidro de Borbón, qu'fuerun mentaus endispués pol ellu peseterus.

El 19 d'otubri de 1868, el menistru d'Hacienda del Gubiernu pruvisional del General Serrano, Laureano Figuerola, firmó el decretu pol que se prantaba la peseta comu uniá monetária nacional, sustituyendu al escú comu tal. La su entroducción estuvo determiná pol razonis políticas, para esborral las rastas dela monarquía borbónica (atumbá el 30 de setiembri dessu añu col runchu de La Gloriosa) enas pieças al usu al mesmu tiempu; i ecunómicas, al entral en vigol oficialmenti el sistema métricu decimal nel contestu dela Unión Monetária Latina.

Estoria delas moneas de peseta

[adital | adital cóigu]
Primera moneda con facial de 1 peseta emitida durante el Gobierno Provisional en 1870.
Anverso de la moneda de 25 céntimos de peseta (1 real) de 1934 (Segunda República española).

La primera peseta fue acuñá n'1869, pesaba 5 gramus de prata i equivalía a 4 reais de vellón. Las moneas dela primera emisión fuerun:

  • 1 céntimu, 1 g de bronci
  • 2 céntimus, 2 g de bronci
  • 5 céntimus, 5 g de bronci
  • 10 céntimus, 10 g de bronci
  • 20 céntimus, 1 g de prata de lei 835 milésimas
  • 50 céntimus, 2,5 g de prata de lei 835 milésimas
  • 1 peseta, 5 g de prata de lei 835 milésimas
  • 2 pesetas, 10 g de prata de lei 835 milésimas
  • 5 pesetas, 25 g de prata de lei 900 milésimas
  • 100 pesetas, 32,25 g de oru de lei 900 milésimas.

Ata l'entrá en vigol dela peseta comu única monea española, dessistían n'España 21 uniáis monetárias en circulación.

Ata la Segunda Repúbrica Española, las moneas de 1 peseta fuerun acuñás en prata. La primera peseta de metal no preciosu fue acuñá n'1937. Ena ella aparecía la carantona duna mugi, representación dela Repúbrica. Estas moneas fuerun conocias comu la Rubia, colol que le daba l'aleación de latón.[2]

Última moneda de una peseta acuñada en plata (5 gramos), Madrid, 1933, Segunda República Española. Se pussun en circulación 2 millonis destas moneas.[3]

Nel 1939, el réghimi de Francisco Franco retiró dela circulación las moneas de metalis preciosus i troqueló moneas de peseta imitandu el diseño del dinar yugoslavu; las moneas tenían valoris de 5 i 10 céntimus, d'aluminiu (que se seguían llamandu en castillanu perra chica i perra gorda, inque había cambiau la figura pun gineri), de 25 cts (un es), 1 pta i 5 pta (un duru); más tardi tamién se añidierun una de 50 cts (1951) i otra de 2,5 pta (1954), que circuló pocu. Estas moneas fuerun fabricás dendi 1944 ata 1982 i fuerun de cursu legal ata 1997. Hacia 1958, pol mé dela inflación, se pusun en circulación moneas de mayol valol facial, comu 25 i 50 pesetas, i endispués la de 100 pesetas de prata de 800 milésimas dendi 1966, que se dexa d'acuñal n'1970, recuperandu el módulu n'1975 en cuproníquel. Dendi la transición española las moneas contarun col retratu de Juan Carlos I. N'1980 se troquelarun moneas conmemorativas dela Copa Mundial de Fútbol de 1982 de 50 céntimus, 1, 5, 25, 50 i 100 pesetas.

Certificu de prata de 10 pesetas emitiu pola Segunda República española en 1935; se fabricun 60 millones de estos certificados.[4]

Dendi 1982 las moneas duna peseta pasarun a fabrical-si n'aluminiu para abaratal los costis de produción, inque colas mesmas dimensiones que las dantis. N'1982 se pusun en circulación la nueva monea de 100 pesetas, más compacta i en material bronci-aluminiu. Comu noveáis, tamién se pusun nuevas moneas en circulación: n'1982 la monea de 2 pesetas n'aluminiu, n'1983 la de 10 pesetas en cuproníquel, n'1986 la de 200 pesetas tamién en cuproníquel, i n'1987 la de 500 pesetas en material bronci-aluminiu. Estas dos úrtimas moneas encetan a sustituyal a los billetis circulantis dessu valol, qu'a paltir dessa fecha encetan a sel retiraus de circulación. N'1983 se desmonetizó toa la monea fracionária, de valol menol qu'una peseta, puestu que ya no eran aceptás nel cursu legal dela ecunomía del país.

Las primeras monedas de una peseta no acuñadas en plata, conocidas popularmente como rubias s'emitun en 1937, durante la Segunda República Española. Se pussun en circulación 50 millones destas moneas.[5]

Fue nel 1989 quandu encetó la produción de pesetas d'aluminiu de solu 14 mm de diámetru, una delas moneas más pequeñas del mundu. La úrtima seri de moneas alternaba los coloris brancu i amarillu entri valoris consecutivus; dorás las moneas d'usu mayoritáriu (5, 25, 100 i 500 pesetas) i prateás las menos habitualis (1, 10, 50 i 200 pesetas). A paltir de 1992 se prencipió un prugrama de moneas temáticas, lançándu-si essu añu moneas de 5, 25 i 50 pesetas conmemorativas de los Juegos Olímpicos de Barcelona i l'Esposición de Sevilla, i al añu siguienti, del Jacobeu; endispués, a cada añu se troquelarun moneas con nombris e imáginis delas comuniáis i ciais autónomas d'España, sacandu Cataluña, Andalucía i Galícia, que ya estaban representás polas moneas de los sus eventus. La única comuniá que no apareció n'esta seri de moneas fue la Comuniá Valenciana. Paralelamenti, otru prugrama acuñó moneas de 10, 50 i 200 pesetas dedicás a pressonajis estóricus d'España. N'1994 se lançó la monea de 2000 pesetas, inque con escassa circulación i reservá a colecionistas.

Nel 1997 fuerun retirás dela circulación las moneas de 1, 5, 25, 50 i 200 pesetas de diseñu antigu (los diseñus dantis de 1989, qu'en algunus casus llevaban en circulación dendi los añus 40), las moneas de 2 pesetas, assina comu las moneas de 100 pesetas de gran diámetru, pocu conocias pol mé dela su escassa circulación; ata entoncis, habían convivíu moneas de varias seris distintas. L'ordin de dicha retir d'a se había aprobau n'1994. Enos sus úrtimus añus de dessistencia, la peseta tenía tan pocu valol (llegandu a equivalel 200 pesetas a un dólar estaunidensi) qu'la monea duna peseta práticamenti había desapaicíu dela circulación, i la uniá monetária ena prática era el duru (5 pesetas). La úrtima emisión de moneas de peseta data de 2001. Las pesetas acontinarun en circulación ata el 28 de Hebreru de 2002, cola entrá del euru, atrás 133 añus de vigéncia.

Estoria de los billetis de peseta

[adital | adital cóigu]
Billetis delos añus 1950 enos qu’apaicin el Marqués de Santa Cruz, Álvaro de Bazán i Don Quijoti.

Los primerus billetis de peseta fuerun impresus el 1 de juliu de 1874. Tenían los valoris facialis de 25, 50, 100, 500 i 1000 pesetas. Por causa del su elevau valor ena época, solu estavan destinaus a sel manejaus por bancus i otras entidais financieras. En total apenas se emitun dos millonis desta primera seri. Los billetis emitíus en nuevas seris siguierun teniendu destos mesmus valoris, ata 1935. Por causa dela desvalorización dela peseta enaquelos añus, i al temol de qu’l’aumentu nel preciu dela plata pudiesi trael la disparición delas moneas de 5 pesetas (durus de plata) pa sel vendías como metal, se hizu en 1935 l'emisión de billetis de 5 i 10 pesetas, como «Certificau de Plata», siendu retirás las moneas de plata de 5 pts. dela circulación.

Duraniti la Guerra Cevil Española, la economía del país se esborregó i con el la su monea. Inque con las desvalorizacionis, el Bancu d’España tuvu qu'imprimil billetis de valoris menoris, talis como 50 céntimus, 1, 2, 5 i 10 pesetas, por causa dela imposibiliá de compral metalis.

Endispués dela recuperación dela economía española, las necisidais monetarias del país muarun. En 1974 ya avía 700 millonis de billetis ena circulación, abondus dellus de baja denominación, i en 1978 la cifra llegava a mil millonis. Inque la peseta avía perdiu valor, el billeti de mayol valor seguía siendu el de 1000 pesetas i eran necisarius abondus destos billetis pa pagus emportantis. Por esti motivu, dendi la década de 1970, se fuerun retirandu los billetis menoris pa sel sustituíus punas nuevas denominacionis. L'emisión del primeru billeti de 5000 pesetas en 1976 fue la primera ocasión en más dun sigru ena qu'se ponía ena circulación un billeti superiol a 1000 pesetas. En 1979 s'entroduxu la penúrtima seri de billetis de peseta, con un cóigu de distintus coloris pa ca valor. La mesma seri se acompletó colos billetis de 2000 pesetas (1980) i 10000 pesetas (1985). En 1982 paró l'impresión de billetis de 100 pesetas o enferioris, i 1987 dexarun de frabrical-si billetis de 200 i 500 pesetas, prencipiandu a circulal moneas destas cantidais.

En 1992 s'entroduxun los úrtimus billetis ena circulación (de 1000, 2000, 5000 i 10000 pesetas) de dimensionis enferioris alas dela seri anteriol. En 1997 fuerun retiraus dela circulación tolos billetis de seris anterioris alas de 1992. Los quatru billetis dela seri de 1992 quedarun como los únicus en vigol enos úrtimus añus de vida dela peseta, ata l'entrada del euro en 2002.

Mil pesetas guineanas de 1969.

La peseta notrus países

[adital | adital cóigu]

La peseta ecuatoguineana fue la monea oficial de Guinea Equatorial dendi 1969 ata 1975. Se emitun deferentis tipus de moneas i billetis, tolos siguierun el moelu delas piezas circulantis en España enaquelos añus. Se acuñarun moneas de 1, 5, 25 i 50 pesetas ecuatoguineanas, assín como billetis de 100, 500 i 1000 pesetas.

La única monea vigenti que lleva el nombri de peseta es la monea nacional dela Repúbrica Árabi Saaráui Democrática, conociu como peseta saaráui, emitía únicamenti a efetus conmemorativus, sin circulación nel Sájara Occidental o Campus de Refugiaus de Tinduf. Dessistin moneas no reconocías pol Frenti Polisariu que se acuñan i vendin como suveniris en deferentis países[6]

Perú tamién acuñó moneas de plata cola denominación «peseta» en 1880. Las moneas, con valoris de una i cincu pesetas, llevan nel su anversu una figura feminina i el siguienti testu: «Prosperidad y poder por la Justicia. 1880». Nel reversu, alreol del escú del Perú se lee: «República Peruana Lima 9 décimos. Fino B.F.» seguiu del valor: una o cincu pesetas.

Etimología

[adital | adital cóigu]
Monedas de peseta en los modelos finales.

Dessistin dos possiblis oríginis etimológicus del nombri dela divisa: unu indica que la parabra peseta procei del vocabu catalán peceta [7] ('piececita'), diminutivu de peça ('pieza'), nombri con que se conocía dendi el sigru XV a angunas moneas de plata i que más tardi designó al rial de a dos. El otru, recoyíu pola Real Academia Española, apunta que peseta es simplementi un diminutivu del vocabu «pesu» (al qu’el se l'añadi el sufiju -eta),DRAE|-eta nominación que recibían las antiguas moneas españolas de plata i de dondi procei el nombri delas unidais monetarias atualis de deviersus países americanus assín como de Filipinas.[8].

Coloquialmenti, la peseta á recibíu otrus nombris, como pela,DRAE|pela rubia, cala o mesmu chufa, a menú utilizaus juntu a cantidais grandis pa endical un preciu eccessivu. Ejempru: «L'ordenadol m'á costau 150 000 pelas».

Las moneas i billetis de peseta tenían los sus propius apodus: la monea de 5 céntimus era llamá perra chica, la de 10 céntimus, perra gorda, i ala monea de 25 céntimus se le dava la denominación de rial.

La monea de 5 pesetas era conociu como «duru» (en Galícia, "pesu"); el billeti de 100 pesetas simplementi como billeti (el úrtimu deprendimientu de billetis de 100 pesetas fue en 1970, i en 1982 fue sustituíu pola monea de 100 pesetas que, ala su vezi, era abituarmenti llamá monea de 20 durus o libra), inque por causa dela retirada destos billetis, pala década de 1990 esi términu avía caíu en desusu, el billeti de 500 pesetas, como cien durus; el billeti de 1000 pesetas, como talegu, napo o billeti verdi; i el de 5000 pesetas, como boniatu pol su colol marrón, paiciu al dela piel desta ortaliza o, por equivalencia, tamién era llamau el de mil durus.

Términus derivaus

[adital | adital cóigu]

La parabra peseta dio origen al términu peseteru, [9]. utilizau pa designal a arguin a quien le enteresa el dineru por cima de tó.

Cola entrada del euro, se gastun las parabras peseteru o pesetista pa referil-si alas pressonas que no se án adaptau ala monea única i hazin los sus cálculus mentalis ena antigua monea, [10] quandu se les da un preciu en euros. Angunas pressonas mayoris acontinan calculandu el valor delos sus ingresus i gastus en pesetas, particularmenti quandu se trata de cifras elevás.

«Peseta» mexicana.


Tamién se usa el términu peseta, concordándolu en masculinu («un peseta», «el peseta») pa referil-si coloquialmenti alos taxistas; usu que se mantién inque el cámbiu de monea.[11]

En Puertu Ricu, ogañu toa la puebración dela isla llama peseta ala monea de 25 centavus de dólar estaunidensi i vellón alas moneas de 5 centavus. Es de usu común en Cuba, prencipalmenti polas pressonas de más edá, el términu peseta pa referil-si ala monea de 20 centavus de pesu cubanu, ya que 20 centavus horman la quinta parti de 1 pesu, i 1 peseta es la quinta parti del antiguu pesu fuerti.

En Méjicu, la parabra pesetista se refieri al PST, el Partido Socialista de los Trabajadores. El términu peseta se siguió utilizandu en Méjicu duraniti el sigru XIX pa referil-si alas moneas de plata en denominación de 2 rialis i alas de 25 centavus. Posteriolmenti, duraniti los añus comprendíus de 1950 a 1933, se vuelvin a acuñal moneas nesta úrtima denominación i, d'alcuerdu ala tradición, volvieron a denominar-si pesetas.

Notrus idiomas

[adital | adital cóigu]

A pesar de qu’ena mayoría de idiomas estranjerus a esta divisa tamién se le conoci como peseta o cola su trasliteración a otrus alfabetus, se án topar documentos enos qu’se denomina piécette o el su prural piécettes nel idioma francés.[12]

Monedas de peseta

[adital | adital cóigu]
Últimas monedas en circulación (1989-2001)
Denominación Anversu Reversu Aleación Diámetru Pessu Cantu Imagin
1 peseta Juan Carlos I Escudo de España Aluminio 14 mm 0,55 g Liso 150px
5 pesetas Abstracto
Comunidades autónomas
Abstracto
Monumentos españoles
Broncealuminio 17,50 mm 3 g Liso 150px
10 pesetas Juan Carlos I Escudo de España Cuproníquel 18,50 mm 4 g Estriado 150px
25 pesetas Juan Carlos I
Comunidades y
ciudades autónomas
Monumentos españoles Broncealuminio 19,50 mm 4,25 g Liso 150px
50 pesetas Juan Carlos I
Juan de Herrera
Comunidades autónomas
Monumentos españoles
Juan Carlos I
Monumentos españoles
Cuproníquel 20,50 mm 5,60 g Flor española 140px
100 pesetas Monumentos españoles
Escudo de España
Hispania
Juan Carlos I Broncealuminio 24,50 mm 9,25 g Estriado 150px
200 pesetas Monumentus de Mairil
Elementos de
pressonaliais españolas
Juan Carlos I
Sofía de Grecia
Pressonaliais españolas
Cuproníquel 25,50 mm 10,50 g Estriado y liso disc. 150px
500 pesetas Escudo de España Juan Carlos I
Sofía de Grecia
Broncealuminio 28 mm 12 g Estriado 150px

Billetes de peseta

[adital | adital cóigu]
Billetes serie 1970
Denominación Anverso Reverso Color predominante Dimensiones Imagen del anverso Imagen del reverso
100 pesetas 100 - CIEN PESETAS - Manuel de Falla - EL BANCO DE ESPAÑA 100 - CIEN PESETAS - Jardines de la Alhambra - BANCO DE ESPAÑA Marrón 77 x 134 mm 150px 150px

1982/1987

[adital | adital cóigu]

Entre 1982 y 1987, el Banco de España emite una nueva serie, diseñada por José María Cruz Novillo, que fue grabada e impresa por la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. Los objetivos del Banco de España eran reducir y estandarizar los billetes, modernizar su imagen y facilitar el procesamiento automático de los billetes mediante máquinas. Con respecto a los billetes antiguos se tiene un nuevo tamaño y la implantación de un sistema homogéneo de 200 a 10 000 pesetas siguiendo la regla 1-2-5 y la introducción, como novedad de los valores de 200 y 2000 pesetas.

Billetes serie 1979 a 1985
Denominación Anverso Reverso Color predominante Dimensiones Imagen del anverso Imagen del reverso
200 pesetas 200 - DOSCIENTAS pesetas - Leopoldo Alas "Clarín" - BANCO DE ESPAÑA 200 - DOSCIENTAS pesetas - Quercus orocantabrica - BANCO DE ESPAÑA Naranja 65 × 120 mm 150px 150px
500 pesetas 500 - QUINIENTAS pesetas - Rosalía de Castro - BANCO DE ESPAÑA 500 - QUINIENTAS pesetas - Casa Museo Rosalía de Castro - BANCO DE ESPAÑA Azul 70 × 129 mm 150px 150px
1000 pesetas 1000 - MIL pesetas - Benito Pérez Galdós - BANCO DE ESPAÑA 1000 - MIL pesetas - Roque Cinchado y mapa de Canarias - BANCO DE ESPAÑA Verde 75 × 138 mm 150px 150px
2000 pesetas 2000 - DOS MIL pesetas - Juan Ramón Jiménez - BANCO DE ESPAÑA 2000 - DOS MIL pesetas - Casa consistorial de Moguer - BANCO DE ESPAÑA Rojo 80 × 147 mm 150px 150px
5000 pesetas 5000 - CINCO MIL pesetas - Juan Carlos I - BANCO DE ESPAÑA 5000 - CINCO MIL pesetas - Palacio Real de Madrid y mapa - BANCO DE ESPAÑA Marrón 85 × 156 mm 150px 150px
10 000 pesetas 10000 - DIEZ MIL pesetas - Juan Carlos I - BANCO DE ESPAÑA 10000 - DIEZ MIL pesetas - Príncipe Felipe - BANCO DE ESPAÑA Gris 74 × 154 mm 150px 150px

Serie de billetes de 1992

[adital | adital cóigu]

En 1992, el Banco de España emitió su última serie antes del inicio del euro. Fue creada en colaboración con la Oficina federal alemana de impresión, realizada por el artista gráfico Reinhold Gerstetter e impresa por la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. Con esta nueva serie, el objetivo del Banco de España era el de fortalecer la seguridad a través textos microimpresos e impresiones codificadas visibles solo con lupa.

Esta serie de notas combina elementos artísticos españoles y americanos para celebrar en 1992 el 500.º aniversario del descubrimiento de América de Cristóbal Colón.

Serie de billetes de 1992
Denominación Rostro Color predominante Dimensiones Imagen
1000 pesetas Hernán Cortés
Francisco Pizarro
Verde 65 × 130 mm 175px
2000 pesetas José Celestino Mutis Rojo 78 × 158 mm 175px
5000 pesetas Cristóbal Colón Marrón 71 × 146 mm 175px
10 000 pesetas Juan Carlos I
Jorge Juan
Gris 74 × 154 mm 175px

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Europa Press, 2021
  2. «Información general. Adiós, Peseta». www.bde.es. Consultado el 28 de diciembre de 2018. 
  3. http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/192
  4. http://curiosidadesnumismaticas.blogspot.com.es/2013/06/pesetas-de-plata.html
  5. http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/193
  6. url=https://jceeas.bdi.uni-obuda.hu/index.php/jceeas/article/download/82/63%7Ctítulo=On the Issue of Monetary Circulation in the Sahrawi Arab Democratic Republic. AuthorːAnton Andreev. JCEEAS – Journal of Central and Eastern European African Studies – ISSN 2786-1902
  7. Gran Diccionari de la Llengua Catalana Wayback|url=https://web.archive.org/web/20090126205445/http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 |date=20090126205445
  8. Diccionario de la lengua española: «peso»
  9. Diccionario de la Lengua Española (vigesimosegunda edición)
  10. noticia|url = http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html%7Ctítulo = Los que tenemos más de cinco años pensaremos en pesetas toda la vida|obra = La Verdad|fecha = 1 de enero de 2002|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20110321005454/http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html%7Cfechaarchivo = 21 de marzo de 2011 caraterizaus pol su típica frasi «¿Esu quántu es?»
  11. noticia|nombre = Noelia|apellidos = Torres|título = Siga a... esos taxistas|url = http://www.diariodealcala.es/articulo/general/1837/lsquo-siga-a-esos-taxistas-rsquo%7Cobra = Diariodealcala.es|fecha = 3 de marzo de 2010|fechaacceso = 8 de marzo de 2012
  12. cita web|url=http://asafal.es/menuhistoria-5/%7Ctítulo=HISTORIA DEL FERROCARRIL EN ALMERÍA – 5 El ferrocarril Linares- Almería y ramal Moreda – Granada.|fechaacceso =26 de abril de 2020

Error en la cita: La etiqueta <ref> definida en las <references> con nombre «Pelet, Universidad de Zaragoza, 2002» no se utiliza en el texto anterior.
Error en la cita: La etiqueta <ref> definida en las <references> con nombre «Bravo, Ideal (periódico), 2019» no se utiliza en el texto anterior.
Error en la cita: La etiqueta <ref> definida en las <references> con nombre «Europa Press, 2021» no se utiliza en el texto anterior.
Error en la cita: La etiqueta <ref> definida en las <references> con nombre «Europa Press, 2012» no se utiliza en el texto anterior.

Error en la cita: La etiqueta <ref> definida en las <references> con nombre «Peseta, año 1808» no se utiliza en el texto anterior.