Praia
| Praia | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||||
|
| ||||
| ||||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Praia en Cabu Verdi | ||||
|
Ubicación de Praia | ||||
| Coordenadas | 14°55′04″N 23°30′33″O / 14.917719444444, -23.509155555556 | |||
| Entidad | Ciá y Gran cidá | |||
| • País | Prantilla:Geodatos Cabu Verdi | |||
| Superficii | ||||
| • Total | 102,6 km² | |||
| Altol | ||||
| • Media | 1 m s. n. m. | |||
| Puebración (2021) | ||||
| • Total | 159050 hab. | |||
| • Densidá | 1550,19 hab/km² | |||
| Huso horario | UTC−01:00 | |||
| Código postal | 7600 | |||
| Prefijo telefónico | 260, 261, 262, 263 y 264 | |||
| y https://lojacmp.com/ Sitio web oficial | ||||
Praia (Prantilla:AFI-pt lit. "Praia") es la capital i ciá más puebrá dela Repúbrica de Cabu Verdi. Se alcuentra assitiau nel munecipiu del mesmu nombri. [1][2][3]
La ciá está localizá ena Isla de Santiagu, i es la capital del munecipiu del su nombri. Cuenta cuna puebración que supera los 130 000 abitantis. La ciá contava en 1990 con 61 644 abitantis.
La ciá tien un puertu comercial, que esporta café, caña d’açúcal i frutas tropicalis. Tien tamién una emportanti endústria pescaera.
Estoria
[adital | adital cóigu]La ciá de Praia surgió en 1615, quandu se formó l’assentamientu alreol duna pranici cerca ala praia de Santa María, qu’ufrecía güenas condicionis palos barcus. Al prencepiu era gastau comu puertu clandestinu pa no tenel que pagal las tassas aduaneras dela capital dela época, Ribeira Grandi. La localidá fue al pocu a pocu adquieriendu la categoría de villa sigún diva aportandu puebración dendi l’antiga capital. Praia passó a sel la capital del país en 1770.
Alo largu dela estoria dessistun varias propuestas de cambial la capital a Mindelu duranti el sigru XIX, inque las almenistracionis portuguesas nunca amostrun enterés. A través dun decretu de 1858 s’elevó l’estatutu de villa a ciá estableciendu-si rondamenti comu capital del país.[4]
Geugrafía física
[adital | adital cóigu]Localización
[adital | adital cóigu]Se localiça ena çona sul dela Isla de Santiagu i raya pol norti col munecipiu de São Domingos, pol oesti col de Ribeira Grandi de Santiagu i col Océanu Atlánticu pol esti i pol sul.
Orugrafía
[adital | adital cóigu]Geugraficamenti Praia pue sel descritu comu un conjuntu de pranicis colos sus respetivus vallis que l’arroean, essas pranicis son llamás Achadas (Achá de Santu Antóniu, Achá de São Felipi, Achá Eugéniu Lima, Achá Grandi, son angunus barrus assitiaus en essas pranicis).
Climi
[adital | adital cóigu]Praia tien un climi desérticu (Köppen: BWh) cuna estación lluviusa corta i una estación seca larga i abondu marcá. De hechu, fueraparti delos mesis d’abostu, setiembri i otubri, ena Praia caen abondu pocus chivarrus. La ciá arrecii una meya de 210 milímetrus de lluvia al añu. Vistu qu’el mes más fríu está abondu pol enzima delos 18 °C, los sus patronis de temperatura s’assemejan a un climi tropical, i l’hazi de bastantis chivarrus pa sel crassificaus comu talis. Inque tien un climi áriu, ena Praia quase apenas s’esperimentan temperaturas estremas, debíu ala su assitiación unta al mari ena ísula de Santiagu. Las temperaturas son cálias i constantis, cuna temperatura meya mássima de 27 °C i una temperatura meya ménima de 22 °C.
| Eneru | Hebreru | Marçu | Abril | Mayu | Juñu | Júliu | Abostu | Setiembri | Otubri | Noviembri | Diciembri | Añu | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mássima Estórica (°C) | 32.2 | 32.2 | 32.8 | 33.9 | 37.2 | 35 | 32.8 | 32.8 | 36.1 | 35 | 32.2 | 30.6 | 37.2 |
| Mássima Meya (°C) | 25 | 25 | 25.6 | 26.1 | 27.2 | 27.8 | 28.3 | 28.9 | 28.9 | 29.4 | 27.8 | 26.1 | 27.2 |
| Meya (°C) | 22.5 | 22.2 | 22.8 | 23.3 | 24.2 | 24.5 | 26.1 | 26.7 | 27 | 26.9 | 25.6 | 23.9 | 24.6 |
| Ménima Meya (°C) | 20 | 19.4 | 20 | 20.6 | 21.1 | 21.1 | 23.9 | 24.4 | 25 | 24.4 | 23.3 | 21.7 | 22.1 |
| Ménima Estórica (°C) | 17.2 | 13.3 | 16.7 | 17.2 | 16.1 | 18.9 | 18.9 | 20 | 21.1 | 20 | 20 | 17.8 | 13.3 |
| Lluvia (mm) | 2.5 | 1.3 | 1 | 2.3 | 0 | 1 | 13.2 | 99.3 | 29 | 47.5 | 7.9 | 4.6 | 209.6 |
| Días de Lluvia (>= 0.1 mm) | 1 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 1 | 8 | 7 | 3 | 1 | 1 | |
| Oras de Sol | 217 | 226 | 279 | 300 | 310 | 275 | 219 | 188 | 219 | 248 | 244 | 215 | 2920 |
Huentis
Fecha: Abostu 2010 Huentis
Fecha: Abostu 2010
Demugrafía
[adital | adital cóigu]Gráfica demugráfica dela ciá de Praia:
| Añu | Puebración |
|---|---|
| 1980 | 37.676 |
| 1990 | 61.644 |
| 2010 | 127.832 |
| 2021 | 137.868 |
Monumentus i lugaris d’enterés
[adital | adital cóigu]Siendu la capital del país, la ciá cuenta col barriu de Platô o Plateau, assitiau nun promontoriu a orillas del océanu, aondi s’alcuentran los edificius púbricus i otras costrucionis d’emportancia, comu el Palaciu Presiencial, cosntruíu a finalis del sigru XIX pa servil de residéncia al gobernaol portugués, ya que Cabu Verdi era una colónia portuguesa. Cuenta entavía col Antiguu Ayuntamientu (Câmara Municipal), edificiu cuna fachada crássica i una torri central quadrá. Tamién destaca l’ilesia dela Muestra Señora dela Graça (Igreja Nossa Senhora da Graça en portugués), d’estilu neocrássicu, el Muséu Etunugráficu i el Monumentu de Diogu Gómis, naveganti portugués i destapaol dela isla de Santiagu en 1460.
A 15 quilómetrus al oesti de Praia, ena costa, s’alcuentra la Ciá Vella (Ciá Vieja), la que fue la primel capital de Cabu Verdi. A unos 60 quilómetrus al norti s’alcuentra la ciá de Assomada, col su concurriu mercau i el muséu dela Tabanka. Al norti dela isla de Santiagu s’alcuentra Tarrafal colos sus praias turísticas. Otras localidáis cercanas son Portu Gouveia, Portu Mosquitu i Santa Ana.







Transportis
[adital | adital cóigu]Conessionis
[adital | adital cóigu]Transporti aéreu
[adital | adital cóigu]Al esti dela ciá s’alcuentra l’Aeropuertu Enternacional Nelson Mandela, qu’uni ala capital con abondu delas ísulas del país i tamién con destinus enternacionalis d’África, América i Uropa.
Transporti marítimu
[adital | adital cóigu]La ciá disponi del segundu puertu más emportanti del país. Fue cosntruíu en 1962, i ampliau enos añus 1986 i 2014. Tien 5 muellis d’atraqui i un muelli pa barcus de pesca cuna uniá de tratamientu de pescal. Disponi duna terminal de passagerus, i una çona d’almacenamientu de contenioris.[7]
Transporti urbanu
[adital | adital cóigu]Autobusis
[adital | adital cóigu]Dessistin 11 línias d’autobusis urbanus que recorrin tolos barrus dela ciá.
| Línea | Barrus | Concessionária |
|---|---|---|
| São Felipi – Plateau - Achá Santu Antóniu | Solatlântico | |
| Ponta d’Água - Plateau - Achá Santu Antóniu | Solatlântico | |
| Plateau – Aeropuertu | Solatlântico | |
| Achá Matu – Plateau - Meyu d’Achá | Solatlântico | |
| Palmareju - Plateau – Achá Grandi | Solatlântico | |
| Plateau – Puertu dela Praia | Solatlântico | |
| São Felipi – Plateau - Achá Santu Antóniu | Solatlântico | |
| Palmareju – Plateau – Eugéniu Lima | ||
| Terra Branca – Plateau – Pensamientu | ||
| São Felipi – Plateau - Achá Santu Antóniu | ||
| São Pedru – Rotonda terra Branca – Sucupira – Uni-Piaget – Ciadela | ||
| Gamboa – Ponti Vili Nova | ||
| Lém-Herreiras – Rotonda Terra Branca |
Taxis
[adital | adital cóigu]Disponi ábatin de unus 1000 taxis que dan servíciu ala ciá
Otrus
[adital | adital cóigu]Pa movel-si a otras puebracionis es abondu avitual d’hacel-lu en Hiace, que son hurgonetas privás. La mayol parti salin dela çona de Sucupira i los que van ala Ciá Veli, dendi la Rotonda de Terra Branca.
Servícius púbricus
[adital | adital cóigu]Sanidá
[adital | adital cóigu]La ciá de Praia disponi dun espital llamau Agostinhu Netu, assitiau nel barriu de Plateau. Da servíciu tantu ala ciá comu a otras localidáis dela ísula de Santiagu. Tien cincu centrus de salú comu los delos barrus d’Achá de Santu Antóniu, Tira Chapéu, Ponta d’Água, Achá Grandi i Achadinha.
Organizacion territorial
[adital | adital cóigu]Barrus i lugaris
[adital | adital cóigu]La ciá agarra los lugaris i barrus de:
Achá Eugéniu Lima
Achá Grandi Frenti
Achá Grandi Trás
Achá Limpu
Achá Matu
Achá Palra de Se
Achá Santu Antóniu
Achá São Felipi
Achadinha
Achadinha Piris
Agostinhu Álvis
Água Hunda
Barriu Craveiru Lopis
Beli Vista
Bon Coy Sul
Cayá
Calabaceira
Cambujani
Chá d’Areia Encuesta Asa
Chá d’Areia Tahíti
Chá de Poeira
Ciadela Cova Miñotu
Coqueiru Castelhón
Covón Mendis
Hazienda
Feg. d’Água
Gonçalu Afonsu
Juán Bon (Djamban)
Lim Chamorru
Lim Días
Lim Herreiras
Matón
Monti Gonçalu Afonsu
Monti Ílheu
Monti Pensamientu
Monti Vaca
Monti Vermellu
Monteagarru
Payol
Palmareju
Palmareju Grandi
Palmareju Santiagu Golf Resort
Pedregal
Pensamientu
Piçarra
Plató
Ponta d’Água
Ponta del Sol
Porteti de Cima
Praia Negra
Prayiña
Quebra Canela
Ribeira São Felipi
Ribeiriña
Safenti
São Franciscu
São Franciscu de Baxu
São Jorgiñu
São Martiñu Pequeñu
São Pedru Latá
São Tomé
Sarráu
Simón Ribeiru
Terra Branca
Tira Chapéu
Tira Chapéu Endustrial
Trinidá
Vali Palmareju
Várzea
Veneça
Vera Crú
Vili Nova
Çona del Aeropuertu
Çona Enavi
Urbanismu
[adital | adital cóigu]Achá Grandi Frenti. Barriu assitiau entri el puertu i l’aeropuertu, disponi duna çona endustrial i tamién çona d’ociu aondi s’alcuentran angunas discotecas.
Achá Santu Antóniu. Barriu col su diseñu de callis en horma ortogonal, nellu s’alcuentran la mayol parti delas embaxás amás dela Assambrea Nacional.
Achá São Felipi. Barriu assitiau nel norti dela ciá i es la parti alta dela ciá, s’alcuentra enas ahuéras.
Ciadela Cova Miñotu. El barriu más lujosu, nellu s’alcuentran los chalets más valoraus.
Palmareju. Barriu costiuíu polas viviendas en bloquis, nellu s’alcuentran abondu delas oficinas delas prencipalis pressas dela ciá.
Plató. Es la çona antiga dela ciá, nellu s’alcuentran los edificius estoricus comu el palaciu presiencial, la cámara munecipal, el palaciu de justícia, abondus menistérius, tamién s’assienta nel barriu el mercau aondi se puein mercal tol tipu d’alimentus.
Prayiña. Es la çona aondi s’alcuentran los otelis dela ciá.
Quebra Canela. Barriu assitiau ena praia del su mesmu nombri, allí s’assitía la çona d’ociu entri los que destacan varius restaurantis i el centru comercial Praia Shopping.
Terra Branca. Barriu residencial compuestu polas viviendas enhormi de casa.
Tira Chapéu. Barriu de crecimientu desordeu, aondi las casas án siu cosntruías polos dueñus delas mesmas.
Várzea. Barriu assitiau ena parti baxa dela ciá, nel que s’alcuentran los recintus deportivus del pabellón Vavá Duarti i estadiu de Várzea, tamién disponi delos dos edificius más altus dela ciá, el palaciu de gobielnu i el cementériu.
Médius de comunicacion
[adital | adital cóigu]La ciá cuenta con angunus médius de comunicacion comu Praia FM, Radiu Praia, la primel emmissora de radiu de Cabu Verdi, i RTC, la emmissora de radiu de Cabu Verdi. Tamién cuenta cuna emmissora dela telivisión de Cabu Verdi.
Coltura
[adital | adital cóigu]
Dessisti el Muséu Etunugráficu, hundau en 1997. Angunus delos edificius más antiguus de Praia son el Quartel Jaimi Mota (Quartel Jaime Mota) que data de 1826. Dendi 2016, el centru estoricu de Praia está ena lísta tentativ’ de Patrimoñu dela Umanidá.[8]
Patrimoñu coltural enmaterial
[adital | adital cóigu]Festiviais
[adital | adital cóigu]El 19 de mayu se celebra el Festivál de Gamboa. El 15 d’abostu es la festivá dela Muestra Señora de Graça.
Deporti
[adital | adital cóigu]Entalacionis deportivus
[adital | adital cóigu]Disponi de varius estadius de fubu, el estadiu Nacional de Cabu Verdi, aondi juega los sus partidus la seleción de fubu de Cabu Verdi, el estadiu de Várzea, en que se despútan los partidus del campeonatu regional de fubu, otrus campus son el de Sucupira, Calabaceira, Achá Santu Antóniu, Ponta d’Água, Achá Grandi Frenti[9] i el Compleju Deportivu Adega.
Otras entalacionis son el pabellón deportivu Vavá Duarti i el polideportivu Eugéniu Lima en que se despútan entri otras modalidáis partidus de balcestu i balón-man, los campus de tenis de Várzea.
Entidáis deportivus
[adital | adital cóigu]La ciá de Praia es la sedi de varius equipus de fubu de Cabu Verdi, entri los que destacan el Sporting Clube da Praia, Boavista, el CD Travadores i el Académica da Praia.
Entri los equipus de balcestu, destacan el ABC Praia i el Barriu.
En balón-man masculinu, está el ABC Praia, Deportivu dela Praia, i ena secion femenia El ABC Praia, Seven Stars.
Ciais germanás
[adital | adital cóigu]Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Institutu Nacional d’Estadística de Cabu Verdi (portugués).
- ↑ CAPE VERDE. Republic of Cape Verde. Islands & Municipalities. Citypopulation.de (inglés)
- ↑ Santiagu. Institutu Nacional d’Estadística de Cabu Verdi (portugués).
- ↑ Copia archiva. 5 de hebreru de 2014.
- ↑ 5,0 5,1 Cape Verde - Praia. Centru d’Envestigacionis Fitusociológicas.
- ↑ 6,0 6,1 Average Conditions Praia, Cape Verde. BBC Weather.
- ↑ Portu dela Praia. Enapor (portugués).
- ↑ Centru Estóricu de Praia. UNESCO.
- ↑ Relvau del campu d’Achá Grandi Frenti fue enaugurau. Oceanpress (portugués).
Atijus p'afuera
[adital | adital cóigu]- Municipio de Praia (en purtugués)