Ir al contenido

Preestoria ena Península Ibérica

Dendi Güiquipeya
Escavación del assentamientu dela Gran Dolina d'Atapuerca.

La preestoria dela Península Ibérica abarca'l periodu comprendíu entri la llegá delos primerus biembrus del géneru Homo ala región, hazi más de d'un millón d'añus, i l'apaición dela escreviúra, al reol del siegru VIII a.C. Esti largu intervalu caraiteriça-si pol una volución coltural i tenológica que llevó alas socieáis umanas dendi holmas de vía nómadas i caçadoras-cogeoras hata comunidáis sedentarias con estruturas socialis comprexas. [1][2][3]

La primel conseña umana ena Península Ibérica correspondi a especiies comu Homo antecessor i Homo heidelbergensis, cúyus restus s'án atopau en assentamientus comu la Sima delos Uessus n'Atapuerca. Estas puebracionis desenroarun achiperris de piera i huegu, i abitarun mayolmenti en cuevas i socuellus. Cona llegá del Homo sapiens hazi unus 35.000 añus, s'entroduzierun nuevas ténicas i espressionis colturalis, destacandu l'arti repestri, comu las pinturas dela cueva d'Altamira.[1]

Duranti l'Epiapaliolíticu o Mesolíticu (prossimámenti 10.000-6000 a.C.), las comunidáis umanas esmençarun a esprimental una transición p'azia'l apotronamientu, impulsá pol cambiu climáticu i la disponibilidá de recussus. Esti periodu se caraiteriça pol una economía mista que combinava la caça, la pesca i la recoleción conas primeras holmas de dominación d'animalis i cautivu de prantas.[1]

El Neolíticu (6.000-3.000 a.C.) marcó una trasformación senificativa enas sociedáis ibéricas, cona consolidación dela agricoltura, la ganería i la produción de cerámica. Apaecierun los primerus vilachis permanentis i menumentus megalíticus, comu dólmenis i menhires, que refrexan avancis ena organiçación social i enas creencias religiosas.[1]

L'Edá delos Metalis (Calcolíticu, Edá del Bronzi i Edá del Hierru) truxu'l pulu dela metalurgia i l'apaición de colturas comprexas. Enel Calcolíticu (3.000-2.000 a.C.), destacarun las colturas de Los Millaris i Vila Nova, caraiteriçás polos sus assentamientus fortificaus i práticas funerarias lavorás. Duranti l'Edá del Bronzi (2.000-1.000 a.C.), frorecierun socieáis comu la d'El Argar, que mostrarun avancis ena organiçación política i ena economía. L'Edá del Hierru (1.000-500 a.C.) estuvu marcá pola apaición delos íberus, celtas i lusitanus, puebrus que desenroarun lenguas i colturas proprias.

La preestoria ena Península Ibérica arremató cona llegá delos coloniçaoris fenicius, griegus i cartaginesis entri los siegrus XI i III a.C., quienis introduzierun l'escreviúra i assentarun contatus comercialis i colturalis conas sociedáis endígenas. Esti periodu d'interación dio passu ala protoestoria, ondi las huentis escrevías esmençarun a completal los datus arquiológicus, ofreciendu una visión más completa delas sociedáis prerromanas dela región.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Prehistoria en la península ibérica
  2. La Prehistoria en la Península Ibérica: Del homo antecessor a las primeras culturas urbanas
  3. BREVE Hª DE ESPAÑA: LA PREHISTORIA EN LA PENÍNSULA IBÉRICA