Premius Óscar

Los Premius dela Acaemia Americana de Cini, conocíus baju el nombri de Premius Oscar, representan un grupu de 24 premius daus anualmenti pola Acaemia Americana delas Artis i las Cencias del Cini (AMPAS) nel campu del cini. L'Acaemia tiini la su sé en Los Angeles, Estaus Uníus d'América.[1][2] L'organiçación tinía nel añu 2002 más de 6.000 biembrus, tolus ellus prefessionalis en diversas especialiais dela cinematografía, es dizil, produtoris, diretoris, actoris, diretoris i editoris d'imagin, sonidistas, assín comu abondus otrus.
Los premius, que consistin en copias dorás dela mesma estatueta, conocía informativamenti i tamién comu Oscar,[3] se concedin pa 24 categorías diferentis, por varius méritus artísticus i ténicus dela industria del cini, reconociendu l'excelencia del añu anteriol, assín comu fue votau polos biembrus dela Acaemia.
El nombri oficial del premiu es Academy Award of Merit, inque la su denominación populal es Oscar. L'estatueta, representandu un ombri estiliçau en posición vertical, colas manus huntas a nivel del pechu, fue realiçá por primera ves pol escoltol George Stanley sigún un dibuju de Cedric Gibbons,[4] siendu presentá en 1929 nun almuerçu privau oferecíu i albergau por Douglas Fairbanks nel Hollywood Roosevelt Hotel.[5][6]
La primera ceremonia televisá fue la de 1953, i ogañu es devulgá en más de 200 paísis.[7] El Premiu Oscar es la más antigua ceremonia de premius, col su equivalenti, Emmy en televisión, Tony en teatru i Grammy en música, siendu modelaus endispués deste.[8] Es considerau sel el más prestigiosu premiu dela cinematografía,[9] seguíu pol Globu d'Oru.
Estoria
[adital | adital cóigu]L'estatuina que representa un ombri esnú cuna espada con seis laus dela foja (el númeru de categorías premiás n'aquel momentu) ena manu hincá nun rollu de película, se llama Oscar porque sigún una leyenda, la bibliotecaria Margaret Herrick, convertía endispués Secretaria General dela Acaemii, abría esclamau al vel l'estatuina d'oru qu'iparessía al su tíu Oscar (Oscar Pierce era en realidá un primu suyu, no tíu).[10][11]
La primera ceremonia d'entrega delos premius dela Acaemia celebrá el 16 mayu de 1929 nel otel Hollywood Roosevelt,[12] passó sin sorpresas, conociendu-se ya los nombris delos premiaus dendi el 18 de hebreru.
Al prencepiu, nel concursu se presentaban las películas lançás en Los Angeles entri el 1 d'abostu i el 31 de júliu del añu anteriol ala ceremonia d'entrega. Pala ceremonia de 1933 el praçu fue prolungau ata el 31 de diziembri de 1932, i dendi 1934 las películas participantis ebin vel síu lançás entri el 1 jeneru i el 31 diziembri del añu anteriol ala ceremonia.
Ebiu ala condición de que la película huviesi síu proyetá en Los Angeles, Charles Chaplin otuvu en 1973 el premiu Oscar ala mejol banda sonora pola película Limelight, una película que s'abía hechu en 1952.
L'eleción delos ruchaoris se hazi en dos etapas. Ena primera etapa son nombraus al Oscar cincu candilatus. Esta nominación es hecha polos biembrus dela Acaemia que pertenecin ala mesma especialiá que los nombraus. Assina, los actoris nombran actoris, los guionistas - guionistas, i assín pa siempri. En cámbiu, el ruchaol de ca categoría es elegíu por tolus los biembrus dela Acaemia, sin importal la especialiá. Los votus son secretus, assín que nengunu delos biembrus dela Acaemia nu conoci los resultaus por adelantau. El escrutiniu es hechu por una firma prestigiosa de revisión contabli, qu'está encargá de centraliçal los votus. Ata el momentu dela ceremonia nel que son presentaus los nombraus de ca categoría i el sobri sellau col nombri del ruchaol es abiertu, el nombri delos ruchaoris nu es conocíu.
Los Premius Oscar son mu popularis i l'eleción del ruchaol á diversificau el mundu delas apuestas, añiyendu ala seleción delos casinus una apuesta sobri resultau ya determinau.
Estatuina
[adital | adital cóigu]Diseñu
[adital | adital cóigu]
Inque la AMPAS entrega anualmenti otrus galardonis, el más conocíu es el «premiu dela Acaemia al Méritu», tamién llamau «premiu Óscar». El trofeu consisti nuna estatuina de metal de Britania chapá en oru sobri una basi metálica negra, de 34 centímetrus d'altura i 3,85 kilogramus de pesu, que muestra a un caballeru esnú, al estilu art déco, el qual mantieni los braçus cruçaus sostribandu una espada sobri un rollu de película de cincu radius. Dichus radius representan las cincu ramas originalis dela Acaemia: actoris, escritoris, diretoris, produtoris i ténicus.[13]
Ai otrus sieti galardonis (premiu en memoria d'Irving G. Thalberg, premiu umanitariu Jean Hersholt, premiu Gordon E. Sawyer, premiu al Méritu Ténicu o Científicu, premiu alos Logrus Ténicus, medalla al méritu John A. Bonner i Premiu Juvenil dela Acaemia), más otrus dos que nu tiinin periodicidá anual (el premiu Especial dela Acaemia i el premiu Honoríficu; los qualis puein tenel o nu la horma dela estatuina del Óscar).
En 1928, el diretol d'arti dela Metro-Goldwyn-Mayer, Cedric Gibbons —unu delos biembrus originalis dela Acaemia—, supervisó el diseñu del premiu a partil d'un bocetu en papel.[14] Necessitau d'un modelu pala su estatua, Gibbons fue presentau pola su futura esposa Dolores del Río al actol i diretol mexicanu Emilio "El Indio" Fernández. Dubitativu al prencepiu, Fernández fue convencíu finalmenti a posal esnú pa creal lo qu'ogañu es conocíu comu el Óscar. L'escoltol George Stanley diseñó l'estatuina en arcilla i Sachin Smith la hundió con un 92,5% d'estañu i un 7,5% de cobri bañau en oru. La única moificación apricá ala estatuina dendi la su creación es un cámbiu menol ena su basi metálica. El moldi original del Óscar fue elaborau en 1928 ena Hundición C.W. Shumway & Sons en Batavia, Illinois, d'ondi tamién an salíu los moldis palas estatuinas del trofeu Vince Lombardi i palos Emmy. Dendi 1983, se hazin las estatuinas (unas 50 por edición) nel R.S. Owens & Company, assitiá en Chicago.[15]
Tras la entervención delos Estaus Uníus ena Segunda Guerra Mundial, las estatuinas entregás entri 1942 i 1945 fuerun hechas con yesu; luegu dela guerra, estas fuerun sustituías polas originalis.
Nombri
[adital | adital cóigu]L'origin del nombri «Óscar» es entavía mu debatíu. Una biografía dela actrís Bette Davis afirma que l'estatuina fue nombrá comu tal en onol al su primel esposu, Oscar Nelson;[16] una delas primeras mencionis dela estatuina comu «el Óscar» se remonta a 1934, nun artículu hechu pola revista TIME sobri la sesta ceremonia d'entrega de premius.[17] En 1932, Walt Disney citó abel agraecíu ala Acaemia pol Óscar que ruchó en dichu añu.[18]
Una versión mu estendía al tentu del nombri dela estatuina tuvu origin en 1931, quandu la secretaria ejecutiva dela Acaemia, Margaret Herrick, vio por primera ves el premiu i hizu una referencia col su «tíu Óscar» (sobrinombri pal su primu Oscar Pierce). El columnista Sidney Skolsky, quien estuvu presenti quandu Margaret Herrick nombró l'estatuina, adotó el nombri nunus delos sus artículus el qual rezaba: «los empleaus an nombrau afetuosamenti la su famosa estatuina comu Óscar».[19]
Finalmenti, en 1939, el premiu fue llamau oficialmenti «Óscar» pola AMPAS. Otra versión al tentu del origin del nombri s'originó con Eleanor Lilleberg, secretaria ejecutiva de Louis B. Mayer, quien al vel l'estatuina esclamó: «¡s'assemeja al rei Óscar II!».
Propiedá delas estatuinas
[adital | adital cóigu]Dendi 1950, las estatuinas fuerun acogías legalmenti pa que ni el ruchaol ni los sus ereerus las puean vendel sin dantis abelas ofrecíu ala Acaemia pol preciu establecíu d'un dólal. Si el ruchaol se niega a acetal dicha disposición, la Acaemia se quea cola estatuina. Las estatuinas del Óscar que nu estuvierun protegías baju esta lei fuerun vendías en subastas púbricas i privás baju sumas superioris a seis cifras.[20] En diziembri de 2011, el Óscar que Orson Welles ruchó por Ciudadano Kane en 1941 fue subastau endispués de que en 2004 los sus ereerus rucharun un litiju legal qu'asseguraba que Welles nu firmó pa devolvel l'estatuina ala Acaemia.[21]
Mientras qu'el Óscar esté baju la propiedá del ruchaol, nu podrá vendel-si nel mercau.[22] El nietu de Michael Todd ententó vendel el su Óscar a un colecionista en 1989, inque la Acaemia acudió a instancias legalis en dondi finalmenti puyu recuperal l'estatuina. A pesal de que, en abondus casus, la venta d'un Óscar se lleva a cabu de horma efetiva nel mercau regulal, abondus delos compraoris decidin devolvel l'estatuina ala Acaemia, en dondi es guardá nel su tesoru.[23]
Categorías
[adital | adital cóigu]Las categorías premiás an sufríu angunus cámbius col passu del tiempu. Ogañu, las más importantis son las siguientis:
Otra categoría, llamá Mejol cini musical original, entavía está en cursu i nu á síu entavía retirá. Nostanti, ebiu al númeru chicu de películas musicalis que se produzin ca añu, esti premiu nu s'á dau más dendi 1984.
Categorías retirás
[adital | adital cóigu]- Mejol diretol assitenti: 1933-1937
- Mejol coreografía: 1935-1937
- Mejoris efetus d'ingeniería: solu en 1928
- Mejol montaji de soníu: 1963-2019
- Mejol banda sonora pa un cini musical o comedia: 1995-1999
- Mejol estoria original: 1928-1956
- Mejol banda sonora adaptá: 1962-1969; 1973
- Mejol cortu a colol: 1936 i 1937
- Mejol cortu - dos rollus: 1936-1956
- Mejol títulu: solu en 1928
- Mejol produción única i de caliá artística: solu en 1928
Categorías propuestias
[adital | adital cóigu]Mejol repartu: rechaçá en 1999, s'entroducirá a partil de 2026
Meoris acrobacias: rechaçá anualmenti dendi 1991 ata 2012
Mejol diseñu de títulu: rechaçá en 1999
Premius especialis
[adital | adital cóigu]Dessistin premius especialis, votaus por comités especialis:
Premiu Juvenil dela Acaemia – entri 1934 i 1960 Premiu Onoríficu o especial – dendi 1928 Premiu Memorial Irving G. Thalberg – dendi 1938 Premiu Jean Hersholt Premiu Gordon E. Sawyer Premiu Oscar por méritus especialis
Críticas
[adital | adital cóigu]Alos premius s'an dirigíu abondas críticas, de parti d'abondus grupus nacionalis i protetoris dela "verdaera arti sétima", que pretendi qu'estus premius están destinaus solu alas grandis producionis americanas, i qu'es premiau más lo comercial qu'el arti. An síu tamién calificaus de racistas ata la ceremonia de 2001, quandu ena categoría de mejol actol fuerun nombraus dos actoris de colol, i ena categoría de mejol actrís una sola actrís de colol, alos que los analistas les daban pocas oportuniais, inque al final l'acaemia entregó sorprendentementi los dos premius al actol de colol Denzel Washington por Día de Taller (Training Day) i respetivamenti ala única actrís de colol nombrá, Halle Berry, por Monster's Ball. Abondus consideran que fue solu una estrategia dela organiçación pa amortigual la polémica racista.
Recordis
[adital | adital cóigu]Pinículas col más trofeus ruchaus
[adital | adital cóigu]- Ben-Hur (11)
- Titanic (11)
- El Señol delos Anillus: El Retornu del Rei (11)
- West Side Story (10)
- Gigi (9)
- L'Últimu Emperaol (9)
- El Pacienti Inglés (9)
- Lo que el vientu se llevó (8)
- D'aquí ala eterniá (8)
- La lei del silenciu (8)
- My Fair Lady (8)
- Cabaret (8)
- Gandhi (8)
- Amadeus (8)
- Slumdog Millionaire (8)
Pinículas col más nominacionis
[adital | adital cóigu]- Eva al esnú (14)
- Titanic (14)
- La La Land (14)
- Lo que el vientu se llevó (13)
- Daqui ala eterniá (13)
- Mary Poppins (13)
- Quién tiini mieu a Virginia Woolf? (13)
- Forrest Gump (13)
- Shakespeare enamorau (13)
- El Señol delos Anillus: La Comuniá del Anillu (13)
- Chicago (13)
- El curiosu casu de Benjamin Button (13)
- La forma del áugua (13)
- Oppenheimer (13)
Recordis de cini
[adital | adital cóigu]En 2003, El Señol delos Anillus: El Retornu del Rei se convirtió nel primel cini fantásticu en ruchal el premiu al Mejol cini. Tamién es el cini col mejol récor perfetu enos Oscar, ruchandu 11 premius d'11 nominacionis.
El cini que á ruchau más premius sin ruchal el premiu al Mejol cini es Cabaret (1972, 8 premius). Fue nombrau al Mejol cini inque perdió a favol del cini El Pairinu.
Dos cinis empantan el récor de más nominacionis (11) sin ruchal nengún premiu: Passu decisivu (1977) i El colol púrpura (1985).
El cini col más nominacionis sin sel nombrau al Mejol cini es Dançai, dançai, malditus (1969), con 9 nominacionis.
El cini col más premius ruchaus sin sel nombrau al Mejol cini es Cautivu del mal (1952, 5 premius).
El primel cini d'animación en sel nombrau al Mejol cini es La Bella i la Bestia (1991). Esti récor fue igualau en 2010, quandu Up fue tamién nombrau al Mejol cini. La Bella i la Bestia i WALL-E tiinin tamién el récor de más nominacionis acumulás por un cini d'animación (6).
Toy Story (1995) es el primel cini d'animación en sel nombrau al Mejol guión original.
Grand Hotel (1932) es el únicu cini en ruchal el premiu al Mejol cini sin sel nombrau a otras categorías.
Rebelión a bordu (1935) es el únicu cini del que salierun 3 nominacionis pala categoría de Mejol actol. Pocu tiempu endispués, l'Acaemia entroduju la categoría de Mejol actol de repartu pa qu'estu nu volviea a passal.
Lo que el vientu se llevó es el cini más largu en ruchal el premiu al Mejol cini, con una duración de 3 oras i 44 minutus.
Francia es el país col más nominacionis al Mejol cini estrangeru (39 nominacionis, 12 premius), mientras qu'Italia es el país col más premius ruchaus n'esta categoría (14 premius de 32 nominacionis).
Recordis d'actoris
[adital | adital cóigu]Spencer Tracy fue el primel actol en ruchal el Oscar dos añus seguíus, por Capitanis corajosus (1937) i Forja d'ombris (1938). Tom Hanks lo consiguió tamién, ruchandu por Philadelphia (1993) i Forrest Gump (1994).
Katharine Hepburn es la actrís col más premius ruchaus (4) i Daniel Day-Lewis, Walter Brennan i Jack Nicholson son los actoris col más premius ruchaus (3).
Bette Davis i Greer Garson son las actrisis col más nominacionis consecutivas por rol prencipal (5).
Meryl Streep es la actrís col más nominacionis acumulás (19) i Jack Nicholson es el actol col más nominacionis (12).
Peter O'Toole tiini el récor de más nominacionis (8) sin ruchal un premiu competitivu. Recibió el premiu d'onol en 2002 por toa la su carrera artística.
Otrus recordis
[adital | adital cóigu]Walt Disney tiini el récor polas más nominacionis, premius ruchaus i premius ruchaus nun añu por una pressona (22 trofeus competitivus, 4 premius d'onol, 59 de nominacionis i 4 premius ruchaus en 1954).
Con 49 de nominacionis, el compositol John Williams tiini el récor polas más nominacionis por una pressona viva.
El compositol Alan Menken tiini el récor polos más premius competitivus (sin encluil los premius onoríficus) ruchaus por una pressona viva (8 trofeus).
El compositol Victor Young tiini el récor polas más nominacionis dantis de ruchal el primel trofeu (21).
El sonidista Kevin O'Connell tiini el récor polas más nominacionis sin ruchal nengún premiu (20).
Las 35 nominacionis d'Edith Head la hazin la mujel más nombrá dela estoria.
L'editol de soníu Mark Berger tiini el mejol récor perfetu enos Premius Oscar, ruchandu quatru premius de quatru nominacionis. Ruchó por Mejol mestura de soníu pol su trebaju enos cinis Apocalypse Now, Elegíus pala gloria, Amadeus i El Pacienti Inglés.
Pala categoría de Mejol diretol, John Ford tiini el récor colos más trofeus ruchaus (4 premius de 5 nominacionis), mientras que William Wyler tiini el récor polas más nominacionis (12 nominacionis, 3 premius ruchaus).
La pressona más nueva qu'á ruchau un premiu Oscar es Shirley Temple (6 añus).
Marlon Brando i Robert De Niro son los únicus actoris qu'an ruchau el Oscar pola interpretación del mesmu pressonaji. Marlon Brando ruchó pola interpretación de Vito Corleone en El Pairinu (1973), mientras que Robert de Niro ruchó por rol secundariu tamién pola interpretación de Vito Corleone en El Pairinu: Parti II (1974).
Michael Curtiz i Steven Soderbergh son los únicus que recibierun dos nominacionis pa Mejol diretol nel mesmu añu.
John Ford, Joseph L. Mankiewicz i Alejandro González Iñárritu son los únicus diretoris que consiguierun ruchal el premiu pa Mejol diretol dos añus seguíus.
David O. Selznick es el únicu produtor que recibió el premiu al Mejol cini dos añus seguíus.
Christopher Plummer es el actol de más edá en ruchal el Premiu Oscar, teniendu 82 añus quandu ruchó el premiu al Mejol actol de repartu pol cini Beginners (2010).
Jessica Tandy es la actrís de más edá en ruchal el Premiu Oscar, teniendu 80 añus quandu ruchó el premiu ala Mejol actrís pol cini Passeandu a Miss Daisy (1989).
Gloria Stuart es la pressona de más edá nombrá, teniendu 87 añus quandu fue nombrá pala categoría de Mejol actrís de repartu pol cini Titanic (1997).
Guipal tamién
[adital | adital cóigu]Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ url = http://www.oscars.org/aboutacademyawards/index.html |title = About the Academy Awards |publisher=Academy of Motion Picture Arts and Sciences |accessdate = 13 April 2007 |archiveurl = https://web.archive.org/web/20070407234926/http://www.oscars.org/aboutacademyawards/index.html |archivedate = 7 April 2007
- ↑ url=http://www.ew.com/ew/article/0,,273341,00.html | title=The Birth of Oscar | first=Andrew | last=Essex | work=Entertainment Weekly | date=14 May 1999 | accessdate=2 March 2011| archiveurl=https://web.archive.org/web/20131111215005/http://www.ew.com/ew/article/0,,273341,00.html | archivedate=2013-11-11
- ↑ url=http://www.thewrap.com/ampas-drops-85th-academy-awards-now-its-just-oscars-78211/ |title=AMPAS Drops '85th Academy Awards' - Now It's Just 'The Oscars' |last= |first= |date=19 February 2013 |work=TheWrap |access-date=2017-04-09 |dead-url=no |language=en-US |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160803081821/http://www.thewrap.com/ampas-drops-85th-academy-awards-now-its-just-oscars-78211/ |archivedate=3 august 2016
- ↑ Prantilla:En icon url=http://www.lamag.com/askchris/meet-george-stanley-sculptor-of-the-academy-award/%7Ctitle=Meet George Stanley, Sculptor of the Academy Award|last1=Nichols|first1=Chris|accessdate=6 November 2017|publisher=Los Angeles Magazine|date=25 February 2016
- ↑ url=http://www.oscars.org/aboutacademyawards/index.html%7Ctitle=About the Academy Awards|publisher=Academy of Motion Picture Arts and Sciences|accessdate=13 April 2007|archiveurl=https://web.archive.org/web/20070407234926/http://www.oscars.org/aboutacademyawards/index.html%7Carchivedate=7 April 2007
- ↑ url=http://www.ew.com/ew/article/0,,273341,00.html |title=The Birth of Oscar |first=Andrew |last=Essex |work=Entertainment Weekly |date=14 May 1999 |accessdate=2 March 2011 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20131111215005/http://www.ew.com/ew/article/0%2C%2C273341%2C00.html |archivedate=11 November 2013 |deadurl=yes
- ↑ title=History of the Academy Awards|url=http://www.oscars.org/awards/academyawards/about/history.html%7Cpublisher=Academy of Motion Picture Arts and Sciences|accessdate=13 January 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20141001044317/https://www.oscars.org/awards/academyawards/about/history.html%7Carchivedate=2014-10-01%7Cdead-url=yes
- ↑ title=THE OSCARS - FEB 24TH 2013|url=http://www.platinumagencygroup.co.uk/#!los-angeles/c1drk%7Cwebsite=platinumagencygroup.co.uk%7Caccessdate=2 December 2014
- ↑ url=http://blogs.independent.co.uk/2013/01/04/the-oscars-films-possibly-in-line-for-cinemas-most-prestigious-award/%7C title=The Oscars: Films possibly in line for cinema’s most prestigious award| newspaper=Blogs.independent.co.uk| date=| author=| accessdate=12 iunie 2015| archive-date=2013-12-02| archive-url=https://web.archive.org/web/20131202222307/http://blogs.independent.co.uk/2013/01/04/the-oscars-films-possibly-in-line-for-cinemas-most-prestigious-award/%7C dead-url=yes
- ↑ url=http://www.evz.ro/ce-a-fost-si-ce-a-ajuns-unchiul-oscar-968477.html%7C title=Ce a fost și ce a ajuns “unchiul Oscar”| newspaper=Evenimentul zilei| date= 28 februarie 2012| author=Roxana Roseti| accessdate=12 iunie 2015
- ↑ nume=Levy|prenume=Emanuel|an=2004|titlu=Totul despre Oscar : Istoria şi politica decernării premiilor Academiei de Arte şi Ştiinţe Cinematografice|pagină=45|editură=ALLFA
- ↑ url=http://www.oscars.org/awards/academyawards/about/history.html%7Ctitle=History of the Academy Awards|work=Academy of Motion Picture Arts and Sciences|archiveurl=https://web.archive.org/web/20141001044317/https://www.oscars.org/awards/academyawards/about/history.html%7Carchivedate=2014-10-01%7Caccessdate=2015-06-12%7Cdead-url=yes
- ↑ breve historia de los Óscar
- ↑ breve historia de los Óscar
- ↑ url=http://www.oscars.com/legacy/?pn=statuette&page=2 |título=Manufacturing, Shipping and Repairs |fechaacceso=1 de agosto de 2012 |editorial=oscars.org |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070927134712/http://www.oscars.com/legacy/?pn=statuette&page=2 |fechaarchivo=27 de septiembre de 2007
- ↑ url=http://www.imdb.com/name/nm0000012/bio |título=Bette Davis' Biography |fechaacceso=1 de agosto de 2012 |editorial=IMDb |idioma=inglés
- ↑ url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,747239,00.html |título=Cinema: Oscars |fechaacceso=1 de agosto de 2012 |editorial=TIME.com |idioma=inglés |fechaarchivo=13 de agosto de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130813182253/http://www.time.com/time/magazine/article/0%2C9171%2C747239%2C00.html |deadurl=yes
- ↑ url=http://d23.disney.go.com/news/2010/03/oscar-winning-walt/ |título=Oscar®-Winning Walt |fechaacceso=1 de agosto de 2012 |autor=Jim Fanning |editorial=disney.go.com |idioma=inglés
- ↑ Levy, Emanuel (2003) All About Oscar: The History and Politics of the Academy Awards. Editorial Continuum, Nueva York. ISBN 0-8264-1452-4
- ↑ Levy, Emanuel (2003) All About Oscar: The History and Politics of the Academy Awards. Editorial Continuum, Nueva York. ISBN 0-8264-1452-4
- ↑ url=http://articles.cnn.com/2011-12-12/entertainment/showbiz_orson-welles-oscar_1_beatrice-welles-citizen-kane-herman-j-mankiewicz?_s=PM:SHOWBIZ |título=Orson Welles' 'Citizen Kane' Oscar for sale |fechaacceso=1 de agosto de 2012 |autor=Alan Duke |fecha=12 de diciembre de 2011 |editorial=CNN |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120120175125/http://articles.cnn.com/2011-12-12/entertainment/showbiz_orson-welles-oscar_1_beatrice-welles-citizen-kane-herman-j-mankiewicz?_s=PM:SHOWBIZ |fechaarchivo=20 de enero de 2012
- ↑ url=http://www.forbes.com/2005/02/28/cx_lr_0228oscarsales.html |título=Psst! Wanna Buy An Oscar? |fechaacceso=1 de agosto de 2012 |autor=Lacey Rose |fecha=28 de febrero de 2005 |editorial=Forbes.com |idioma=inglés
- ↑ Levy, Emanuel (2003) All About Oscar: The History and Politics of the Academy Awards. Editorial Continuum, Nueva York. ISBN 0-8264-1452-4