Provincia d'Albaceti

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Província d'Albaceti)
Província d'Albaceti
Escú d'Albaceti Bandera e Ciá Rial
País España
Comunidá Utónoma Castilla-La Mancha
Capital Albaceti
Lengua oficial Castellanu
Puebración 386 464 ab. (2022)
Superficii 14 926 km² (0,84 %)
Densidá 26,13 ab/km²
Gentiliciu albaceteñu
Códigu postal 02...
Página web [1]

Albaceti es una província española assitiá nel suresti dela península ibérica, ena comunidá autónoma de Castilla-La Mancha, con capital ena ciá d'Albaceti. Con una superficii de 14 926 km²,[1] raya al esti con Valencia i Alicanti, al sul con Murcia i Graná, al oesti con Ciá Real i Jaén i al norti con Cuenca. Cuenta con una puebración de 386 464 abitantis (2021), con más de la metá della nel área metropolitana d'Albaceti.

La provincia s'encuentra repartía en 87 monicipius i 7 partius judicialis, contandu con várias áreas protegias, entre las que sobresalin el parqui natural delas Lagunas de Ruidera, o el parqui natural delos Calaris del Mundo i dela Sima.

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

El territoriu que acupa ogañu la provincia d'Albaceti á estau abitau dendi tiempos remotus, como atestiguan las pinturas rupestris dela Cueva del Niño o la Cueva dela Vieja. En época prerromana, los territorius dela actual provincia d'Albaceti hormaban parti dela Carpetania i Celtiberia, de ascrición celtíbera, i delas Contestania, Bastetania i Oretania ibéricas; munchus delos yacimientus más nombraus i representativus dangunas destas colturas s'an descobiertu nestas tierras albaceteñas. N'época romana destacan ciais comu Libisosa, i duranti los visigous tamién dexistierun emportantis enclavis comu el Tolmu de Minateda.

La época musulmana rompió los territorius dela província en diferentis çonas de influência, surcandu tola çona de numerosas alquerias, castillus i atalayas, que col processu dela Reconquista huerun conformandu emportantis praças, comu el estensu Alfoz d'Alcaraz al amparu delos sus próprius Fueros o endispués ya nel sigru XV, el concexu de Villarrobleu, que ocupun grandis estensionis que rebasun los límitis dela atual provincia d'Albaceti, destacandu emportantis batallas pola exemonia nestus territorius.

El 25 de abril de 1707, i dentru del conflitu internacional dela guerra de sucesión española tuvu lugal la batalla d'Almansa en las inmediaciones desta localiá albaceteña, una delas más emportantis dela estória de España que arremató con el trinfu de Celipi V comu aopreaol a la corona, instaurandu nel Estau la monarquia borbónica.

En 1822 se creó la brevi provincia deLa Mancha Alta, componiéndola municipius delas provincias de La Mancha, Cuenca i del Reinu de Múrcia. L'enti, con capital en Chinchilla (mui cercana a la ciudad d'Albaceti), hue la basi sobre la que se creó en 1833 l'atual província d'Albaceti según los dictaus de Javier de Burgos, hiziendu algún câmbio territorial comu la salia de Villena en 1836, la entrá de Villarrobledo en 1846 i la salia de Requena en 1851.

Endispués dela aprobación dela Constitución en 1978, la província d'Albaceti s'integró ena comuniá autónoma de Castilla-La Mancha por mé de su Estatutu d'Autonomía aprobau en 1982.

Toponimia[Edital | Editá'l códigu]

Como es corrienti ena mayol parti d'España, la província á tomau el su nombri de la su capital, la ciá d'Albaceti. Por ellu comparti con ella sus gentilicius oficialis, albaceteñu/a i albacetense, en alusión al antiguu topónimo que deriva del dominio andalusí dela zona, habiendu siu llamá la ciá d'Albaceti nun prencipiu comu البسيط Al-Basit, en árabi que se traduci comu «la llanura» o «el chanu» n'alusión ala planicie que carateriça la geografía del lugal.[2]

Referências[Edital | Editá'l códigu]

  1. «Instituto Nacional de Estadística. (National Statistics Institute)». Archivado desde el original el 4 de marzo de 2016. Consultado el 2009. 
  2. «Sobre la etimología de Albacete». Juan Antonio Pacheco Paniagua. Archivado desde el original el 7 de abril de 2010. Consultado el 18 de mayo de 2012.