Provença
| Provença | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||||
|
| ||||
| ||||
|
Ubicación de Provença | ||||
| Coordenadas | 44°N 6°E / 44, 6 | |||
| Entidad | Región geográfica, Región coltural, Región histórica y Región de Occitania | |||
| • País | Prantilla:Geodatos Fráncia | |||
La Provença (francés: Provence, occitanu: Provença / Prouvènço) es una región estórica i coltural de Francia, tamién una antigua província nel suresti del país que s’estiendi dendi la orilla gacha del Ródanu inferiol al oesti, ata la raya con Itália, al esti, i raya al sul col mari Mediterráneu. La Provenza es agora parti dela región de Provenza-Alpis-Costa Azul,[1] i correspondi a los departamentus de Alpis d’Alta Provenza, Boca del Ródanu, Var i parti de Vauclusa, Alpis Marítimus i Drôme.
Toponimia
[adital | adital cóigu]La Provença debi el su nombri a la época del runchiu romanu, tras la primera conquista dela Galia Transalpina (entri el 58 i el 51 a. C.) quandu quea integrá ala provincia romana cuya capital es Narbona, la Galia Narbonensi. Assin, Júliu César duranti la guerra delas Galias diz pasal de Provincia a Narbonensis nel momentu en que traviesa el Ródanu, lo que esplíca que a partil dessi momentu sólus las tierras assitiás al esti del ríu serán llamás Provincia.
Estoria
[adital | adital cóigu]Edá Antigua
[adital | adital cóigu]Colonizá ya polos griegus, Marsella hue una colonia focensi establecía en tornu al añu 600 a. C., la región hue la primera conquista romana hueraparti dela península itálica (Narbona la su capital fue hunda en 118 a. C.), razón pola qual se la denominó Provincia Nostra o, simplimenti, Provincia d'ondi deriva el su nombri atual.
Edá Media
[adital | adital cóigu]Fue dominá succesivamenti por vários puebrus germánicus comu los ostrogodus, los burgundius i los francus. Nel añu 879 d. C. el área fue incorporá comu Reinu de Provença, a vezis llamáu de Baxa Borgoña, pol emperador carolinxiu del Sacru Imperiu Lotariu I ena figura del su iju Carlos de Provença, i nel sigru X al Reinu de Arlés.
A prencipius del sigru XII fue sometía ala hurisdición delos condis de Barcelona, fue perdía ala muerti de Ramón Berenguer III de Provença i recuperá en 1166 pala Corona de Aragón ena pressona de Alfonsu II el Castu.[2] Duranti el gobiernu de Pedru II d'Aragón (1177-1213) se viu afetá pola cruzá promovía pol papa Inocencio III contra los albigensis (Cátarus).
Posteriormenti perdió tola autonomía, quedandu sometía ala Casa de Anjou que goberná el territóriu dendi 1245 ata 1482, quandu la región cayó baxu el dominiu del rei Luis XI de Francia, siendu anexioná en 1486.
Edá Contemporánea
[adital | adital cóigu]La región de Provença tuvo rangu províncial ata la Revolución francesa, momentu nel que s’impusu la disolución delas sus institucionis províncialis i fue dividía entri vários departamentus francesis. Ena atualidá el su territóriu forma parti dela región alministrativa de Provenza-Alpis-Costa Azul.
Situación geográfica
[adital | adital cóigu]S’estiendi al esti del ríu Ródanu ata la ciá de Antibes, comprendi los atualis departamentus de Alpis d’Alta Provenza, Var, Boca del Ródanu i partis delos departamentus de Vauclusa i Alpis Marítimus. Provença raya al esti col Condau de Niza del cual es asepará pol ríu Var qu'es la su raya natural, al sul col mari Mediterráneu, al oesti col Ródanu i al norti col monti Ventoux, las montañas de Lure i el cursu altu del ríu Duranza.
Economía
[adital | adital cóigu]El territóriu tieni abondus campus de espliegu, viñas, gûertus i arbolás de oliveras i moreras. A lo largu dela costa s’alluga la Riviera francesa i los puertus de Marsella i Tolón.
Coltura
[adital | adital cóigu]Los atualis abitantis de Provença conservan la su propia luenga, el provenzal.
La Señal Real d'Aragón apaici en Provença nuna monea de Ramón Berenguer V de Provença (1209-1245), biembru dela Casa d'Aragón pol sel el nietu d'Alfonsu II d'Aragón. Ata meyaus del reinau de Haimé I d'Aragón (azia 1250) l'emblema eráldicu delos palus de gules en campu d'oru era esclusivamenti familiar.[3]
Referencias
[adital | adital cóigu]UBIETO ARTETA, Antonio, «El Condau de Provenza», Creación i desenvolvimientu dela Corona de Aragón, Zaragoza, Anubar (Estoria de Aragón), 1987, págs. 233-241. ISBN 84-7013-227-X.
- ↑ https://www.britannica.com/place/Provence-region-France «Provence» Encyclopædia Britannica
- ↑ Ubieto (1987), pág. 240.
- ↑ «Palus de Aragón» Gran Enciclopedia Aragonesa