Provincia de Trugillu (España)
| Trujillo | |
|---|---|
| Provincia desaparecía | |
| Era | Edad Moerna |
| Capital | Trujillu |
| Aconticimientu d'aniciu | Censu de Pecherus de Carlos I |
| Añu d'enceti | 1528 |
| Añu final | 1653 |
| Aconticimientu final | Creación dela Provincia d'Estremadura |
| Predecesora | |
| Sucessora | |
| Idioma | Castellanu medieval |
| Biembru de | Corona de Castella, España |
Trugillu fue una província dela Corona de Castilla i endispués d’España que se crió en 1528 i se mantuvu como parti integranti dela Estremaúra castellana ata 1653.
Dendi 1528, Trugillu fue la única capital del territóriu, contandu segundun el Censu de Pecherus de Carlos I, con 48.789 vecinus pecherus (el 6,75 % dela puebración dela Corona de Castilla).[1] En 1591 el Censu delos Millonis reconoci la província de Trugillu como una delas províncias d’España, ala que pertenecían la mayoria de localidais dela atual Estremaúra; lo demás estavan ena Província de Salamanca i ena Província de Lión dela Ordin de Santiagu.[2] Esta província no contava con derechu a votu enas Cortis de Castilla, dependiendu a nivel almenistrativu dela de Salamanca.[3] ata 1653. Essu añu las ciais de Prasencia, Badajós, Méria i Trugillu i las villas de Caçris i Alcántara, por iniciativa de Praséncia se unun pa mercal unu delos dos votus disponiblis enas Cortis de Castilla pol valol de 80.000 ducaos i recompral el votu qu'anteriomenti abia teniu essa ciá enas cortis de Castilla.[4] Assin, las localidais dela província de Trugillu, alas que endispués se unun otras, algunas dela Província de Lión dela Ordin de Santiagu obtuvun representación enas Cortis, turnandu-si pessonas delas deferentis ciais nel cargu.[5][6]
En 1810 los envasoris francesis devidun la província brevi enas prefeturas de Caçris i Méria, antecedentis delas atualis províncias. En 1822 se prouxu la devisión definitiva en província de Caçris i província de Badajós.
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ Censu de Pecherus de Carlos I, Tomu II (1528) Disponibri en PDF (INE)
- ↑ SÁNCHEZ ARROYO, Fernando: Estructura político-institucional de Extremadura (1808-1874). Revista de Estudios Extremeños, 2013, Tomu LXIX, Númeru I, pp. 141-206
- ↑ SÁNCHEZ ARROYO, Fernando: Estructura político-institucional de Extremadura (1808-1874). Revista de Estudios Extremeños, 2013, Tomu LXIX, Númeru I, pp. 141-206
- ↑ CLEMENTE CAMPOS, María Belén: La adquisición del privilegio de voto por la "provincia" de Extremadura. Notas para el estudio de las Cortes de Castilla en la Edad Moderna. (1993)
- ↑ CLEMENTE CAMPOS, María Belén: La adquisición del privilegio de voto por la "provincia" de Extremadura. Notas para el estudio de las Cortes de Castilla en la Edad Moderna. (1993)
- ↑ SÁNCHEZ ARROYO, Fernando: Estructura político-institucional de Extremadura (1808-1874). Revista de Estudios Extremeños, 2013, Tomu LXIX, Númeru I, pp. 141-206