Ir al contenido

Reikiavik

Reikiavik
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Reikiavik
Coordenadas 64°08′51″N 21°56′06″O / 64.1475, -21.935
Entidad Ciá, Gran cidá, Asentamiento portuario, Capital nacional, Capital y Ciudad más grande
 País Prantilla:Geodatos Islándia
Superficii  
 • Total 244 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 8 m s. n. m.
Puebración (1 de heneru de 2025)  
 • Total 138772 hab.
 Densidá 568,74 hab/km²
Huso horario UTC±00:00
Código postal 101–155
Prefijo telefónico 5
y http://www.rvk.is Sitio web oficial

Reikiavik[1] (n’islandés: Reykjavík Prantilla:Audio, «bahía humeanti»)[2] oficialmenti Reykjavíkurborg, «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’Islandia. Assitiá al sul dela bahía Faxaflói, nuna çona ondi abondan los géiseris, la so latitú es de 64°08′N, mui cerquina del Circulu polar árticu, lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.[3] Duranti el inviernu namás recibi quatru oras diarias de luz solar i duranti el vranu las nochis son tan claras comu'l día.

La su puebración es de 121 960 abitantis (2015),[4] un terciu dela del país. El distritu dela capital alcança los 212 120 abitantis.[4] Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.[5][6][7]

Assentamientu

[adital | adital cóigu]
Pintura d’Ingólfur Arnarson nel momentu qu’estableci la ciá.

Creye-si qu’ena çona de Reikiavik se fundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por Ingólfur Arnarson alreol de 870, sigún se registra nel Landnámabók (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas huentis termalis, la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’islandés significa «bahía dela humacacheira».[2]

Endustrialización

[adital | adital cóigu]

Reikiavik no es mentá en denguna huenti medieval sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio escomiençu la endustrialización i, polo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de Dinamarca apoyun revesinus duna endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el rei de Dinamarca donó l'estau de Reikiavik ala Corporación Innréttingar; el nombri vien del danés (indretninger) que significa «emprendeol».

Ena década de 1750 se costruyun varias casas p'albergal algodón, endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela su dessistencia duranti varias décaas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la pesca, la estración del sulfuru, l' agricultura i la costrución de barcus.

Movimientus del comerciu

[adital | adital cóigu]

En 1786 el assentamientu de 302 abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so monopoliu comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi.

Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el libri comerciu empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis.

Declaración comu capital d’Islandia

[adital | adital cóigu]

El movimientu nacionalista rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá.

En 1845, el Alþingi, l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en Þingvellir, la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia.

Reikiavik en 1860.

En 1874 Islandia recibió la so primera Costitución i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis legislativus limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el poder executivu a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del primer ministru en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca.

Ocupación i criación dela Repúbrica

[adital | adital cóigu]

Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el bacallau el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la Gran Depressión golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia.

Reikiavik enos añus 1930

Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación aliá se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena política neutral adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela Segunda Guerra Mundial, los soldaus británicus i posteriormenti estaunidensis costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá.

Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el Aeropuertu de Reikiavik, qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el Aeropuertu Entarnacional de Keflavík, a unus 50 km dela capital.

El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el presidenti Sveinn Björnsson fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés.

Crecimientu dela posguerra

[adital | adital cóigu]
Reikiavik enos añus 1970.

Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá prencipalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela agricultura que redujun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia.

El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius.

En 1972, Reikiavik fue sé del campeonatu mundial d’axedrez enti Bobby Fischer i Boris Spassky.

Dela década de 1980 ata el sigru XXI

[adital | adital cóigu]
Lagu Tjörnin nel centru dela ciá.

Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela cumbri enti Ronald Reagan i Mijaíl Gorbachov, remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La desregulación del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la tecnología dela información son los principalis empleeoris dela ciá.

Reikiavik es el principal centru dela literatura i dela música d’Islandia, i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris Halldór Laxness i Arnaldur Indriðason, la cantanti Björk i la banda de rock Sigur Rós.

La ciá fue el epicentru delas protestas dela crisis financiera de 2008 i 2009. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus Landsbanki, Glitnir i el Kaupthing.

Geografía

[adital | adital cóigu]

Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’Islandia, ena bahía Faxaflói. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de penínsulas, ensenaas, estrechus i pequeñas islas. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península Seltjarnarnes, peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península.

Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu.

Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el Elliðaá, que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti Esja, con 914 m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de Kjalarnes, separau del restu dela ciá pol fiordu Kollafjörður.

Prantilla:Wide image

Demografía

[adital | adital cóigu]
Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de Miðborg.
Casas típicas islandesas del centru de Reikiavik.

La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119 848 abitantis, delos qualis 58 762 eran hombris i 58 959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201 585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60 % dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20 000 abitantis.

La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9 % de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.[4] Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.[8]

L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de Alftanes (2361 abitantis), Garðabær (9913), Hafnarfjörður (24 839), Kópavogur (28 561), Mosfellsbær (8147) i Seltjarnarnes (4428).

Puebración estórica

[adital | adital cóigu]
Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.
AñuPuebración ciáPuebración aria metropolitana
1801 600
1860 1450
1901 6321 8221
1910 11 449 14 534
1920 17 450 21 347
1930 28 052 33 867
1940 38 308 43 483
1950 55 980 64 813
1960 72 407 88 315
1970 81 693 106 152
1980 83 766 121 698
1985 89 868
1990 97 569 145 980
1995 104 258
2000 110 852 175 000
2005 114 800 187 105
2006 115 420 191 612
2007 117 721 196 161
2008 119 848 201 585
2011 119 108 202 341
Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.

Distritus dela ciá

[adital | adital cóigu]

A continuación se listan los diez distritus dela ciá:

  1. Vesturbær
  2. Miðborg
  3. Hlíðar
  4. Laugardalur
  5. Háaleiti
  6. Breiðholt
  7. Árbær
  8. Grafarvogur
  9. Kjalarnes
  10. Grafarholt og Úlfarsárdalur

Economía

[adital | adital cóigu]

Reikiavik es el centru económicu de toa Islandia ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos paísis desenvolvíus, tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética.

Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos paísis nórdicus.

Principalis empresas

[adital | adital cóigu]

Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus CCP Games, l’aerolínea Icelandair, la cadena radial Ríkisútvarpið i la empresa d’ingeniería biomédica Össur. Prantilla:Vt

Prantilla:Climate chart

Pessi ala so latitú tien un climi oceánicu subpolar gracias ala cálida corrienti del Atlánticu Norti. En general, Islandia i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’Urasia, productu dela contaminación atmosférica, i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas islas de calol urbanas, no tien la típica deriva productu dela urbanización.

Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15 °C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela corrienti del Golfu. Tien un climi oceánicu subpolar (Köppen: Cfc), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13 °C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20 °C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148.

Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,[9] comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu Glasgow, n’Escocia. La temperatura más baxa fue de –28,5 °C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20 °C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7 °C i se registró el 4 de júliu de 2015.

Prantilla:Clima

Alministración

[adital | adital cóigu]

D’acuerdu cola Lei 45/1998 la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.[10] El Conseju Monicipal está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del alcaldi dela ciá.

Transporti

[adital | adital cóigu]

Carreteras

[adital | adital cóigu]
Autobús públicu dela ciá.

Islandia tien una delas tasas d’automóbilis per cápita más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)[11] pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis.

Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu Strætó bs. La Hringvegur que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’Islandia.

La ciá tien dos puertus marítimus, el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el puertu de Sundahöfn assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’Islandia i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris.

Ferrocarrilis

[adital | adital cóigu]

Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’Islandia, no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu.

Aeropuertus

[adital | adital cóigu]

El Aeropuertu de Reikiavik que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a Groenlandia o Islas Feroe i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el Aeropuertu Entarnacional de Keflavík que se topa assitiau a 50 km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu París o Madrid que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu.

Educación

[adital | adital cóigu]

Los centrus d’educación superior dela ciá son:

NuversidáHundauraNombri n’islandésTipu
Nuversidá d’Islandia1911Háskóli ÍslandsPública
Nuversidá de Reikiavik1998Háskólinn í ReykjavíkPrivá
Academia d’Artis d’Islandia1998Listaháskóli ÍslandsPrivá

Desportis

[adital | adital cóigu]
Recibimientu en Reikiavik dela Seleción Nacional de Balonmanu, subcampeona enas Olimpiaas de Pequín.

Los deaportis más popularis son el fúmbol i el balonmanu qu’acaparan más del 75 % d’aficionaus al desporti. En fúmbol, los prencipalis equipus dela ciá i del país son el KR Reykjavík i el Valur Reykjavík. En balonmanu destaca la Seleción de balonmanu d’Islandia, que tien la su sé ena ciá i que enos Juegus Olímpicus de Pequín 2008 fue subcampeona olímpica.

L'estadiu Laugardalsvöllur que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala seleción nacional de fútbol i al Knattspyrnufélagið Fram s'atopa localiçau ena ciá.

Lugaris d’interés

[adital | adital cóigu]
Ilesia Libri de Reikiavik.

Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de desportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processaoras de pescau.

Los edificius más emportantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de Miðborg, entri el puertu i el lagu Tjörnin. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás duna estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos otelis d’estudiantis, el Museyu Nacional d’Islandia i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés Alvar Aalto). Á abondas ilesias antiguas i nuevas, entri la vieja catedral cerquina del Parlamentu i la altíssima nueva Hallgrímskirkja. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu Harpa.

El Museyu Folclóricu d’Arbaer, nunu delos suburbius del esti, exibi viexas casas de Reikiavik reconstruías nel su estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de turba i pastu. Unu delos mejoris ríus de salmonis corri a traviés del setol esti dela capital. Cabi destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, Hortus Botanicus Reykjavicensis que es el más grandi de quantus dessistin n’Islandia.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Prantilla:Cita DPD
  2. 1 2 https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik. Falta el |título= (ayuda)
  3. «Most northerly capital city». Consultado el 29 de enero de 2026.
  4. 1 2 3 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas "hi"
  5. Yunlong, Sun (23 de diciembre de 2007). «Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries». Xinhua News Agency. Archivado desde el original el 4 de marzo de 2016. Consultado el 12 de julio de 2014.
  6. «15 Green Cities». Grist. 20 de julio de 2007. Consultado el 12 de julio de 2014.
  7. «Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards». TRAVELIO.net. 12 de julio de 2014. Archivado desde el original el 21 de febrero de 2014. Consultado el 12 de julio de 2014.
  8. «Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr». visir.is. Consultado el 12 de julio de 2014.
  9. «The weather in Iceland 2010» (en inglés). Icelandic Met Office. 21 de enero de 2011. Consultado el 29 de junio de 2013.
  10. «1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög». Althingi.is. Consultado el 8 de julio de 2009.
  11. «Motor vehicles (most recent) by country». United Nations World Statistics Pocketbook. NationMaster.com. Consultado el 12 de julio de 2014.

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]