Reinu Uníu

Dendi Güiquipeya
Reinu de Gran Bretaña i Irlanda del Norti
Bandera del Réinu Uniu
Situacion del Réinu Uniu
Luenga oficial ingrés
Capital Londri
Rei Carlus III
Primel Menistru Rishi Sunak
cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 78ª
244.825 km²
1,34%
Puebración
 - Total (2016)
 - Densiá
Puestu 22º
65.110.000
255 ab/km²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Posición 5ª
2.373.685 millonis e US$
39.213 US$
Moeda Libra inglesa
Inu God Save the Queen
Domeñu Internet .uk
Cóigu telefónicu +44
Biembru de: ONU, OTAN, OCDE, OSCE,Commonwealth, G-8

El Reinu Uníu de Gran Bretaña i Irlanda del Norti, mas conociu por Reinu Uníu, es un estau insulal nel norti d'Uropa qu'está holmau polas nacionis constituyentis d'Ingalaterra, Escocia, Galis (ena isla de Gran Bretaña) i Irlanda del Norti (ena isla d'Irlanda), hiziendu arrayu cona Repúbrica d'Irlanda. Al sul del país s'assítia el Canal de la Mancha, andi bicha l'Urotuni, que conparti con Francia.

Geografia[Edital | Editá'l códigu]

Imagin de las islas Británicas
Ben Nevis

La mayol parti el Reinu Uníu consisti en terrenus endulaus i es mas montañosu al norti. La raya devisória entre las crassis terrenu, generalmenti, se llama línia Tees-Exe.

Galis es en general montañosu, con el su picu mas cimeru el Snowdon, qu'está a 1.085 metros d'altitú. Al norti del territóriu prencipal, s'assítia la isla de Anglesey. La su capital i mayol ciá es Cardiff, assitiá al sul del país.

La geografia d'Escócia es variá, con tierras bajeras nel sul i nel esti i tierras altas nel norti i nel oesti, encluyendu el Ben Nevis, qu'es la montaña más alta el pais, con 1.343 m. Essistin muchus braçus de mari, luengus i hondus, los firths i los lochs. Escócia tamien inclui una tupa d'islas a lo largu de las sus costas norti i oesti, en especial las Ébridas, las Órcadas i las Shetland. Las ciais prencipalis son Edimburgu (capital), Glasgow i Aberdeen.

L'Irlanda del Norti constitui la parti noresti d'Irlanda; está en general conhormá de colinas. Las ciais prencipalis son Belfast i Derry.

Se barrunta qu'el Reinu Uníu enclui cerca de 1.098 islas, angunas naturalis i algotras hechas pol ombri, los Cranoggs, hechas ena antigueá con pieras i maera a las qualis se huerun juntandu detritus naturalis con el tiempu.

Climi[Edital | Editá'l códigu]

El climi el país es atemperau polos cheirus que prevalecin sobri la corrienti el Alánticu Norti. Enfruenciau pola corrienti el Golfu tamien hucheá The Gulf Stream. Mas de la metá de los dias está nubrau. El climi británicu tien muchas demuacionis i se puei passal dun dia friu i lluviosu a un dia soleau en unas oras namás, polo que es güena idea lleval siempri un chambergu i un inpermeabri.

Organizacion políticu-almenistrativa[Edital | Editá'l códigu]

Paláciu de Westminster

La capital el Réinu Uniu de Gran Bretaña i Irlanda del Norti (United kingdom of Great Britain and Northern Ireland, en ingrés) es Londri (14.945.000 ab). S'alcuentra partiu en quatru territórius, regionis o tamien llamaus "paisis costituyentis": Ingalaterra, Escócia, Galis i Irlanda del Norti, siendu la capital el estau tamien la d'Ingalaterra. Las otras regionis tienin assitiás las sus capitalis en Edimburgu, Cardiff i Belfast respetivamenti. Toas tienin una cierta autonomia, siendu mayol ésta nel territóriu del norti d'Irlanda.

Estória[Edital | Editá'l códigu]

Catedral e Canterbury

Escócia i Ingalaterra án essistiu comu entiais desapartás enque unificás dende el sigru X. Galis baju control ingrés dende l'Estatutu de Rhunddlan en 1284 se hizu parti del Réinu d'Ingalaterra pola Acta d'Union de 1536. Con l'Acta d'Union de 1707, los réinus desapartaus d'Ingalaterra i Escócia, uviendu conpartiu el mesmu monarca dende 1603, concordarun una union premanenti comu el Réinu Uniu de Gran Bretaña. Estu ocurrió en un tiempu quandu Escócia estava ena ruina económica.

L'Act of Union (Acta d'Union nombri original n'inglés) de 1800 uñió el réinu de Gran Bretaña con el réinu d'Irlanda, que via caiu gradualmenti baju control británicu entre 1169 i 1691, pa hormal el Réinu Uniu de Gran Bretaña i Irlanda. Ésta tamien hue una decision inpopulal, llevandu-se a cabu justu endespues de la infructuosa Rebelion de los Irlandesis Unius de 1798. L'ocasion ligia pa esta union, quandu se temió una intervencion o invasion napoleónica, hue devia predominantementi a pobremas de segurança.

En 1922, tras amargas luchis que hazin ecu ena ogañu corrienti política, el Tratau anglu-irlandés partió Irlanda nel Estau Libri Irlandés i Irlanda del Norti, cona última parti premanenti el Réinu Uniu. Como se aprevó nel tratau, Irlanda del Norti, que consisti de seis de los nuevi condalgus la província irlandesa d'Ulster, imediatamenti optó por salil del Libri Estau i premanecel nel Reinu Uniu. La nomencratura del RU hue cambiá en 1927 pa reconocel la salia el alcuerdu la mayol parti d'Irlanda, siendu adotau el nombri de Reinu Uníu de Gran Bretaña i Irlanda del Norti.

Demografía[Edital | Editá'l códigu]

Ayuntamientu e Glasgow

El Reinu Uníu cuenta con una puebracion de 60.690.500 d'abitantis, según izin las oficians de la National Statistics enus meyaus de 2005. D'essus abitantis, 50.690.700 vivin en Ingalaterra, 5.094.800 en Escócia, 2.958.600 vivin en Gales i 1.724.400 n'Irlanda del Norti. L'esperança de via es de 78,5 añus i la tassa fecundiá es de 1,66 ijus por mujel. La conposicion étnica ogañoti es la siguiente:

  • Brancus: 92.1%
  • Asiáticus: 4.4%
  • Africanus: 2.0%
  • Otrus: 1.6%

Economia[Edital | Editá'l códigu]

Centru financieru de Londri.

Réinu Uniu es una de las prencipalis nacionis endustrialis i comercialis el mundu. Es el sestu país el mundu endespués de los Estaus Unius, Japón, Alemaña, L'Índia i Fráncia en PIB.

Al atrás de la II Guerra Mundial i la perda progressiva las colónias, el país retomó el rumbu comu potenti economia mantuviendu una dobri aliança que dura ata ogañu: non perdió la mirá económica sobri Uropa, pero al mesmu tiempu rehorçó las lazás comercialis con Estaus Unius qu'endespues el conflitu ejerci comu primel poténcia mundial. Esti papel económicu l'á premitiu mantenel un sóliu i costanti desarrollu a lo largu de la segunda metá el sigru XX.

Comu en tolos paisis altalmenti desarrolaus, los prencipalis fatoris en contra de la economia el Reinu Uniu son los altus jornalis i las manufaturas en setoris de endústria pesá en China, Taiwan, Índia i Corea del Sul.

L'agricultura arrepresenta namás qu'el 1% del PIB i está huertimenti mecanizá. Ena endústria las prencipalis activiais son la maquinária, el material de porteu i los produtus químicus. Ena mineria las tradicionalis minas de carvón en horma de ulla assitiás en Yorkshire, Galis, Escócia i Lancashire án dau a las centralis térmicas británicas l'energia nesseçária pal alantru económicu. Con el petróliu descubiertu en 1970 nel Mari el Norti, el país es el segundu produtol de tras de Noruega. El setol servícius es el que mas aporta al PIB el país, destacandu sobri tós la Borsa, i los servícius financierus de banca i segurus.

Enque integrau ena UU, el llamau "uroescepticismu" tradicional de los británicus le mantien huera de la zona euru, siendu la monea el país la libra esterlina. Essisti un conpromissu el primel menistru pa celebral un referendum que determini si el Reinu Uniu s'integra o non ena monea única.

Educación[Edital | Editá'l códigu]

Universiá d'Oxford

L'educacion obrigatória escomiença a los 5 añus d'edá en Gran Bretaña i a los 4 en Irlanda el Norti i se prolonga ata los 16 añus, enque el 65% de los alunus acontina los sus estúdius. En 2000 avia 4,6 millonis d'alunus escolarizaus en enseñança primária i 8,4 millonis ena secundária. L'edá normal ena que se passa de la escuela primária a la secundária es a los 11 añus en Ingalaterra, Galis i Irlanda del Norti i a los 12 en Escócia.

Las universiais británicas son conpretamenti autónomas i tienin garantizá l'endependéncia acaémica. A últimus de 1994 essestian unas 90 universiais, quasi la metá de las antíguas politénicas, comu l'universiá a distáncia. Muchas de las facultais de las Universiais d'Oxford i Cambridge se hundarun enos sigrus XII i XIII. Las Universiais escocesas de San Andrés, Glasgow, Aberdeen i Edimburgu datan de los sigrus XIV i XV. El númeru d'alunus matriculaus en enseñança superiol hue de 2.240.680 en 2001–2002.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]


 
Paisis d'Uropa
Albánia | Alemaña | Andorra | Arménia | Áustria | Azerbaiyán | Bélgica | Bielorrússia | Bósnia Ercegovina | Bulgária | Cazastán | Chipri | Ciá del Vaticanu | Cosovu | Croácia | Dinamarca | Eslováquia | Eslovénia | España | Estoña | Finlándia | Fráncia | Geólgia | Grécia | Irlanda | Islándia | Itália | Letoña | Lístestain | Lituaña | Lussembulgu | Macedónia del Norti | Malta | Moldávia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Paisis Baxus | Poloña | Portugal | Réinu Uniu | Repúbrica Checa | Rumania | Rússia | San Marinu | Sérbia | Suécia | Suiça | Turquia | Ucránia | Ungria