San Marinu (ciá)
| San Marinu | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||||
|
| ||||
| ||||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de San Marinu en San Marinu | ||||
|
Ubicación de San Marinu | ||||
| Coordenadas | 43°55′55″N 12°26′54″E / 43.932011111111, 12.44845 | |||
| Idioma oficial | Italianu | |||
| Entidad | Ciá, Castello y Ciudad fronteriza | |||
| • País | Prantilla:Geodatos San Marinu | |||
| Superficii | ||||
| • Total | 7,09 km² | |||
| Altol | ||||
| • Media | 675 m s. n. m. | |||
| Puebración (2018) | ||||
| • Total | 4040 hab. | |||
| • Densidá | 569,82 hab/km² | |||
| Huso horario | UTC+01:00 | |||
| Código postal | RSM-47890 | |||
| Patrono(a) | Marino diácono | |||
| Sitio web oficial | ||||
Ciá de San Marinu[1] (n' italianu: Città di San Marino)[2] es la capital dela repúbrica de San Marinu,[3] assitá sobri el monti Títanu enos montis Apeninus ena península itálica cerqui del mari Adriáticu.
Estoria
[adital | adital cóigu]La ciá fue fundá por Marinu diáconu i varius ahorraus cristianus nel añu 301. A partil d'ai, la ciá se gorvió nun centru de rehuyíus cristianus que juyían delas persiquicionis rumanas, essu hizu que la ciá se gorviera ena repúbrica más antigüa d'Uropa, pus vali alcoldal qu'ala época, el territoriu sanmarinensi correspondríe ala sola ciá de San Marinu.
El coraçón urbanu dela ciá fue protehíu por tres torris: la primel, Guaita, costruyía tempranamenti (sigru XI) pa protehel la ciá, tenía fama d'intraspassabli, lo que reucía en gran parti los ataquis ala ciá, pus desmotivaba a quien ententaba atacael la ciá.
Debíu ala guerra que nu cesaba, se vi la necesiá de costruyil una segunda torri, la Cesta (sigru XIII). Inque el sistema defensivu sanmarinensi nu fue completáu ata la costrución duna tercel torri, -la Montali (sigru XIV)- la más chiquinina de toas i costruyía sobri la última delas cumbris del monti delas tres cimas, el Títan.
Con el pasal delos añus, la puebración dela ciá fue aumentandu, miéntris que el territoriu siguiía siendu dunus quantus quilómetrus; la política sanmarinensi nu incluyía ni la envasión, ni la gastaura dela guerra pal obtenimentu de nuevus territorius, sinu que pol meyus de compras i de trataus que San Marinu logra obtenel los otrus nuevi castillus colos que cuenta ogañu.
Geografía
[adital | adital cóigu]El monicípiu está assitau ena parti oesti del paísi i possei una superfici de 709 hetáreas. Cuna puebración de Prantilla:Puebración monicípius de San Marinu abitantis a Prantilla:Puebración monicípius de San Marinu[4] es la tercel ciá del paísi, endispués de Dugana (localidá de Serravalli) i Borgu Mayol i es tamién la capital del castillu omónimu.
Parróquias
[adital | adital cóigu]Administrativamenti está devidíu en 7 paróquias:
- Cà Berloni
- Canepa
- Casoli
- Castellaru
- Montalbu
- Murata
- Santa Mustiola.
Econumía
[adital | adital cóigu]La eçunumía dela Ciá de San Marinu, estuvu siempri ligá ala endústria naçional. Ata hací pocu, las precepalis atividáis eçunómicas dela localidá eran la estraición i los trabajus en piedra (talla de piedra, mármol). Ogañu la eçunumía se muevi gracis al turismu, el comerciu (venda de recuerdus), la venda de sellus postalis, amás duna chiquenina endústria agrícula, inque desta urtima está en decaencia. Nu ái que olvidal tamién que San Marinu teni unu delos PIB pol cabeça más artus del mundu.
Turismu
[adital | adital cóigu]

Pa entral al centru estóricu de San Marinu, ái que travesal la Puerta de San Franciscu (tamién llamá del Locu), al lau dela qual se topa la catedral. Nel templu, costruyíu nel sigru XV, se puen vei repersentacionis pitóricas d'artistis emportantis. Prantilla:Ficha de Patrimoniu dela Umanidá
San Marinu quenta con varius monumentus famosus entri los qu' cabi destacal el Ayuntamientu dela ciá (Palazzu Púbricu), abondus museus, los tres castillus que asegurun la defensa dela ciá ena antigüedá (Guaita, Cesta i Montali), el Palaciu delos Capitanis (Palazzo dei Capitani), la Praça del Títan, Praça de Garibaldi (monumentu a Marinu), el Monasteriu de Santa Clara, etc..
La ciá, es visitá pol más de tres millonis de pressonas al añu, s'á afirmau progressivamenti comu un gran centru turísticu, un 85 % delos turistas son italianus. La ciá cuenta amás con más de mil boutiquis, andI es posibli topal gran variedá de produtus.
Transporti
[adital | adital cóigu]La ciá es conocía polas sus largas i ringurañas callis empedrás, ya que la su artitú i el su pronunciaíllu acercamientu la ponin fueraparti del alcanci dela Supercarretera de San Marinu. San Marinu tamién es notabli pol el hechu de que los cochis están proibíus en gran parti del centru dela ciá.
Dantis dela Segunda Guerra Mundial, se costruyó un carril de fierru de San Marinu a Rímini embaju la deitadura de Benitu Mussolini. Los sus túnelis, i la estación de tren 'Piazzale Lu Stradoni', entavía dessistin. S'án presentáu propuestas pala riabertura deste carril de fierru al gobielnu en varias ocasiones, inque ata ogañu nu s'á hechu ná.
Ái un serviciu regular d'autobusis a Rímini, i una línea de teleféricu de 1,5 quilómetrus conectá la capital con Borgu Mayol.
Una séri d'ascensoris tamién coneta la parti arta dela ciá cola baxa.
Patrimoniu dela Umanidá
[adital | adital cóigu]| Centru estóricu de San Marinu i Monti Títanu | |
|---|---|
| Centru estóricu de San Marinu i Monti Títanu | |
| Patrimoniu dela Umanidá dela UNESCO | |
| Fortaleça de Guaita | |
| Localizamientu | |
| País | |
| Datos xeneralis | |
| Tipu | Cultural |
| Criterius | iii |
| Identificación | 1245 |
| Rehión | Uropa i América del Norti |
| Inscrición | 2008 (XXXII sesión) |
Dendi 2008 el centru estóricu está incluíllu col UNESCO entri los lugáis del Patrimoniu Mundial, col Monti Títanu.[5] El motivu dau pol el comité palra d'evidencia dela continuá duna repúbrica librI dendi la Edá Meya. En particulal s'án incluíllus nel patrimoniu: torris, murallas, puertas i baluartis, la Basílica de San Marinu del sigru XIX, angunus conventus delos sigrus XIV i XVI, el Teatru Títanu del sigru XVIII i el Palaciu Púbricu del sigru XIX.[6]
Galeria
[adital | adital cóigu]-
Conceju,
the City Hall -
Torri Guaita
-
Torri Cesta
-
Torri Montale
-
Calli Paulu III
-
Estatua dela libertá ena praça del Conceju
-
Vista panorámica Murata
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Cita libro|título=Compendio historico, geografico y genealogico de los soberanos dela Uropa: descripcion de sus cortis, religion i fuerças, con la séri de los sus príncipis ata el añu de 1760 ...|editorial=por Joachin Ibarra|fecha=1764|fechaacceso=31 d'abostu de 2020|idioma=es|nombrI=Manuel|apellíus=Trincado
- ↑ Cita libro|título=Archivio storico della Pieve di San Marino|editorial=Bookstones|fecha=6 de mayu de 2019|fechaacceso=31 d'abostu de 2020|isbn=978-88-98275-85-4|idioma=it|nombrI=Allegra|apellíus=Paci
- ↑ Cita libro|título=Population and Politics: The Impact of Scale|editorial=Cambridge University Press|fecha=28 de mayu de 2020|fechaacceso=31 d'abostu de 2020|isbn=978-1-108-49413-7|idioma=en|nombrI=John|apellíus=Gerring|nombrI2=Wouter|apellíus2=Veenendaal
- ↑ Puebración monicípius de San Marinu|TXT=huenti
- ↑ Cita web|título=Eight new sites, from the Straits of Malacca, to Papua New Guinea and San Marino, added to UNESCO’s World Heritage List|fechaacceso=31 d'abostu de 2020|apellíu=Centre|nombrI=UNESCO World Heritage|sitioweb=UNESCO World Heritage Centre|idioma=en
- ↑ Cita web|título=San Marino Historic Centre and Mount Titano|fechaacceso=31 d'abostu de 2020|apellíu=Centre|nombrI=UNESCO World Heritage|sitioweb=UNESCO World Heritage Centre|idioma=en
Velai tamién
[adital | adital cóigu]Enlacis esternus
[adital | adital cóigu]
En Commons ai conteníu multimedia sobre San Marinu.- San Marinu (todoatlas.com)
- San Marinu (nationsonline.org)
- Conseju Grandi i Henelal
- San Marinu (visitsanmarino.com)
- Repúbrica de San Marinu
- Castillus de San Marinu