Ir al contenido

Serraillanu i Garrovillanu (Palras)

Dendi Güiquipedia
Palras de Serraílla i Garrovilla
Serraillanu, Garrovillanu
Palrau en  España
Región Serraílla, Garrovillas d'Alconeta; Cáçris
Palrantis Non tien estaísticas oficialis
Familia

Indouropeu
 Itálicu
  Latinu-faliscu
   Romanci
    Romanci ociental
     Galu-Ibéricu
      Iberu-Romanci
       Iberu-Ociental
        Asturleonés
         Lionés orental
          Estremeñu

           Serraillanu i Garrovillanu
Escreviúra latina
Estatus oficial
Oficial en Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.
Códigus / Cóigus
ISO 639-3 ext
Página no enlazada a Wikidata y añade el enlace en español: Serraillanu i Garrovillanu (Palras).

La Palras de Serraílla i Garrovillas (tamién almientás singún la puebración Serraillanu i Garrovillanu) sonin dos dialetus del estremeñu gastaus enos menucipius de Serraílla i Garrovillas d'Alconeta, provincia Caçris.

Estoria i estuyus a tentu delas palras

[adital | adital cóigu]

Garrovillas

[adital | adital cóigu]

La palra de garrovillas hue estudiau pol lengüista Frank Krüger, que vesitó el puebru ena primavera de 1912.[1]

Descrición lengüística

[adital | adital cóigu]

Damus dialetus apaicin juntus ena letratura dialetal devíu alos sus feitíus acomparantis.

Feitius generalis a dambus dialetus

[adital | adital cóigu]

Acomparantis al estremeñu

[adital | adital cóigu]
  • Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora.
  • Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son c (Oclussiva palatal sorda), acomparanti ala ch en canariu (prenunciá acomparanti a una y suavi).
  • Aspiración dela antiga consonanti anicial latina f- en -h. Ex: parabras comu hierru o humu.[1]

Desseparaus del estremeñu

[adital | adital cóigu]

Dambus dialetus conservan la deferencia entri bilabial oclussiva "b" i labiodental fricativa "v". Ex: cabeça i endiva (enđíva). Esta deferencia non se mantién en denguna otra variança l'estremeñu.

Garrovillanu

[adital | adital cóigu]
  • Frank Krüger enos sus estuyus de 1912 arrecadó en Garrovillas, junta otrus menucipius dela provincia e Caçris, el fechi total dela vocal cabera -e en -i. Es izil, tolas parabras acabijás en -e volucionarun en -i siempri, sin denguna dúa o muación nel fechi comu acaeci en otras puebracionis. Esti fechi, devíu ala volución e imposición del castillanu, s'á gueltu esporádicu. Tamién s'an manteníu en parabras fosiliçás ondi el fechi es unu delos sus feitíus (lessicaliçacionis).[1]
  • Dessapaición dela consonanti cabera -r. Ex: palral -> palrá.[1]
  • Quandu alos enfinitivus se les añidin pronombris pressonalis enclíticus, la solución gastá es -l-. Ex: haze-lu.[1]
  • Hongueu (tamién descrita nel puebru de Ceclavín) entri el gastu de /y/ o /ʎ/.[1]
  • Prenuncia delos grupus pl-, bl- i fl- anicialis se hazin cona volución dela -l- en -r-. Ex: brancu, praça.[1]
  • Vocaliçación del primel elimentu nel grupu -dr-. Ex: madrí-> mairí. Ya nel añu 1912, esta prenunciación era considerá antiguau.[1]

Letratura i otrus meius

[adital | adital cóigu]

Serraillanu

[adital | adital cóigu]

La pinicla Territoriu de bandolerus de Néstor del Barco i José Ignacio Cobos está totalmenti hecha nel dialetu de Serraílla i Garrovillas, ena variança gastá en Serraílla. Tamién es la primel pinicla hecha n'estremeñu.[2]

Los eshuerçus pa condural la palra en Serraílla llevorin en 2026 ala criación de "Mi primel dicionariu serraillanu", una espubricación pa promovicional i aprendel la luenga entri la moceá dela localiá.[3]

Sitación d'ugañu, eshuerçus d'arrecuperación, conservación i promovición

[adital | adital cóigu]

Singún Daniel Gordo, presiénti dela OSCEC, dambas palras entovia sonin trasmitías i palrás pola moceá, inque de manera oral. [4]

Serraillanu

[adital | adital cóigu]

La assoçación coltural El Duendi s'adica ala promovición i conservación dela palra de Serraílla. Entri los sus proyeutus s'encrúi la "Ruta de las palabras", 60 parabras en serraillanu que decoran las casas dela localiá.[5]

Vea-si tamién

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 José Antonio González Salgado. «LAS HABLAS DEL NORTE DE LA PROVINCIA DE CÁCERES A COMIENZOS DEL SIGLO XX. A PROPÓSITO DE LA TRADUCCIÓN DE STUDIEN ZUR LAUTGESCHICHTE WESTSPANISCHER MUNDARTEN» [Las palras del norti dela provincia e Caçris a mençus del siegru XX. A tentu dela trauzión de Studien Zur Lautgeschichte Westspanisher Mundarten.]. Consultado el 1 de jullu de 2026.
  2. «Estreno mundial de la película 'Territoriu de Bandolerus'». www.panorama-extremadura.com. Archivado desde el original el 22 de febrero de 2014. Consultado el 21 de junio de 2026.
  3. Parra, Pablo (13 de junio de 2026). «'Ardivieja', 'calapachutu' o 'jerraúra': Serradilla estrena un diccionario para mantener vivo el serraillanu entre los más jóvenes». El Periódico Extremadura. Consultado el 28 de junio de 2026.
  4. SL, TAI GABE DIGITALA (26 de septiembre de 2023). ««Debajo de décadas de vergüenza y de correcciones, hay una lengua, que es el extremeño»». naiz:. Consultado el 1 de julio de 2026.
  5. planVE (26 de enero de 2016). «Paseo por Serradilla de palabra en palabra». PlanVE. Consultado el 28 de junio de 2026.

Biblografía

[adital | adital cóigu]
  • Zamora Vicente, Alonso (1979). Dialectología española. Madrid: Gredos. ISBN 84-249-1115-6.