Serraillanu i Garrovillanu (Palras)
| Palras de Serraílla i Garrovilla | ||
|---|---|---|
| Serraillanu, Garrovillanu | ||
| Palrau en |
| |
| Región | Serraílla, Garrovillas d'Alconeta; Cáçris | |
| Palrantis | Non tien estaísticas oficialis | |
| Familia |
Indouropeu | |
| Escreviúra | latina | |
| Estatus oficial | ||
| Oficial en | Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural. | |
| Códigus / Cóigus | ||
| ISO 639-3 | ext | |
La Palras de Serraílla i Garrovillas (tamién almientás singún la puebración Serraillanu i Garrovillanu) sonin dos dialetus del estremeñu gastaus enos menucipius de Serraílla i Garrovillas d'Alconeta, provincia Caçris.
Estoria i estuyus a tentu delas palras
[adital | adital cóigu]Garrovillas
[adital | adital cóigu]La palra de garrovillas hue estudiau pol lengüista Frank Krüger, que vesitó el puebru ena primavera de 1912.[1]
Descrición lengüística
[adital | adital cóigu]Damus dialetus apaicin juntus ena letratura dialetal devíu alos sus feitíus acomparantis.
Feitius generalis a dambus dialetus
[adital | adital cóigu]Acomparantis al estremeñu
[adital | adital cóigu]- Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora.
- Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son c (Oclussiva palatal sorda), acomparanti ala ch en canariu (prenunciá acomparanti a una y suavi).
- Aspiración dela antiga consonanti anicial latina f- en -h. Ex: parabras comu hierru o humu.[1]
Desseparaus del estremeñu
[adital | adital cóigu]Dambus dialetus conservan la deferencia entri bilabial oclussiva "b" i labiodental fricativa "v". Ex: cabeça i endiva (enđíva). Esta deferencia non se mantién en denguna otra variança l'estremeñu.
Garrovillanu
[adital | adital cóigu]- Frank Krüger enos sus estuyus de 1912 arrecadó en Garrovillas, junta otrus menucipius dela provincia e Caçris, el fechi total dela vocal cabera -e en -i. Es izil, tolas parabras acabijás en -e volucionarun en -i siempri, sin denguna dúa o muación nel fechi comu acaeci en otras puebracionis. Esti fechi, devíu ala volución e imposición del castillanu, s'á gueltu esporádicu. Tamién s'an manteníu en parabras fosiliçás ondi el fechi es unu delos sus feitíus (lessicaliçacionis).[1]
- Dessapaición dela consonanti cabera -r. Ex: palral -> palrá.[1]
- Quandu alos enfinitivus se les añidin pronombris pressonalis enclíticus, la solución gastá es -l-. Ex: haze-lu.[1]
- Hongueu (tamién descrita nel puebru de Ceclavín) entri el gastu de /y/ o /ʎ/.[1]
- Prenuncia delos grupus pl-, bl- i fl- anicialis se hazin cona volución dela -l- en -r-. Ex: brancu, praça.[1]
- Vocaliçación del primel elimentu nel grupu -dr-. Ex: madrí-> mairí. Ya nel añu 1912, esta prenunciación era considerá antiguau.[1]
Letratura i otrus meius
[adital | adital cóigu]Serraillanu
[adital | adital cóigu]La pinicla Territoriu de bandolerus de Néstor del Barco i José Ignacio Cobos está totalmenti hecha nel dialetu de Serraílla i Garrovillas, ena variança gastá en Serraílla. Tamién es la primel pinicla hecha n'estremeñu.[2]
Los eshuerçus pa condural la palra en Serraílla llevorin en 2026 ala criación de "Mi primel dicionariu serraillanu", una espubricación pa promovicional i aprendel la luenga entri la moceá dela localiá.[3]
Sitación d'ugañu, eshuerçus d'arrecuperación, conservación i promovición
[adital | adital cóigu]Singún Daniel Gordo, presiénti dela OSCEC, dambas palras entovia sonin trasmitías i palrás pola moceá, inque de manera oral. [4]
Serraillanu
[adital | adital cóigu]La assoçación coltural El Duendi s'adica ala promovición i conservación dela palra de Serraílla. Entri los sus proyeutus s'encrúi la "Ruta de las palabras", 60 parabras en serraillanu que decoran las casas dela localiá.[5]
Vea-si tamién
[adital | adital cóigu]Referencias
[adital | adital cóigu]- 1 2 3 4 5 6 7 8 José Antonio González Salgado. «LAS HABLAS DEL NORTE DE LA PROVINCIA DE CÁCERES A COMIENZOS DEL SIGLO XX. A PROPÓSITO DE LA TRADUCCIÓN DE STUDIEN ZUR LAUTGESCHICHTE WESTSPANISCHER MUNDARTEN» [Las palras del norti dela provincia e Caçris a mençus del siegru XX. A tentu dela trauzión de Studien Zur Lautgeschichte Westspanisher Mundarten.]. Consultado el 1 de jullu de 2026.
- ↑ «Estreno mundial de la película 'Territoriu de Bandolerus'». www.panorama-extremadura.com. Archivado desde el original el 22 de febrero de 2014. Consultado el 21 de junio de 2026.
- ↑ Parra, Pablo (13 de junio de 2026). «'Ardivieja', 'calapachutu' o 'jerraúra': Serradilla estrena un diccionario para mantener vivo el serraillanu entre los más jóvenes». El Periódico Extremadura. Consultado el 28 de junio de 2026.
- ↑ SL, TAI GABE DIGITALA (26 de septiembre de 2023). ««Debajo de décadas de vergüenza y de correcciones, hay una lengua, que es el extremeño»». naiz:. Consultado el 1 de julio de 2026.
- ↑ planVE (26 de enero de 2016). «Paseo por Serradilla de palabra en palabra». PlanVE. Consultado el 28 de junio de 2026.
Biblografía
[adital | adital cóigu]- Zamora Vicente, Alonso (1979). Dialectología española. Madrid: Gredos. ISBN 84-249-1115-6.